Entrevista a Amparo Navarro, rectora de la Universitat d’Alacant

14/05/2021

«Entenem que l’etapa universitària és alguna cosa més que transmetre coneixements»

«És millorable i necessari un canvi en el model del finançament»

«Sense ciència no hi ha futur»

«La universitat és molt més que un contingut visual a través d’un ordinador»

«Volem que hi haja més docència en valencià»

Havíem quedat al seu despatx, al rectorat de la universitat, universitat que sembla immensa quan arribes sense conéixer-la massa. Puntual em va rebre i, després de les presentacions, vam començar l’entrevista. I el primer que vaig veure era una dona que s’havia format: era professora, havia estat degana, havia passat per molts estadis de la institució i la institució l’havia conformada. Es notava que estimava la universitat i no sé si la nova responsabilitat és una forma d’intentar tornar-li tot el que havia rebut de la pròpia universitat. Ho té clar: sap d’on ve i on vol anar, ella i la seua universitat.

–Com arriba una catedràtica de Dret Financer i Tributari a rectora? Per què es decideix a presentar-s’hi?

–Em vaig decidir a presentar-me perquè jo vaig estudiar a la Universitat d’Alacant als anys 80: vaig ser alumna d’aquesta universitat, li he dedicat tota la meua vida professional i acadèmica, n’he sigut catedràtica, degana de la Facultat de Dret, vicerectora i vaig pensar que havia arribat el moment en què estava preparada i amb l’experiència suficient per a oferir eixe servei a la universitat a la qual dec tota la meua formació i professió.

–En aquests moments hi ha una conjuntura històrica que no havia passat mai: per una banda, és la primera rectora de la Universitat d’Alacant. Què se sent?

–Una satisfacció molt gran i un honor poder representar la universitat on m’he format i on he treballat, i també pel suport que va representar que les meues companyes i companys depositaren la confiança en mi. Molt, molt contenta i molt satisfeta, però quan ja accedeixes al càrrec també t’adones del repte gegantí que comporta dirigir una institució amb tantes persones, amb tantes responsabilitats per les funcions que ocupa i en un moment tan complicat com el que ens ha portat la pandèmia.

–Quatre mil treballadors?

–Som una comunitat d’uns 4.000 treballadors, més el personal d’altres empreses externes de neteja i seguretat i uns 30.000 alumnes.

–Per altra banda, també hi ha una altra coincidència històrica, i és que hi ha tres rectores a les universitat públiques, fet que no havia passat mai. És casualitat?

–Era com una fruita madura, és a dir, el problema que hem tingut les dones, a banda de la desigualtat que sempre ha afectat, és que per a ser rectora s’ha de ser catedràtica i solament un 20 % de les professores en la Universitat Espanyola en són. Per tant, l’accés de les dones ha anat de la mà en la mesura que hem aconseguit ser-ne catedràtiques. Hauria d’haver sigut més normal des de fa temps, però ara ja és imparable perquè cada vegada hi ha més catedràtiques.

–La relació amb les dues rectores, perfecta?

–Perfecta, però amb els meus companys hòmens també. El que he notat és una certa normalitat, perquè jo sempre he treballat en departaments amb hòmens i dones i en equips mixtos. Per tant, el que hauria sigut estrany és haver arribat a un grup de rectors i rectores en què solament hi haguera hòmens.

–La Universitat d’Alacant es funda en el 1979. Com ha canviat el panorama universitari de la societat alacantina en aquests 40 anys?

–Moltíssim. Jo crec que Alacant ha tingut tres ítems molt importants en la seua configuració. Un d’ells va ser l’aeroport de l’Altet, un altre la Universitat d’Alacant i l’altre va ser l’Agència Europea de Marques ubicada a Alacant. Pot ser que n’hi haja més en el futur, però crec que la universitat, inclús d’aquests tres, m’atreviria a dir que va ser el més important. Primer, perquè va culturitzar tota la societat alacantina, democratitzà l’ensenyança universitària perquè molts estudiants, inclosa jo, no haguérem d’eixir d’Alacant per poder estudiar com sí que havia passat en generacions anteriors, i, per tant, havia generat una diferenciació de classe a l’hora de fer els estudis universitaris. Crec que no s’entén ara culturalment, formativament i en investigació la nostra província sense la seua universitat.

