La revista degana en valencià

Ens manca empatia social

Des del minut zero del primer dia del mes de març, que a la gran ciutat i a bona cosa de pobles, viles i ciutats del nostre País, comença a fer olor de festa i de pólvora; comencen a sonar músiques i sorolls que preludien gresca i xerinola. Que el nostre país és un gran país, no hi ha cap mena de dubte i, és per això que, hi ha gran profusió d’actes i organitzacions de tota mena que ofereixen propostes d’acció o entreteniment prou sovint; massa sovint fins i tot.

En aquesta ocasió, m’agradaria fer esment als ornaments, garlandes i bombetes de llum que se solen penjar per les avingudes principals amb motiu de Nadal, de les Falles, o de les Festes Majors i d’altres semblants. Vull fixar la mirada sobre aquest fet perquè, després que els operaris especialistes munten aquestes garlandes lluminoses i de fer les provatures corresponents, resten a voluntat de la municipalitat o de les organitzacions corresponents el seu ús.

La ciutadania viu amb normalitat, allò que un segment de la població observa com a “destarifat” i és el fet que, els llums dels ornats, romanen encesos des que es fa fosc fins l’albada de l’endemà, sense parar esment a la despesa que allò suposa per a les harques municipals i, per tant, per a les butxaques de tothom.

Amb aquestes actituds, el que s’evidencia és una manca d’empatia social bastant significativa. No hi ha més que deixar-se caure per la cua que s’origina pels voltants de Casa Caritat o el Banc d’Aliments, per veure la quantitat de persones que es veuen obligades a acudir, per comprendre com de fumut resulta viure en aquesta societat a la qual “no li fa mal la panxa” quan es deixa els llums encesos tota la nit.

Convé pensar amb la necessitat que tenim tothom d’estalviar energia (per molt que la puguem pagar) donat que les fonts resulten finites en un futur que comença a acostar-se a passes gegantines. Ja s’hi veu com resulta massa fàcil veure la palla dins de l’ull de l’altre, quan no veiem la biga que ens dificulta la visió del nostre propi ull.

No és un bon senyal, mantenir encesos els llums ornamentals de les comissions falleres que hi ha escampades pel nostre territori i, menys encara, quant a banda d’aquests ornaments, hi ha els focus que han d’il·luminar el (mal dit) monument faller, a tota virolla, fent de la nit dia, en aquestes places o encreuaments on se n’han d’ubicar.

Necessitem elevar alguns graus més l’empatia social del nostre País, perquè hi ha altres necessitats que es podrien atendre, per poc que controlem la despesa de llum elèctrica de les nostres festes i celebracions.