Entrevista a Ana Pontón

«Quan més s’ha equivocat el nacionalisme gallec és quan ha intentat imitar altres forces polítiques»

«No només hem de dir a la gent que volem més poder polític, sinó per a què el volem i com donarem resposta als seus problemes i inquietuds»

«A Galícia, tothom sap que l’alternativa d’intercanvi passa pel BNG; som l’alternativa real al PP»

«Moltes vegades ens fixem només en horitzons estratègics, i crec que primer cal posar la mirada en allò més pròxim per poder arribar més enllà»

 

Ana Pontón és la líder del Bloc Nacionalista Gallec, i no només ha aconseguit que el partit obtinga els millors resultats electorals de la seua història, sinó també una cosa molt important: reil·lusionar moltes persones i fer que tornen a connectar amb la política. Pontón, que ve de Chorente, una aldea de 300 habitants, reivindica l’entorn rural, però també trau pit dels resultats electorals obtinguts a l’àmbit urbà. De maneres amables i amb un discurs que abraça l’eix nacional i el social, s’ha erigit com l’alternativa real al PP gallec, i possiblement en quatre anys siga la presidenta de la Xunta.

–El 2016 encetes el teu camí al capdavant del BNG, assumint les regnes del partit en el seu pitjor moment. Quins són els objectius que en aquell moment et planteges? Quines són les principals prioritats?

–El 2016 va ser un moment molt difícil per al BNG, perquè vam tenir un dels pitjors resultats de la nostra història. Les enquestes deien que podíem desaparèixer del Parlament gallec, però sempre vaig tenir la convicció que teníem un espai molt clar a Galícia i que havíem de fer autocrítica i veure com érem capaços de recuperar espai polític i caminar cap a un objectiu irrenunciable: l’hegemonia social. Vam apostar per una renovació generacional molt important que ens va permetre reconnectar amb molts sectors de la societat. Ens replantejàrem quina havia de ser la nostra relació amb la societat des dels principis del nacionalisme –als quals, evidentment, no renunciàrem perquè és la nostra raó de ser–, i també com podíem connectar amb els problemes i les inquietuds de la gent. També apostàrem pel feminisme pràctic, donant responsabilitats i un paper molt visible a les dones als diferents llocs de l’organització. A més, considere que tota organització que vulga transformar ha de cuidar molt la seua organització i les bases. Nosaltres tenim una gran organització amb presència a tot el territori, amb milers de persones disposades a defensar el projecte. Aquesta és una de les grans fortaleses del BNG i un dels elements fonamentals perquè poguérem esquivar els moments més turbulents.

–Del 2016 al 2024 han succeït moltes coses, i heu passat de 6 a 25 diputats. Una de les claus ha sigut l’actualització del discurs del nacionalisme gallec, amb vocació d’interpel·lar la majoria. Hi va haver reticències internes per fer-ho?

–Per a mi, l’eix nacional porta implícit l’eix social. Quan jo defense més capacitat per a decidir, no defense una extracció: defense com pose més instruments per a millorar la vida de la gent. Nosaltres no només hem de dir a la gent que volem més poder polític, sinó per a què el volem i com donarem resposta als seus problemes i inquietuds. A la nostra organització hi ha una convicció majoritària que aquesta és la línia que ens ha permés reconnectar amb la societat gallega. A més, el nacionalisme gallec sempre ha tingut una vocació d’hegemonia social, des de la constitució del BNG. I crec que hui estem més a prop que mai: hem tingut el millor resultat de la nostra història, amb el suport electoral més gran. Una organització es pot creure que té tota la raó del món, però si la gent no et dona suport electoralment, tens un problema.

–En alguna ocasió has afirmat que «és fonamental disputar la idea de país i el relat a la dreta i l’espanyolisme, sense complexos i amb intel·ligència». Aquesta diagnosi es podria exportar a Catalunya, a Euskadi i també al País Valencià (on alguns sectors culpen Compromís de manca d’atreviment). Fins a quin punt és rellevant disputar la batalla cultural i tenir un ecosistema mediàtic sensible a aquesta idea de país?

