Entrevista a Aitana Mas, vicepresidenta del Consell

Aitana Mas és la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, a més de portaveu del Govern de la Generalitat. Ha passat de diputada en Corts a tindre totes aquestes responsabilitats. És jove i prudent. Saó volia parlar amb ella i –encara que no és allò més habitual, aprofitant una visita a un centre educatiu de Torrent, l’IES La Marxadella, per a inaugurar oficialment el curs escolar de formació professional– vam poder, en acabar l’acte, seure al voltant d’una taula, just en un dels platós que s’utilitzen com a pràctiques educatives. Vaig poder veure que, tot i les tantes responsabilitats actuals, sap d’on ve, on és i, també, on li agradaria arribar.

 

«No són agradables precisament les qüestions per les quals jo entre al Govern de la Generalitat»

«Considere que la dedicació a la política té una data d’acabament, de finalització»

«La Generalitat ja ha fet un exercici molt gran per apropar-se a la ciutadania»

«Hem de ser respectuosos amb els procediments judicials»

 

–Regidora a Crevillent, candidata a les Corts espanyoles, la més jove amb sols 21 anys, directora general… No ha parat a la seua vida!

–No hem parat. Però bé, jo és que soc molt nerviosa, no puc estar quieta.

–D’on li ve la vocació política?

–No vaig arribar a la política per una vocació, sinó perquè en la política municipal del meu poble necessitaven algun jove. En ma casa sempre s’ha parlat de política, els meus pares han sigut sempre militants de diferents partits d’esquerra. Jo he mamat la política a casa, sempre des d’una perspectiva de militant de base, i em van oferir l’oportunitat de formar part de la llista local de Crevillent quan tenia 20 anys. I bé, per nou vots finalment vaig eixir-ne regidora. A partir d’aquí, doncs, vaig entrar en un món, evidentment, que m’ha anat agradant. Però, paral·lelament, jo mai he volgut deixar la meua formació acadèmica i al llarg de tots aquests anys he intentat sempre anar, diguem-ne, caminant al mateix temps amb la formació acadèmica constant i la política.

–Però, sí que és cert que la seua carrera ha sigut un poquet meteòrica, no?

–Bé, jo no sé si ho podem dir així. Jo soc conscient que he anat creixent com a persona alhora que en els diferents càrrecs polítics. M’han aportat, doncs, una experiència que considere molt positiva.

–Ara vicepresidenta del Consell i portaveu. Com ha canviat la seua vida?

–Ha canviat per complet, i més encara en la part personal, perquè la part política, evidentment, és una gran responsabilitat que mai m’hauria pogut imaginar que podria desenvolupar. No són agradables precisament les qüestions per les quals jo entre al Govern de la Generalitat com a vicepresidenta, però és veritat que per haver estat formant part del primer Botànic com a directora general i els tres anys en les Corts Valencianes m’han donat les eines per poder desenvolupar ara el càrrec de vicepresidenta sense que m’entre el vertigen. Evidentment, els canvis més grans han sigut en la part personal.

–De diputada en Corts a la número dos del govern valencià. S’ho esperava?

–No, entre altres coses perquè crec que ningú s’ho pot esperar. Jo sempre soc una persona que planteja molt la seua vida de quatre en quatre anys, ara mateix associat a les legislatures. No m’agrada pensar molt més enllà, perquè sí que considere que la dedicació política té una data d’acabament, de finalització. M’agrada pensar que sempre és quan acaba la legislatura que has de veure si renoves o no.

–Com és el dia a dia dins d’una conselleria tan gran?

–És una bogeria. La Conselleria és enorme: tinc 15 directors i directores generals, més de 2.200 milions d’euros de pressupost i és una conselleria molt especial pel que fa als temes que tracta; no són temes fàcils. Estem parlant, doncs, de la gestió dels centres de menors i dels menors que tenim tutelats, de les persones majors, de les persones amb dependència i, també en aquest cas, amb discapacitat. Estem parlant de sectors molt vulnerables de la nostra societat que necessiten i requereixen una atenció més personalitzada, més atenta, i això fa que la gestió siga ingent i que, de fet, mai pugues arribar a tot.

