La revista degana en valencià

Entrevista a Francina Armengol

01/04/2022

«Sempre he tingut una clara vocació de transformació social i d’aportar en construir una societat millor»

«No se m’oblida que si sóc on sóc és gràcies a la feina prèvia de tantes i tantes dones que han treballat incansablement»

«Tots els nostres èxits són en plural i són col·lectius»

«Hem de tenir un turisme de qualitat»

«La política s’ha de practicar a partir del pacte i del diàleg»

Francina Armengol ha aconseguit ser la primera dona que arriba a la Presidència del Govern de les Illes Balears. Farmacèutica de professió, sembla que porta l’ADN socialista a les venes perquè ho ha sigut, pràcticament, tot al seu partit. Dos períodes legislatius governant amb coalició i fent realitat algunes coses que semblaven impossibles, més encara després dels governs que l’han precedida. I sembla que li queda recorregut polític.

– Farmacèutica de professió. Per què va entrar en política?

Vaig decidir entrar en política perquè sempre he tingut una clara vocació de transformació social i d’aportar en construir una societat millor. Semblarà un clitxé, però en aquell moment, i ho mantenc ara, vaig pensar que era una bona manera d’intentar canviar les coses, construir un món més just.

– L’experiència del seu pare, que va ser alcalde d’Inca, la va influir?

Tenir a prop persones que dediquen la seva vida al servei públic sempre inspira i jo vaig tenir en el meu pare un exemple de qui aprendre, de la mateixa manera que ell va tenir en el seu padrí una figura en qui emmirallar-se, ja que també va ser batle d’Inca.

– Es vivia a casa el ser socialista?

A casa es vivia la defensa de la justícia social com a forma de vida i això és un valor que s’impregna, clar que sí. També es defensava el pensament crític i la importància de desenvolupar una consciència sobre el món que ens envolta per tenir idees pròpies i una opinió fonamentada.

– Vosté també va ser regidora al seu poble. Aquesta experiència, marca a una política?

Durant la meva trajectòria he tengut la sort de poder treballar als diferents nivells de l’Administració i això és, sense cap mena dubte, molt important perquè et dona una visió molt àmplia de la política, del que és dedicar-se al servei públic, de quines són les necessitats de la ciutadania i de quins són els tempos, les carències i els avantatges de cada Administració. Evidentment, la política municipal et permet veure des d’una distància molt curta els problemes que preocupen a la ciutadania, però també veus molt clarament l’impacte de les solucions que s’apliquen des de l’Ajuntament.

– Entre altres moltes coses, vosté va ser ponent de la Llei de Paritat i de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Quina la va emocionar més?

Van ser dos moments molt emotius, per raons diferents. Avançar en la igualtat entre homes i dones és sempre una bona notícia, a més de ser d’imperiosa necessitat i un acte de justícia històrica. La reforma de l’Estatut l’any 2007 representava allò que sempre he defensat: reforçar l’autogovern, la descentralització i més reconeixement de les Balears com un territori amb història, cultura i llengua pròpies.

– Ha mantés molt clara la línia mediambiental modificant el Pla Territorial de Mallorca. Seria dur i amb moltes pressions.

Era imprescindible, com ho era també convertir la Serra de Tramuntana en Patrimoni Mundial de la UNESCO i com ho ha estat aquests anys ampliar el Parc Nacional de Cabrera, crear el Parc Natural de Es Trenc i protegir el nostre tresor marí, la posidònia. Les Illes som territoris especialment fràgils davant la realitat del  canvi climàtic i la conservació dels ecosistemes, la protecció dels nostres paratges i la transformació de la nostra economia cap a un model circular no són opcions, sinó necessitats vitals. A les Balears ho tenim clar.

– El dia 30 de juny de 2015 va ser elegida Presidenta del Govern de les Illes Balears. Com ha viscut a 6 anys?

Han estat sis anys de molta transformació per a les Balears. Durant la primera legislatura vam poder recuperar serveis públics malmesos, com l’educació i la sanitat, que havien patit molt els quatre anys anteriors. Vam iniciar una veritable política d’habitatge públic i ara en veim els fruits: acabarem la legislatura amb un increment del parc públic del 64%. També vam traslladar aquesta protecció al nostre entorn, vam impulsar la transició ecològica i hem aconseguit fites en matèria d’ocupació com els increments salarials per al conveni sectorial d’hostaleria més importants de la dècada a Espanya.

