La revista degana en valencià

Entrevista a Enric Morera, president de les Corts

17/07/2020

 

«Tinc la gran responsabilitat de presidir les Corts, hereves de les Corts forals»

«Estaria orgullós de comprovar com l’estil borgià de fer política és ben present en moltes ocasions en aquest palau»

«El model autonòmic ha demostrat la seua validesa i cal repensar que el que no funciona és un sistema centralista i centralitzador»

«Els Borja són ben presents al seu palau i esperem que continue així»

Per a concloure el Quadern dedicat als 500 anys del Palau del Borja volíem entrevistar el president actual de les Corts, Enric Morera. Cert és que aquest confinament no ens ha permés de parlar cara a cara, però ací estan les seues respostes.

 

–Senyor President, què va pensar en entrar per primera vegada a aquest palau com a diputat?

Vaig pensar en el miler de vots valencianistes, privats de tindre representació per una llei injusta i la satisfacció d’entrar com a diputat de Compromís pel País Valencià, recordant molta gent que havia fet moltíssim perquè el valencianisme polític tinguera veu al parlament nostre.

–Havia somiat alguna vegada dʼarribar a presidir-lo?

Sempre he fet política fent equip, pensant en el meu poble i en el lloc que decidira l’electorat i els meus companys i companyes.

–La història de l’edifici es nota en el dia a dia?

Som un poble que ve de lluny, érem sobirans i aquest palau nʼés un testimoni clar. Hem recuperat una part del nostre autogovern segrestat amb el Decret de Nova Planta. Es nota quan entres per la porta principal, quan veus el quadre de la Batalla d’Almansa i et saluden els membres de la família Borja que tenim al vestíbul, gràcies a la generositat del gran Manolo Boix. La història és ben present per tots els racons del palau.

–Històricament, les Corts eren un lloc de diàleg i negociació per a gestionar la col·lectivitat valenciana. Ara també?

Segons els Furs, teníem un rei que havia de pactar amb el poble, representat per les Corts. Per desgràcia, per a alguns la paraula pactar és negativa, però per a mi no. Com bé heu dit, tinc la gran responsabilitat de presidir les Corts, hereves de les Corts forals. Tant en l’anterior legislatura com en l’actual, en la qual continue com a president, hem vist com ha crescut la diversitat política de la societat valenciana, que s’ha expressat en nous grups parlamentaris, i quan hi ha més diversitat és més necessària la paraula i el diàleg.

–Quina valoració fa del paper de les Corts des de la seua reinstauració?

Les Corts han tingut un paper fonamental perquè tota autonomia necessita una assemblea legislativa on aprovar les seues lleis, on controlar el seu govern… Les Corts són una finestra a la diversitat plural de la societat valenciana i no s’entén una autonomia sense un parlament propi.

–Ara mateix, en el moment de confinament, quin paper tenen les Corts? Semblen aturades, els membres confinats… Com afecta això a la institució que vosté presideix?

Les Corts han estat actives i s’han adaptat a les circumstàncies. Hem celebrat moltes reunions telemàtiques, hem fet diputacions permanents i tenim restablit el període de sessions, amb plens i comissions, sempre complint les directius que ens marca el Comité de Seguretat i Salut per no posar en risc la salut de cap persona al nostre parlament. Les Corts han estat a l’altura perquè els treballadors i ñes treballadores d’aquesta casa, com a bons servidors públics, han aplicat les noves tecnologies per a permetre el teletreball. Els serveis més bàsics i essencials no s’han aturat mai.

Però, què són realment les Corts al segle XXI?

Les Corts són l’òrgan de representació de la sobirania del poble valencià. Les Corts controlen el govern, són altaveu de la ciutadania valenciana i és on es debaten les lleis que ens afecten més directament. Com que som del segle XXI, amb mecanismes com la Conferència de Presidències Autonòmiques (COPREPA) i de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE) estem en contacte amb altres parlaments per tal dʼintercanviar experiències i per defensar la nostra veu a Europa.

–Quina influència tenen per a la vida quotidiana dels valencians i valencianes, per a la vida quotidiana de cada persona?

Som l’expressió constitucional de la democràcia del poble valencià, on els nostres representants fan lleis que afecten els aspectes de la vida de la ciutadania i l’oposició. A més, té les eines per a controlar el govern. No obstant això, hem de millorar molts aspectes per fer unes Corts del segle XXI, perquè encara funcionem amb molts esquemes del segle XX.

–Quins són al seu parer els grans problemes dels valencians per als anys vinents?

Que tot el món puga tindre una vida digna. Això implica un bon treball, amb una economia sana, amb bons jornals i una terra vital. Això té a veure amb el model productiu i de societat que volem construir. Això és possible amb les idees, canalitzades a través del treball i de les majories parlamentàries de les Corts.

–Quin paper faran les Corts en la seua resolució?

Un paper fonamental, perquè a més de la tasca de les urgències i del dia a dia, les Corts han de pensar en el futur a llarg termini i han d’anar projectant en companyia dels experts, de totes aquelles persones de la nostra societat que en saben, per traçar el full de ruta que permeta progressar al nostre poble.

–Quina relació tenen les Corts Valencianes amb el Congrés de Diputats? Amb el Govern central? Sembla que hi ha més informació del que es decideix al Congrés que a les Corts Valencianes. Per què?

Cada institució té el seu àmbit d’actuació i les seues competències, respectant la separació de poders, i també el sistema autonòmic que ens ha dotat d’autogovern, la Constitució i el desenvolupament del nostre Estatut. Ara esperem que es puga reformar la Constitució, com es feu amb el 135, per a recuperar el nostre Dret Civil Valencià, que és Dret Social i que té un gran consens a les Corts.

