Entrevista a Enric Morera

Entrar al Palau de les Corts sempre és atractiu, però entrar-hi per entrevistar el seu president ho és més encara. Pugem fins al seu despatx, on ens rep al cap de pocs minuts. Mentre l’esperem, no deixem de pensar en els presidents anteriors que l’han ocupat. Però la presència d’Enric Morera fa que els núvols del passat fugen aventats pel nou president. No hi ha res millor sinó poder parlar amb les primeres autoritats del PV per veure, notar, comprovar… que els canvis són reals, que davant tens persones normals, humanes, senzilles, que tenen la responsabilitat de governar, que volen fer-ho i que s’hi deixaran la pell. I Enric Morera ho transmet. Respon totes les preguntes i ho fa amb rapidesa, convençut del que diu i una mica orgullós del que ja s’ha aconseguit, i més encara del que es pot aconseguir. I no té por del futur; el persegueix per transformar el seu País. Amb una ferma confiança en eixe futur, marca també les passes a seguir per poder tindre una bona presència valenciana a Madrid.

–Vosté és el president de les Corts Valencianes, la segona autoritat del País Valencià. S’ho creu?

–Sí, sent la responsabilitat del càrrec i la missió que tenim encomanada de vertebrar consensos bàsics que ens permeten superar la gravíssima situació que tenim.

–Hem deixat ja el desert i hem entrat en la terra promesa?

–No, sempre caminarem entre la pols perquè la política és un servei, i ara el que hem de fer és prestigiar l’acció del bon parlamentarisme i del bon govern per solucionar els problemes de la gent.

–Realment, abans de les eleccions, havíeu pensat que podríeu arribar fins ací?

-Sí, sabíem que hi hauria canvi perquè ho teníem tot estudiat i sabíem el terreny a tocar. Sabíem que el PP continuava empobrint el nostre poble, que la gent sabia que la gestió de l’economia havia sigut nefasta, i vam treballar molt en el segment de la no-defensa per part del PP dels interessos valencians. Volíem unir el nostre poble davant la divisió del PP. I els nostres números ens indicaven que seríem un dels protagonistes del canvi.

–Com a president, quins reptes es marca per a aquesta legislatura?

–Molts, perquè la institució està en un nivell molt baix. Hem de millorar moltíssim en transparència i en connectivitat amb la societat, però sobretot vull fer bon parlamentarisme i intentar que es propicien reflexions estratègiques: de què viurem al segle XXI? Què cal fer amb el problema de l’aigua, amb el canvi climàtic, amb el 50 % d’atur juvenil…? Hem de pensar en visió estratègica.

–El 2010 deia que si assumia la presidència de la Generalitat demanaria que «s’aplicara el principi d’igualtat que consta en la Constitució, perquè els valencians no hem de ser els últims». Serà possible que a Madrid ens escolten i ens facen cas?

–S’està escoltant per primera volta una reivindicació seriosa per acabar amb la il·legalitat que implica el fet de no aplicar la Constitució als valencians: es vulnera el principi d’igualtat, i això té conseqüències evidents en el nostre benestar. Aquest govern ha posat negre sobre blanc i ho ha exigit. Una altra cosa és que puguem superar la gravíssima marginació que patim en matèria de finançament i d’inversió pública territorialitzada, que són causes directes del nostre empobriment.

–Però arribarem a fer fallida econòmica?

–En aquests moments no tenim recursos per atendre les nostres competències bàsiques: produïm més de 23.000 milions d’euros, ens en donen 10.000 i en necessitem 16.000 per atendre els interessos del deute i per poder superar aquesta gravíssima situació. De fallida econòmica, no en tenim perquè tenim el FLA, però és pervers perquè no et donen el que et correspon pel principi d’igualtat, però sí que et donen crèdit (dels recursos que són teus i que no et donen).

–I en els anys que tenim per davant, podrem assegurar el canvi del País?

–És un dels reptes. Fer les coses bé per tal que aquest camí siga llarg. Però és un camí que no podrà fer a soles ni el govern ni les institucions, sinó que s’ha de fer en companyia de la societat civil.

–Parlem ja d’història. Com va ser el procés fins arribar al pacte amb el PSPV?

–Hi havia interessos molt forts i molt potents per tal que no es poguera expressar un canvi al País Valencià, però la ferma voluntat de Compromís i del PSPV van fer possible que la gestió del canvi s’expressara. Va costar.

–En algun moment va pensar que feia aigües?

–Sí, quan en l’acord del govern d’Andalusia amb Ciudadanos es posava en la balança que ací no s’arribaria a un acord amb Compromís.

