Entrevista a Ana Barceló, consellera de Sanitat

19/02/2020

 

«Posar-te a disposició dels teus conciutadans és una de les tasques més boniques i gratificants en el pas per la política»

«Crec que tenim una Sanitat extraordinària que ens protegeix a tots»

«La Sanitat representa el 40 % de tot el pressupost del Consell. És un compromís indiscutible de l’Acord del Botànic»

«La sanitat pública no busca el benefici econòmic, sinó el benefici de tots els ciutadans i pacients»

«En la legislatura que acaba de concloure hem invertit més de 385 milions en infraestructures sanitàries»

«En la Sanitat descobreixes encara més la vocació del servei públic»

 

Havíem quedat al despatx de la consellera. Ella va arribar i, ràpidament, vam entrar-hi. La primera cosa que et sorprén és la vista d’una part de la ciutat de València que es pot veure perquè tota una paret és un llenç de vidre. En asseure’s a la cadira i començar a parlar, la consellera transmet una certa calma que és molt difícil d’entendre si penses en la responsabilitat que ocupa. I no sé si serà per haver estat l’alcaldessa del seu poble, Sax, o per alguna altra raó, que ella parla molt de les persones, de les persones com a eix central de qualsevol acció política. També semblava contenta del seu treball i els resultats del dia a dia.

–Alcaldessa al llarg de huit anys del seu poble, Sax (2003-2011). Com recorda aquella experiència?

–Tinc molt bons records d’aquella etapa. Crec que posar-te a disposició dels teus conciutadans és una de les tasques més boniques i gratificants en el pas per la política.

–Ser alcalde o alcaldessa del seu poble, hauria de ser obligatori per a totes les persones que es dediquen a la política?

–Jo crec que sí, hauria de ser obligatori fins i tot per a qui vol ser ministre.

–Realment, imprimeix caràcter personal i polític?

–Imprimeix caràcter en el sentit que et fas més conscient dels problemes que tenen els ciutadans i les ciutadanes; és com submergir-te dins de les seues sabates, caminar amb elles i veure on et fa mal.

–Des de l’any 2011 també ha sigut diputada a Les Corts. Com va viure el canvi de la dreta al Govern del Botànic?

–D’una forma il·lusionada i amb moltes ganes que es produïra eixe canvi, i que a més ho notara la ciutadania en les pròximes polítiques que teníem en ment.

–Vosté ha estat en càrrecs de responsabilitat institucional i orgànica. Del 2008 al 2012 era secretària general de la província d’Alacant del PSPV. Realment, Alacant és diferent?

–No és diferent, es viu de forma distinta. Crec que com en cada província: València té les seues peculiaritats, Castelló té també les seues… El tema no és com es veu, sinó com ho viu el seu territori.

–Com veu i viu ara el PSPV d’Alacant? Està tranquil?

–Sí, per descomptat. Està com ha d’estar, a la disposició del servei públic.

–I un dia li telefonen i li diuen: ara toca ser consellera. Com es viuen eixos moments?

–Es viu amb una gran responsabilitat, però també com un desafiament i amb molta il·lusió.

–Rebre la cartera simbòlica de consellera de Sanitat de les mans de Carmen Montón va ser un moment especial?

–Sí, jo així ho vaig viure. Em va paréixer magnífic que una companya del partit, que a més acabava de ser nomenada ministra, em traspassara la cartera. Em va semblar un gest molt bonic per part d’ella i del president, que també va estar en l’acte.

–Com arriba una advocada de professió a ser consellera de Sanitat?

–Jo soc advocada, i quan porte 20 anys d’exercici de la professió algú em proposa passar a liderar el Partit Socialista a Sax. Ho vaig acceptar perquè des de feia molts anys –evidentment, he sigut sempre socialista– tenia sempre una il·lusió tremenda per posar-me al servei de la ciutadania per resoldre molts dels problemes que veia des de fora com a ciutadana. Vaig fer el pas per un compromís.

