Entrevista a Ariadna Puiggené

 

«Volem garantir la presència dels estudis catalans a l’exterior, augmentar-ne el prestigi, donar visibilitat a la cultura i als estudis catalans a l’exterior i contribuir a la formació de futurs professionals»

«El Govern valencià no s’hi ha integrat formalment: hi ha uns contextos i unes conjuntures polítiques que van més enllà de les ganes i de les voluntats dels governs i s’han de respectar»

«Pel que fa a xifres, principalment on tenim més presència és a Europa, per proximitat geogràfica i, en alguns països, per tradició acadèmica»

Ariadna Puiggené és coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull. L’entrevistem a Palma, a les 32es Jornades Internacionals per a Professors de Català, on una vuitantena de professors a l’exterior s’han trobat durant quatre dies. Puiggené ens explica els objectius i la situació de l’Institut Ramon Llull, com a promotor dels estudis de català a l’exterior.

–Què és l’Institut Ramon Llull i quins objectius té?

–L’Institut Ramon Llull és un consorci que es va constituir l’any 2002 entre el govern de les Illes Balears i el de la Generalitat de Catalunya per promoure a l’exterior la llengua i la cultura de tots els territoris de llengua catalana en tots els seus vessants: artístic, literari i docent. Aquests tres vessants són tres baules d’una mateixa cadena. Per exemple, algú que comença aprenent català pot esdevenir traductor, programador de teatre o agent cultural en el seu territori. La manera de garantir l’accés a la cultura catalana a l’exterior és que s’ensenyi en algun lloc i que s’hi tingui accés en un pla d’igualtat, com passa amb altres cultures i amb altres llengües. Moltes llengües disposen d’organismes de projecció exterior de la seva llengua i la seva cultura. El català va crear el seu, l’Institut Ramon Llull, l’any 2002.

–I la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior?

–Aquesta xarxa ja existia abans de la creació de l’Institut Ramon Llull. El Govern de la Generalitat de Catalunya, als anys 80, va començar a desplegar el Programa de lectorats per enviar professors de català a l’exterior. En aquell moment ja hi havia universitats al món on s’ensenyava el català com a llengua romànica. Per als departaments d’aquestes universitats, el català ha estat sempre una llengua més, estudiada amb normalitat, però el fet que no sigui una llengua estatal comporta que en alguns països tingui més dificultats per mantenir-hi la presència. En aquell moment, el govern de la Generalitat va començar a donar suport als acadèmics que ja ensenyaven el català a fora, va començar a portar-hi lectors i, finalment, l’any 1988 es va formar la Comissió de Promoció de l’Ensenyament del Català a les Universitats de fora de l’Àmbit Territorial de Catalunya. Amb la creació de l’Institut Ramon Llull, aquest programa de lectorats va esdevenir el que ara anomenem la Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior. Així, si bé al començament s’enviaven lectors únicament allà on ja hi havia algun acadèmic catalanista, amb el temps s’ha anat ampliant el radi d’acció i es dona el cas que en algunes universitats el lector és l’única persona de referència dels estudis catalans.

–Quin és l’abast internacional que un projecte com aquest té ara mateix?

–Al món hi ha unes 150 universitats on s’ensenya català, 89 amb finançament directe de l’Institut Ramon Llull, i una cinquantena que ofereixen aquestes estudis sense estar finançades per l’Institut. Cal que distingim, però, entre impartir docència d’estudis catalans i ensenyar llengua catalana. Hi ha universitats on no s’hi ensenya la llengua catalana, però en canvi sí que podem afirmar que hi ha estudis catalans perquè hi ha professors que inclouen aquests continguts en assignatures d’altres disciplines. De fet, cada vegada més, la porta d’entrada als estudis catalans inclou disciplines que no són la llengua. Estudiants que cursen estudis culturals o artístics, acaben aprenent català perquè el necessiten per accedir a textos, informació, etc. La nostra cultura desperta molt d’interès arreu del món i, quan la gent hi vol aprofundir, arriba un moment que acaba sorgint la necessitat d’accedir al coneixement de la llengua. Quan es crea aquesta necessitat, des de l’Institut intentem contribuir perquè es puguin impartir classes de llengua.

–I en cada continent?