El darrer any i mig ha estat, evidentment, marcat per la pandèmia, però la lògica ha estat la mateixa: seguir una política centrada en el benestar de les persones, apostant pels serveis públics, per una economia diversa i per la protecció del nostre entorn i la nostra biodiversitat amb mesures valentes i amb el foment de la transició energètica.

– És la primera dona a presidir el Govern de les Illes, un motiu més d’orgull.

És un motiu d’orgull, però no se m’oblida que si sóc on sóc és gràcies a la feina prèvia de tantes i tantes dones que han treballat incansablement per fer que les dones ocupin càrrecs de responsabilitat i de visibilitat. Tampoc no se m’oblida que el meu pot ser un exemple per a moltes dones que s’animin a participar, a tenir presència, a reivindicar el seu espai i que, per tant, el fet que ara mateix hi hagi cada vegada més dones participant en política no és un punt d’arribada, sinó una estació més en un camí que ha de continuar dins de l’Administració, però sobretot a les empreses privades. Hem avançat i m’enorgulleix formar part d’aquest progrés, però encara queda camí per recórrer fins a la paritat.

– Quines coses destacaria de les que ha aconseguit?

Crec que, com a Govern, podem estar orgullosos d’haver aconseguit consolidar a les Illes Balears una política de pacte i d’acord que ens està permetent millorar la vida de les persones. El fet que tots els partits d’esquerres es posin d’acord per governar i tenguin un Govern fort, capaç de renovar per a una segona legislatura, és una fita en aquesta terra.

Per aquest motiu, tots els nostres èxits són en plural i són col·lectius: hem aprovat lleis pioneres com la de residus, que diu adéu als plàstics d’un sol ús, o la de canvi climàtic, vam crear la Renda Social Garantida i hem millorat la situació de les Illes pel que fa al finançament gràcies a l’aprovació d’un Règim Especial per a les Balears i un factor d’insularitat als pressupostos de l’Estat que compensa els costos afegits derivats de la insularitat per a empreses i ciutadania.

També hem recuperat la pau a un sistema educatiu que venia molt crispat del darrer Govern del PP, estam en camí d’aprovar la primera llei d’educació de les Illes i hem reforçat un sistema sanitari que havia deixat de ser universal. Ara no només ho és, també compta amb més personal, millors infraestructures i nous serveis. Totes aquestes són, sens dubte, fites motiu d’orgull.

– I quines coses li agradaria fer realitat fins a les pròximes eleccions?

De cara al final de la legislatura tenim un gran repte i una gran oportunitat al davant. Amb el pla estratègic d’inversions que, a través del diàleg social i del Pacte de Reactivació, vam aprovar, transformarem la nostra economia per fer-la més diversa, més competitiva, més sostenible i més resilients. Volem que sectors com les ciències de la mar, la biomedicina o la intel·ligència artificial siguin clau a la nostra societat. Ja tenim en marxa nombrosos projectes relacionats amb tots aquests àmbits, també amb la modernització del sector turístic, que ha de virar cap a la circularitat i la qualitat.

Tenim també tota una feina a fer relacionada amb fer front a les necessitats socials que s’acosten, com l’increment de la població, que alhora ens deixa augments de població escolar any rere any i apujades de la població anciana. Per això treballam en l’increment de places 0-3 més important de la història mentre generam 400 noves places a residències de gent gran.

– Com va viure la pandèmia?

Van ser moments molt difícils. Ningú no s’esperava una situació com la que ens va tocar viure i va ser molt dur: no poder veure la teva família, no poder abraçar, haver d’aprovar mesures que mai hauries dit que serien necessàries… També vaig poder veure l’immens sentiment de solidaritat que té aquesta terra. Vaig aprendre del personal essencial que es va deixar la pell per fer que el món continués girant, vaig aprendre de les iniciatives ciutadanes per cuidar-nos, els uns als altres, des de la distància. És un orgull ser presidenta d’unes illes on la ciutadania va tenir un comportament exemplar, quedant a casa, salvant vides, tenint paciència i essent tremendament generosos. En aquest cas, pens també en els sindicats i els agents econòmics, que no es van posar de perfil en cap moment i van respondre a la necessitat de prendre mesures que miressin pel bé comú en uns moments on la caiguda econòmica va ser brutal, però la resposta havia de ser col·lectiva i tenint clara una cosa: ens hi jugàvem la salut i la vida.

