Entrevista a Àlex Ruiz, candidat a secretari general del Bloc

29/05/2021

Àlex Ruiz es presenta a secretari general del Bloc. I hem volgut donar-li «veu» perquè ens explique les motivacions que l’han portat a fer aquest pas i ens explicara les seues propostes nacionalistes, del seu valencianisme progressista. Alcalde de Bellreguard, ha demostrat ser valent i no tremolar-li la mà. Ara ho torna a demostrar fent el pas d’aspirar a ser el nou secretari general.

Per què fa el pas de presentar-se a secretari general del Bloc?

El principal motiu ha estat la celebració del Congrés i les seues ponències. Durant els darrers temps hem vist com l’actual direcció del Bloc intenta aigualir el discurs nacionalista valencià del nostre partit. I això s’ha evidenciat en la redacció de les ponències redactades i presentades. De fet, acabem de veure com les persones que han redactat i presentat estes ponències també formen part de la candidatura d’Àgueda Micó. A mi i a molta gent del partit ens sembla un full de ruta eutanàsic d’allò que significa el Bloc i del que ens ha portat fins ací.

En quines coses no està massa content?

Si hi ha alguna cosa que ens significa a la proposta política del Bloc és el nostre valencianisme progressista. Però, a més, esta singularitat és important tant dins de Compromís com fora d’ell. Buscar espais que ja ocupen els socis de coalició i abandonar els propis és certament desconcertant i agosarat. Posa en perill la millor eina política que mai no ha tingut el País Valencià i, sobretot, posa en perill el valencianisme polític i ens aboca a convertir-nos en un partit federal de l’esquerra espanyola amb una certa singularitat regionalista.

I, què creu que pot aportar la seua candidatura?

En primer lloc honestedat. No sóc un outsider (com alguns/algunes han volgut vendre), tinc una experiència de gestió honesta i eficaç, com així valora la ciutadania. Honesta, perquè com a alcalde del meu poble he fet allò que la gent espera de Compromís: polítiques d’esquerres i valencianistes. Sense complexos ni ambigüitats. I eficaç, perquè això ens va valdré per a pujar un 50% els nostres resultats electorals el 2019 respecte del 2015, i convertir-nos en la primera força no sols local, sinó també en primera força quant a nombre de vots a les eleccions nacionals (autonòmiques) i segona quant a resultats al Parlament Europeu. La nostra candidatura és una candidatura que vertebra tot el País. De nord a sud. Farcida de regidores i regidors que veuen com la direcció del Bloc està molt lluny d’unes necessitats organitzatives adients.

Ha declarat que no vol perdre l’essència nacionalista. Però què significa per a la societat?

El valor valencianista el que significa bàsicament és que som un país amb una autoestima i cultura pròpies. Si perdem el valor del nacionalisme, deixarem perdre la nostra singularitat dins d’un món global. Però és que a més, parlar de sobiranisme de forma esbiaixada per evitar acarar la qüestió nacional és acomplexat i conservador. Sense qüestió nacional no tenim lluita social, són dues lluites unides, indefugibles com a subjecte polític que som el País Valencià, i no el Levante espanyol. I més davant d’un estat com l’espanyol. No és possible una altra Espanya, però sí una altra Europa. Si algú pensa que va a canviar aquest estat o bé viu en una realitat parel·la o bé anteposa els seus interessos personals als col·lectius de la ciutadania valenciana.

Avui sembla imperar el nacionalisme espanyol o més encara madrileny, quin paper creu que ha de jugar el Bloc?

El de la defensa insubornable de la ciutadania valenciana. Com deia abans, la lluita social i nacional han d’anar de la mà. I més encara en temps tan convulsos com este que vivim. Hem de ser honestos i honestes amb la nostra manera de veure el país. Eixa és la clau. Si entenem la política com a un joc de portes i d’estratègia passarem a la irrellevància política i social.

Algunes persones del seu partit diuen que encara és massa jove. Com ho veu, que els diria?

