La revista degana en valencià

Entrevista a Berta Serra: “Treballem per una universitat pública, democràtica, feminista, inclusiva, valenciana i sostenible.”


Fotografia: Clàudia Serra

«Per al bea és fonamental la defensa de la nostra llengua, que a hores d’ara, dissortadament, encara està minoritzada a la universitat»

«Cal exigir un bon coneixement del català al personal d’administració i serveis i als professors per tal d’evitar incompliments»

«Sempre hem lluitat per aconseguir una universitat pública totalment gratuïta: l’any passat vam traure una baixada del 15 % de les taxes universitàries gràcies a la pressió exercida, sobretot, pels estudiants»

«En el BEA compartim la idea de ser la universitat d’un país on hi haja el dret a expressar-se lliurement i on es respecten les diferències de pensament»

Fa deu anys, Berta Serra tenia deu anys. A l’escola, la mestra va demanar als alumnes que entrevistaren algú com a exercici de classe. Cada alumne i cada alumna a qui volguera. Ella em va triar a mi: l’editor del seu pare. Vaig quedar ben content de l’entrevista, tot s’ha de dir… Ara és una estudiant de tercer de Filologia Catalana que acaba de ser elegida secretària general del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), consellera de govern i claustral de la Universitat de València.

És reflexiva i, abans de respondre, pensa un moment què dirà. No improvisa. Es declara valencianista i d’esquerres. Sense oblidar els interessos dels estudiants, que és el seu leitmotiv, el BEA treballa per l’excel·lència de la universitat pública i per estendre la consciència nacional en tots els àmbits de la institució, i no només entre els estudiants. Ara mateix compta amb vint-i-cinc claustrals dels setanta-cinc que corresponen als estudiants. És des de fa anys —gairebé des de la seua creació el 1984— la primera força sindical dels alumnes al màxim òrgan de representació de la primera institució acadèmica del país.

 

—Estudis, exàmens, treball al BEA. Per què t’hi has implicat i com ho compagines?

—El primer any que vaig entrar a la Universitat seguia a través de les xarxes les activitats del BEA i d’altres sindicats que em semblava que també donaven suport a la llengua catalana, a la cultura del país, a l’escola pública, etc., però encara no estava acostumada al funcionament de la universitat. Tot i això, un amic, Samuel Fenollosa, sempre m’insistia perquè entrara a conéixer el BEA. Quan vaig començar segon a la facultat, un dia el vaig acompanyar a la pròxima assemblea. Era la segona setmana del curs, si ho recorde bé, i parlaven sobre el referèndum que es faria a Catalunya l’1 d’octubre. Des d’aquell moment sóc membre del BEA.

Pel que fa als estudis, exàmens, etc., és cert que som un sindicat molt actiu i que, a més de les assemblees periòdiques, pràcticament cada setmana del curs fem alguna activitat, però com que tenim exàmens i treballs a fer, durant els últims mesos del quadrimestre intentem baixar un poc el ritme per tal de centrar-nos més en els estudis.

—Una universitat pública, democràtica, feminista, inclusiva, valenciana i sostenible. Tot i que el BEA ja ha fet trenta-quatre anys de vida, sembla que encara hi ha feina a fer en tots aquests terrenys…

—I tant que sí, és cert… Sense deixar de banda la resta dels pilars del BEA, últimament ens estem movent més en la vessant feminista, inclusiva i sostenible. Des del nostre punt de vista, són els àmbits on més mancances hi ha pel que fa als hàbits i inèrcies de comportament que afecten l’estructura universitària. Ara bé, no hem d’oblidar que en l’àmbit lingüístic i cultural, com bé dius, queda molta feina a fer. Per al bea és fonamental la defensa de la nostra llengua, que a hores d’ara, dissortadament, encara està minoritzada a la universitat.

—Fa poc que ha canviat l’equip de govern de la Universitat de València. Quines són les qüestions que, des del punt de vista dels estudiants, serien més urgents escometre?

—Com a sindicat universitari defensem la democràcia directa i estem en contra de la representació i ponderació estamental que s’aplica en l’elecció dels òrgans de govern. Voldríem aconseguir una representació més equilibrada dels diferents estaments de la comunitat universitària i un major pes dels estudiants en la presa de decisions. A més, demanem: una baixada significativa dels preus dels màsters, que són excessius; un procés de recuperació progressiva dels serveis que han estat externalitzats, com ara els de cafeteries, reprografies, neteja i seguretat; reduir i unificar els preus de les cafeteries per a fer-les més assequibles, amb menús adaptats a les diverses necessitats alimentàries…

—Un dels temes que ha preocupat sempre el BEA, i en la reivindicació del qual sempre ha estat capdavanter, és el de la docència en valencià. Com veieu aquesta qüestió ara mateix. Esteu d’acord amb la posició del nou equip de govern?

—Demanem que es respecte i es comprove el Pla d’Increment de la Docència en Valencià en totes les facultats. Actualment, el nivell assolit és només del 40 %. No és admissible un percentatge tan baix després de tants anys de reivindicacions. Cal accelerar el canvi… Però, a més, el perill més gran ja no és en quin punt ens trobem segons les estadístiques oficials, sinó si realment es compleix o és només teòricament. Hi ha classes que consta que són impartides en valencià, però en la pràctica ho són en castellà…, bé per incapacitat dels docents (real o suposada), bé per alguna demanda esporàdica i irresponsable que posa en risc el dret dels alumnes a rebre les classes en valencià. És necessari sancionar aquells docents que infringeixen el reglament sobre política lingüística i cal exigir un bon coneixement del català al personal d’administració i serveis i als professors per tal d’evitar incompliments. Com a mesura per a la normalització lingüísticaa la Universitat i no només pel que fa a la docència. Així mateix, demanem l’obligatorietat de disposar de tot el material docent en valencià, com també la retolació i la documentació oficial.