–Tenim un ecosistema mediàtic que no és precisament nacionalista. En tot cas, vivim en una societat on també s’han democratitzat les fórmules d’arribar a la societat i de tenir capacitat per fer que el teu missatge arribe més enllà del que són els mitjans convencionals. A més, és fonamental fer política pensada des de la teua realitat. En aquesta etapa ens hem esforçat a fer política des de i per a Galícia. Sense imitar ni copiar a ningú. Crec que el nacionalisme gallec, quan més s’ha equivocat, és quan ha intentat imitar altres forces polítiques. I si alguna cosa estem fent és fer política des de la nostra pròpia realitat. Sempre respectant les decisions i els processos d’altres parts. No gose opinar sobre el que passa al País Valencià o a Catalunya. Nosaltres també hem viscut moments difícils i sabem com d’important és saber reaccionar i no caure a buscar culpables, perquè hi ha elements que de vegades un no pot controlar. Ara bé, cal tenir també capacitat d’autocrítica per veure com som capaços de millorar. I, tot i tenir el BNG una posició de molta fortalesa, hem de mantenir aquest esperit crític amb nosaltres mateixos i veure com podem arribar a més sectors per trencar l’hegemonia electoral que ha mantingut el PP, que està més a prop que mai de perdre-la.

–¿El BNG va fer el sorpasso al PSG a les eleccions gallegues del 2020, malgrat el paper dels mitjans de comunicació?

–No m’agrada donar la culpa als mitjans de comunicació, sinó fer una lectura de què és el que nosaltres hem fet bé. Crec que hem encertat a fer un discurs molt enganxat a la vida de la gent, a no perdre els nostres principis i la nostra identitat, però també explicar i tenir polítiques per a ací i ara. De vegades ens perdem en debats teòrics i ens oblidem que allò que dona sentit a la política és millorar la vida de la gent. Em preocupa que moltes persones hagen perdut l’esperança en la política i ens hem d’esforçar que cada vegada més persones hi confien com a eina transformadora.

–Heu fet un gran esforç per arribar al públic jove apostant fortament per la comunicació digital. De fet, vas llançar el teu propi videopodcast (Código Ana) i has anat a espais com Carne Cruda o La Fàbrica de Rufián. Ets partidària d’utilitzar tots els mitjans possibles per arribar a les diferents audiències?

–Actualment la comunicació és un element importantíssim per poder arribar a la ciutadania. Ara tenim uns canals diferents dels que hi havia abans. Els hem d’utilitzar al màxim, no per esquivar els mitjans convencionals, sinó per ser capaços d’arribar a àmbits molt diferents. Ací encara tenim molt per millorar, ja que és un dels espais on l’extrema dreta és capaç de moure’s amb moltíssima facilitat, perquè ha arribat a un nivell de simplificació del discurs que sembla que ofereix solucions reals als problemes, quan en realitat l’únic que fa és emprar els problemes per escampar un discurs d’odi. Tenim el repte de veure com som capaços d’emprar molt millor les noves tecnologies per acostar-nos més a la població, i concretament als joves.

–El nacionalisme ha estat històricament més purista, comunicativament parlant?

–Més que el nacionalisme, crec que hi ha diferències generacionals molt importants que afecten tots els moviments polítics. Per tant, el portaria més a un terreny generacional que no a un terreny ideològic.

–Hem esmentat Gabriel Rufián, amb qui has fet actes. També Junqueras us ha acompanyat el Dia da Patria Galega i t’has reunit amb Pere Aragonès al Palau de la Generalitat. Les relacions amb ERC són més fluides que amb EH-Bildu o Compromís?

–Tenim una relació molt fluida amb tothom. Sempre ens hem relacionat amb totes les forces polítiques de l’àmbit sobiranista, i així seguirem. Entre altres coses, perquè hi ha un debat molt important pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat, i reconèixer la plurinacionalitat és reconèixer nous drets i també avançar en solucions als problemes de la gent. Hem de ser capaços de fer-ho, més enllà de les diferències dels ritmes i de les realitats de cadascú.

–Teniu una estratègia política compartida: eixamplar la base social. Més enllà d’anar junts a Europa, teniu cap altre espai o punt de trobada?

–A través de la Declaració de la Llotja de Mar es va intentar articular un espai de trobada entre diferents espais nacionalistes. Aquest tipus de qüestions de vegades estan una mica interferides per les pròpies dinàmiques a cadascuna de les nacions, però són sempre espais de construcció. Més enllà de les nostres dialèctiques del dia a dia, cal obrir espais que permeten unir forces.

–A les eleccions europees heu anat de la mà amb ERC, Bildu i Ara Més, sota el paraigua d’Ara Repúbliques, però sou l’únic partit que no s’ha referit a la coalició durant la campanya, centrant-la a Galícia. Per què? Heu considerat que no us sumava electoralment?

–A la nostra ciutadania hem explicat que anem en una coalició que garanteix que els vots del BNG tinguen sempre representació, a causa de la circumscripció única, i això és una cosa en què hem estat absolutament clars i diàfans. També és cert que sabem que el que importa als gallecs i gallegues és què farem per defensar els seus interessos, per això hem centrat la campanya a Galícia a explicar les nostres propostes i com defensarem el nostre país a Europa.

