Entrevista a Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana

16/12/2022

«Crec que és un decret que ni al mateix Govern del Botànic li agrada»

«À Punt, televisió i ràdio, ha de ser un motor per a l’ús del valencià»

«Els mitjans de comunicació són fonamentals»

«Estan fent política sense ser votats a les urnes»

«La dreta valenciana no s’estima mai com cal el seu país»

Havíem quedat a Bétera. Feia calor, molta. Ens vam presentar i buscàrem una terrasseta per a fer-nos un café i una orxata. S’hi estava bé, però hi havia massa soroll i vam buscar una zona més tranquil·la del poble. Al final vam acabar asseguts sobre la gespa d’un jardí: mai no havia fet una entrevista en un jardí. En seure, vam parlar del passat, del present i més encara del futur. Alexandra transmet força, la força de creure’s el que fa i el que somia.

–Alexandra, com arribes a la presidència d’Escola Valenciana?
–Soc funcionària, vaig traure unes oposicions a Catalunya, al Baix Llobregat. Vaig vindre a València en una plaça definitiva i vaig aterrar a Benaguasil. En aquell moment, a la meua tutoria hi havia una mare que, conjuntament amb una altra docent, volia que a la comarca del Camp de Túria tinguérem una Coordinadora pel Valencià. Llavors, ens vam asseure una vesprada de juny o juliol, no ho recorde ara, i vam decidir tirar endavant el projecte com a coordinadora comarcal. D’això fa vint-i-tres anys! En vaig començar com a tresorera. Fins al dia d’avui continue sent tresorera de la mateixa coordinadora i, llavors, en un principi, acudia puntualment a les juntes d’Escola Valenciana. Però ja des de fa uns cinc anys he anat a totes i, en l’equip que ha acabat ara, era la secretària de Natxo Badenes. Com arribe a presidenta? No era una cosa que hagués pensat perquè requereix temps, dedicació… Quan es planteja el relleu, arran d’una broma que es va produir a les jornades de Catarroja del juliol del 2021, vaig pensar que si féiem un bon equip, és a dir, un equip amb força, jove i il·lusionat, m’hi presentava.

–Cinc dones en la junta directiva.
–Som sis persones a l’equip i cinc d’elles som dones.

–Tu ets la segona dona que ocupa aquesta responsabilitat, després de Carme Miquel.
–Impressiona, perquè Carme Miquel és un referent per a la nostra llengua i el nostre país, en tot allò que té a veure amb la natura, escriptora, mestra… Era una donassa! Fa una mica de vertigen pensar-ho quan veig que soc la segona dona, però, clar, incomparable al costat de Carme. La nostra entitat ha funcionat sempre molt piramidal i això ha sigut la primera cosa que he volgut canviar. Som un equip i l’equip va en pack. Hem d’evolucionar com a entitat.

–Quins reptes t’has marcat per a aquest període? I què és Escola Valenciana?
–A veure, la nostra entitat és una federació de coordinadores d’àmbit comarcal, majoritàriament,

El motor és cada any l’organització que es crea al municipi on es farà la Trobada a la primavera, s’uneixen sinergies i alhora es vertebra el país. Aquesta realitat, per a nosaltres, és un avantatge fonamental. Ha de tindre tota aquesta infraestructura. Nosaltres volem cuidar-la, perquè és un dels nostres principals actius.

Volem millorar alguns aspectes com la comunicació, tant l’externa com la interna. Des de la junta ens vam plantejar la necessitat de saber quins projectes tenien èxit, a quins calia donar un nou enfocament però sobretot quina imatge té la ciutadania d’EV, per poder avançar. Ara, en la jornada d’estiu, hem vist la radiografia de la nostra realitat, i hem descobert que la ciutadania ens veu com a «Trobades», «escola», o fins i tot com a «secta» del valencià. També ens veu sols preocupats pel valencià…, però ens ha anat bé perquè hem descobert que, a més de les nostres Trobades, que les coneix moltíssima gent, hem sabut que fins i tot els docents i les docents no coneixen les activitats que proposem, com puga ser el cinema o els tallers d’igualtat, el Sambori, el Voluntariat, etcètera. Els resultats, interessantíssims, ens ajuden a enfocar les nostres dinàmiques d’actuació de cara al futur més immediat.

–Quina implantació teniu al llarg del país?
–Mira, nosaltres som una entitat civil forta, tenim comarques que per la seua idiosincràsia són dinàmiques i potents, però, clar, hi ha molts d’altres racons del País Valencià on ens agradaria molt augmentar la nostra presència. Vull dir, per què no hem d’intentar fer una Trobada de l’estil que fem ací o senzillament una Festa per la Llengua, un dia determinat, amb activitats lúdiques perquè la ciutadania de zones com el Racó d’Ademús, el Baix Vinalopó o el Baix Segura puga apropar-se més a la llengua? Si cal, des d’un vessant més lúdic.

