La revista degana en valencià

Entrevista a Carmen Martínez

14/09/2020

«Els polítics tenim eixa vocació de servei públic»

«Amb molt de treball. Treball i resultats electorals»

«És molt gratificant veure com les decisions canvien la vida de les persones»

«És una comissió que té l’objectiu d’aportar, dialogar, consensuar amb tots els agents socials»

«El poder és la representació que et donen les persones»

«Estic trobant a faltar Rajoy, que era una persona sensata i almenys educada»

 

Havíem quedat al seu despatx de l’Ajuntament de Quart de Poblet. Ja podíem veure’ns. Jo conec Carmen des de fa dècades i he de reconéixer que, en parlar amb ella, continua transmetent la mateixa energia. Ella ha ocupat moltes responsabilitats orgàniques del seu partit, el PSPV, i institucionals: ara és la presidenta de la Comissió Especial d’Estudi per a la Recuperació Social, Econòmica i Sanitària a Les Corts. Va ser una conversa molt agradable i vaig veure que els anys passen, però no les idees.

–Metgessa de professió i política per vocació?

–Les dues coses són paregudes, sempre ho dic. Les dues coses són vocacionals, vocació de servei públic. Els polítics tenim eixa vocació de servei públic, especialment els qui estem a peu d’obra com som els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores i els metges i metgesses en aquest cas, i més encara en la meua especialitat de Família, també a peu d’obra. És paregut.

–Vosté ho ha sigut pràcticament tot en el PSPV. Com ho ha aconseguit?

–He tingut eixa sort. Mai estaré prou agraïda al partit que represente i al qual vaig afiliar-me quan era molt jove al meu poble, fet que m’ha permés créixer en política. Crec que el fruit del treball és des de l’ajuntament: ha sigut una plataforma de projecció gràcies al meu treball i al dels meus equips de persones que m’han envoltat i m’han ajudat, perquè una persona sola no és ningú. Sempre he sigut una persona inquieta. Crec que se m’han donat oportunitats i m’ho he treballat sempre.

–I no sembla que haja patit massa danys col·laterals…

–Crec que les persones que estem en política i en un partit com el PSPV, on tenim moltíssima democràcia interna, tenim tots la capacitat d’opinar i de dir el que siga, i jo soc una persona que sempre vaig de cara. Hi ha hagut èpoques millors i pitjors, però sempre he sigut lleial al projecte del Partit Socialista i al que pensava, i he sigut sempre transparent, honesta i he dit el que pense.

–És una bona nadadora?

–Sempre he fet allò que pensava. Per exemple, en un moment determinat vaig apostar per Pedro Sánchez en les primàries i després per Ximo Puig. Però no era una qüestió de tacticisme: era una qüestió que pensava que el millor en aquell moment era Pedro Sánchez enfront de Susana Díaz, i pensava també que en la següent elecció de candidat autonòmic la millor opció era Ximo Puig. Era una qüestió de dir sempre allò que he pensat.

–En l’àmbit institucional també ha ocupat molts càrrecs: alcaldessa de Quart de Poblet, diputada provincial, diputada en Corts i vicepresidenta primera en la legislatura passada. Com ho ha aconseguit?

–Amb molt de treball. Treball i resultats electorals. Quan tens un suport com el que jo he tingut, la sort de tindre Quart de Poblet, on mai hem perdut les eleccions –bé, una volta les generals, però per molt poc–, però sempre el PSPV ha tingut un suport majoritari a Quart i crec que això ha fet que d’alguna manera se’m reconega eixa experiència i poder aportar-la en altres àmbits com la Diputació de València o les Corts Valencianes. Crec que eixa és la clau.

–En quin lloc s’ha trobat més a gust i per què?

–En l’Alcaldia de Quart de Poblet. És on estic jo en la meua salsa. Crec que la part més bonica és la política municipal; és la més sacrificada, la que més et fa treballar, però també veus més ràpidament com les polítiques que s’implementen d’igualtat, d’ajuda a les persones per una igualtat d’oportunitats, funcionen i donen resultats favorables per a la gent. És molt gratificant veure com les decisions canvien la vida de les persones i sobretot del teu poble. Trobar eixe afecte de la gent que viu amb tu, familiars de poble, és important i té un feedback molt positiu. També té la contrapartida que quan les coses no van bé també ho saps de seguida.

