“Enhorabona” entre cometes, per l’acord electoral valencià

Aquest acord ha sigut possible gràcies a la trajectòria més o menys unitària, dels moviments socials Valencians, dels partits d’esquerra, diguem “ se hace camino al andar”.

Malgrat això, els acords se solen fer partint d’uns mínims que poden ficar d’acord a tothom, aparentment sembla positiu, en general sí, però hi ha moments històrics que poden ser apaivagadors o regressius, en aquest moment cal estar a la guai, es desconeix en profunditat aquests acords, hi ha moltíssima gent que no milita en partits, hi som molts i moltes els que estem en els moviments socials i estem a l’expectativa.

Poques vegades, des de la II Guerra Mundial, des de la crisi dels míssils de Cuba, la caiguda de la Unió Soviètica, hi ha hagut una situació de màxima tensió com aquesta, una gran crisi del sistema capitalista irreversible, de canvis en les estructures imperialistes clàssiques, com Europa, EUA, Israel…, per contra, el naixement d’una revolució estructural en els mercats internacionals impulsada pels BRICS, com també una contestació militar als imperialistes de sempre, per part de Rússia, Iran i indirectament des de la Xina…

La decadència dels EUA i en especial d’Europa, ha originat una trajectòria armamentística des de fa alguna dècada, com ara l’impuls militar per part d’aquests, en la direcció d’intentar ofegar econòmicament i militarment a Rússia, després de moltes agressions a països sobirans, es va centrar en el colp d’estat en Ucraïna (Maidan) impulsat pels EUA (sionistes) i després unint-se Europa, que ha desembocat en l’actual guerra entre occident i Rússia, mai Rússia li ha interessat envair Europa, Ucraïna és utilitzada com a carn de canó, per part dels EUA i Europa, sent les classes més baixes les que pateixen la mort en el front de guerra. Com a colofó la guerra imperialista contra l’Iran pel domini de matèries primeres, el petroli i el trànsit de mercaderies. Les agressions del sionisme, des de fa dècades, es va intensificar des de l’atac de Hamàs a Israel, no importa si haguera estat preparat pel sionisme o no (deixar fer), el sionisme no necessita cap excusa per a sembrar el terror i la mort en les seues ocupacions territorials, en aquest conflicte sembla que si hi ha un consens en el conjunt de l’esquerra, de què els palestins i palestines són massacrats per l’estat d’Israel des de fa dècades, inclús el PSOE condemna el genocidi per part d’Israel, però sembla hipòcrita, ja que encara està mercadejant armament amb Israel. Sorprén l’infantilisme polític en les anàlisis internacionals, o encara pitjor, no se sap molt bé, que interessos pot haver-hi darrere de determinades postures negacionistes de la realitat empírica de determinats processos polítics, per part d’alguns personatges de determinats partits o de persones de certa influència pública, criminalitzant l’autodefensa que està imposant Rússia, negar l’origen del conflicte entre Occident/Ucraïna i per l’altra banda Rússia, és quan menys col·laboracionista amb una guerra que persegueix el desmembrament de Rússia i apoderar-se dels seus recursos naturals, i de pas blanquejar el neonazisme ucraïnés (que va ser l’origen del genocidi a partir del 2013 cap als “Ucraïnesos” d’origen Rus en el Donbàs..), i de pas la consolidació d’Ucraïna com a temple del nazisme internacional. No es tracta de defensar a Putin (acaba de ser de nou elegit), ni defensar que Rússia és socialista, que no ho és, és oposar-se al regenerament de l’imperialisme de sempre. De la dreta espanyola és esperable aquesta postura, però que vinga de determinats partits “d’esquerra” és preocupant, del PSOE no es pot esperar gran cosa, va ser el que ens va ficar dins de l’OTAN i Sánchez només li falta agermanar a Zelenski, a banda de les ajudes milionàries al govern de Zelenski.