–Ara, ja amb un cert temps en la seua responsabilitat, com veu la situació general de la sanitat pública valenciana?

–Jo veig bé la Sanitat a la Comunitat Valenciana. Crec que tenim una Sanitat extraordinària que ens protegeix a tots i crec que estem fent un esforç gegantí, pressupostari també, per a mantindre un sistema sanitari de qualitat. Invertim cada dia 18 milions i mig d’euros en Sanitat, cosa que representa el 40 % de tot el pressupost del Consell. És un compromís indiscutible de l’Acord del Botànic per la sanitat pública. A més, estem incorporant la investigació dels nostres instituts, noves tecnologies, més fàrmacs i per això tenim una major esperança de vida.

–La sanitat privada ha de ser un suport per a la pública o són dues coses sense contacte?

–La sanitat privada té els seus objectius i ha de col·laborar també amb la sanitat pública, perquè des de la pública no podem absorbir totes les necessitats. Ha d’haver-hi treball i una col·laboració lleial des dels termes que plantege la sanitat pública.

–Per què les empreses que inverteixen en sanitat guanyen diners?

–És un negoci. Guanyen diners perquè no tenen els condicionants que té l’administració pública, que està sotmesa a una Llei de contractes públics, a una mesa de negociació que ha de tenir transparència i a uns procediments que no exigeix l’empresa privada.

–Però, realment, són millors gestors que la pública?

–No, no gestiona millor que l’empresa pública. Potser tinga més beneficis econòmics, perquè la sanitat pública no busca el benefici econòmic sinó el benefici de tots els ciutadans i pacients. No podem mesurar dos conceptes totalment diferents. Sanitat privada es mesura amb beneficis econòmics, i la pública en termes de benefici general. Això no vol dir que la sanitat pública no busque l’eficiència i l’eficàcia, que l’ha de buscar, però no és comparable perquè no ens mesurem en termes econòmics.

–Si li dic el nom d’Alzira, quantes nits no l’ha deixada dormir?

–No em lleva el son; me’l lleva la preocupació perquè els nostres pacients estiguen ben atesos i per arribem a tots els llocs.

–Analitze una miqueta com es va fer el traspàs de ser un hospital privat a públic.

–Jo no vaig viure eixe moment perquè es va produir l’1 d’abril i jo m’hi vaig incorporar més tard. Hi ha un treball previ que s’havia fet en la Conselleria per preparar totes les normes i incorporar tots els professionals d’eixe departament a la gestió pública. Ara, el que estem vivint és la manera de com poden conviure dos models distints en el sentit que tenim personal laboral amb personal estatutari, i eixa convivència és la que en aquests moments porta amb ella determinades disfuncions i dues formes diferents de veure la prestació assistencial com a professionals, i per això estem des de fa temps negociant amb els professionals per tal d’arribar a acords.

–Els usuaris han notat el canvi?

–Jo crec que el deuen haver notat, i així ho han transmés sempre els alcaldes, perquè hem augmentat la quantitat d’especialitats, de professionals, quasi 400 treballadors més. Crec que totes eixes millores les han notades els usuaris.

–Tenen enquestes amb el grau de satisfacció?

–No, encara no en tenim.

–I si li dic Dénia, què em pot dir?

–Continuem negociant perquè es puga produir la reversió abans que vença el període d’extinció de la concessió, que serà al 2024.

–Però a la Marina estan una miqueta cansats de no veure avanços reals en la reversió…

–No es tracta de lent o ràpid, sinó d’anar convergint i que aquesta transició que volem portar a terme siga de mutu acord. Per això estem esgotant totes les vies per a tancar les negociacions, i això porta el seu temps. El més important és la seguretat jurídica per a no trobar-se contradiccions. El nostre plantejament és rescatar-la abans del 2024.

–Vicent Grimalt o Jose Chulvi (alcalde de Dénia i Xàbia, respectivament) la busquen molt?

–Amb ells tinc molt bona relació i solem parlar molt.