–Però algú va dir que vosté estigué a punt de llançar el barret al foc 15 minuts abans de dir sí…

–No. Jo sóc un corredor de fons. Hi hagué una negociació difícil, dura, sobre el govern que es volia i sobre les competències de cada grup. En eixe sentit, el Consell Nacional del Bloc per unanimitat va dir que volíem la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, i això ho tenim i ha sigut un pas important i positiu.

–La relació amb Mònica Oltra és la mateixa que fa quatre anys?

–La mateixa. Una relació d’amistat i estima profunda, i també de discrepància en alguns punts, com no podia ser d’altra manera.

–El govern de la Generalitat és com la Santíssima Trinitat, tres persones en una?

–I l’Esperit Sant a qui l’adjudiquem? [riu]. Podia ser un símil interessant, perquè és un govern amb un component plural.

–I hi veu trajectòria al pacte?

-Sí, perquè hi ha una consciència de valors i responsabilitat. Sabem que som depositaris de la confiança de moltíssima gent, i no els podem defraudar. Pel camí hi haurà problemes, errors, segurament.

–Ja han començat. El Pacte del Botànic tremola amb RTVV…

–No, al contrari. S’està evidenciant que el Consell té una idea molt clara de recuperar RTVV, per això es nomena un Alt Comissionat que n’acredite la situació. Des de les Corts s’està fent un treball de coordinació, d’escoltar a tots els implicats. Tot això conduirà a una decisió que espere que arribe més prompte que tard.

–Això de Podemos és com jugar a la margarida? Ara t’estime, ara no t’estime…

–Són un element fonamental per a donar estabilitat a aquest govern. Espere i desitge que donen suport a les mesures parlamentàries que es puguen tramitar no només des del govern, sinó des dels grups parlamentaris.

–Però de cara a les eleccions generals…

–És un altre escenari. Aquestes eleccions generals són històriques i hem d’analitzar quin paper hem de fer els valencians en eixa segona transició. Quina és la fórmula? Jo no descartaria una candidatura ciutadana valenciana que tinguera com a objectiu fer visible el País Valencià al Congrés, sense excloure a ningú.

–Dins d’eixe debat, Compromís té bona salut?

–Té tan bona salut que estem donant suport a un govern i ens estem implicant al màxim a portar endavant el canvi. Compromís és un projecte que té els seus mecanismes de decisió, amb els quals hem sabut unir i cooperar en la diversitat gent de procedències molt diverses. Som un element innovador en la política de l’Estat. De tensions, sempre n’hi haurà, perquè som humans! Però les tensions s’han de reconduir cap a una bona finalitat.

–Parlant de tensions, ara quan el PP desperte del xoc del resultat electoral, serà dur?

–Crec que no serà tan dur. És evident que hi ha hagut una campanya demagògica que té com a objectiu dividir el poble valencià. Però després de 20 anys de govern, el poble sap que els resultats del seu govern són absolutament negatius.

–Reeditarem aquella Batalla de València?

–L’anticatalanisme ha sigut un mal negoci per als valencians. I afortunadament ja hi ha moltíssimes veus a la societat que han estat vacunades contra eixa demagògia. Nosaltres no entrarem en batalles de divisions dels valencians.

–El 9 d’Octubre serà una prova de força del sector més irracional de la societat valenciana?

–No, és una data festiva. L’únic dissonant en la marxa de la Senyera són aquells grups que intenten trencar la convivència des d’uns plantejaments absolutament anticonstitucionals. Serà un dia de festa, de pau i de civisme.

–Fa sis anys ens va dir que «l’única via que tenim de cara al futur és un valencianisme de progrés, de sumar els valencians i de cooperar amb Catalunya». Continua pensant que és clau la cooperació amb Catalunya?

–És fonamental, perquè els problemes que pateix Catalunya són els mateixos que patim els valencians (infrafinançament, infrainversió pública territorialitzada, uniformització (retallades de les nostres competències a través de lleis de bases)…, i tot això ho hem de superar junts. Nosaltres ho volem superar des del canvi en el govern central, deixant els elements de trencar ponts i instaurar una nova dinàmica buscant un nou encaix en eixa segona transició.

–I després del 27-S, quina serà la postura del Consell?

–Tendir ponts, buscar complicitats i sinergies, unir i vertebrar.

–I, malgrat tot, continua tenint il·lusió cada vegada que entra en aquesta casa?

–Moltíssima. Ara més encara, amb més força i més responsabilitat.

Entrevista publicada al nº 407, corresponent a setembre de 2015.