—Quina és la vostra posició pel que fa a les taxes de la universitat? Ja sé que aquesta és una prerrogativa de la Generalitat, però unes taxes que s’acosten més a les d’una universitat privada que a les d’una pública no són gaire recomanables si volem universitats públiques de qualitat i inclusives.

—Com et deia, aquest és un dels punts fonamentals de les nostres demandes; sempre hem lluitat per aconseguir una universitat pública totalment gratuïta. L’any passat vam traure una baixada del 15 % de les taxes universitàries gràcies a la pressió exercida sobretot pels estudiants. El curs 2011-2012 vam iniciar la campanya «Insubmissió per la pública» que va tindre molt de ressò i ens va ajudar a crear el clima per a fer aquest primer pas en la baixada de taxes, en la qual continuem treballant.

—Quin paper jugueu els estudiants en el Claustre de la universitat? Quina influència teniu en el govern de la institució?

—No estem en absolut d’acord amb la jerarquització estamental que regeix el govern de la universitat. Els estudiants conformem el 80 % de la comunitat universitària, però sols representem el 25 % del Claustre i el 10 % del Consell de Govern. És evident que hi ha una sobrerepresentació del professorat que se situa en el nivell més alt de l’escalafó. Aquest és el motiu pel qual una gran part dels suggeriments o de les propostes dels estudiants no s’aproven o són ignorats pels equips rectorals. És el que va ocórrer, per exemple, amb l’intent per part dels estudiants de retirar la proposta de nomenar doctor honoris causa l’empresari Juan Roig, amb la qual no estem d’acord.

—I des del punt de vista nacional, de país? Us marca algun tret diferent de la resta de sindicats d’estudiants?

—Si hi ha algun tret que ha caracteritzat el BEA des del seu inici i que ens ha distingit d’altres sindicats és el compromís per la llengua i per la cultura del País Valencià. En aquest sentit, ens sentim lligats a tot allò que ens afecta com a valencians. Val a dir, però, que altres sindicats s’han anat acostant a aquest ideari; coincidim bastant amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

—Les dones heu anat prenent protagonisme en els darrers anys en tots els àmbits universitaris, com no podia ser d’una altra manera. Evidentment, també al BEA.

—Certament, és així. A la darrera assemblea gairebé totes érem dones. A les passades eleccions vam elaborar llistes cremallera i paritàries en cada facultat. Ara mateix, som precisament dues dones, la meua companya Aitana Cabedo (secretària d’Organització) i jo les responsables del funcionament intern del BEA

—Quina és la posició del BEA respecte de la política valenciana, de la gestió del Govern del Botànic?

—Som un col·lectiu d’estudiants independent de qualsevol partit polític. Ara bé, és evident que faríem costat a un govern que fos realment valencianista i d’esquerres. Amb l’actual govern hi ha hagut millores, sobretot pel que fa a la presència de la llengua a les institucions i al carrer, això no es pot negar. Tot i això, personalment, em pregunte per què no hi ha hagut una protesta explícita i rotunda contra les injustícies viscudes a Catalunya per part de les institucions polítiques del nostre país. Ho he trobat a faltar…

—Teniu contactes amb els sindicats de les universitats de parla catalana, almenys amb els que tenen punts en comú amb el vostre ideari? Com es concreta això? Hi col·laboreu?

—Cal mantenir vincles i crear-ne de nous amb altres col·lectius d’estudiants, sobretot si mantenen posicions semblants a les nostres. Al País Valencià confluïm puntualment amb FEU, Acontracorrent i SEPC, així com amb sindicats sectorials de cada facultat. Als Països Catalans, hem tingut contacte amb Universitats per la República. Hem col·laborat conjuntament en manifestacions, campanyes, congressos i convocatòria de vagues.

—Com veieu la situació a Catalunya? El procés per la independència també ha mobilitzat els sindicats d’estudiants. Quina és la vostra posició sobre això?

—La situació a Catalunya és terrible. Una vegada més, els governs de l’Estat han mostrat com són d’implacables quan no se segueixen les directrius espanyolistes. El dret a l’autodeterminació dels pobles, el dret a decidir, ha estat —i està— durament perseguit i castigat. Des del BEA ho hem lamentat. Ens hem manifestat públicament per l’alliberament dels presos polítics i pel restabliment de les vies polítiques de discussió i compromís.

—Les universitats catalanes en primer lloc, però ja s’hi ha sumat una trentena de tot l’Estat si no vaig errat, van iniciar una consulta que té una forta càrrega política. La pregunta als universitaris enquestats té a veure amb la forma de govern de l’Estat (monarquia o república?). A la Politècnica i a la d’Elx ja s’han dut a terme. Quan li tocarà a la de València i quina campanya farà el BEA? Quina creus que és majoritàriament la posició dels estudiants?

—A la Universitat de València, els estudiants preparem la convocatòria del referèndum a través de l’Assemblea General d’Estudiants, que és el màxim òrgan de representació dels estudiants a la universitat.

Forme part del BEA perquè compartisc amb les companyes i els companys la idea de ser la universitat d’un país on hi haja el dret a expressar-se lliurement i on es respecten les diferències de pensament. L’Estat espanyol, monàrquic, no sembla respondre a aquesta idea. El BEA és republicà.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top