Entre migracions i imperis

Des que hi ha món, tots els mamífers, inclosos els homes, les aus, els peixos, els invertebrats, bacteris i microbis… tots ens hem mogut amunt i avall, ens hem desplaçat cercant menjar, aigua o un millor clima per a viure, emparellar-nos i procrear; alguns també ho han fet fugint de situacions de perill, guerres i inseguretat social, buscant la pau i salvant la vida. Aquests moviments, que normalment són gregaris, són les migracions, que algunes espècies fan de manera molt ordenada, espectacular i previsible, repetint els itineraris i fins no fa gaire, els calendaris… Ara amb el canvi climàtic tothom va marejat i descontrolat, inclosa la vegetació. Als humans ens consideren l’espècie superior, perquè som animals que pensem (racionals) i que tenim la capacitat de parlar i d’organitzar-nos en societats. Es pot dir, doncs, que la història del món és la història de les migracions? Pel que respecta als humans, en gran part, sí, perquè a banda de migrar, l’home també s’ha mogut amunt i avall per motius expansionistes, per a ampliar els dominis d’unes nacions sobre altres, formant imperis. Mentre les migracions les hem de considerar positives per a la humanitat i democràtiques la formació dels imperis sempre han estat negatius i antidemocràtics. Del tema dels imperis en tronarem a dir alguna cosa.

Per altra banda, la història del món no és sols la història de l’home, sinó de tot allò que hi viu i de la matèria orgànica i inorgànica que compon l’espai físic, encara que molts individus pensen que l’home és l’espècie cabdal i la mesura de totes les coses i, per tant, que els homes som els amos d’aquest món i de la mateixa història… D’ací ve que molts creguen que poden fer el que vulguen, fins i tot negar el canvi climàtic. Si els qui mantenen aquestes posicions són uns incompetents sense cap capacitat d’influir més enllà de sa casa, encara podríem menystenir-los i allunyar-nos-en. El que passa és que hi ha polítics poderosos (p. ex. Trump) les decisions dels quals els transcendeixen i són enormement pernicioses, la qual cosa ens obliga a prendre posicions contra ells, a oposar-nos-en i confiar que al final la raó s’imposarà a l’estultícia i a la força que practiquen. Haurem de prendre com una obligació ridiculitzar-los, per contrarestar la seua possibilitat d’influència. En realitat són tant ridículs com presumptuosos i es caracteritzen pel culte que es professen a si mateix; alguns, al llarg de la història, s’han cregut déus.

Precisament estic treballant en una auca, de la qual tinc l’esbós, amb la intenció que siga inspiradora per als amics que lligen aquests articles i pense amb Vicent Sant Ramon, Sal·lus Herrero, Carmen Primo, Josep Aguado i etcètera. Com més en serem més riurem. La meua serà una auca que no agradarà als feixistes i negacionistes, però que necessàriament ha d’agradar a la gent intel·ligent i sensata.

Ridícula auca de la raça ària (esbós)

“Escolteu menuts i grans

els actes més inhumans,

les coses més increïbles,

miserables i terribles,

protagonitzats per aris

que actuen com corsaris,

que es creuen superiors

i són immorals i traïdors…”

Ja es veu per on van els tirs, i per això confie que aquesta auca, que serà coral, ens quedarà molt guai.

Les idees que he anat esbossant i les que farem entre tots, estaran inspirades en l’evolució de les espècies de Darwin, on tothom tenia el seu paper, com en la nostra auca: uns obrien nous camins; altres coneixien noves gents; hi havia els qui s’aparellaven i parien nins mestissos… I fou gràcies a aquest mestissatge que l’espècie millorava, que féiem intercanvis de sang i saba nova, amb resultats molt positius per a la humanitat.  Les novetats que apreníem, les compartíem: el descobriment del foc; cuinar el menjar; la roda; domar animals; ser sedentaris i viure en poblats; emprar armament d’atac i de defensa (una cosa molt perillosa); fer comerç de tot; fer diners… I descobrírem la moral, que unes coses estaven bé i altres molt malament i començàrem a dictar-nos normes de conducta i lleis…

Els homes de pell més blanca eren més llestos que els bruns i negres? Alguns blancs o aris es cregueren que si, i a més a més, s’inventaren déus, capellans, poetes i periodistes, bàsicament a favor seu. Com tots volien manar hi hagué guerres, alguns guanyaren I els qui perderen, vae victis, ai dels vençuts, els qui perdérem fórem esclaus…I molts encara ho són (ho som).

I així anirem creant l’auca. Ara estem en la fase d’escriure el text i qui vulga participar pot fer-ho; és molt fàcil: poseu-vos davant d’un full en blanc i comenceu a escriure rodolins. M’ho aneu enviant mitjançant el Facebook o al meu correu. Quan tindrem el text tancat demanarem la col·laboració dels dibuixants i ja veurem, però seria massa si algun músic posava solfa a l’auca.