–La Universitat d’Alacant realment té un retorn a la societat alacantina?

–Sí, moltíssim. Crec que la majoria dels professionals d’Alacant en aquests moments han sigut alumnes de la Universitat d’Alacant. Jo mateixa soc un producte de la UA i, per tant, ha generat una societat molt més formada universitàriament i més culta.

–La relació de la Universitat d’Alacant amb l’entramat econòmic empresarial alacantí com és?

–Ha millorat molt en els últims anys perquè també les universitats s’han aplicat molt en una cosa que es diu la transferència de coneixements: es traslladen els resultats d’eixa investigació al teixit productiu i la UA és i volem que continue sent el gran laboratori de les empreses alacantines.

–I parlant un poc de vosté, què destacaria del seu programa per a la universitat?

–En el meu programa destacava, per un costat, liderar un relleu generacional en la universitat, encara que és jove. Els qui la iniciàrem ja comencem a no ser tan joves i tenim la responsabilitat de retindre i captar talents per als pròxims anys. Tenim el gran repte de la digitalització com a administració publica que som i en tots els terrenys d’innovació docent i d’investigació, i tenim també el repte del Parc Científic, de l’ampliació del campus al nou campus on s’ubica el Parc Científic i la connexió amb l’entramat socioeconòmic de la província.

–I en els mesos que porta com a rectora?

–Bé, els mesos que m’ha tocat gestionar sobretot la no-presencialitat. Realment jo vaig prendre possessió administrativa el 22 de desembre, però vaig entrar després de Nadal en el període d’exàmens, en la tercera onada, i hem hagut de gestionar no perdre el curs, no perdre les avaluacions i que la universitat puga acabar amb èxit aquest curs. Però no és la universitat que nosaltres volem: nosaltres volem tornar a la presencialitat, que tornen els alumnes al campus, perquè entenem que l’etapa universitària és alguna cosa més que transmetre coneixements.

–La relació amb la Generalitat Valenciana, i concretament amb la consellera d’Universitats, com va?

–És molt bona. És professora de l’Escola Politècnica nostra, és professora de la UA i, a més, és la primera vegada que hi ha una Conselleria ubicada a Alacant. Pel fet que siga la d’Universitats, estic encantada.

–I si parlem d’un tema com és el finançament, és millorable?

–Sí, és millorable i necessari un canvi en el model del finançament, que de moment no tenim model. La Generalitat va crear un grup d’experts per analitzar un model de finançament per a les universitats públiques valencianes, i crec que en eixe model s’ha de veure el que moltes vegades es diu de paraula i si realment s’aposta per la investigació i la formació universitària.

–El Govern del Botànic: com veu vosté les seues polítiques educatives en general?

–Jo hi he tingut una relació magnífica quan he ocupat altres càrrecs de gestió, i amb el president Ximo Puig mantinc una relació excel·lent. Crec que fan una aposta sincera per la universitat pública, però considere que s’ha de millorar el model de finançament i apostar decididament per una transformació del teixit productiu basat en la innovació i en la investigació. Crec que hi ha voluntat de fer-ho.

–Quins són els reptes de futur que vosté té plantejats per a aquesta universitat?

–El futur és la transformació digital en tots els camps de la gestió administrativa, de la innovació docent i de la investigació. Vull també fomentar una transició ecològica i cap a la igualtat, que siga un referent la transmissió de valors no sols de continguts universitaris; vull que els nostres estudiants troben feina, que estiguen ben formats per tal que quan acaben les carreres puguen accedir a un treball digne, i vull liderar un procés de renovació generacional a través d’eixa retenció i captació de talent.

–Malgrat la situació, creu vosté que la pandèmia ens ha ensenyat coses?