– Tornaria a fer el mateix que va fer?

Evidentment, quan jutges les coses des de la perspectiva que et dona el temps és fàcil pensar en si ho hauries fet diferent, en si en algun moment concret la decisió no va ser la correcta. Però la realitat és que les Illes són la comunitat amb menys excés de mortalitat el 2020. Vam perdre moltíssims éssers estimats i mai estaré prou agraïda al personal sanitari que va salvar-ne tants més, però estic convençuda que l’estratègia que  vam adoptar ha estat encertada. No només hem salvat vides, també hem salvat projectes vitals gràcies a una xarxa de protecció per a empreses i treballadors que ara ens converteix en la comunitat que més ràpid s’està recuperant i que més llocs de feina està creant.

– L’economia de les Illes passa, solament, pel turisme?

El turisme és des de fa dècades el motor econòmic de les Illes i volem que ho continuï essent, però està clar que ni pot ser l’únic ni pot ser-ho amb unes condicions que perjudiquin el nostre territori ni les persones que l’habiten. Hem de tenir un turisme de qualitat, que valori i estimi els nostres paratges naturals, que faci turisme cultural, esportiu, gastronòmic i que visiti les Balears durant tot l’any, no només en els mesos d’estiu. Paral·lelament, la nostra aposta per la transformació econòmica és, com deia, generar nous motors a sectors estratègics, com la ciència i la innovació tecnològica.

– Les pressions dels hotelers i propietaris de bars i restaurants, haurà estat dura.

A les Balears tots hem tingut molt clar des del primer moment que la nostra prioritat era protegir les persones, tant pel que fa a la seva salut com pel que fa al seu mode de vida. La mesa de diàleg social ha estat l’espai de debat i consens de les mesures que hem aprovat i sempre s’ha pactat tot, inclòs el tancament de la restauració quan ha estat necessari, amb els agents socials i econòmics.

– Existeix un turisme que no siga el de platja?

I tant. I no només el volem a les Illes, sinó que ja el tenim i el que volem és reforçar-lo. Les Illes Balears tenen un patrimoni natural, cultural i gastronòmic meravellós que molts de turistes ja coneixen aprecien. Eivissa i la seva biodiversitat són patrimoni de la humanitat des dels anys 90, ara fa deu anys que la Serra de Tramuntana de Mallorca, amb impressionants rutes senderistes, també ho és. Menorca és Reserva de la Biosfera i esperam que, aviat, la seva cultura talaiòtica també sigui reconeguda per la UNESCO.

Abans de la pandèmia ja vèiem un canvi de tendència, amb un creixement de les arribades en temporada baixa. Ara, amb la recuperació del turisme després de la pandèmia, hem de seguir treballant en aquesta línia.

– Al principi de la campanya turística, el conseller Iago Negueruela (PSOE) va anar a rebre el primer creuer que tornava a Mallorca a l’estil de Benvingut Mr. Marshall. No és contradictori amb el canvi de model econòmic i ambiental?

Després de mesos tan difícils, en què el sector turístic i les activitats complementàries es van veure en la incertesa de no saber quan podrien tornar a obrir, l’arribada de turistes era una bona notícia. Implica reactivació, persones treballadores sortint dels ERTO, recuperació econòmica i, el més important, seguretat sanitària. Això no és incompatible amb una transformació del model turístic que també s’està produint i que passa per una regulació de l’arribada de creuers als nostres ports, que està en marxa i s’està negociant amb el sector.

– En la passada legislatura, es començaren campanyes per a canviar el model turístic, com la de “Better in Winter”. Què s’ha fet o es farà en aquesta legislatura ara que la gestiona el seu partit?