La tesi que hem de defensar és que el que funciona millor en aquest món són les migracions, especialment les regulades, que casualment també repudien els feixistes, que volen fer-los fora a tots (8.500.000 a Espanya, diuen).

Els feixistes invoquen la “puresa de la sang” dels blancs, sense adonar-se’n o no volent reconéixer, que des de fa mil·lennis la humanitat és més impura que la dels gossos sense amo abandonats a la bona de Déu, o siga que de sempre els homes som els més promiscus dels animals. Nosaltres creiem que les migracions són positives i necessàries i són un dret universal.

El món està molt malament distribuït, perquè hi ha massa població en algunes zones i en altres fa falta mà d’obra per a moltes feines que si no fora pels migrants ningú faria. Posem el cas dels països més desenvolupats econòmicament, que no disposen de la mà d’obra necessària per a fer una sèrie de feines: dedicar-se a l’agricultura, fer les feines més feixugues de la construcció, fer anar la indústria més pesant, fer net pels carrers; atendre la tercera edat; atendre la gent invàlida. En definitiva, per a treballar i engrossir la caixa general, cosa important perquè es puguen pagar les pensions, per exemple. Les societats més avançades col·lapsarien si no fora per la immigració. En Europa, després de la II Guerra Mundial, en els països més avançats, que s’havien de refer, feia falta mà d’obra i els únics que la pogueren aportar foren, precisament i en gran part, els espanyols, que vivien les penúries més impensables, acabada la guerra de Franco contra la República i acudírem a Europa, junt amb turcs, senegalesos, etc. a fer les feines que no volien els indígenes. Ara mateix, en la gran superpotència que són els Estats Units, on es coven totes les males idees trumpistes contra la immigració, els fan falta milions de treballadors per a la recol·lecció de la fruita, per a mantenir la neteja de les grans ciutats, per a nodrir el país de policies i militars, etc.,

Curiosament, són precisament els països i els partits més feixistes, els qui es consideren més defensors dels costums occidentals i reclamen netejar els nostres països de nouvinguts sense papers, reclamen que qui vulga venir a treballar ha d’adherir-se a les creences i cultura europees. I no permeten professar la seua religió en espais públics i les dones, fins i tot, s’han de treure els vels i els hàbits. No crec que també vulguen obligar les monges catòliques a treure-s’ho.

Com aquesta gent s’autoconsideren els salvadors d’occident i de la seua cultura i la seua religió cristiana, crec que convé recordar-los el que diu la Bíblia (paraula de Déu) sobre la immigració:

Levític 19, 33-34. Quan un immigrat vinga a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. Al contrari considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte. Èxode 22,20. No explotes l’immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte. Èxode 23,9, No oprimisques l’immigrant: vosaltres coneixeu prou bé com és la vida dels immigrants, perquè també en vau ser a Egipte. I la Bíblia reitera el mateix manament en Deuteronomi 10,18-19, repetint el mateix precepte i recordant als jueus com immigrants al país d’Egipte. En l’Evangeli de Mateu 25, 35-40, en el juí final, els homes serem separats en dos grups, i Jesús dirà als justos de la dreta, “… veniu perquè tenia fam i em donàreu menjar, tenia set i em donàreu beure, era foraster i m’acollíreu…” i quan els justos es demanen quan ho havien fet, el Senyor els contesta que “quan ho féieu per un desvalgut, m’ho féieu a mi...”. I finalment vull subratllar l’evangeli de Mateu 2, 13-24 on la mateixa Sagrada Família, Jesús, Josep, i Maria han de migrar urgentment a Egipte, perquè el rei Herodes ha ordenat matar tots els infants menors de dos anys, perquè tem que es complisca una profecia que anunciava el naixement un xiquet que esdevindrà rei i Messies i Herodes temia que el faria fora a ell. La Sagrada Família hagué de migrar, fugir del seu país, per raons polítiques, per a salvar la vida, com passa a tantes famílies i a tants menors que ara mateix fugen i venen a Europa a salvar la vida, cosa que tampoc aproven els feixistes.

Crec, doncs, que Abascal s’hauria de pensar el que diu, abans d’obrir la boca, perquè hi ha qüestions que no van de conferències episcopals, ni de jerarquies, ni de líders il·luminats de partits polítics, sinó de la paraula de Déu, de drets humans universals i de tenir humanitat i crec que Abascal i els seus col·legues no voldran ser condemnats per Déu, ni per la justícia internacional, ni ser menyspreats per la bona gent que venen a treballar i guanyar-se la vida, ni pels ciutadans sensats que no els votarem mai. ¿O és per pura hipocresia, o per odi, que fan i diuen el que diuen i fan?