–Quines coses destacaria vosté del seu poble?

–Si no l’has conegut abans és difícil donar eixa valoració, però jo crec que és un poble molt habitable, molt amable, en el qual hem invertit molts anys llevant barreres físiques, en una integració absoluta de les persones amb diversitat funcional tant de forma física com en tots els aspectes. Hem invertit a llevar unes vies de tren que trencaven moltes vides i dividien el poble, on veuràs voreres amples, on hem guanyat espai urbà, on hem invertit en zones verdes… En aquests pobles nostres, l’urbanisme dels anys 70-80 no havia deixat verd i nosaltres estem intentant fer, i crec que ho hem aconseguit, un poble molt més amable recuperant el riu Túria per a la ciutadania, fins al punt que ara és el principal parc que tenim per a passejar i compartir. Poble on tots ens coneixem, encara que som una ciutat gran, i on la participació ciutadana ha sigut important per a construir el nostre poble.

–En més de 20 anys d’alcaldessa, de quin fet se sent vosté més satisfeta?

–De la desaparició de les vies del tren. Crec que eixe va ser el dia més feliç de la meua vida com a alcaldessa perquè em va costar moltíssim que la Generalitat Valenciana, en aquell moment en mans del PP, entenguera que necessitàvem un transport com el metro i que fora soterrat. Ens va costar moltíssim convéncer el govern valencià i ho aconseguírem. La participació ciutadana va ser impressionant.

–No es perd la il·lusió i les idees amb més de 20 anys en el càrrec?

–En un ajuntament mai no s’acaben de fer les coses i jo sempre he trobat en cada legislatura, diguem-ne, una bandera, un projecte que m’ha il·lusionat i pel qual he continuat treballant com el primer dia. Tots els anys, totes les legislatures, hi ha hagut algun projecte. En l’anterior, la residència mixta de persones majors; ara estem executant un projecte molt important per a Quart que és el Molí d’Animeta, la urbanització d’una zona que va ser un referent en tota la comarca. Sempre hi ha algun projecte que jo vull aconseguir per als veïns i veïnes, que és allò que m’estimula.

–Se sacrifica la vida personal per la pública? Compensa?

–Sí, supose que sí, perquè si no, no hi estaria. També et dic que, probablement, açò és com una droga. Tinc també la sort que la meua família em dona suport: jo tinc un fill de 23 anys que sempre m’ha conegut com a alcaldessa, des dels 2 anyets; ell em coneix així. És sacrificada, però també és cert que estan molt orgullosos del treball que he fet i ho entenen i m’ajuden.

–Ara és la presidenta de la Comissió Especial d’Estudi per a la Recuperació Social, Econòmica i Sanitària de les Corts Valencianes. Què és?

–És una comissió que té l’objectiu d’aportar, dialogar, consensuar amb tots els agents socials, amb el poble valencià, amb totes les persones representatives, que en són moltes més de les que poden passar per eixa comissió. Té un límit d’uns mesos i ens agradaria que passara més gent que segurament ens deixarem fora i que és molt interessant. Per a què val? Per a ajudar, després d’aquesta crisi que estem passant de la COVID-19, a eixa reconstrucció, a veure quines polítiques s’han d’implementar en tots els àmbits de la societat per a superar la crisi sanitària i econòmica i veure quin futur millor podem oferir per a la Comunitat Valenciana i no cometre els mateixos errors. Es va demanar per unanimitat de tots els polítics a les Corts Valencianes. Han d’eixir línies d’actuació que després haurà d’executar el Consell.

–Creu que servirà o arribarà a modificar la realitat o es quedarà en parlar i parlar?

–Estic convençuda que sí. Només hem fet una sessió, però ha donat temps de fer quatre compareixences molt interessants i amb moltes aportacions dels empresaris, dels sindicats… La setmana que ve tenim el sector agrícola, o el sector també de l’economia, en el qual s’estan plantejant que hi ha coses que s’han vist en aquesta crisi que han vingut per a quedar-se, com és la regulació del teletreball, dels nous jaciments de treball, les noves formes de com la part ecològica, la part verda de l’economia, ha de tindre importància. És imprescindible que passe. Estic convençuda que servirà molt per a implementar polítiques distintes.

–No tornarà a passar que es queden en l’exclusió social els grups menys afavorits?

