La revista degana en valencià

Entrevista a Blanca Marín Ferreiro

13/03/2020

«El principal objectiu inicial que he tingut ha sigut consolidar la televisió»

«Hem hagut de nàixer des de les cendres que va deixar l’anterior govern al tancament de Canal 9»

«Internet ha modificat també les nostres preferències i els hàbits de les persones en el consum dels productes audiovisuals»

«Jo confie que aquest serà l’any que es posarà en marxa el Consell Audiovisual Valencià»

 

La secretària autonòmica de Mitjans de Comunicació em rep al Palau de la Generalitat amb una puntualitat que ja la voldrien els anglesos. Després de les presentacions, passem a un despatx d’eixos nobles que té el Palau. I impressionen aquelles parets històriques: l’escenari era dels que no s’obliden. En seure, ràpidament iniciem l’entrevista i la primera cosa que et transmet Blanca Marín és que sap del que parla, que té una llarga trajectòria en la gestió pública, que coneix els processos que permeten que els desitjos es convertisquen en realitats, respectant les lleis i els actes administratius. Dolça en el tracte, juga amb les mans contínuament, de mirada directa filtrada per unes ulleres molt boniques, no amaga la contundència de les seues idees i arguments.

 

–Com arriba una economista als mitjans de comunicació?

–Per a mi és una alegria la proposta de nomenament per part del Consell i un gran repte assumir la Secretaria Autonòmica de Comunicació. Crec que, des del meu àmbit professional i la meua experiència laboral prèvia, compte amb un perfil que puc aportar noves idees en l’entorn dels mitjans i el sector de la comunicació en general.

–De totes les tasques que té encomanades, quina li lleva més hores de descans?

–En arribar-hi, el primer que em vaig trobar damunt de la taula va ser l’informe de fiscalització d’À Punt i em va suposar una dedicació important per donar resposta a les qüestions derivades de l’arquitectura institucional que legalment té l’entitat. La posada en marxa d’À Punt ha sigut molt complicada perquè s’ha creat des de les cendres que va deixar l’anterior govern al tancament de Canal 9.

–Com veu vosté el panorama comunicatiu valencià?

–El panorama comunicatiu està patint les dues crisis que hem tingut: la crisi econòmica, que va llevar d’alguna manera uns ingressos importants de la part de publicitat i promoció, però també de la mateixa crisi de model que ha sobrevingut a partir de la incorporació o extensió de l’ús d’Internet. En el nostre panorama informatiu tenim una particularitat: ací hem patit d’una manera més greu la crisi pel tancament en la legislatura del Partit Popular del nostre mitjà de comunicació públic de referència. El tancament de Canal 9 va representar una reducció de l’ocupació en els mitjans i en les produccions audiovisuals quasi del 80 %. Per tant, és un impacte important.

–La premsa escrita és la que ho està passant pitjor?

–La premsa escrita té una situació més complexa fonamentalment perquè parteix d’un model en el qual els costos i les despeses que representa la producció escrita són molt més elevats que altres formats, i també perquè ha tingut la necessitat de fer ajustos per adaptar-se a aquesta nova situació. De fet, els ingressos de la premsa escrita han caigut un 60 % aproximadament.

–Creu vosté que «el paper» té futur?

–Fer prediccions en un moment de canvi de model, de metamorfosi del sector de la comunicació, és molt arriscat i a més hi ha molts gurus que ja s’han equivocat i han fet prediccions que no s’han acomplit. Fa deu anys aproximadament hi havia qui estava anunciant la desaparició i la mort de la premsa escrita. I és cert que ha caigut, però també s’ha mantingut molt més temps del que alguns auguraven. Pense que la premsa escrita té el seu segment, haurà d’adaptar-se als nous formats, a les plataformes, fórmules que permeten fins i tot al paper tindre una oferta diferenciada per arribar als seus usuaris, als lectors.

–Internet ho ha modificat tot?

–Absolutament. Ha vingut, ha transformat i ha tingut un impacte molt important en tots els sectors productius i en la societat. Però potser siga en els sectors de la indústria creativa i també la producció intel·lectual on més impacte ha tingut perquè és molt difícil posar barreres en Internet. En aquests últims anys s’ha produït una evolució cap a diferents formes de producció i distribució a través de plataformes, i en aquest moment és l’espai en què el sector s’haurà de moure.

–Fins i tot la ràdio i la televisió, que ara és a la carta?

–Internet ha modificat també les nostres preferències i els hàbits en el consum dels productes audiovisuals per part de les persones. Gràcies a Internet hi ha una oferta singularitzada, flexible, accessible a molts més productes i amb una total flexibilitat horària. Obri un món molt diferent que presenta avantatges; per exemple, la digitalització allarga la vida dels productes audiovisuals i permet arribar més fàcilment a les audiències.

–La Generalitat Valenciana també utilitza les noves tecnologies per a comunicar el que fa?

–La Generalitat Valenciana està impulsant un procés important de digitalització de l’administració, i dins d’eixe procés la comunicació és una part fonamental que ja estem afrontant. Potser encara no tan intensament com ens agradaria, però s’estan fent esforços importants en aquesta direcció.