–Les Trobades són una de les majors manifestacions del país?
–Fixa’t: la pandèmia ens ha ensenyat algunes coses, com per exemple: nosaltres féiem juntes mensuals interminables, un dissabte al mes. Les persones havien d’acudir des de tots els racons del país i a vegades a les dues i mitja de la vesprada encara ens faltaven un parell d’apartats. Però, clar, amb la pandèmia hem descobert el format en línia, que és meravellós. És magnífic. Tot el tema de sostenibilitat, no haver d’agafar el cotxe i no contaminar, la conciliació familiar… No és el mateix vindre des d’Alcoi a fer una reunió i en acabar haver de tornar-hi. Ara, fent-les per Internet, en acabar ja estàs a casa, amb la teua família. Durant la pandèmia, recorde una reunió monogràfica de les Trobades en què hi havia persones, entre les quals m’incloc, que pensaven que el format Trobades estava ja acabat, esgotat, ara que ja no estan les línies en valencià, que el valencià ja està als centres educatius amb el percentatge corresponent. Però, fixa’t: enguany, en la Trobada de Casinos, després de dos anys sense fer-ne, he descobert que el format Trobades durarà molts anys perquè, primera, quan hem anat a pobles més xicotets com Casinos, veus com s’hi involucra tot el poble; és genial poder veure que la gent gran sap què fas aquell dissabte, que ixen als carrer i als balcons a mirar, que participen en les activitats prèvies de la Trobada. Vull dir, tot això és una festa que no podem perdre i hem de continuar potenciant. És cert que el valencià està al sistema escolar, però una celebració que implique xicotetes celebracions, com la Trobada Musical, el lliurament dels Premis Sambori i la Trobada com a cloenda. S’aconsegueix que siga una Setmana Cultural, i quan diem cultural és cinema per a escolars, però també cinema per a adults, a les vesprades. És genial i no podem renunciar a aquestes realitats. Si al poble hi ha grups de teatre, hi participen; o grups corals. Tot això dona una realitat cultural que manté viva la nostra cultura i les nostres tradicions com a poble valencià. I l’excusa és la Trobada.

–Hi ha un relleu generacional en el moviment d’Escola Valenciana?
–Jo estic convençuda que sí. I tal vegada fa sis mesos hauria dit «no ho sé». Fins i tot el futur de la nostra entitat com a tal. Però, després de les eleccions, de veure la quantitat de persones que han participat, que s’han mobilitzat, la nostra federació té associacions de tipus municipal, de tipus comarcal, de país. Ha estat una experiència il·lusionadora i encoratjadora.

–Quin paper fa, i farà, Internet i les xarxes socials a favor del valencià?
–A favor, tot el que té a veure amb la comunicació. Avui en dia, el temps sembla tenir una altra dimensió i passa molt ràpidament. I llavors, amb un tuit, amb una lectura ràpida d’un titular, pots informar-te de moltes coses. Però també té altres aspectes que, com a docent que soc, em preocupen: tot el tema de l’ús de la pornografia i dels joves que en tercer i quart de primària ja tenen accés i poden veure continguts per als quals no estan preparats i, més tard, quan inicien les relacions de parella afectives, és un fracàs total perquè, clar, la pornografia no és una relació entre iguals.

Centrant-nos en la presència del valencià a les xarxes, hem de treballar i insistir perquè augmente l’ús de la nostra llengua com un fet normal i natural.

–À Punt, ràdio i televisió, ha de ser un dels motors a favor del valencià?
–Sí en aquest país, on sempre anem amb no sé quants anys de retard en algunes coses… Amb el govern del PP es va tancar Canal Nou per «qüestions econòmiques». À Punt, televisió i ràdio, clar que ha de ser un motor per a l’ús del valencià; ha de ser un mitjà públic dotat de recursos i treballant per la llengua, i més si pensem que tenim poca premsa en valencià. Clar que ho és, un motor, i potent. Jo pense que, sense voler o inconscientment, tots els canvis que s’han de produir socialment han de passar per l’educació. I si és així, no és que estiguen abocats al fracàs, però poden tardar molts anys. Necessitem sinergies i sumar, i els mitjans de comunicació són fonamentals. I també la reciprocitat amb altres televisions amb qui compartim llengua.

–Per què no tenim la reciprocitat entre els mitjans de Catalunya i les Illes?
–No ho sé. Supose que perquè estem en Espanya i Espanya és Espanya, i quan més dificultats posen perquè la gent que compartim llengua i cultura ens comuniquem, sembla que millor per a Espanya: «l’enemic està neutralitzat». Jo pense que és una qüestió de no respectar la diversitat d’un estat, deu ser ignorància.