–Tenen previst algun efecte si es produeix el Brèxit?

–En principi no ha de tindre’n perquè s’hauran d’establir acords bilaterals entre els dos països, Regne Unit i Espanya i per tant dins d’eixos acords hi haurà una protecció tant dels espanyols allà com dels britànics ací, per garantir eixa sanitat i les compensacions que s’hagen de fer entre països.

–El turisme sanitari és una llegenda urbana o té importància?

–Crec que en si no existeix el turisme sanitari. El que sí que existeix, hem de reconéixer-ho, és que nosaltres som una comunitat de destinació turística i per això atenem persones desplaçades d’altres comunitats, com també a aquelles persones que venen a passar les vacances a la Comunitat Valenciana, de la qual cosa estem molt satisfets perquè hi ha recursos econòmics.

–Al llarg de molts anys, el PP ha estat el partit de govern. La sanitat pública valenciana ha millorat des que no estan?

–Ells portaren a terme una mala gestió de la sanitat pública en l’última legislatura del 2011-2015. Et posaré unes dades comparatives per a comprovar-ho: amb el PP perdérem 1.250 llocs de personal sanitari; deixaren d’invertir als nostres hospitals i centres de salut. Nosaltres, ara mateix, en la legislatura que acaba de concloure, hem invertit més de 385 milions en infraestructures sanitàries que eren necessàries per a millorar l’atenció i poder incorporar nova tecnologia.

–Només assumir la responsabilitat vosté va dir que una prioritat seua eren les llistes d’espera. Com estem en aquests moments?

–Segons les dades de gener a juny, el tall que va remetre el Ministeri, estem per davall de la mitjana nacional. No és motiu de complaença, sinó de continuar treballant perquè és veritat que la situació en general de les llistes d’espera és un aspecte que hem d’abordar, però tenint en compte que també és positiu pensar que vivim més temps, tenim més esperança de vida i la Sanitat està resolent ara mateix moltes patologies que abans eren sinònim de mort.

–Aquestes llistes són l’espasa de Dàmocles de totes les persones que ocupen la Conselleria?

–No, és un indicador de la Sanitat, però hi ha molts indicadors. Si jo done dades, la llista d’espera n’és un més, un indicador, però no és l’estat general de la Sanitat.

Parlem d’una demora que afecta patologies o situacions que estan programades i que no tenen una urgència. Puc dir que pràcticament el 49 % de la llista porta d’1 a 60 dies.

–Fins a quin punt ens «marca» el finançament que rebem de l’Estat central?

–Ens marca molt, i si tinguérem el mateix finançament que altres comunitats faríem meravelles.

–Quina relació té amb el conseller dels diners, amb Vicent Soler?

–Vicent Soler és una persona que mira de front els problemes i les persones. Ell és conscient de les necessitats que tenim a la Conselleria de Sanitat. Tenim el pressupost que tenim; crec que l’esforç l’ha fet el Botànic posant el 40 % del pressupost per la sanitat pública.

–Parlem una miqueta del demà: què li agradaria aconseguir per a la sanitat pública?

–M’agradaria aconseguir dues coses importants: la primera, que els ciutadans estiguen satisfets de la seua Sanitat, i la segona que, a més, prenguérem tots consciència del valor que té la sanitat pública i del valor que representa el que puguem ser atesos sense cost.

–Vosté és consellera del Govern del Botànic II. Com veu la «salut» de tot l’equip?

–Bé.

–Tornem al principi: en quina responsabilitat s’ha trobat més còmoda, més feliç?

–Jo em solc sentir feliç amb tot i en tots els llocs. M’agraden els reptes, no soc una persona que s’acomode a la situació i, per tant, m’he sentit bé on he estat i on m’han donat responsabilitats. El fet local t’acosta de forma molt directa a la realitat i a la ciutadania, i en la Sanitat descobreixes encara més la vocació del servei públic.

 

Entrevista publicada al número de desembre 459.