En relació amb la comunicació de la nostra acció de govern, tenim una responsabilitat de fer-ho bé, fugint clarament del que ha sigut una pràctica del govern del Partit Popular, quan es feia comunicació d’autobombo, de propaganda. Aquest govern està fent un esforç de comunicació però concebuda com un servei orientat als interessos de la ciutadania. El Govern del Botànic s’ha dotat de mesures d’higiene democràtica i de transparència precisament per a limitar els abusos i orientar la nostra comunicació cap al servei públic.

–Parlem ara del País Valencià. Tenim dues llengües: què fa la Generalitat per a garantir el dret a la informació en valencià?

–La primera mesura per a garantir el dret a la informació en valencià ha sigut la posada en marxa de nou de la ràdio televisió pública valenciana, À Punt, i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, per a garantir una informació en la nostra llengua i promoure continguts culturals propis del nostre territori. Per una altra banda, hem continuat amb les polítiques de foment de la premsa en valencià, mitjançant les ajudes de la Conselleria de Cultura, donant una major cobertura econòmica i un major nombre de beneficiaris, que quasi han arribat a 170 empreses.

–Fa uns dies tancava La Veu. No és una bona notícia. Què més es pot fer des de l’administració?

–No, el tancament d’un mitjà de comunicació mai és una bona notícia, especialment si és valencià. En tot cas, el govern valencià té un full de ruta clarament orientat a impulsar l’espai comunicatiu valencià. Parlem d’À Punt, de les línies d’ajudes i subvencions als mitjans que fan la seua informació en valencià, però també d’altres mesures com el foment de la comunicació en valencià en els concursos de les FM i les TDT, que és una novetat del govern de progrés.

–Altres nacionalitats històriques amb llengua pròpia tenen una bona xarxa de mitjans, línies de suport… Es té previst alguna cosa semblant a casa nostra?

–Estem afavorint i ajudant la xarxa d’emissores municipals per a promoure la comunicació de proximitat. En aquest moment ja hi ha pràcticament 60 emissores municipals on s’està donant un servei de comunicació local que, alhora, són una eina clau per a promoure la nostra cultura i llengua.

–La discriminació positiva als mitjans en valencià és demanar massa?

–Crec que ja n’hi ha, en les subvencions. I totes les mesures que ja he comentat, des d’À Punt fins als concursos de llicències de FM o la xarxa d’emissores municipals. Tot s’adreça a afavorir el creixement i la consolidació d’un espai comunicatiu en valencià.

–L’any 2019 no s’han convocat les ajudes al foment del valencià als mitjans; en sap el motiu?

–El sector és coneixedor del fet que no s’han convocat aquestes ajudes que concedeix la Conselleria d’Educació i Cultura perquè s’ha fet un procés de modificació de les bases reguladores. S’ha comunicat al sector que hi haurà ajudes amb caràcter retroactiu.

–Parlem de mitjans públics: la ràdio pública ha estat sempre l’oblidada?

–Històricament hi havia la ràdio pública de Canal 9. Ara està À Punt i en aquest moment, com he comentat, el Consell aposta també per una xarxa d’emissores municipals sòlida. Com he dit, en són quasi 60 i estan treballant i col·laborant amb À Punt. De fet, tenim una línia pressupostària destinada a la seua adaptació tecnològica i a facilitar la seua col·laboració estable amb la ràdio pública.

–Encara no s’ha constituït el Consell de l’Audiovisual Valencià, malgrat que ja està aprovat una llei de 18 de maig de 2018. Per a quan aquest organisme?

–Fa un parell de mesos, la Comissió d’Audiovisuals de Les Corts va prendre la decisió de rellançar i posar en marxa el procés de designació dels consellers que han d’integrar el Consell. Confie que aquest serà l’any que es posarà en marxa el Consell Audiovisual Valencià.

–La televisió, la veu viable a curt termini?

–Dins de les dificultats que hem tingut, i encara tenim, per nàixer en un moment de transformació del paradigma de comunicació i també per nàixer de les cendres de Canal 9, crec que l’aposta del Govern del Botànic per aquest mitjà de comunicació és claríssima i, per tant, nosaltres confiem en la seua viabilitat com una eina que dona suport a la nostra llengua i cultura i que permet una participació de la nostra societat en la vida pública i política.

–L’externalització dels programes creu que és el futur?

–Des de la posada en marxa de la ràdio televisió valenciana, amb l’aprovació de seua llei de creació, es fa una aposta per la col·laboració amb la indústria audiovisual que converteix À Punt en un motor del sector. Un dels nostres objectius és consolidar la cooperació entre el sector públic i privat.

–No tenim una Guia de la Comunicació elaborada per la GVA, una de semblant a la que elabora Presidència del Govern Central per a tot l’Estat. Per què no fa aquest treball la GVA?

–El principal objectiu que he tingut ha sigut consolidar la televisió, afavorir la posada en marxa del Consell Valencià Audiovisual i impulsar el procés de adjudicació de llicències de radiodifusió i TDT. Eixos són els objectius marcats inicialment, però estem a principi de legislatura i anirem aconseguint-ne més.

 

 

Entrevista publicada al número de gener 455.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top