–Els xiquets són el futur… Quants xiquets visiten el palau? Ja existeix una cosa així com les Corts dels Xiquets?

Totes les setmanes, al llarg del curs escolar, els xiquets i les xiquetes de tots els col·legis del nostre país fan visites guiades a les Corts, unes visites que treballen tant in situ com a classe. Més de 26.000 persones visiten anualment les Corts, entre escoles, instituts, associacions i les jornades de portes obertes que fem amb motiu del 25 d’Abril i el 9 d’Octubre.

–Tots els valencians haurien de passar almenys una vegada en la seua vida pel Palau de les Corts… Com ho podrien fer possible?

Les Corts es poden visitar quan fem portes obertes, quan fem activitats que impliquen exposicions i també al nostre web es pot demanar la visita. El servei de Protocol atén totes les peticions, quadra agendes i fan unes magnífiques visites guiades i explicades. La ciutadania ho té al seu abast i nosaltres estem encantats de rebre cada any més gent al Palau dels Borja.

Què pensaria el cardenal Roderic de Borja –el papa Alexandre VI si veiera que ara, aquell edifici que va iniciar, és la seu de les Corts?

Pense que estaria content de veure com un palau seu és centre de la presa de decisions i de poder (encara que el poder ara és del poble, no d’uns pocs com en la seua època). I ja, en broma, pense que estaria orgullós de comprovar com l’estil borgià de fer política és ben present en moltes ocasions en aquest palau.

Felip V va abolir els Furs l’any 1707. Hui en dia, les institucions valencianes albiren a l’horitzó altres felips cinqué, altres centralismes?

L’autoritarisme i el centralisme cada dia van imposant-se i no és bo per a ningú. El model autonòmic ha demostrat la seua validesa i cal repensar que el que no funciona és un sistema centralista i centralitzador, com tampoc no són rendibles i actuals les províncies.

Amb la democràcia, les Corts ocupen aquest palau. Una bona decisió?

En aquells moments, quan no hi havia uns recursos clars per a l’autonomia, quan posaven diners les diputacions provincials per tal que tinguera recursos el Consell Preautonòmic i per a posar en marxa les institucions, devia ser la millor decisió, supose. Això caldria preguntar-ho a les persones que ho van viure en directe, als protagonistes d’aquella història recent i apassionant com és el camí cap a l’autonomia i el retorn a la llibertat.

Sap vosté per què es va triar aquest edifici per a seu de les Corts Valencianes?

Sé que hi havia altres llocs pensats per a acollir les Corts, com el monestir de Sant Miquel dels Reis, però al remat s’optà per aquest palau, supose que per qüestions de proximitat a altres centres del poder autonòmic.

Antoni Garcia Miralles en va ser 12 anys president. Va ser ell responsable de la dignificació de l’edifici?

Va ser responsable de posar en marxa, amb la resta de diputats i dels funcionaris de l’època, una institució que és clau per a la vida política del poble valencià. En eixos moments, el palau no estava en les condicions que està ara i treballaren acoblant-se a les circumstàncies i a allò que tenien.

Ara, en entrar a l’edifici, ens trobem unes escultures de Manuel Boix de la família Borja. Va ser una idea per a recuperar la família que va alçar el primer edifici?

I tant. Encara que l’Estatut d’Autonomia diga que la seu de les Corts Valencianes és el Palau dels Borja, en altres moments s’ha usat i molt allò de Palau de Benicarló i s’ha esborrat així l’origen de la casa i també una família valenciana molt poderosa que molts han intentat llevar de la història. Els Borja són ben presents al seu palau i esperem que continue així.

Sempre s’han respectat els elements arquitectònics que quedaven de l’antic edifici?

L’edifici ha patit moltes actuacions al llarg de la història. En l’etapa recent, el que es va fer és recuperar les característiques originàries de fa cinc segles i s’esborraren de la façana ornamentacions i elements d’èpoques posteriors. La zona noble del palau, respecta totalment com estava als segles XIX i XX i l’andana, com els he dit, conserva l’encant de l’època dels Borja.

La recuperació de les restes romanes, de la via romana, és la base sobre la qual s’alça d’edifici?

Les restes romanes que tenim en l’edifici dels grups parlamentaris estan integrades i protegides. Pel seu traçat, es veu que només queden aquestes i les de l’Almoina, perquè la resta han desaparegut sota les edificacions del barri; per tant, tenim un xicotet tresor que ens parla de la Valentia romana del qual ens podem sentir ben orgullosos de custodiar.

Què li queda per fer a l’edifici?

Pense que ben poc, perquè restava fer una adaptació perquè fora totalment accessible i ja ho hem fet. Estem treballant en l’eficiència energètica, usem energia de procedència verda… El que ens resta és mantindre en condicions dignes tot el conjunt perquè és patrimoni del poble valencià i es mereix eixe respecte i cura.

I com és possible que, després de quatre dècades, encara no haja aconseguit la definitiva declaració com a Bé d’Interés Cultural?

El BIC és una bona ferramenta per a protegir patrimoni històric que està en mans privades, per a evitar transformacions o destruccions. En el nostre cas, al ser un edifici públic, la mateixa institució vetla pel compliment de la legislació i per la conservació en condicions de l’edifici. Els nostres lletrats i tècnics són una garantia que no tenen altres edificis.

Els valencians i valencianes tenim lʼassignatura pendent de recuperar el convent de Sant Domènec, seu que va ser de les Corts al llarg de la història foral?

Tenim moltes assignatures pendents, i aquesta nʼés una. Per desgràcia, hem perdut molt de patrimoni, molts llocs emblemàtics, i Sant Domènec ara com ara es troba en un excel·lent estat de conservació, la qual cosa dona esperances de futur.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top