Bé, no sé si es referix amb això de “massa jove” a l’expressió que se sol usar per aquelles persones, “més majors”, que senten una certa ascendència amb què fer repensar-te una determinada decisió…

Tinc 46 anys. Jo em considere jove, i em sent jove. Però si les dades (consulta la Viquipèdia) no s’equivoquen…: Pere Mayor en tenia 40/41 any, Enric Morera tenia 39 anys i Àgueda Micó 37/38 anys. Pel que, en cas de tindre la confiança del Congrés, seré el secretari general amb més edat complida, fins ara, en accedir al càrrec.

Em sent preparat per a encarar aquest repte. En primer lloc, perquè és un privilegi fer-ho al costat de les companyes i companys que conformem la candidatura. Tenim una candidatura potent, preparada, amb coratge i honesta que gestiona i ha gestionat en molts municipis. I en segon lloc, perquè com deia adés, crec que he demostrat la meua capacitat de gestió institucional, a més de tenir experiència orgànica havent estat secretari d’Organització del col·lectiu de Gandia, a més en el moment que es va conformar la candidatura Més Gandia la qual va donar els millors resultats electorals locals, el 2015, de la història del valencianisme a Gandia. També he sigut membre de l’Executiva comarcal, tant del Bloc com de Compromís, membre del Consell General de Compromís i Membre del Consell Nacional del Bloc.

Si parlem de percentatges, has, heu eixit a guanyar o acabareu pactant una llista de “consens”?

Com et deia adés, la visió del partit és molt diferent. De fet, veiem com la candidatura d’Àgueda Micó no participa de la diferència de la gestió orgànica de la institucional. Eixa és una qüestió important que agreujarà, més si cap, la ineficàcia de la direcció actual vers els col·lectius comarcals i locals. Des de la secretaria general i la d’organització no s’ha tingut una visió de país. Els col·lectius han estat desatesos. La nostra intenció és, des d’una visió natural sana i democràtica, exposar els models de partit diferents que tenim i que la militància trie. Normalitat democràtica.

Analitzem ara una miqueta el govern. Estàs content amb el “Botànic”?

La gestió institucional és molt complicada, però el paper que han jugat en l’àmbit del país les companyes i companys que hi són al Govern del Botànic ha estat molt positiva, en termes generals.

I dintre de Compromís, quin paper ha de jugar el Bloc?

Doncs el de soci majoritari. I això què vol dir? El de liderar el projecte de forma cooperativa, amb generositat i respecte a les minories i sense renunciar al nostre ideari sobiranista. Tenim un problema greu en les relacions dins de Compromís. Per què no se celebren executives i permanents de Compromís? Algunes persones han fet malbé ponts de diàleg dins de la coalició, i això és d’una irresponsabilitat molt gran. Això es trasllada després al funcionament de les estructures locals i comarcals. Situar els egos i els enfrontaments personals per damunt dels interessos col·lectius és greu. El Bloc també ha de liderar la implantació a tot el territori. Som irrellevants a moltes grans ciutats del País, inclús en algunes com Xàtiva hem desaparegut de l’Ajuntament.

Però realment l’està jugant en aquests moments?

Evidentment, no.

Sense menysprear una alcaldia, creus que té o tindrà, suficients suports?

Els suports els dona i els lleva la militància. La mateixa qualitat té el vot de qualsevol càrrec -per molt d’alt que se n’ocupe- que el de qualsevol companya i company militant de base. Algunes persones han oblidat això, i s’han apuntat a la forma de fer de tota la vida del PP i el PSOE.

Com has viscut els dies des que vas anunciar la teua candidatura a secretari general?

Doncs amb tranquil·litat. En primer lloc, en la meua feina diària com a alcalde de Bellreguard. I en segon lloc, continuant teixint la nostra proposta, parlant amb moltes companyes i companys.

Creus que guanyaràs?

Crec que guanyarem, som un equip. Però sincerament, no és el que més em preocupa. Em preocupa l’endemà del Congrés. Perquè el vertader consens serà cohesionar el partit, i acarar unes eleccions que arribaran més prompte que tard. Guanye la candidatura que guanye haurà guanyat la democràcia interna. Vull que guanye el Bloc, que guanye Compromís, que guanye el País Valencià, però sobretot que guanye la ciutadania valenciana.