–Clar que ens ha ensenyat coses. La primera és que sense ciència no hi ha futur, que la investigació és la que a la fi ha donat la resposta per eixir d’una crisi tan important. Sense la vacuna ni el procés de vacunació difícilment hi haurà economia ni possibilitat de recuperar-nos. Ens ha donat també una imatge que la transició digital ha vingut per a quedar-se, que la forma de relacionar-nos ha canviat i que moltes de les tecnologies entraran dintre de les nostres vides. Sobretot, també ens ha conscienciat que el sistema sanitari tenia moltes deficiències i que calia millorar-lo.

–Valorarem més en un futur immediat el que és el contacte docent-alumne, alumne-docent, la presencialitat, la relació personal?

–Per descomptat. Crec que aquesta universitat no és la universitat que jo vull. Nosaltres som una universitat presencial, i encara que s’utilitzen les noves tecnologies com a instruments, la universitat és molt més que un contingut visual a través d’un ordinador. La universitat presencial ofereix molt més: una oferta cultural, formativa, social… Pensem que els estudiants estan en l’etapa entre els 18 i 23 anys: qualsevol de nosaltres no pot oblidar eixa etapa amb els amics que ha conegut, docents, referents que ha tingut… Això no es pot perdre, s’hi ha de tornar.

–Com a primera rectora d’aquesta universitat creu que la dona aporta una sensibilitat especial en la gestió en el dia a dia del càrrec?

–Crec que sí que hi ha una perspectiva de gènere en moltes coses com la investigació, la gestió i probablement en la docència. No sé si és sensibilitat, però sí probablement un pragmatisme que, en la mesura que hem hagut de conciliar al llarg de la nostra vida i rendibilitzar el temps que hem tingut per fer les coses, doncs potser tinguem una certa manera personal. No ho sé. Jo he treballat amb hòmens i dones i mai he pensat si ho estava fent d’una forma o altra. En el meu cas, estic molt compromesa amb la igualtat i sí que espere aportar o millorar eixe valor en la universitat i en la meua gestió.

–Promourà eixa igualtat de gènere?

–Sí, sí. Crec que la igualtat és un valor universal que poden compartir dones i hòmens i que, a més de totes les reformes legals que ja hi ha hagut perquè eixa igualtat legislativament la tinguem al nostre país, la igualtat real i eficaç passa per una educació en valors d’igualtat.

–Parlem ara un poc del valencià. Com està de salut el valencià a la Universitat d’Alacant?

–Jo crec que cada vegada millor. La nostra província, en comparació amb altres de la Comunitat Valenciana, té unes peculiaritats importants en l’ús lingüístic: tenim tota la Vega Baixa, tenim províncies limítrofes de Castella-la Manxa de les qual tenim també molta població des dels anys 70… De quan jo estudiava o jo era xicoteta en Alacant, o de quan vaig entrar a la UA a ara jo crec que ha millorat molt i que el fomentarem més encara. Volem que hi haja més docència en valencià, volem que culturalment el valencià estiga molt present en el nostre dia a dia i volem que siga un instrument de treball per als nostres estudiants igual que altres llengües. Jo ho deia en el meu programa. Crec en el foment del valencià per dues raons: primera, perquè crec en els drets lingüístics dels valencians, és la nostra llengua, i segona, perquè des del punt de vista cultural i patrimonial necessàriament hem de protegir-lo i fomentar-lo.

–Derivat de les taxes de reposició seguides durant la crisi, s’ha produït un envelliment del professorat. Quines polítiques pensa desenvolupar per tal de superar-ho?

–Cal distingir el que són professors associats reals dels que es diuen «falsos associats». El professorat associat real són professionals reconeguts d’alt prestigi (això diu la llei) i que feien una docència pràctica que complementava la docència teòrica que impartien els professors d’universitat. Evidentment, el que és monstruós és que un professor associat cobre 300 €, però l’autèntic professor associat és el que ve ací dues hores i treballa en altres llocs de treball i guanya moltíssim més en moltes ocasions que un catedràtic. Eixe és el vertader professor associat, i cap a eixe hem de tendir. El que ha ocorregut a les universitats espanyoles és que, davant la falta d’ofertes de treball i de promocions acadèmiques i de la possibilitat que la gent fera carrera acadèmica, s’ha utilitzat eixa figura que no estava pensada per a tindre investigadors en una situació de precarietat, i això és el que cal evitar.