S’ha fet molta feina en la mateixa línia. Abans de la pandèmia vam aprovar un decret contra el turisme d’excessos perquè tant el Govern com el sector tenim clar que el turisme de gatera no beneficia en absolut les nostres Illes. L’aposta pel turisme de qualitat s’ha vist també en l’enorme inversió que les administracions i el sector privat han fet a les zones turístiques madures per desterrar una oferta que ens perjudica com a destinació i que no aporta beneficis socials.

També es va treballar i es continua treballant en aquesta idea que vostè comenta: repartir l’arribada de turistes per allargar la temporada i fomentar el turisme que surt del sol i platja. Tenim opcions de turisme esportiu, cultural, gastronòmic i patrimonial que són fabuloses i un clima que ens permet rebre turistes durant tot l’any. Molts mercats emissors ho han detectat i abans de la pandèmia ja treballàvem en potenciar aquesta via.

-Com veu la presència del català a les Illes

El català, com a llengua pròpia de les Illes, és una llengua a protegir i a defensar. També hem de normalitzar el seu ús i combatre els discursos que la volen convertir en element de conflicte. El català té presència als carrers dels nostres pobles i les nostres ciutats, té presència a l’Administració pública i té presència als nostres mitjans de comunicació. Em preocupa que encara avui en dia el català es vegi per alguns sectors com una amenaça i no com el que és, una part més de la nostra identitat i un element de la nostra riquesa cultural.

– La reciprocitat dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, País Valencià i les Illes, es podrà aconseguir?

És el nostre objectiu, així ho hem manifestat sempre que se’ns ha demanat al respecte i hi estam treballant. De fet, ja vam fer-ho entre IB3 i TV3. Ara queden per resoldre qüestions tècniques que cada televisió autonòmica ha de revisar. En tot cas, les televisions són ens independents, que fan feina en funció dels seus tempos i dels seus criteris tècnics.

– Per què tants entrebancs?

Hem de tenir present que durant un any i mig la pandèmia ha frenat o, com a mínim, alentit alguns projectes que estaven en marxa i tots els organismes públics han hagut de treballar a contrarellotge; però, en qualsevol cas, estam parlant d’entrebancs tècnics i correspon a les televisions autonòmiques de cada territori solucionar les qüestions que ara mateix dificulten aquesta reciprocitat.

S’han augmentat molt les relacions amb el País Valencià. Ens hem descobert ara?

El País Valencià i les Illes Balears som aliats naturals i ja fa anys que els dos governs treballem conjuntament per tal de trobar aquells punts en els quals confluïm i en què podem unir forces. Estem en un procés de generar i fer realitat projectes i iniciatives molt il·lusionants que neixen del diàleg, la cooperació i la recerca de solucions compartides.

La cimera que els dos governs vam dur a terme aquest estiu a Palma ens va servir per donar visibilitat a aquesta aliança i per teixir-ne de noves amb els respectius agents socials i econòmics. No ens hem descobert ara. Aquesta col·laboració que estem fent realitat és el resultat d’una feina prèvia molt intensa i transversal.

Amb el País Valencià ens uneixen una història i una llengua, però també molts altres aspectes que compartim. Els dos som territoris mediterranis i per tant amb un lligam molt estret amb el nostre entorn marítim, que cal protegir. I també som regions amb una realitat social i econòmica que està en procés de transformació.

– Com veu a Ximo Puig? Els uneix l’infrafinançament de Madrid?

Ximo Puig és un company i un amic. Políticament, ens uneix sobretot el convenciment que la riquesa de l’Estat espanyol rau en la seva diversitat. Els dos defensem que la presa de decisions ha de bascular cap a la perifèria i que la concepció radial de l’Estat no té cap sentit: no és justa, però és que tampoc no és eficient i això és ben evident.

També ens uneix la reclamació i la urgent necessitat que el sistema de finançament sigui modificat. En el cas de les Illes Balears, l’actual sistema de finançament ens situa a les primeres posicions a l’hora d’aportar a la caixa comuna, però ens relega a la coa a l’hora de rebre recursos. Per això, entre d’altres coses, demanem que s’apliqui el principi d’ordinalitat.

