Entrevista a Borja Flors

Cap del Servei de Programes d’À Punt, al voltant de l’estrena de la nova plataforma de pòdcast d’À Punt

«Totes les persones que volen escoltar documentals, ficció, programes d’entreteniment, d’humor o qualsevol altre gènere, han de tindre una oferta competitiva en valencià»

 

–Quan i com naix la plataforma de pòdcast d’À Punt?

–La plataforma va nàixer l’11 de desembre de 2023, una data simbòlica perquè coincidia amb el sisé aniversari de l’inici de les emissions de la ràdio d’À Punt. Estem en un moment en què el consum de contingut sonor a la carta està completament normalitzat. Segons el Digital News Report de 2023, a Espanya el 45 % dels usuaris d’internet escolta pòdcast. Les xifres són especialment cridaneres entre el públic jove; de fet, en la franja de 18 i 24 anys arriba al 70 %. Tots els estudis diuen que és un format de present i també de futur perquè té una gran penetració entre els joves. Per tant, era necessari llançar la plataforma, una tasca pendent que no podíem retardar més.

–Aquesta plataforma s’estrena en el sisé aniversari de les primeres emissions d’À Punt Ràdio. Per què no s’ha llançat abans?

–Des que va arrancar el projecte d’À Punt ara fa sis anys, hem tingut un canvi en la direcció general, dos en la presidència de la CVMC, certa inestabilitat pressupostària, una pandèmia mundial… Són factors interns i externs que han afectat el desenvolupament normal de les coses. Dins d’aquest context, els diferents mitjans d’À Punt s’han anat desplegant pas a pas. Finalment, l’estrena de la plataforma arriba després d’un procés llarg que va arrancar fa quasi un any amb la publicació de les necessitats de producció en què demanàrem al sector projectes de contingut sonor. Durant els mesos següents vam estar rebent propostes, que en total en van ser més de 70, i es va fer una primera selecció tenint en compte les necessitats de programació d’À Punt i els criteris que regulen la contractació de contingut associat de l’SAMC. Com a resultat de tot aquest procés, s’han posat en marxa deu produccions que a hores d’ara estan en diferents fases; la majoria estan en plena producció i encara no s’han estrenat. Paral·lelament, els equips de nous formats, imatge, digital i sistemes d’À Punt van anar desenvolupant i donant forma a la plataforma que hem estrenat.

–On podem trobar À Punt Pòdcast?

–L’oferta està disponible en el web d’A Punt (apuntmedia.es/podcast), en les aplicacions mòbils d’À Punt i en les plataformes més utilitzades pels consumidors de pòdcast: Spotify, iVoox, Google Podcast i Apple Podcast. Tenim la convicció que hem de facilitar l’accés als continguts, per això seguirem treballant per arribar a més plataformes i millorar la usabilitat de les nostres pròpies.

–Què trobarà l’oient que s’hi acoste?

–A dia de hui, la plataforma pòdcast d’À Punt ofereix al públic més d’una vintena de produccions i més de 400 hores de contingut de qualitat. Hem de destacar que aquesta és la primera fase, un primer pas en què hem estrenat quatre sèries i hem reordenat i catalogat el contingut que ja havíem produït durant els anys anteriors i que té una enorme qualitat.

Des de l’inici de les emissions, la ràdio d’À Punt s’ha caracteritzat per estrenar programes que pel contingut i pel to són perfectes per al consum a la carta, productes que ara recuperem en format pòdcast. Parlem de produccions com la ficció Operació Elefteria, el contingut cultural Les cinc llunes amb Amàlia Garrigós, els monogràfics sobre monstres i històries de terror presentat i dirigit per Anna Moner Gabinet de curiositats, l’espai multipremiat sobre memòria històrica que dirigeix i presenta Carlos López Olano El Mur, o el diari sobre el confinament per la covid-19 Cròniques de l’aïllament que va dirigir i presentar Eugenio Viñas. Ara estan totes a l’abast en la plataforma.

Respecte a les novetats, tenim quatre produccions destacades. Hem estrenat Júlia, una ficció sonora basada en la novel·la d’Isabel-Clara Simó i adaptada al format pòdcast per Gemma Miralles i Miquel Peidró. És una producció de la companyia La Dependent amb actrius i actors de primer nivell com Pepa Miralles, Marta Chiner, Joan Gadea, Glòria Román, Robert Roig o Pau Vercher, entre d’altres. També hem llançat Allà on naixen les cançons, un pòdcast dirigit i presentat per Àlex Blat que arranca d’una pregunta molt bàsica: com es transforma el silenci en cançó? Alguns dels grans noms de la música pop comparteixen el seu procés creatiu, per exemple, Sandra Monfort, Carles Chiner, JazzWoman o Artur Martínez, de La Fúmiga. I, per últim, estem estrenant Beniparlem, un contingut per a aprendre i millorar el valencià conduït per la professora Aina Monferrer.

