Entre amics, Antoni Martínez Bonet

Amb un inici delirant, Antoni Martínez Bonet ens presenta Bernat Benavent, el personatge-narrador d’Entre amics, mort i dins del taüt del cotxe fúnebre. Aturat a la illeta de l’autopista per culpa d’una avaria, en ser resolta, el cotxe el conduirà al tanatori, amb tota la pompa d’un desplegament de grua, cotxes i motos de la policia. Aquests li obriran pas i el menaran al tanatori on, degudament guarnit, el finat iniciarà la seua darrera funció: l’anàlisi-repàs-balanç de la seua vida i dels amics, coneguts, viscuts i saludats que l’han acompanyat, cosa que li permetrà oferir-nos un collage ben divers de situacions i d’amistats. L’arribada de cadascun d’ells al tanatori permetrà al difunt, a tall de narrador omniscient, analitzar-los i fer un emocionat flashback del moment en què es van conèixer. Aquest recurs possibilita el desplegament de tota una caterva de personatges tan diversos com els plecs que conformen la vida del finat, el fill del barber que es va posar a fer versos, el poeta de calbot, lletraferit de panxa en terra, venedor de finestres i portes d’alumini, el poetastre del muntó, com s’autodefineix el difunt Bernat Benavent. Amb els ulls tancats i ben mort, Bernat serà qui, paradoxalment, millor veja, mire i observe la plèiade d’éssers que el visitaran, en la triple vessant que remarcava Sánchez Pinyol en la seua Pell freda. El posicionament de qui ocupa un lloc d’honor en la funció, gitat a la trona del taüt, llorejat amb flors i corones com aquell a qui se’l diposita en una peixera mortuòria— dirà, irònic, Benavent—, li permetrà pensar i manifestar què sent pels amics i com s’han portat amb ell, amb la comoditat de qui sap que no serà contrapuntat, amonestat o escridassat, com plàcid voyeur que s’administrarà el darrer plaer terrenal. En les últimes hores de la seua existència, Bernat és qui mana, el déu suprem, l’analista absolut. Però la seua, és una mirada amable, gens arrogant, la d’un ésser que, contràriament, farà un balanç positiu de la vida i l’impulsarà per a ser generós i agraït. Per això, tindrà el gust de fer-los, a totes i a tots els amics, el darrer regal, les seues petites memòries que els les oferirà com un llegat, com la donació més preuada. Ho farà des de la complaença de qui, al capdavall, s’ha sentit estimat per molta gent: el saldo final, dirà Bernat, ha estat més que satisfactori. Només es queixa pel moment que la mort se l’ha emportat, just quan tenia la maleta de la vida farcida de plans.  

Aqueixa fina ironia amera tot el relat i, en el capítol final, Martínez Bonet potser en fa una passa més: torna a usar la comicitat i el deliri amb què l’havia iniciat i “ressuscita” el difunt, en sentit físic per jugar-los una darrera broma als amics, la de practicar un miracle inesperat, un estrany cas de catalèpsia, perquè el cos de Bernat se li activarà: obrirà un ull, als dos minuts l’altre, un peu, la panxa. És la subtil ganyota amb què Benavent s’acomiadarà de tots, la fina jocositat amb què el poetastre voldrà transcendir abans que el tapen i esverar l’ànim dels amics que ja havien donat per ferm el seu traspàs. No hi ha, però, en l’estil de Martínez Bonet, l’astracanada fàcil i vulgar: tot és resolt de manera fina i encertadament ponderada, amb puntuals dosis de lirisme.

A Entre amics hi ha un desplegament de temes i de tipus molt ben definits, com ara: el món de les drogues, les consumides a la joventut i l’estrall causat sobre les seues víctimes, els danys en la família, la pràctica del furt i la prostitució per a obtenir els diners, l’aïllament social, les depressions i caigudes posteriors a l’abisme; la venjança de qui, en algun moment, s’ha sentit traït i menystingut, una venjança que Martínez Bonet executarà amb enginy i sense estridències, però que resultarà demolidora; la hipocresia i la buidor de qui s’instal·la en la complaença permanent sense estar fonamentada, a qui l’autor desmunta i ridiculitza; la força inexplicable de l’atzar per capgirar el destí dels humans; la imparable cobdícia per posseir que porta al furt i al delicte; l’escriptura convertida en l’eix vital; l’amor i el desamor, els qui deixen amors, els qui són deixats en l’amor; la precarietat amb què es viu dins del món artístic i la tragèdia emocional quan el personatge es menja la persona; la rancúnia, l’aspresa i sorruderia que va niant als cors que odien; l’enveja i la traïdoria, la desestabilització i l’anorreament; el valor impagable de la vera amistat; la condemna de la riquesa quan s’obté pel furt, l’extorsió o el genocidi practicat sobre determinats col·lectius febles; la indecència de passar pàgina i exalçar l’oblit, per a esborrar les atrocitats comeses; contràriament, la integritat i la dignitat com a valors de vida vàlids; les al·lusions al món del cinema; el pes de la família, per a bé o per a mal; la perillositat de caminar sobre una corda incerta; la seducció, com un bell art; la redempció dels pecats executada per vies diverses…

Junt a aquests temes, apareixen tipus d’allò més versemblants, com el fartó, pecant de golafreria i de luxúria; els promiscus i els seductors, els seduïts; els hipòcrites; els canalles i mesquins; els fadrins i fadrines, separats, amistançats, casats, els divorciats i els fugits; els nazis i els que se n’avergonyeixen; els redimits; els oblidats; els estimats i els recordats; els perdonats; els perdonavides; els íntegres; els interessats; els venjatius i els venjats; els descreguts… i un amplíssim ventall de tipus deliciós, sovint banyats per la dissort, sovint pròxims.

Pel que fa a l’estil, i en concret al lèxic emprat, Entre amics, nada meravellosament sobre tres paràmetres: les expressions més pròpies de l’esfera popular i fins i tot local, la riquesa del vocabulari emprat (especialment l’adjectivació) i l´ús encertat de mots més cultes o arcaics. Així trobem expressions com ert com una moixama, festejant a tota paleta, xafar la guitarra, bambar per la vida com una gallina sense cap, ningú li tus, tindre un cos de bidó, ser (alguna cosa, persona…) de les que deixen ratlla, ser (algú) massa guaixat, quedar-se de pasta de moniato, no trobar-se massa catòlic, (fer alguna cosa) només per cagar-li la cara, no voler soltar el mos, quedar-se (algú) estomacat, tindre bon saque, (tindre algú molt informat) fins a l’últim pet tirat, (gaudir) com un porc en un fangar…

Altrament, el seu vocabulari està molt ancorat a la terra i a l’ús de la llengua per la gent de poble. Prova d’això són paraules com: barsagues, rèmora, atarantar, esmotxar (carxofes), (ser un) moniato, cagadéus, un panoli, un pàmfil o un pàmpol. I les paraules arxi utilitzades per l’autor, com si hi foren un talismà, com ara: furonar (en el sentit d’escarbar, tafanejar), xamba o guaixat. Només qui té gust i sensibilitat com Martínez Bonet pot encaixar aquestes paraules amb d’altres més cultes, més arcaiques, procedents de la seua vasta formació i lectures, com ara benaurança, malvolença o malaurança sense que el relat hi grinyole. Tot el contrari.

  Amb la lectura d’Entre amics, una voldria haver trobat més amigues i amics desfilant per la peixera del tanatori i que Bernat Benavent en parlara amb la seua deliciosa clarividència. Ni que siga pel bon gust de boca que se’ns queda quan es lligen detalls tan bonics com la baixada del barret d’Alfred Tomàs davant del difunt o quan aquest, reconeixent l’estima que va sentir per Clàudia Messeguer, confessa que em poemava estimar-la.

  Una delícia de novel·la per l’amenitat de la seua lectura, per la decisió i l’encert de l’autor de barrejar els mons que ens són consubstancials, els mons que visquem i els mons que llegim, i haver-los imbricat uns dins dels altres, complementant-se.

I una delícia de difunt, el Bernat Benavent, a qui el lector li agafa gran estima des del primer moment, un personatge que tots els amics i probablement alguns amics, en el fons, voldríem, completament, en la nostra vida.

Entre amics, una novel·la per a llegir-la, recomanar-la, regalar-la als amics i parlar-ne, serenament, entre amics.

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: Entre amics

Autor: Antoni Martínez Bonet

Editorial: Onada edicions

Any: 2023

 

Revista número 499. Febrer 2024.