La revista degana en valencià

Enriquir el valencianisme amb la perspectiva feminista: I Workshop de Feminisme i Sobiranies de la Fundació Nexe

23/10/2019

 

Els dies 8 i 9 de novembre tindrà lloc a València el I Workshop Feminisme i Sobiranies, un congrés organitzat pel Lab de Feminisme de la Fundació Nexe, l’objectiu del qual és abordar les diferents sobiranies que permeten aconseguir l’apoderament feminista i prendre les decisions de les pròpies vides, amb una perspectiva des del valencianisme. El congrés naix de la necessitat d’explorar el feminisme valencianista partint de la deconstrucció del concepte de sobirania sota la mirada feminista, portant-lo a la seua accepció més àmplia, buscant una apropiació en totes les esferes vitals, des de la més íntima fins a la més pública, des de l’autoplaer a la sobreexposició dels cossos en les xarxes. Per tant, allò que es pretén posar en relleu en aquest primer Workshop és que el feminisme com a ideologia transformadora travessa, afecta i transforma cada aspecte de les nostres vides, començant per la identitat valenciana.

La reflexió partirà de tres nivells de reflexió bàsics: Íntim, Privat i Públic. Tres espais de percepció on situar-nos com a valencianistes i feministes i com interactuen en cada espai i en cada concepte. Tres esferes difuses on incidir en cada aspecte de les nostres vides, on reflexionar com ens afecta la desigualtat de gènere i com des de les teories feministes, l’activisme i l’acció política, les dones prenem consciència i ens apoderem, és a dir, som sobiranes del nostre cos i de les nostres decisions.

El mot sobirania ens porta al marc polític, a l’expressió «la sobirania dels pobles». Així, comencem per definir l’esfera pública, eixe espai que històricament ha estat més lluny de les dones, és a dir, la presa de decisions, i com actuem des del feminisme en el món, com estem conquerint el poder o com l’exercim. Ens podem preguntar com són els lideratges femenins i també si són les dones les que estan canviant el concepte de poder. Un poder exercit bàsicament per homes des de les àgores sobre la polis grega i qui l’habita. Una governança des de la qual acceptem la pertinença, la col·lectivitat, el sentit identitari de poble i també l’arrelament a l’espai físic, la polis construïda.

Les ciutats que habitem, la concepció dels espais públics, la forma en què ens movem i en què ubiquem els usos, així com la connexió amb el medi natural o l’atenció al clima, són elements sensibles a la mirada des del territori i des de la diversitat. El feminisme és imprescindible per als dissenys de les ciutats del futur, perquè aporta la visió de gran angular i vivencial més connectada amb la nostra realitat, la del nostre territori i cultura.

Una altra sobirania que s’anomena darrerament és l’alimentària. Una sobirania que està arrelada al territori i a la cura de les persones que l’habiten, una altra sobirania col·lectiva que es tradueix en la nostra voluntat de voler i poder alimentar-nos cuidant el planeta. La combinació de la mirada feminista, alhora múltiple i pragmàtica, ens permet abordar des de la globalització fins a la menstruació, del més íntim al més públic.

Per exemple, ens permet incorporar les veus d’altres territoris per aprendre de les seues realitats i, sobretot, incorporar les realitats de les dones nouvingudes i tota la seua vivència com a migrants que, en molts casos però no sempre (en realitat, intersecciona amb la pobresa) intersecciona amb les realitats de les dones racialitzades. Una d’eixes realitats són les enormes diferències laborals. Mentre algunes ens comparem amb els homes i tractem de trencar els sostres de vidre, altres estem netejant els trossets del terra. Una forma poètica de dir que les dones blanques desplacem les tasques de cura i sosteniment de la vida cap a altres dones, més pobres, amb menys opcions. Obrim ací un altre debat enorme sobre la divisió sexual del treball, el remunerat i el no remunerat, o millor, el mateix concepte d’economia, i com el feminisme està canviant el model al nostre territori.

Si fem un salt cap a l’esfera privada, ens endinsem un pas en les nostres vides, allí on les famílies alimenten (o no) el rol que ens assignen socialment en funció dels nostres genitals, fins i tot abans d’haver nascut. La vida de les persones es divideix socialment sobretot en els dos bàndols del gènere, res o quasi res està exempt d’aquesta marca, ni la roba ni els joguets, ni com et parlen, ni els cabells, ni els estudis, ni la forma d’estimar, caminar o callar. En l’àmbit privat ens definim com éssers socials, o millor dit, ens defineixen.

Cal que esmentem l’enamorament, el màxim exponent de la intimitat, l’amor romàntic i tots els seus mites. Eixe constructe social que demana a les dones que abandonen la seua sobirania, que la cedisquen a una altra persona. Segons aquest model, per estimar cal renunciar a la nostra sobirania, però el feminisme ens ensenya que només es pot estimar des de la igualtat i que, per fer-ho, hem de reforçar-nos en les nostres sobiranies. Autoestima i apoderament.

Hauríem d’haver arribat al punt de màxima intimitat, però encara queda molt a analitzar. Si ens preguntem què n’hi ha de més íntim que la ment, segurament pensarem en el subconscient. Dit d’una altra manera, els tabús, les pors i les creences més arrelades. Però també la sexualitat, que en ser compartida es troba en l’esfera privada, però com a element d’autoplaer i estima l’hem de situar en el més profund i de nou preguntar-nos: som sobiranes del nostre plaer? Els nostres cossos són nostres i els hem de cuidar i estimar, però en la nostra cultura els cossos de les dones són més cap a fora, cap als espills, que no cap a dins. Vivim allunyades del plaer i de la intimitat de nosaltres mateixes. Com ho viuen les dones indígenes de l’Amazones? És cultural? Ens és propi?

Aquestes són algunes de les qüestions que des del Lab de Feminisme de Nexe pensem que hem d’anar abordant per enriquir el pensament valencianista amb una perspectiva feminista imprescindible, i per eixa raó vam crear el Lab des del qual vos convidem a participar en el I Workshop de Feminisme i Sobiranies.

 

Article de la revista de setembre 451

Inscriu-te al nostre butlletí

Top