A més, la plataforma segmenta i ordena tota l’oferta de la ràdio d’À Punt. Cada dia produïm moltes hores de contingut que hem de fer accessible. A més dels programes sencers, hi ha desenes de seccions específiques i col·laboradors que tenen un seguiment important. Parlem de noms com l’historiador Vicent Baydal, la nutricionista Ana Sirvent, el periodista musical Rafa Cervera, el còmic Manu Górriz, la divulgadora literària Irene Rodrigo… La llista és llarguíssima. L’objectiu és fer tots els continguts més accessibles.

En el futur immediat tenim prevista l’estrena de les produccions que acabem de llançar i que ja estan en marxa; hi ha projectes molt destacats. I, a més, continuem rebent i seleccionant noves propostes per a ampliar el catàleg d’À Punt pòdcast.

–Ens pots avançar algun títol?

–De la desena de noves produccions en què estem treballant, puc avançar que prompte estrenarem Velles, un projecte de la guionista i directora de documentals Laura Garcia Andreu i la divulgadora literària i escriptora Irene Rodrigo. Es tracta d’un conversacional en què tres persones grans raonen sobre temes d’interés social com la salut, l’amistat, el sexe o la felicitat. És una joia. Un altre projecte especialment engrescador és Açò no ho sabies, una aproximació des de l’humor a les curiositats del món que ens envolta. És un projecte del creador de contingut Carles Caparrós Korah i del còmic i guionista Diego Varea; això ja dona una idea del to de la proposta.

–Quantes produccions té previst estrenar À Punt enguany?

–Al llarg de 2024 estrenarem al voltant d’una quinzena de produccions.

–De quins tipus de pòdcast i temàtiques estem parlant?

–Principalment estem treballant els gèneres que més consum generen. Hem apostat per continguts conversacionals amb l’humor com a element principal, la ficció, el documental, la música o la història. També estem treballant alguns projectes amb un punt divulgatiu i d’altres més innovadors.

–Són tot produccions exclusives? Heu fet algun fitxatge de la podcastera valenciana?

–La major part de les produccions són exclusives, sí. Per a nosaltres és important seleccionar projectes estratègics i llançar produccions en associació amb empreses que coneixen bé el sector. Dit això, també estem oberts a altres formes de col·laboració. Bona mostra d’això és la ficció sonora Júlia, una producció amb La Dependent i Ràdio Alcoi.

Respecte dels fitxatges, Solano i Tur estan estrenant la nova temporada en la plataforma d’À Punt. Com ells mateixos diuen, són dos que parlen per no callar i fan un conversacional que ja és referent. Per a nosaltres és un goig acollir continguts que ja tenen un recorregut previ, i estem totalment oberts a rebre propostes en eixe sentit. Ells són els primers, però segur que no seran els últims.

–A quin públic vos adreceu?

–Som una plataforma de mitjans generalista que té una ambició global. El nostre objectiu és satisfer les necessitats d’informació, cultura, educació i entreteniment dels ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Valenciana. Tenint en compte aquest punt de partida, la plataforma ha de complir dos objectius molt concrets: en primer lloc, fer accessible tota la producció de contingut sonor de la ràdio d’À Punt; i en segon lloc, estrenar contingut exclusiu i de qualitat que ha de ser una referència.

–Podrem trobar continguts d’arxiu de l’antiga Ràdio 9?

–Sí, de moment ja tenim disponible Jaume I, rei dels valencians. És una recreació dramàtica de la vida de Jaume I que va produir Ràdio 9 en 2008, coincidint amb l’Any Jaume I, un treball molt destacat que paga la pena escoltar. Treballem conjuntament amb el Centre de Documentació d’RTVV per a recuperar més produccions.

–Com veieu la situació actual de la podcastera valenciana?

–La Comunitat Valenciana és un lloc interessant per al fenomen pòdcast. La ciutat de València ha sigut seu d’un dels millors màsters en pòdcast en l’àmbit espanyol i llatinoamericà. A més, alguns dels professionals de referència en el sector del pòdcast a Espanya són valencians. Mentrestant, ací hi ha una certa efervescència amb moltes iniciatives i projectes interessants en marxa. Per les característiques pròpies del format, seguiran havent-hi projectes molt lliures, més amateurs, de gent jove o aficionada, persones que podran monetitzar i viure dels seus pòdcasts, etc., però el veritable repte és consolidar un ecosistema de productores i professionals que puguen dedicar-se a la producció de contingut sonor de manera estable. En eixe camí, la participació d’À Punt ha de ser important, però no pot ser l’única.

–Quin paper tenen les productores valencianes en aquesta nova aposta de la radiotelevisió pública valenciana pel pòdcast?

–Les productores, conjuntament amb els i les professionals valencianes, seran les grans proveïdores de contingut de la plataforma. En realitat portem sis anys produint contingut sonor per a la ràdio i són productores locals qui ho està fent. En aquest sentit, no varia massa; la bona notícia és que obrim un canal més que permetrà crear continguts sonors més diversos.

–Quines possibilitats s’obrin per als creadors de continguts amb el pòdcast?