Qualsevol persona que crega en el marxisme, hauria d’analitzar amb un mínim de rigor els processos històrics, Marx va analitzar la Revolució Francesa com a exemple, malgrat que aquesta va ser impulsada per les burgesies, es van veure implicats altres classes socials, camperols, plebeus, urbans…, no va ser precisament una revolució Socialista, però va ser de gran influència per a desenvolupar el pensament polític del mateix Marx, el que està passant en l’actualitat és una mena de revolució per etapes. Observen la gran crisi del sistema capitalista i el seu domini imperialista, en contrapartida, la Xina en vies de ser la primera força econòmica, Rússia, Iran, índia, Brasil i altres…, també en Àfrica estan oposant-se a les polítiques expansionistes i estan accelerant aquesta caiguda, ja que es produirà un canvi de paradigma, que en un principi no serà socialista, però proporcionara una indiscutible major independència i autogovern dels països a escala mundial fora del jou imperialista. Com una persona, algun moviment social, que patira les agressions d’aquell sistema quasi feudal durant la Revolució Francesa, podria estar en contra pel simple fet, de què aquesta no estava sota el control d’estructures presocialistes, però sí d’avanços socials progressistes?

La crisi d’Europa és estructural, el declivi econòmic és pales, la classe dominant no vol perdre poder polític ni econòmic, però si estem d’acord que és una crisi del capitalisme, és aquesta la que genera les tensions i retallades, abans vivien de les engrunes, ara el pastís es redueix dràsticament. De res serveix les lluites sectorials si no s’afronta una lluita global contra el capitalisme, també d’aliances internacionals dins i fora de l’Estat.

Estem en un marc de mobilitzacions molt ample, però d’alguna forma desfocalitzada en lluites sectorials, és el jovent els impulsors d’aquestes lluites, cal provocar un debat global i internacionalista, també entenen les problemàtiques pròpies de cada País o Estat, no cal “espantar” amb missatges revolucionaris, però cal entendre que és l’estat qui genera la violència i el poble sé autodefensa, cal esperar que maduren les “condicions objectives canviants”, ara toca canvis estructurals, en l’habitatge, les pensions, la sanitat, els salaris, en favor de l’ensenyança publica, laïcisme, llibertats sexuals, lluita de les dones, per les Repúbliques, dret a l’Autodeterminació…, que ature de sobte la tendència reaccionària contra drets socials, contra els nouvinguts, de privatitzacions per part de la dreta i la complicitat de la socialdemocràcia. Cal estudiar la Revolució Soviètica i la seua relació també per la lluita per la Pau.

Davant la conjuntura internacional, és difícil d’entendre que la majoria d’organitzacions d’esquerres i progressistes no focalitzen la seua acció en contra de la situació internacional provocada pels EUA/Europa (OTAN), Israel… ens estan imposant la dinàmica d’estar sotmesos a aquesta situació o rebel·lar-nos, tampoc s’enten que determinats territoris, com ara el País Valencià no projecte una lluita pròpia sense complexos contra la guerra i per la Pau (contra l’OTAN) que emane des del PV, independent a les dinàmiques de la resta de l’estat, tot això superant les tímides declaracions d’un partit o d’un altre en eixa direcció. És hora ja de crear un moviment popular contra la guerra i per la Pau, contra la militarització de la societat, l’augment del pressupost militar, que aglutine totes les lluites sectorials, perquè si el capital i els seus oligarques, entenen el seu domini com a global, nosaltres entenem la lluita amb internacionalisme proletari i la unitat de les classes populars.

Qualsevol acord electoral, deu de sevir per atacar les estructures imposades, per a projectar a “mitjà” termini la unitat orgànica de les organitzacions i per descomptat per la unitat de les classes populars, en cas contrari, tindrem altra oportunitat perduda i la continuïtat dominant de les minories oligarques, però aquesta vegada agreujada i en més poder.

La Vaga General de l’11 de novembre, no és de cap partit, és de tots i totes.