Tens 0 productes a la teua cistella
Enric Luján és el nou director general de Florida, una cooperativa valenciana d’ensenyament que fa més de 40 anys que està en funcionament. I per això, perquè no deu ser fàcil arribar a aquestes celebracions, vam anar a Catarroja per poder entrevistar-lo. Ens rep en un senzill despatx amb una bona vista a un jardí. Sembla una persona tranquil·la i amb cara amable, transmet un cert orgullet per haver estat triat per a aquesta responsabilitat i sembla que està il·lusionat de continuar aportant el seu gra de treball i experiència per fer possible que aquest grup cooperatiu puga arribar a celebrar, com a mínim, uns altres quaranta anys. I té molt clar el que li agradaria aconseguir.
–Què és Florida?
–Florida és una cooperativa de treball associat que forma part d’un grup educatiu més ampli. Treballem des de la inclusió per a les persones, vinculats a l’entorn i des de la perspectiva innovadora. Som persones que tenim passió per aprendre i per transmetre el que aprenem. El proper any farà 40 anys que iniciàrem aquest camí, en els quals ens hem dedicat a fer de l’ensenyament la nostra contribució cap a la societat valenciana.
–Florida és un grup. Quina és la seua estructura?
–En aquest moment està format per Florida (Universitària, Secundària); Xúquer, que és una cooperativa de segon grau que està a Alzira i té educació primària i secundària, i les quinze escoletes infantils de Ninos. Nosaltres sempre diem que fem una educació dels zero als cent anys, perquè Ninos comença en zero anys i la Universitat dels Majors acompleix un paper també molt important. Apostem per l’ensenyament per a tota la vida.
–I, al marge de la formació universitària, teniu alguna experiència de formació per a les empreses?
–Sí. Tenim la divisió empresarial, i forma part d’ella des d’una escola de negocis fins a tot el que signifiquen els cursos de formació per a persones que estan treballant o que estan en l’atur…
–Quants treballadors té actualment el grup Florida?
–Estem al voltant de 500 treballadors i entre 4.500-5.000 alumnes.
–Actualment és el director general del grup. Des de quan?
–Des del març. Abans el Consell Rector nomenava el director general, però enguany es va fer d’una altra forma més democràtica i ens presentàvem aquelles persones que ho consideràvem oportú. Jo m’hi vaig presentar perquè va haver-hi un grup de persones que m’hi van animar, i el Consell Rector em va triar.
–Quins objectius es marca per al període que n’estiga al capdavant?
–Tres objectius fonamentals serien: posar en el centre de la nostra organització totes les persones; buscar formes de participació i democratització dins del centre que facen possible que les persones estiguen en les millors condicions per a treballar, innovar i fer la seua tasca educativa i totes les tasques de gestió necessàries; i, finalment, consolidar-nos com un centre educatiu amb els valors fundacionals i que tinga una rendibilitat adequada per a continuar creant llocs de treball i facilitant un model educatiu que les cooperatives d’ensenyament estem fent.
–Al seu parer, quines són les particularitats de la Florida respecte d’altres centres d’ensenyament?
–Jo diria que és un centre lligat al seu entorn, que intenta que la tasca educativa siga innovadora, que transmetem el fet de ser innovadors als joves, que volem que siguen persones amb capacitat d’emprendre i d’ajudar al creixement de l’economia des d’un punt de vista social.
–Parla d’innovació educativa. En què consisteix?
–En no quedar-se satisfets amb el que hem fet històricament, sinó cada dia anar posant damunt la taula aquelles coses que poden ser millors. Però, fonamentalment, dins del que és la revolució industrial tecnològica, ser capaços d’adaptar-nos a les necessitats que aquesta nova societat està generant i apostar per les demandes que la societat tindrà respecte de les persones que s’estan preparant en aquest moment.
–Després de 40 anys, què queda d’aquelles idees inicials?
–Els valors i l’intent de crear un centre de referència que tinga uns plantejaments pedagògics innovadors. Apostar per una cooperativa en un ensenyament que assumisca la renovació pedagògica, que els xiquets i xiquetes són el centre de l’educació i que han d’estar educats al voltant d’on viuen i que han d’anar situant-se a l’avantguarda del que la societat ens va demanant, tant als professors com a l’alumnat.
–Realment, la comarca de l’Horta Sud en aquests 40 anys ha estat una iniciadora de moltes experiències cooperatives. Per què ha estat tan capdavantera?