–El pòdcast és un format ideal per als creadors de contingut. Amb una bona idea es poden produir continguts a un preu molt raonable que, amb la difusió correcta, poden arribar a públics massius. Precisament, el cost limitat permet arriscar, provar coses noves, anar a públics de molt de nínxol… I tot això es pot aplicar a projectes personals o a treballs per a tercers com els mitjans de comunicació, però també per a institucions o empreses. De fet, el branded (o relat de marca) és una opció molt atractiva i s’estan fent coses ben interessants.

–Què més caldria per a crear una indústria del pòdcast i l’àudio digital valencià?

–En realitat, són les productores i els professionals que han de teixir la veritable indústria. Des del talent de creadores i creadors han de sorgir les idees que més endavant arreplegaran les productores per a produir els continguts. Alguns d’eixos continguts seran per a À Punt, que ha de ser un dels agents importants, però també per a altres plataformes, mitjans de comunicació, marques comercials, institucions, per a explotar i monetitzar en plataformes pròpies, etc. Cal recordar que un sector industrial fort requereix diversificació, perquè dependre d’un únic client és arriscat i sovint acaba malament. En aquest cas concret, allò ideal seria que les empreses i les professionals del contingut sonor treballaren en produccions d’À Punt, en publicitat i branded per a institucions, en produccions d’altres mitjans de comunicació, editorials, per a plataformes d’altres països o comunitats autònomes… Buscar la major quantitat de clients possible per a diversificar riscos i augmentar la facturació.

–Quina importància té el pòdcast per al valencià?

–El millor que podem fer per la llengua és utilitzar-la. Totes aquelles persones que volen escoltar documentals, ficció, programes d’entreteniment, d’humor o qualsevol altre gènere, han de tindre una oferta competitiva en valencià. A més, en tot allò que ens és propi hem d’oferir el millor contingut, hem de ser-ne els referents. Eixa és la manera de normalitzar l’ús i el consum del valencià en els pòdcasts i en qualsevol altre àmbit. A banda d’això, els pòdcasts també tenen un potencial important com a recurs didàctic, per això À Punt ha apostat per la creació dʼuna plataforma per a aprendre valencià i preparar els exàmens de certificació que es diu Apunts de llengua, que inclou el pòdcast Beniparlem.

–Amb els pòdcasts i els continguts a demanda, cap a on penseu que es dirigeix el futur de la ràdio?

–La ràdio lineal i el pòdcast són complementaris. La tecnologia afectarà la manera de produir i consumir contingut i, en conseqüència, això farà que tots els mitjans evolucionen. De manera molt simplificada diria que la ràdio reforçarà el seu paper com el gran mitjà de comunicació proper, directe i instantani, mentre que el pòdcast permetrà una llibertat creativa il·limitada. I seran vasos comunicants, perquè les ràdios lineals programaran continguts originàriament creats per a ser pòdcast i alguns continguts de la ràdio lineal s’escoltaran a la carta i multiplicaran la difusió.

–El pòdcast és la porta per a la connexió de la ràdio amb el públic més jove?

–En el nostre cas concret, diria que és una de les vies de connexió entre el públic jove i la marca À Punt. Dic que és una de les vies perquè hem produït contingut infantil i juvenil des del primer dia; per exemple, la comunitat infantil de La Colla ja ha superat els 20.000 membres, o els vídeos de L’Squad estan per damunt dels 20 milions de reproduccions en plataformes digitals. Com comentàvem adés, al voltant del 70 % dels usuaris d’internet d’entre 18 i 24 anys són consumidors de pòdcasts, i això confirma que els joves han trobat una forma d’entreteniment en el contingut sonor. Si els posem a l’abast una oferta sonora atractiva, aconseguirem un reconeixement i una identificació amb la marca imprescindibles en un context tan competitiu com l’actual. A mig i llarg termini, totes aquestes accions combinades tindran efecte també en les plataformes més clàssiques, la ràdio i la televisió.

–Ens en recomaneu algun de dins i de fora del vostre catàleg?

–Del catàleg d’À Punt em resulta molt complicat triar per raons òbvies; recomanaria escoltar les quatre novetats que hem estrenat i bussejar amb calma per les produccions estrenades en la ràdio, perquè hi ha un contingut deliciós. Potser encara és massa prompte i no tenim la distància suficient com per valorar-ho com cal, però la sèrie dirigida i presentada per Eugenio Viñas Cròniques de l’aïllament és una producció tremenda i amb un valor documental incalculable.

De la resta del món hi ha tanta oferta que és dificilíssim quedar-me només amb un contingut. Apostaria per Stuff the British stole, un pòdcast del periodista Marc Fennell que explica xicotetes i grans històries relacionades amb tot allò que l’imperi britànic va furtar de les seues colònies i territoris ocupats. A més, és una coproducció entre les corporacions públiques d’Austràlia (ABC) i Canadà (CBC); fins i tot això és interessant.

Revista número 498. Gener 2024.