–Pel que fa a xifres, principalment on tenim més presència és a Europa, per proximitat geogràfica i, en alguns països, per tradició acadèmica. Per exemple, a Alemanya hi ha una gran tradició d’estudis de romanística i no es pot concebre un departament de llengües romàniques sense el català. A Amèrica del Nord hi ha moltes universitats de prestigi que imparteixen estudis catalans, a l’Amèrica Llatina, hi ha estudis a Cuba, el Brasil, Mèxic, Xile… A l’Àsia som a la Xina i al Japó, però és a Europa on tenim més presència. Certament, encara hi ha molt camí per fer, però si tenim en compte la població que som i els recursos de què disposem, podem dir que tenim una bona xarxa.

–Per tant, quines maneres de créixer plantegeu?

–La nostra estratègia és mantenir el que tenim. Sembla que sigui poc ambiciós, però mantenir el que hi ha és molt difícil avui en dia. Moltes universitats estan aplicant fortes retallades pressupostàries i l’ensenyament de llengües és un dels més perjudicats. Hi ha universitats on s’han eliminat estudis de llengües amb un nombre de parlants bastant més nombrós que el català. I el català s’ha pogut mantenir gràcies al finançament extern que reben per part nostra. Per tant, mantenir i enfortir el que tenim ja és una feina ingent i no ho sembla. Com et mantens? Fent que aquesta disciplina vagi més enllà d’ensenyar els nivells 1 i 2 de la llengua. És a dir, intentant que els estudiants disposin d’un itinerari curricular més complet, més atractiu i, per tant, més útil. L’altra manera és aconseguir un nombre suficient i estable d’estudiants que permeti demostrar a l’administració de les universitats que mantenir aquesta disciplina és rendible. Tot això és molt costós, per tant mantenir el que tenim ja suposa una inversió important.

–I per captar més alumnes, quines estratègies teniu?

–La captació d’estudiants és problemàtica per a totes les llengües, no només per al català. Moltes llengües estan perdent estudiants. Nosaltres intentem crear un entorn al voltant dels estudis catalans a les universitats per fer visible la presència del català. En aquest sentit, organitzem activitats acadèmiques (conferències, jornades d’estudi, etc.) i culturals (actuacions musicals, cicles de cinema, etc.). Aquesta és una manera. L’altra és disposar de bon professorat: els estudiants valoren la capacitat i la dedicació dels docents, ho reflecteixen en les valoracions que en fan a finals de curs i així ho transmeten als futurs estudiants. També ens preocupem per donar eines als estudiants perquè puguin accedir al món professional. Naturalment treballem amb el que tenim més a prop, com ara el món editorial o la gestió cultural, i organitzem cursos de traducció literària aplicats o activitats que contribueixen a acostar els estudiants als productors culturals.

–I pel que fa a la selecció de professors?

–Les convocatòries per a la selecció de professorat sempre han comptat amb una alta participació. El programa de professorat a l’exterior gaudeix de força prestigi i fins ara és vist com una oportunitat per als joves llicenciats. Des de l’Institut, a més de les sessions informatives que fem a les universitats de parla catalana sobre el programa, col·laborem amb els màsters de didàctica del català com a L1 i L2 i oferim pràctiques docents a les universitats de l’exterior. També hi ha estudiants de nivells avançats de català d’universitats de l’exterior que volen esdevenir professors de CLE (català com a llengua estrangera) als seus països. A tall d’exemple, actualment tenim una professora romanesa que ensenya català a Hongria i una professora cubana que l’ensenya a Irlanda. A les darreres convocatòries de selecció de professorat s’han presentat candidats txecs, romanesos, polonesos… Volem que la disciplina es reprodueixi no només amb agents exògens sinó també amb agents interns, que abans han estat estudiants, com passa en altres llengües.

–Amb vista al futur quins reptes preteneu assolir? Quines dificultats creieu que heu de superar?

–Creiem que tenim molt de camp per córrer: volem garantir la presència dels estudis catalans a l’exterior, augmentar-ne el prestigi, donar visibilitat a la cultura i als estudis catalans a l’exterior i contribuir a la formació de futurs professionals, d’acord amb les línies estratègiques que té establertes l’Institut.

–Pel que fa al prestigi…?