–Des que ocupa la nova responsabilitat, s’ha notat acceptada pel personal de la

Conselleria?

–Jo crec que el perfil de consellera no és el mateix que el de director o directora general. No tens el mateix contacte amb la part tècnica, però sí que és cert que, evidentment, la manera d’entrar, amb la dimissió de la vicepresidenta Oltra, demana que els equips s’hi hagen d’adaptar. Jo a l’equip que ja existia en la Conselleria, i ells a mi. Això no ens ha portat dos o tres mesos de procés d’adaptació.

La veritat és que jo n’estic satisfeta i contenta. També és cert que no entre en un dels millors moments, vull dir, no puc aplicar cap política massa concreta, perquè en els mesos que queden és pràcticament inviable, però crec que sí que hi ha un marge per poder aportar el meu granet d’arena perquè funcionen millor els procediments.

–Quins són els reptes que s’ha marcat fins a les eleccions autonòmiques?

–Precisament, l’optimització dels procediments, que s’han fet al llarg d’aquests últims set anys. S’ha fet un gir de 180 graus de totes les polítiques de benestar social, en aquest cas de polítiques inclusives, com diem des del Botànic, i això ha costat molts anys poder implementar-ho. Ara és justament quan acabem, quan estem acabant d’aterrar eixe nou sistema, el nou model de serveis socials, i això fa que, per sort, també jo no haja de desenvolupar cap innovació política al respecte, perquè la innovació ja s’ha fet al llarg d’aquests anys. Per tant, ara el que cal és aterrar-la i veure com funciona, si funciona bé i si cal millorar eixe funcionament. També és important que no hi haja cap escletxa entre una mesura política i la ciutadania a la qual va dirigida. Això, evidentment, també és un altre repte.

–Per cert, seran les eleccions autonòmiques quan toca o hi haurà avançament?

–No ho sé. La veritat és que encara no s’ha parlat d’això, però tots donen per fet que seran al mateix temps que les municipals.

–Està dos dies a Alacant i tres a València. Com administra el temps?

–És molt complicat, però jo crec que la descentralització també era necessària. Evidentment, no totes les setmanes puc fer els dos dies a Alacant, és clar; altres setmanes en són tres. Si tenim Ple del Consell a Alacant, per exemple, doncs sumes un dia més i després també estic a Castelló, perquè també faig les visites a Castelló. Per tant, crec que el model de descentralització és important, perquè igual de valencians o valencianes són les persones que viuen de Crevillent cap avall o les de Vinaròs o les de Benicàssim. Per tant, jo crec que la Generalitat ja ha fet un exercici molt gran per apropar-se a la ciutadania, per a estar sobre el terreny, també en les zones que estan més allunyades de l’epicentre de la política o dels palaus del poder. Crec que hem d’aprofundir encara més en això, però no és fàcil. No és fàcil.

–Substituir Mónica Oltra ha estat dur?

–No ho és, no ho és.

–Com ho viu?

–Bé, jo ho intente viure des de dos perspectives. La primera és que tot el món, dins i fora, per dir ho així, entenga que cada persona és d’una determinada manera. Mónica és un animal polític. Jo tinc altres virtuts, però no ens poden comparar. No estem en igualtat de condicions per poder comparar-nos i crec que cadascuna, doncs, pot aportar a la política el millor d’ella.

–Parla amb ella?

–Sí, sí, sí, parlem. Parlem sovint. És veritat que no de temes de la Conselleria, però sí que ens preguntem com estem i com va la vida, que també és important.

–Aitana, creu que les decisions de la Justícia s’han d’acceptar sempre?

–Jo crec que hem de ser respectuosos amb els procediments judicials i amb les decisions judicials.

–Creu que és possible que la caiguda de Mónica haja estat molt treballada?

