La revista degana en valencià

Entrevista a Daniela González, presidenta de la FSMCV

18/11/2020

“Cada vegada hi ha més dones encara que falta molt per fer”

“Sempre està bé escoltar veus diferents del que penses perquè et fa millorar”

“L’objectiu és estar sempre al costat de les seues societats musicals per ajudar-les, orientar-les i defendre-les”

“Un dels objectius és posar en valor el que és el nostre col·lectiu”

“M’agradaria que este col·lectiu es creguera el que és realment”

No corren bons temps “per a la lírica” ni per a les societats musicals. Aquesta pandèmia s’ha endut, també, per davant una realitat molt nostra: les societats musicals amb els concerts, els passacarrers, les classes de les escoles de música. I per a analitzar aquesta situació, havia quedat amb Daniela González, la presidenta de la Federació de Societat Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). L’escenari per a l’entrevista no podia ser més apropiat: a les portes del Palau de les Arts de València.

Eres la primera dona que presideix la federació. És una anècdota o realment demostra que hi ha una presència important de les dones?

Pregunta que m’han fet infinites vegades. Pense que és un reflex de la societat. Cada vegada hi ha més dones encara que falta molt per fer. En els últims anys la dona està en llocs més visibles.

La dona està suficientment representada en els òrgans de govern?

En els òrgans de govern no. Així com a músics sí:  estem en un 50% de xics i 50% de xiques i inclús estic per dir-te que ja comença a despuntar una miqueta les dones dins del conjunt de les bandes de música però, en el òrgans de govern sí que és veritat que han pujat però encara queda per fer.

Quantes dones músics hi ha en les societats?

Està un 50-50.

Vostè arriba a assumir la presidència interina per la baixa de Pedro Rodríguez. Com va viure aquell moment?

Si t’ho he de definir-ho amb poques paraules, amb molta alegria, nerviosisme, amb molta responsabilitat i satisfacció d’estar al capdavant d’un col·lectiu com el que tenim.

Com és Pedro Rodríguez?

És gran i és una gran persona. Crec que li ha dedicat moltíssims anys a les societats musicals i crec que ha fet una gran llavor pel nostre col·lectiu.

Maig del 2019 i Pego. Què li recorda?

Molta responsabilitat vaig sentir i és cert que estava nerviosa per la situació però molt contenta i satisfeta del que va passar aquell dia.

Va ser ratificada pel 94% dels vots. En la Federació no hi ha oposició?

Pense que sempre has de tindre una crítica constructiva de tot el que fas perquè si ningú critica, no és bo. Jo crec que ací estem tots per remar en el mateix costat, sempre està be escoltar veus diferents del que penses perquè et fa millorar.

Ets músic, estàs en la junta directiva de la societat musical Santa Cecília de Xilxes, professora de música, directora de la banda juvenil… Realment tot açò ajuda a ser presidenta de la federació?

Crec que sí perquè ho he viscut tot. Vaig entrar als 6 anys i he tocat tots els pals. He sigut músic, sóc músic, he estat en la junta directiva abans i ara, he donat classe quan encara no érem ni escoles d’educands, he dirigit la banda juvenil… això és conèixer el nucli de què és una societat musical a tots els nivells. Sí que ajuda.

Què és la federació?

Jo et podria dir la part institucional però crec que eixa part no és la que es queda. Pense que la federació és l’associació que ha d’ajudar a tot el nostre col·lectiu, és la que ha d’informar, defensar-lo, estar al seu costat, donar-li les ferramentes perquè el nostre col·lectiu continue endavant i més en aquests moments de pandèmia que estem passant. Crec que la llavor de la federació és estar al costat de les nostres societats musicals, ajudant-los, no només demanant diners a les institucions però cal saber el que necessiten, demanar infraestructures, s’ha de demanar i recolzar, com el que estem fent ara, una campanya de sensibilització cap als pares i mares dels alumnes perquè és matriculen… crec que l’objectiu és eixe, estar sempre al costat de les seues societats musicals per ajudar-les, orientar-les i defendre-les.

Què són els gestors culturals de la federació?

Són uns treballadors que tenim en la federació que fan un treball gegant. És dediquen a ajudar a les nostres societats musicals a tots els nivells. Qualsevol consulta, projecte… ells estan al costat sempre.

És la primera línia de batalla de la federació. A través d’ells ens arriben totes les sol·licituds, tots els dubtes de les societats musicals. Inclús tenim un projecte amb ells, ara paralitzat, que és que els nostres gestors culturals van a visitar a cadascuna de les societats musicals per tal de veure in situ quins són els seus problemes i com poder ajudar.

La federació se sent recolzada per les societats musicals del nostre territori?

Sí. En tota la pandèmia, jo vaig provocar que es feren moltes reunions comarcals perquè pensava que havia d’estar davant de totes les reunions i de tots els presidents per tal de recolzar-los. Jo sí que m’he sentit recolzada per tots els presidents.

Les societats valoren el treball que fa la federació?

Sí. Hem fet molta feina.

Això de la “lliga” de les sis bandes més grans, és una llegenda urbana o és molt real?

Crec que hi ha més de 6 en la nostra Comunitat. Estan dins de la federació. Jo em reunisc amb ells com en qualsevol societat musical. Evidentment són més grans i arriben a altres llocs que una banda xicoteta no pot arribar. Parle a tots els nivells, institucionals, en les escoles que tenen… però realment estan dins de la federació i em consulten igual que les altres.

El rumor que se’n van de la federació?

No puc desmentir-ho. A mi no m’ha arribat. Fins ara tenim una molt bona relació amb eixes 6 societats.

Parlem un poc de la realitat del nostre país. Tenim un fet musical que està, tal vegada, més estudiat i valorat fora que en casa?

Doncs jo era una percepció que tenia i tinc. Som un fenomen únic en el món i molts països venen a la federació a estudiar el nostre moviment. Tal vegada ací en la comunitat potser passe que com ho tenim sempre al costat, no li dónes el valor. Un dels objectius que m’he posat és posar en valor el que és el nostre col·lectiu. Hem fet ja campanyes del que és el voluntari, el músic… Hem llançat una campanya que es diu “Músics amb denominació d’origen” que va justament en eixe sentit.

Realment som únics com a estructura?

Sí, és un fenomen únic en el món perquè en la resta de l’Estat, les bandes la majoria són municipals i les escoles també però fora d’ací explicar-li a una persona que hi ha una junta directiva que no cobra res, que li dedica hores i hores a tirar endavant una societat musical, que un músic està tocant i assajant hores i deixant als seus amics i els caps de setmana te’n vas a tocar i que no cobres un euro, això és difícil d’explicar fora d’ací perquè la gent no ho entén.

Quins efectes està provocant la pandèmia en les societats musicals?

Brutal. Econòmica hem estimat una pèrdua, des de març fins desembre directa de contractacions, d’uns 20 milions d’euros. És molt greu però més greu encara em pareix la possible pèrdua del 30% d’alumnat (ho sabrem la setmana que ve). Però realment està sent molt fort encara que els nostres voluntaris no s’han desanimat però sí que és cert que no han deixat de reinventar-se tant les bandes com les escoles de música.

Les autoritats autonòmiques ens han escoltat? Ajudat?

Jo m’he reunit amb tots i són conscients de la situació.

Creu vostè que desapareixerà alguna banda?

Crec i espere que no, perquè tenen la capacitat de reinventar-se i perquè l’ànim dels voluntaris no se n’ha vingut avall.

Les societats musicals estan preparades per a fer classes virtuals?

Pense que sí. Ja ho van demostrar. L’últim trimestre, més del 91% del nostres centres educatius van continuar en marxa de forma digital. Es van donar unes directrius, es va negociar fins i tot amb plataformes digitals d’empreses privades per tal que a final de curs tingueren les aules virtuals gratuïtes i els professors, en una setmana, es van adaptar a la nova situació i ho feren fins final de curs.

Les noves tecnologies poden ser un perill o és una oportunitat per a les bandes de música?

Considere que és una oportunitat i pense que si alguna cosa positiva podem treure d’aquesta pandèmia és que hem trencat el mur de la por amb les noves tecnologies. Fins ara no havíem sigut capaços de fer una classe de forma virtual. En l’obligar-nos, hem trencat eixa por i pense que pot obrir moltes portes.

Relació de la presidenta amb els distints partits polítics del Parlament Valencià. Què tal, com funcionen?

Jo no vull que parlar de la presidenta perquè quan ens ajuntem amb els partits polítics ho fem tots: la federació; i no vaig jo sola. He de dir que la comunicació amb tots els partits que estan representats en el parlament, ha sigut molt fluida i tots s’han volgut posar en contacte amb nosaltres, cosa que està ocorrent de fa anys, els necessitem. Vivim de les subvencions i crec que és necessari seguir així.

Els dos presidents anteriors han passat de la presidència a la política. Vostè també passarà?

He de dir que hui per hui no considere eixa possibilitat. M’agraden altres tipus de treballs diferents de la política. La respecte molt.

Parlem de dues festes molt tradicionals valencianes, Els Moros i les Falles. Ajuden a les entitats musicals o és un problema?

Per què és un problema? Crec que qualsevol festa sense música no té raó de ser. Estem molt lligats al que és la festa.

La situació econòmica porta a què moltes vegades són molt poques les societats que participen en les festes.

He de dir que amb JCF ja es va parlar i hi havia unes ajudes per a les falles perquè contractaren bandes de música sobretot a l’acte central. A la Magdalena de Castelló, la Diputació paga l’acte central de la Magdalena per tal que a la processó de les gaiates vagen bandes de música i no 10 músics. Als Moros i Cristians he vist desfilades amb bandes molt grans.

Crec que és positiu, i no només això: després, pel que fa a peces de composició,  s’ha creat un segment de mísica que és molt interessant, la música festera. Qualsevol festa gran llueix molt més amb una banda i no amb 10 músics.

Parlem d’ À Punt, la ràdio i televisió valenciana. És una oportunitat per les societats, s’aconseguirà alguna cosa?

Fins ara, ens han acotat molt el temps que dedicaven a les bandes de música. La setmana passada em vaig reunir amb el director general d’ À Punt i anem a signar un conveni per tal de promocionar a les nostres societats musicals i posar més en el nostre col·lectiu. Ha de ser una oportunitat.

Tres coses que t’agradaria veure fetes realitat abans d’acabar el seu període.

Projectes hi ha molts.

Personalment, m’agradaria que este col·lectiu es creguera el que és realment, que tinguera eixe sentiment de pertinença a la federació perquè la federació no sóc jo ni la meua junta, som tots. Com més units, millors coses podrem fer. M’agradaria moltíssim apropar la nostra federació als nostres músics. Allà on vaig ho dic. Pose en valor als nostres voluntaris i músics perquè són la base de la societat musical. Eixe seria el meu desig personal perquè projectes hi ha molts.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top