 

–La relació amb els responsables educatius de la Generalitat, com està?
–Nosaltres demanem reunions per fer seguiment de diferents projectes. Ara mateix en teníem una el dia 13, que ens l’han suspesa perquè la directora general tenia el virus. Però nosaltres, quan hem demanat reunió, l’hem tinguda igual, no amb la freqüència que a nosaltres ens agradaria, però l’hem tinguda. Amb el president de la Generalitat, abans de fer el nostre Congrés al desembre, ja havíem acordat poder-nos seure amb ell per traure les conclusions i poder-li-les passar. Així ho vam fer. Li vam posar damunt de la taula el que s’havia parlat al Congrés. I he de dir que el president té una visió molt més optimista que la nostra sobre l’ús social del valencià. Ximo Puig pensa que no està tant malament la situació; tot el contrari, que s’usa més que mai, que no li fa por dir català, etcètera, etcètera. Però nosaltres, el que li déiem i les dades que aportàvem dibuixen una altra realitat. Vull dir, que no és real i que entre la nostra joventut, tot i estar formada més que mai en valencià, l’ús social ha baixat moltíssim. Evidentment, quan començàrem tot el tema de les línies al principi dels anys vuitanta encara hi havia un teixit social en pobles com aquest, on s’ha vist que la família, les botigues i el carrer mantenia la llengua. Però la situació, ara, n’és una altra de ben diferent.

–Com es valora el Decret de Plurilingüisme aprovat pel govern valencià?
–A veure, jo crec que és un decret que ni al mateix Govern del Botànic li agrada. Nosaltres hi teníem molta confiança, però la Justícia espanyola feu la resta i al final es va quedar en el que es va quedar. Per una part estava molt bé perquè té en compte tot el tema de les llengües a nivell europeu. Però per a mi, tot i que soc docent de matemàtiques, trobe que els percentatges em fan perdre la visió general. A veure: jo he treballat molts anys en les línies en valencià fins que han desaparegut; abans les línies garantien que les famílies que havien triat l’opció d’estar en la línia estaven molt ateses. Ara no ho sé.

–Hem avançat o hem fet una passa enrere?
–Des del meu punt de vista, com a Alexandra o com a docent i com a mare, per a mi hem fet un pas enrere.

–Tens la sensació que la Justícia, amb les seues decisions, atura qualsevol iniciativa?
–Jo pense que, tot i viure en un sistema democràtic, alguns òrgans d’aquesta democràcia no funcionen. I, per tant, estan fent política sense ser votats a les urnes. Això és molt trist.

–I si parlem del requisit lingüístic per als funcionaris, com és possible que encara estiguem com estem?
–Doncs sí, sembla que és d’eixes cosetes que en una parella, i en aquest cas en el Botànic, sempre porta a la discussió. Ja hi ha moltes coses que tenen en comú, però quan parlen d’aquest tema comencen a donar prioritat a altres coses. A veure: què ha de primar en un metge, atendre bé o que sàpia valencià? Les dues coses, perquè si no el parla, almenys que m’hi deixe expressar-me!
Tota aquesta gent que diu «o me hablas en castellano o…» Jo trobe que si quan els escolars acaben l’escolaritat tenen un B2 d’anglés i un B2 de valencià, a mesura que van pujant en la seua formació acadèmica han de continuar ampliant el seu domini del valencià. Perquè, quina exigència és demanar a un metge un B2? Cap.

–Esperàveu més del Govern del Botànic?
–A veure, per contestar això com a Escola Valenciana hauria de fer una junta i demanar que tothom hi diguera la seua. Nosaltres som molt diversos: és una Junta de tot el País Valencià i amb diferents perspectives, diferents mirades, però m’atreviria a dir que s’esperava que anara tot més ràpid, com més il·lusionant. Jo recorde les eleccions del primer Botànic: Mónica Oltra va vindre el meu poble a donar suport al grup de Compromís i casualment ens trobàrem al bany; quan li vaig preguntar per la reciprocitat dels mitjans públics em va dir que el primer octubre tal vegada no, però que a l’altre seria segur. I d’això ja fa més de sis anys.

–Per què la dreta no estima la llengua i sempre manté una postura negativa?
–Perquè tenen altres interessos. I la dreta valenciana, no la dreta d’altres llocs, no s’ha estimat seriosament el seu país i tota la seua diversitat.

–El valencià té futur?
–Clar que té futur! Perquè si diem que el valencià no té futur és com si diguéssem que els nostres fills i els nostres nets no tenen futur en la seua llengua. Té futur. Té molt de futur, molt. El que passa és que, evidentment, anem molt a poc a poc en la societat actual, quan els temps són molt ràpids. S’ha de modificar tot allò dels projectes lingüístics que no garanteixen el domini de les llengües oficials. No ha de fer-nos por, encara que sols queda un any per a les eleccions. No estem dient que el Decret de Plurilingüisme no val per a res: eixa llei val, però necessita més assessors que acompanyen els equips docents i que puguen intervindre en una reunió de famílies per explicar el què i el com. Aquesta llei necessita avaluació. Cal avaluar, però per què? Per a saber en què hem encertat i en què ens hem equivocat. Si no avaluem, no millorarem. Clar que té futur, i molt, per a mi i per a la nostra entitat. I nosaltres treballarem per a això i amb molta energia.