–El naixement del Grup Cooperatiu al País Valencià va estar orientat a partir de Mondragón al País Basc, i ací va haver-hi un grup de persones importants que van veure en el cooperativisme, en l’economia social, una forma de fer créixer l’economia valenciana, no des de la perspectiva del guany personal, sinó des de la del benefici social. Eixes persones van veure que hi havia alguns aspectes importants a tindre en compte, i seguint el model de Mondragón discerniren que era necessari que hi haguera una cooperativa de consum, de crèdit i d’ensenyament, a més de cooperatives industrials. Podríem dir que nosaltres som conseqüència del plantejament d’un grup de persones que intentaren convéncer la gent que això era un treball important a fer i que pagava la pena, tant per al desenvolupament del País Valencià com per al de la seua economia.
–Florida, a banda de ser un grup valencià, fa una aposta pel valencià?
–Totalment. Des del començament hem tingut línies en valencià, i actualment continuem apostant per ell. Per exemple, en secundària hi ha dues línies de valencià i una de castellà. Mantenim els valors fundacionals, entre els quals es troba la defensa de la nostra llengua.
–Estar a favor de l’ensenyament públic i presidir un grup cooperatiu. Això és compatible?
–Totalment! Una cooperativa d’ensenyament no és un negoci personal. Procurarem guanyar diners per poder continuar donant llocs de treball, però no per fer-nos-en rics. Jo crec que nosaltres oferim un ensenyament públic de qualitat i intentem no diferenciar-nos gens del que és l’ensenyament públic. Possiblement, amb menys mitjans dels que té l’ensenyament públic procurem ser equitatius en això i donar una qualitat d’ensenyament important.
–I què en pensen els nous responsables de la Conselleria d’Educació?
–La relació amb ells és molt bona. Hem parlat d’aquest tema i sí que veuen que les cooperatives d’ensenyament han de tindre el reconeixement que els correspon. Crec que ara mateix s’està en la idea de veure de quina forma eixe reconeixement existeix de forma real.
–Perquè mantindre tota l’estructura únicament amb els concerts educatius és complicat, no?
–Si fóra tan sols pels concerts educatius, seria molt difícil que això anara endavant. L’ensenyament universitari, per exemple, no està concertat.
–Si parlem del futur immediat, com veu la vida de la Florida?
–Hem passat uns anys que no els donem a passar a ningú, i no obstant això nosaltres hem crescut en més treballadors, més alumnes i més feina. Tenim per davant un bon futur. Volem mantindre això i aconseguir anar fent tasques diferents. Ara estem entrant en algunes licitacions internacionals per poder oferir el nostre coneixement.
–Què és ValenciaLab?
–Un laboratori d’innovació i emprenedorisme que tenim a València. Fins ara no teníem presència a la ciutat i consideràvem que era necessari poder portar endavant des del cap i casal una sèrie de polítiques educatives importants, i hem intentat situar en ValenciaLab tots els productes més innovadors que Florida té actualment. Estem treballant en un màster oficial d’innovació i en el grau Leinn, que estem fent-lo en companyia de la Universitat de Mondragón. És un grau en què des del primer dia els alumnes comencen a formar empreses, i eixes empreses han d’aconseguir els seus objectius de negoci. En els tres anys viatgen als EUA, a la Xina, a l’Índia i a Finlàndia.
–Us plantegeu ampliar el territori?
–Actualment hem fet una aposta per València i per la Ribera; les quinze escoletes estan pertot arreu del país, i no vol dir que no estiguem mirant més coses…
–I si li donàrem una vareta màgica, què li agradaria poder aconseguir?
–En un període de temps curt m’agradaria mantindre i millorar que les 500 persones que treballem ací tinguérem clar que volem ser persones amb unes característiques determinades, que tenim clars els objectius i que treballem conjuntament per anar fent créixer aquesta cooperativa des de la perspectiva d’ajudar la societat, augmentar el nombre de persones treballant, però, a més a més, oferint persones que estiguen preparades, no solament tècnicament, sinó també humanament per a resoldre les dificultats de la societat.
–Podríem afirmar que el model cooperatiu és un model vàlid en l’actualitat?
–Totalment. Si no ho pensara, no estaria ací. Crec que és un model de present, però també de futur, que ha donat molt de si i ho ha demostrat en aquest període de crisi. És un model important que cal tindre en compte, i crec que el govern valencià el té en compte perquè hi ha voluntat de diàleg i de treball conjunt, i això es manifesta cada dia.
Entrevista publicada al nº 421 (desembre 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar
