
Fotografia de Juan García.
L’Institut Valencià d’Art Modern inaugura el 18 de febrer, a les 19:00 h de la tarda, l’exposició ‘A mitja llum’, una proposta que reuneix més de quaranta obres de 27 artistes i que explora el potencial estètic, cultural i polític dels oficis tradicionals i dels coneixements transmesos fora dels circuits dominants. La mostra planteja un recorregut per materials com ceràmica, fang, llana, tèxtils, espart o fibres naturals, als quals s’afegeixen el so i el silenci per tal de reivindicar també la tradició oral. Segons la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso:
“El projecte ens convida a recuperar altres formes de coneixement històricament desvaloritzades i a posar en valor el nostre ric patrimoni material i immaterial”.
Comissariada per Blanca de la Torre (directora de l’IVAM), la iniciativa naix amb vocació expansiva i itinerarà després per diverses institucions de Mallorca, Catalunya i Aragó, configurant quatre exposicions autònomes que s’adaptaran a cada context territorial, amb artistes i peces que “s’aniran mutant i adaptant a cada territori”. Aquesta dimensió en xarxa respon, segons l’organització, a un canvi de paradigma basat en aliances i col·laboracions institucionals que amplien l’abast del projecte més enllà de la sala d’exposicions.
El recorregut s’obri amb la contundent pancarta brodada Guapa de Pilar Albarracín i continua amb peces que dialoguen amb tècniques ancestrals i processos artesans: ceràmiques elaborades amb terres específiques, flors de porcellana fetes amb pigments extrets de telèfons rebutjats, tapissos, trenats, obres d’espart o creacions amb cendres de residus agrícoles. La museografia reforça aquesta experiència sensorial amb elements com una gran paret d’adob que, en paraules de la comissària, “connecta l’espai expositiu amb els materials i el territori de la Comunitat Valenciana”, així com peces sonores i olfactives que amplien la percepció més enllà de la mirada.
Fotografia de Juan García.
Lluny d’una visió folklòrica, A mitja llum defensa el valor del coneixement situat i col·lectiu, amb projectes desenvolupats junt amb artesanes, comunitats rurals i col·lectius locals. La producció mateixa ha incorporat criteris sostenibles —materials naturals, reutilització d’elements expositius i eliminació de transports internacionals— i fins i tot els textos de sala “estan realitzats amb tela i es reutilitzaran en totes les seus del projecte”. En aquest context, l’exposició proposa una pausa davant la velocitat contemporània i convida el visitant a “respirar, escoltar el murmuri de la matèria i atendre processos manuals que exigeixen lentitud, cura i atenció”, recordant que la desaparició dels sabers tradicionals implica també, com adverteix la comissària, “la pèrdua de la diversitat, tant cultural com biològica”.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