–Tenim càtedres i centres d’estudi en universitats d’excel·lència. La seva existència òbviament és important perquè en aquestes universitats s’imparteix docència i té lloc activitat científica d’altíssim nivell, i per això s’hi destinen recursos. Pel que fa als centres d’estudi, hi ha el Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona, a París, fundat fa 41 anys, i el Centre de Recerca en Estudis Catalans de la Universitat Queen Mary de Londres, que ja n’ha complert 13. Enguany s’ha inaugurat a Polònia el primer centre d’estudis a l’Europa central, el Centre d’Estudis Catalans de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, gràcies al finançament balear. També contribueixen a incrementar la visibilitat i el prestigi dels estudis catalans les càtedres a universitats on hi ha una sòlida tradició en catalanística. Als Estats Units hi ha la Càtedra d’Estudis Catalans Joan Coromines a la Universitat de Chicago, creada el 2005 a iniciativa de la universitat, la Càtedra Juníper Serra d’Estudis Catalans a la Universitat de Stanford des del 2007, i la Càtedra Rodoreda al Graduate Center de City University of New York, des del 2003. També des de 2003 hi ha la Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de l’Havana. El 2017 es va fundar la Càtedra de Traducció Marià Villangómez a la Universitat de Leipzig (Alemanya), a proposta del Govern de les Illes Balears, la primera a Alemanya, després de la desaparició de la que hi havia hagut a Frankfurt. L’existència d’aquests centres i càtedres ens permet també apostar per la recerca, que és una inversió a llarg termini. Podem esmentar, per exemple, la beca doctoral d’estudis catalans a la Universitat Queen Mary de Londres, finançada pel Govern Balear i la mateixa universitat, un model que ens agradaria replicar.

–Esmenteu el Govern de les Illes Balears. Quina relació manteniu amb el Govern valencià i la resta d’administracions dels territoris de parla catalana?

–La col·laboració institucional amb els altres governs dels territoris de parla catalana s’articula fonamentalment a través de la Fundació Ramon Llull, constituïda pel Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull el 2008, amb la incorporació el 2009 del Consell General dels Pirineus Orientals, l’Alguer i l’Associació Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull. De tota manera, el Consorci de l’Institut Ramon Llull està integrat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear i l’Ajuntament de Barcelona.

–Però la Generalitat Valenciana no forma part del Consorci?

–Efectivament, el Govern valencià no s’hi ha integrat formalment. Les dificultats polítiques hi són. Hi ha uns contextos i unes conjuntures polítiques que van més enllà de les ganes i de les voluntats dels governs i s’han de respectar. Tot i així, la Generalitat Valenciana contribueix al finançament de programes d’estudis catalans en algunes universitats de l’exterior mitjançant un conveni de col·laboració entre la seva Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i l’Institut. Anteriorment ja havia finançat fins a set o vuit universitats de l’exterior a través de les universitats valencianes. Ara, la Generalitat Valenciana té una política de promoció dels estudis de valencià a universitats i escoles oficials d’idiomes de l’Estat espanyol. Amb el seu suport s’han iniciat estudis catalans a la Universitat Autònoma de Madrid, un projecte vertaderament exitós, i a partir d’aquest curs contribuiran a expandir-los a la Universitat de Salamanca. La Generalitat Valenciana vol estendre la col·laboració a més universitats espanyoles, però és un procés lent i complex. No es tracta de pagar classes de llengua sinó de finançar docència curricular, és a dir, inserida en el currículum oficial de les universitats.

–Ha afectat d’alguna manera la situació política catalana a la Xarxa?

–Ha afectat tothom. El que s’ha sentit dir a la premsa sobre tots els diversos departaments de la Generalitat ens ha passat també a nosaltres. Hem tingut restriccions pressupostàries, dificultats de pagament, alentiment de les gestions… Ha estat una intervenció econòmica que ha afectat tothom. No s’ha pogut treballar amb normalitat però això no ha impedit que continués el funcionament de la Xarxa. El professorat treballa a les seves universitats de destinació, de les quals depèn contractualment, i malgrat les afectacions i gràcies a la voluntat de molta gent la feina s’ha pogut continuar duent a terme. Per a nosaltres ha representat molta més feina i un esforç addicional: ha calgut donar moltes explicacions a les universitats i això en alguns casos ha fragilitzat la relació amb les universitats. En canvi, la part positiva és que efectivament aquesta situació fet que ens internacionalitzéssim més.

–Sí? En quin sentit?

–Hem estat en el punt de mira de tota la premsa mundial i això ha fet que a tot el món s’hagi despertat interès per conèixer més a fons la situació de Catalunya. En moltes universitats hi ha hagut per iniciativa pròpia activitats per presentar l’actualitat política i reflexionar sobre la qüestió catalana, que han comptat amb acadèmics i conferenciants que han participat en taules rodones i debats acadèmics. Això és normal, com a reacció a un fenomen social i polític que s’està produint a Europa. Les universitats es preocupen perquè els estudiants puguin formar-se un criteri propi escoltant posicions i opinions diverses.