–Ja que parlem d’eleccions, és indispensable parlar del passat 18 de febrer, quan vau obtenir el millor resultat de la vostra història. Quina n’ha estat la clau?

–Crec que la clau ha estat la feina que hem fet durant aquests darrers anys, on hem recorregut tot el país. El resultat electoral no és el resultat d’una campanya, sinó que és el resultat d’una feina, de la solidesa d’una organització que té més de 40 anys d’història i de la capacitat que hem tingut per interrelacionar-nos amb nous sectors. A Galícia tothom sap que l’alternativa de canvi passa pel BNG; som l’alternativa real al PP. Ens queden quatre anys de fer una oposició ferma de control, però també una oposició de propostes. Ho farem amb ambició de país, amb humilitat i prosseguint un diàleg molt important amb diferents sectors de la societat. Encara que el canvi no es va materialitzar en aquestes eleccions, es veu que a Galícia hi ha una pulsió molt important que es va notar sobretot als àmbits més urbans. Pensa que hem guanyat a la principal ciutat del nostre país!

–A la campanya parlàveu del canvi en positiu, i vau ser capaços d’il·lusionar molta gent…

–Se’m va acostar molta gent per demanar-me que no caiguérem al fang de la política, de l’insult, que allunya moltíssimes persones. Jo ho entenc, perquè si tu no arribes a final de mes i qui t’ha de defensar únicament i exclusivament es dedica a insultar el contrari, al final això t’allunya de la política. Nosaltres hem demostrat que es pot fer política d’una altra manera i que hi ha segments molt importants de la població que s’esperancen quan veuen que hi ha idees i propostes. I això, a més, és el que posa més nerviós el PP a Galícia, que durant tot aquest temps ens ha volgut portar sempre a l’escenari de la crispació. No hi hem entrat i hem estat capaços de mobilitzar molts abstencionistes. Crec que aquest és el camí. Cal recuperar el prestigi de la política, i recuperar-la com l’instrument que tenim per canviar les coses. Ana Botín no necessita la política per defensar els seus interessos, però els treballadors i les treballadores del seu banc sí. Si ens apartem de la política, el que estem fent és que res no canvie; nosaltres hem de trencar aquesta distància cada vegada més gran i intentar construir en positiu.

–El teu lideratge –moderat, amb formes suavitzades– ha estat clau, ja que ha generat molta confiança…

–El resultat del BNG no és el mèrit d’una persona, sinó un mèrit col·lectiu. Sense organitzacions fortes és impossible que hi haja lideratges forts, i nosaltres creiem i practiquem molt els lideratges col·lectius. Ací el que es veu és una etapa diferent del BNG. No crec que hàgem moderat res; continuem tenint exactament els mateixos principis. El que hem canviat és la manera de relacionar-nos i d’explicar quines són les nostres alternatives, perquè moltes vegades ens fixem només en horitzons estratègics i crec que primer cal posar la mirada en allò més pròxim per poder arribar més enllà.

–Quin és el pas següent que ha de fer el BNG? Ha tocat sostre o encara té camp per recórrer?

–Fa quatre anys, quan vam passar de 6 a 19 escons, molts opinòlegs deien que havíem tocat sostre i que ja no podíem continuar creixent. Ara ens han dit exactament el mateix. I el que estem demostrant és que qui va tocar el sostre va ser el PP i està baixant. Es veu que hi ha un BNG sense sostre, sense límits, i continuarem treballant com ho hem fet, estant al costat de la gent i demostrant serietat en política, amb un projecte pensat des de nosaltres i que tinga com a principal raó de ser la defensa dels interessos de Galícia. Crec que aquesta és la tecla per la qual hem de continuar apostant.

–I el sobiranisme d’esquerres?

–No crec que hi haja un objectiu únic, perquè parlem de realitats molt diferents, amb situacions polítiques, socials i organitzatives molt diferents. Ara bé, a l’Estat s’està veient que el sobiranisme és una peça clau per avançar en drets i llibertats, i que la plurinacionalitat és un valor fonamental per a més democràcia i llibertat, i ací ens hem d’ajuntar.

En poques paraules… –Alberto Núñez Feijóo: cinisme polític. –Yolanda Díaz: una política intel·ligent. –Oriol Junqueras: una persona amb molta honestedat i amor pel seu país. –Pello Otxandiano: l’esperança de Bildu. –Mónica Oltra: una política molt valenta. –Xosé Manuel Beiras: un referent històric del BNG. –Ana Miranda: l’esperança de Galícia a Europa.

Revista número 504. Juliol 2024.