–Sols cal seguir el procés i tindre clar que alguna força d’extrema dreta ha volgut pervertir el sistema judicial per poder posar Mónica Oltra en la picota. Evidentment, crec que són pràctiques que, a més, no s’estan fent només en el cas de Mónica Oltra, sinó que molts càrrecs de Compromís ho estem patint al llarg de molts anys. És una estratègia que ha utilitzat el Partit Popular, que està utilitzant Vox i que, de fet, estem veient que quan van resolent-se els processos judicials queden en res. Crec que això és una perversió, en aquest cas de la política. En fan una i busquen el rèdit electoral. Per a mi, la política hauria d’estar molt més allunyada dels jutjats i de les denúncies.

–Tant molestava Mónica Oltra?

–Pel que hem vist, sí.

–Com recorda el conseller Alcaraz, amb qui va ser directora general de Transparència i Participació?

–Bé, no és com el recorde, és que som amics. Continuem veient-nos i parlant pràcticament totes les setmanes. Ara mateix és una de les persones en qui em recolze, evidentment per poder conéixer les seues experiències com a conseller. Li demane consell moltes voltes i tenim una relació excel·lent. Ara és quan el comprenc en moltes de les postures que prenia quan era conseller.

–Parlem una miqueta del govern. Com veu la vida interna? Massa diferències entre els consellers i conselleres?

–Jo la veig bé. La veig passar per moments millors i pitjors, òbviament. És veritat que igual aquest segon Botànic no desprén la il·lusió del primer d’haver derrocat un Partit Popular corrupte que estava fent barbaritats amb els nostres diners, aconseguir trencar aquella realitat i entrar en un govern progressista que volia deixar la corrupció a un costat i centrar-se a millorar la vida dels valencians i les valencianes. Ara estem en un moment de consolidació de projecte. Això també, evidentment, pot portar a situacions, diguem-ne, més fàcils i altres de més complexes, però jo m’he trobat molt bon ambient al Consell i una molt bona acollida.

–Hi haurà pressupost en temps i forma?

–Sí, segur.

–S’evitaran en això algunes coses de l’any passat?

–Jo crec que eixes qüestions sempre existeixen en una negociació de pressupostos, ja siga en un govern conformat per tres forces polítiques o en un que puga ser, diguem-ne, monocolor. Eixes coses passen. Aquests dies m’he centrat a traslladar que, més enllà de la discrepància política que puguen tindre algunes polítiques o mesures concretes o de com les traslladem a números pressupostaris, això ha de quedar dins de casa. Crec que externalitzar discrepàncies no ens ajuda a poder donar una imatge de govern estable, que és el que realment som.

–Com és la seua relació amb Arcadi Espanya, bona?

–Sí, sí, sí, fluïda.

–I amb el president Ximo Puig?

–També.

–Realment, en la distància curta con és Ximo Puig, sense càmeres?

–Bé, és un home que en alguns casos m’atreviria a dir inclús que és tímid. És amable, i en el meu cas concret intenta fer-te sentir còmoda en el govern. Pensa que no era fàcil la meua entrada en un any tan complicat com és l’any electorat.

–Parlem una miqueta de Compromís: ja sabem qui serà la persona que encapçale les llistes?

–No. Jo crec que, ara mateix, és una qüestió que està oberta. De fet, acabem d’aprovar el reglament de primàries i serà una qüestió que sabrem l’11 de febrer, quan es faran les votacions a Compromís.

–Llistes en solitari o en coalició amb altres forces?

–Eixa és l’altra qüestió. Nosaltres hem acabat ara, aquesta darrera setmana, de marcar el procés de primàries amb l’aprovació dels dos reglaments; eixe és el següent meló que hem d’encetar, i és el que farem. Jo crec que Compromís és una força que abans que el terme sumar significara el que significa ara, sempre s’hi ha sumat. I sempre ha estat obert. Les nostres portes sempre han estat obertes a qualsevol persona que volguera formar part d’un projecte molt més ampli que el d’un sol partit polític, i continuarà sent així. En el reglament de primàries que hem aprovat també hi ha llocs de la llista que podran ser ocupats per persones independents.

–Creu possible el tercer Botànic?

–Sí, sens dubte.