Tens 0 productes a la teua cistella
11/11/2022
Una de les particularitats de la política valenciana, a diferència d’altres com ara la catalana, la basca o l’andalusa, és l’absència de centres propis d’estudis d’opinió que permeten –entre altres coses– dur a terme baròmetres d’opinió pública que ens mostren una radiografia del que pensa la ciutadania sobre la política autonòmica. Perquè tots ens entenguem: fan enquestes públiques sobre valoració política de forma periòdica i aquestes poden ser comparades al llarg del temps.
El cas és que, com que al País Valencià no en tenim, el 9 d’Octubre ja s’ha convertit en la cita més esperada en què alguns dels principals diaris publiquen les seues enquestes. Aquestes es cotitzen a l’alça, tant pels òrgans interns dels partits (que les comparen amb les que ja tenen) com pels periodistes i aficionats a la política.
La part més mediàtica de les enquestes és la més efímera. Els resultats de qui va per davant i qui va per darrere ens mostren una fotografia d’un moment concret i, com ja sabem, en el nou paradigma polític el temps s’accelera i el que ahir era impensable ara pot ser una realitat i canviar tot el tauler. Ara bé, si prenem diverses fotografies fetes des del mateix angle i la mateixa càmera (que en el cas de les enquestes seria la mostra de població consultada), podem veure les tendències d’una força política al llarg dels mesos. I això sí que és interessant a l’hora de plantejar les estratègies.
En aquest sentit, les enquestes que vam veure el 9 d’Octubre amb projecció per a les pròximes eleccions autonòmiques mostren una tendència de creixement del suport al PP, que quedaria en primera posició, per davant del PSPV. Això no és perquè els populars valencians ho estiguen fent fantàsticament, sinó que es deu principalment a la suma de dos factors: per una banda, l’efecte Feijóo, i per l’altra, la descomposició de l’espai de Ciudadanos, que si es manté la tendència sembla que no tindran representació a les Corts Valencianes. Compromís aguantaria després de la dimissió de Mónica Oltra, Podem aconseguiria entrar al parlament i el Pacte del Botànic podria reeditar-se.
A més a més, hi ha altres dades de les enquestes que per als consultors polítics resulten útils i interessants, com són els temes que més preocupen la ciutadania, les formes de consum d’informació política o el grau de coneixement i la valoració dels diferents líders. Justament, aquests darrers aspectes eren abordats per l’enquesta del Levante-EMV: per una banda, Ximo Puig es postulava com el líder més conegut, amb un 98,2 % de coneixement, i una valoració de 5,4 (inferior a la de l’any anterior, però normal, ja que en el 2021 estava molt recent la gestió de la pandèmia i Puig s’hi va veure beneficiat).
Per altra banda, l’enquesta mostrava que Carlos Mazón incrementava prou la seua popularitat en el darrer any (arribant al 45,5 %), però que més de la meitat dels valencians no el coneixen. Cal tenir en compte que ha estat un any fent precampanya, amb cartells als carrers i trepitjant territori, però la taxa de notorietat encara és baixa per ser un presidenciable; a més a més, la ciutadania el suspén amb un 4,3.
Per acabar, una altra xifra que caldria destacar és l’aprovat d’Aitana Mas (un 5,3), però la baixa taxa de notorietat (un 28,1 %), normal si es té en compte que tan sols ha estat tres mesos com a vicepresidenta i portaveu del govern. Amb aquest índex de coneixement ciutadà és comprensible que un sector de Compromís aposte per Joan Baldoví com a candidat a la Presidència, perquè les enquestes estatals ens mostren que és conegut i que, a més a més, genera bones percepcions ciutadanes.
Cada vegada més en la política prima allò personal, la personalització dels lideratges davant la marca del partit. I segurament, ara per ara, Baldoví siga l’únic capaç d’igualar la notorietat d’Oltra i fins i tot captar un electorat que a priori no optaria per la formació taronja. Veurem com es desencadenen els esdeveniments. De moment, les enquestes ens donen pistes del camí a recórrer.
Peu de fotos: Levante-EMV