–Jo crec que tant el Govern Central d’aquest moment com el govern de la Generalitat Valenciana, el Botànic, han prioritzat les persones. Mai els autònoms havien tingut les ajudes que tenen, mai no hi havia hagut els ERTO que s’estan produint, mai no la protecció que s’està fent als ciutadans. Estem veient que l’ingrés mínim vital serà una realitat a tot Espanya encara que en la Comunitat Valenciana era una cosa que el govern havia avançat… Repte que algú em diga algun moment de la història d’Espanya amb la protecció social que tenim ara. En qualsevol cas, equiparable als governs socialistes de Felipe González i de Zapatero, que han sigut els que han transformat aquest país amb mesures paregudes com la Llei de sanitat, d’educació, de la dependència de Zapatero. Sempre han estat els socialistes quan hi ha hagut grans avanços socials a Espanya i crec que en aquest moment ningú discutirà que s’està treballant perquè tot el món isca de la crisi, sobretot aquelles persones que estan en risc d’exclusió.

–Creu vosté que les Corts Valencianes són prou conegudes i valorades?

–Jo crec que no. Hi ha molta gent que es pensa que anem allí i no treballem i ens paguen una pasta, i no és cert. Crec que és un exercici transparent molt interessant saber quant cobra un diputat de les Corts Valencianes que viu a València. Sembla que anem allí només a prémer un botó. Ara el PP està intentant transmetre que les Corts Valencianes estan tancades… Estem intentant que tot el món treballe des de casa, amb reunions telemàtiques, propostes… durant tot l’any: no només és anar allí, sinó estar en la societat, arreplegar les iniciatives, reunir-nos amb les entitats…

–Què és per a vosté el poder?

–Bé, el poder no l’entenc com a tal; eixa paraula possiblement no m’agrada. El poder és la representació que et donen les persones, la possibilitat de, amb el seu vot, canviar les coses, millorar la vida de les persones… Això és el poder. Jo entenc el poder com una delegació de la ciutadania cap a mi en aquests moments com a alcaldessa, com a diputada, perquè faça el que he proposat en el programa electoral. És una responsabilitat, és una exigència, no és una cosa que et deixe les mans lliures: és un compromís amb la gent.

–I com valora aquest estat permanent d’atacs i insults entre els polítics?

–Sincerament, no ho entenc, i a més pense que la gent ho castigarà. Crec que la gent vol que els polítics –en aquest moment complicat, d’incertesa, que tots tenim, que estem enfrontant-nos a un virus desconegut, que cada dia ens fa canviar les coses perquè no sabem on està l’enemic– donen solucions. La gent no entén l’espectacle que es veu sobretot al Congrés. No s’entén eixa agressivitat cap al govern, com si el govern fora el culpable d’haver creat el virus; no s’entén que no es vote l’Estat d’Alarma. Jo crec que la gent ho castigarà en les urnes perquè no volen eixos canyarets; volen que ens asseguem i posem en comú el millor que tenim cadascú per a eixir endavant. Lògicament els matisos, les diferències, es poden expressar sense faltar al respecte a ningú, però estem arribant a un moment d’insults que no m’entra al cap.

–Algun dia Espanya tindrà una dreta normal?

–De moment pareix que no estem en eixe camí. Crec que cada vegada es va radicalitzant més la dreta. Inclús, et diré una cosa: estic trobant a faltar Rajoy, que era una persona sensata i almenys educada.

–Per què estan tan nerviosos?

–Perquè crec que les coses s’estan fent bé. Crec que, en general, s’estan fent bé amb totes les precaucions i sense triomfalismes. Ningú té un manual per a saber cap a on tirar: el manual s’escriu tots els dies i es modifica, i així i tot està controlant-se la pandèmia, s’està ajudant a les empreses, als treballadors, amb els serveis socials per als qui ho necessiten… El govern està governant per a tots i les coses estan anant, dins del que cap, prou bé i n’estem eixint a poc a poc si la gent col·labora. Crec que la dreta d’aquest país no sap com trobar eixe punt de col·laboració, perquè els costa tindre eixa altura de mires, eixa generositat.

–Creu que arribarem a tindre una dona presidint la Generalitat?

–Clar que sí, més prompte que tard, n’estic convençuda. Espere que siga una presidenta de la Generalitat i del PSPV, naturalment.