–Que ha significat el programa Erasmus per a la UA?

–Jo soc una defensora i fan del programa Erasmus. Crec que ha servit moltíssim a les generacions més joves per a construir Europa. Crec que és impagable la internacionalització que ha produït en les universitats espanyoles i també en la nostra, tant per als estudiants Erasmus que han vingut a estudiar amb nosaltres com els nostres estudiants que han anat a altres països. Crec que l’experiència Erasmus, més enllà dels continguts que hagen pogut estudiar, és impagable i acompanya l’estudiant en el seu currículum la resta de la seua vida, no sols perquè li obri els ulls a altres cultures, països, a un món més global, sinó que a més millora les seues capacitats lingüístiques. Crec que el programa Erasmus, que s’ha ressentit molt per la pandèmia, ha de ser una altra de les coses que hem de recuperar com més prompte millor.

–Pareix que serà un gran repte per a tots nosaltres l’absorció dels fons europeus que ens arribaran derivats dels plans de rescat de la Unió Europea. Quin impacte pot tindre en les universitats? La UA s’hi podrà presentar/presentarà/ha presentat i aconseguir fons?

–Esperem que sí, perquè crec que en els fons de rescat es tindrà molt en compte la investigació, la transformació digital, la transició ecològica. Crec que en tots eixos temes tenim fortaleses suficients com per a rebre fons europeus. Per a això també és importantíssim crear aliances i col·laboracions público-privades, i en això estem. Tenim una relació meravellosa amb la Diputació, amb la Generalitat i amb els ajuntaments, i esperem entre tots utilitzar eixos fons en investigació i en els reptes marcats.

–La Universitat d’Alacant quin paper ha de tindre o té en la protecció/promoció del patrimoni (bibliogràfic, documental, artístic) o immaterial (Misteri d’Elx…)?

–Nosaltres estem completament compromesos amb el patrimoni cultural material i immaterial de la nostra Comunitat. Tenim un vicerector, una vicerectora de Cultura, en el nostre patrimoni està el jaciment de l’Alcúdia on es va descobrir la Dama d’Elx, tenim una oferta cultural importantíssima, tenim convenis amb molts ajuntaments per a l’Extensió Universitària, per a seus universitàries, per a ofertes culturals i de protecció del patrimoni. El nostre compromís és total. Tal vegada l’esforç que fa la UA en el jaciment de l’Alcúdia és una de les qüestions més meritòries.

–La vicerectora de Cultura tornarà a tindre molta feina quan puguem tornar a normalitzar?

–La continua tenint. Té una oferta cultural online espectacular. Nosaltres, la universitat, no hem parat.

–Tenen també orquestra no?

–Tenim una orquestra i també tenim un cor, aula de teatre… tenim moltíssimes activitats.

–Una pregunta sense maldat: València està massa lluny d’Alacant?

–Cada vegada està més a prop. Jo soc alacantina i puc dir que València està molt lluny, però també és cert que la nostra Comunitat és molt allargada: la distància entre Castelló i Alacant és important, i sobretot quan les carreteres o els mitjans de comunicació no eren tan fluïts i bons com ara. De la Marina Alta cap a dalt es mirava més cap a València, i a partir de la Marina Baixa més cap avall. Jo crec que ha canviat molt; ho va canviar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia: els alacantins ens sentim valencians plenament, i si bé en alguns casos hi ha diferències per algunes qüestions centralistes que als alacantins els pareixen, veig que València cada vegada està més a prop i el president Puig ha fet un esforç. Jo no havia vist mai un president vindre tant a Alacant.

–Quines tres coses li agradaria fer realitat a la Universitat d’Alacant?

–M’agradaria que la nostra universitat estiguera situada en un lloc rellevant en el panorama nacional i internacional. M’agradaria que el Parc Científic tinguera tota l’expansió que es mereix, i m’agradaria deixar la universitat en bones mans.