La revista degana en valencià

Entrevista a Francesc Gil-Lluch

08/07/2020

«El nostre mercat del llibre és únic i, per tant, totes les administracions territorials haurien d’actuar en conseqüència»

Francesc Gil-Lluch és un vinarossenc a Barcelona, fundador de Saldonar, una editorial independent. El seu objectiu és orientar els lectors a entendre millor el nostre món; i ho aconsegueix. Parlem amb ell sobre lʼedició de llibres i les dificultats per què passa el sector amb la crisi del Coronavirus.

 

–Ets un vinarossenc a Barcelona. T’ho noten?

A Barcelona conviuen tots els accents de la llengua, i estem acostumats a sentir-los amb més indiferència que curiositat. En el meu cas, pel parlar no m’han identificat mai com a valencià perquè la meva variant és la tortosina.

–Com és ser originari d’un territori que és frontera política?

Em vaig criar en un país que coincideix amb el Bisbat de Tortosa pel que fa al subdialecte i, amb independència de l’espiritualitat de cadascú, aquest fet marca un imaginari molt especial de territori amb una autoestima molt peculiar pel fet de ser a mig camí de València i Barcelona. Tot i que a banda i banda del Sénia parlem igual, la divergència política i social és extrema, tot i les lectures amables que se’n fan sovint. Només cal veure, per exemple, la composició dels ajuntaments de Vinaròs i Alcanar.

–Els de Vinaròs heu tingut més tendència a pujar a Barcelona que no a baixar a València. Per què?

Pel fet mateix de viure en un territori que compartim valencians i catalans, sempre hem tingut les dues opcions, però crec que si Barcelona ens ha tirat més és perquè de petits l’hem vist com la capital cultural, econòmica i política del país, i hem pensat que aquí tindríem més opcions de prosperar. A més, fa més de cent anys que l’emigració de les comarques del Maestrat i dels Ports es concentra a l’àrea de Barcelona; suposo que això també hi ajuda.

–El món editorial té més oportunitats a Catalunya que al País Valencià?

Sí, perquè Barcelona és un dels nuclis de l’edició més importants d’Europa, i això fa que l’entorn empresarial, intel·lectual i creatiu et forci a ser exigent amb el que fas i a definir una editorial que pugui competir amb unes garanties mínimes d’èxit en un espai que és molt competitiu.

–Per què edites llibres?

Penso que, com a editor, sobretot de llibres de no-ficció, de periodisme, contribueixo a divulgar uns continguts que donen l’oportunitat als lectors d’orientar-se millor en el món actual. El llibre, en una societat educada en la banalitat de la consigna ràpida i fàcil, és un format que permet reflexionar amb pausa i profunditat i formar-se amb criteris propis i esperit crític.

–Editar llibres en català és un acte reivindicatiu?

Per a mi no ho és. Poden ser reivindicatius els continguts dels llibres, no la llengua que fas servir. Jo edito llibres amb el mateix esperit que tindria, imagino, si fos danès, italià o alemany. Crec que els llibres s’han de llegir per les virtuts que tenen, no per la llengua en què estan escrits. Jo tindria una decepció si algú em digués que llegeix llibres de Saldonar perquè són en català i no pel valor dels continguts. Això no passa.

–A més, en el teu cas, no has tingut problema a publicar treballs controvertits, com és el cas del llibre Castor: la bombolla sísmica de Jordi Marsal. Ser editor comporta riscos?

Com en qualsevol altra activitat professional, saps poques vegades on és el risc real. En el cas dels llibres de periodisme d’investigació que editem, treballem amb professionals que elaboren els textos amb una base documental molt solvent, i per tant això t’estalvia els maldecaps que tindries si la matèria primera fes patir. La veritat és que no hem tingut mai cap problema per aquest motiu, i mira que hem tocat temes que fan respecte.

–Com definiries Saldonar? Quin és el tret característic d’aquesta editorial independent?

Als nostres perfils a xarxes hi posem que «Volem entendre millor el món amb llibres que ens parlen de tu a tu». Ja és això: tenim la pretensió que el que editem ens serveixi per conèixer i valorar realitats d’altres països, i per treure a la llum problemàtiques socials i polítiques del nostre que queden ocultes i són importants. Per a això ens és fonamental la col·laboració que tenim amb els periodistes del Grup Barnils.

–Formeu part de l’associació d’editorials independents Llegir en Català. Quin és el seu objectiu?

La vam fundar perquè pensàvem que els lectors no situaven prou bé els continguts d’unes editorials noves com Saldonar, i volíem convidar-los a fixar-se en nosaltres, sobretot perquè fossin conscients que hi havia un espai nou en l’edició que es posava al costat de la contemporaneïtat i la qualitat, i que havia de tenir una oportunitat d’atenció. Volíem destacar que nosaltres no competíem entre nosaltres, sinó que col·laboràvem, que apreníem compartint. Crec que ens n’hem sortit bastant.

–Com ha afectat la crisi del coronavirus als llibres?

Com a la majoria de sectors, el món gairebé s’ha aturat per al del llibre. Ara estem pendents de veure com es reprèn tot, però preveiem com a mínim un any sencer molt dur. Esperem a tenir més dades per poder fer un diagnòstic bo i per poder continuar tirant endavant.

–Hi ha diferències entre les conseqüències de no haver pogut celebrar Sant Jordi entre les editorials grans i les independents? Quines són les més castigades?

Les grans han passat de llarg de Sant Jordi i concentraran els esforços més endavant. Nosaltres, les independents, hem aprofitat el confinament per fer un Sant Jordi més aviat simbòlic amb molta presència comunicativa i a les xarxes i per enfortir els lligams amb els lectors i les llibreries. Ara per ara no podem saber la repercussió de la crisi en funció de la dimensió de les editorials, però com sempre hi haurà un greuge comparatiu per la grandària de cadascuna.

–Quan ens desconfinen i tractem de tornar a la normalitat, quins seran els reptes dels llibres en català?

Pel que fa als continguts, sovint ens fem la pregunta de què voldrem llegir en el presumpte món nou que ens espera. Haurem de saber tenir prou intel·ligència per detectar què esperen trobar els lectors en els llibres. En relació amb l’àmbit professional, caldrà ajustar-ho tot per poder tirar endavant els nostres projectes editorials sabent que la represa no serà ràpida.

-Cal una reformulació de les actuacions i ajudes de les institucions públiques? Haurien d’unir sinergies els territoris catalanoparlants?

-Si realment som un país de cultura, com ens agrada dir, les administracions han de demostrar que hi creuen, i ara en tenen una bona oportunitat. No només calen ajudes decidides, sinó talent per saber-les administrar. Per a mi, el nostre mercat del llibre és únic, i per tant totes les administracions territorials haurien d’actu

Inscriu-te al nostre butlletí

Top