En el nostre cas, a més, hi ha un factor que ens condiciona enormement i aquest és el nostre territori. La nostra realitat pluriinsular té com a conseqüència que les nostres empreses no competeixin en igualtat de condicions que les de la península. A més, ens obliga a invertir més en infraestructures i fa que les inversions en infraestructures estatals no arribin a les nostres illes. Per posar un exemple, nosaltres no tenim AVE ni Renfe: tenim una empresa ferroviària pública autonòmica que es manté amb el pressupost propi.

Per tant, amb el govern valencià ens uneixen moltíssimes coses i tenim lluites compartides que cadascú de nosaltres afronta a partir de la seva realitat particular, tant a nivell territorial com econòmic o social.

– Al segle XXI s’han acabat ja les majories absolutes?

No només és que pensi que s’han acabat, almenys pel que fa al nostre entorn polític més proper, sinó que també consider que això és bo. Som una ferma defensora que la política s’ha de practicar a partir del pacte i del diàleg i del fet que les millors decisions són aquelles que es prenen tenint en compte els matisos d’una realitat que mai no és blanca ni negra.

És més difícil governar amb pactes amb altres partits polítics?

Al Govern de les Illes Balears, i també als consells insulars, ja tenim una llarga experiència de governs fets a partir de pactes i acords i això ha suposat un aprenentatge pels partits polítics progressistes, que som els que hem dut a terme aquests pactes històricament.

Ens escoltem, discutim i decidim pensant sempre en millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra terra i això ens ha dut a fer realitat polítiques molt valentes i pioneres. Alguns exemples són la Llei de Canvi Climàtic, que posa data a la fi del dièsel a les Illes Balears; la Llei de Residus, que limita els plàstics d’un sol ús, o una Llei d’Habitatge que ens ha permès fer els grans tenidors d’habitatges buits els cedeixin temporalment al Govern per tal que es converteixin en una llar per a les persones que més ho necessiten.

Però Lluís Enric Apesteguia ha guanyat les primàries de Més per Mallorca, el seu soci al govern, al Consell i a molts ajuntaments, amb un discurs molt crític cap al PSOE Tem que Més per Mallorca abandone el govern?

El PSIB, Podem i MÉS per Mallorca governem junts en base a uns Acords de Bellver que vam signar les tres formacions i que estem complint. És lògic i també és democràticament sa que els partits, tot i tenir molts punts en comú, mantinguem divergències ideològiques.

Dit això, el nostre Govern és fort. En totes les àrees que gestionem els diferents partits, estem complint els acords pactats. Tots hem fet una feina molt intensa durant la pandèmia, per tal d’aturar el cop sanitari, econòmic i social que ha provocat la Covid-19 i ara també la feim per posar les bases de la recuperació i la transformació econòmica de les Illes Balears.

– Us considereu, vós i el seu partit, com a gent que sap escoltar els socis? Quines mesures proposades pels socis ha incorporat al seu full de ruta?

Com ja li he dit abans, el nostre Govern treballa a partir del diàleg i el pacte. El nostre full de ruta són els acords que vàrem signar ara fa poc més de dos anys, amb aportacions de tots els partits que formen el Govern, i que estam complint.

– Per cert, José Ramon Bauzà i Jaume Matas ja ha estat oblidat?

Tant José Ramon Bauzà com Jaume Matas formen part de la història de les llles Balears perquè han estat presidents del Govern. Malauradament, el record d’ells que perdura no és bo. El nom d’un va lligat a la corrupció i el de l’altre ens remet a un la major mobilització social mai viscuda a les Illes en defensa de l’educació pública de qualitat. La història no s’ha d’oblidar, sinó que l’hem de recordar per tal de no repetir els errors comesos.

Però, i les opcions polítiques d’extrema dreta, li veu recorregut?

A les Illes Balears, l’extrema dreta ha aconseguit tres escons al Parlament i això és preocupant, perquè indica que hi ha alguna cosa que s’ha fet malament. El seu missatge ha convençut part de l’electorat amb de manera falsa i molt simplista. Crec que el principal antídot contra l’extrema dreta i contra el seu discurs d’odi és l’educació que forma pensaments crítics i posa les bases per esdevenir una societat cohesionada.

Francina, vosté ho ha sigut tot a les Illes. Quina ha estat la seua millor experiència?

La meva millor experiència és el dia a dia. Per a mi és un gran orgull i un gran privilegi poder treballar per millorar la vida de la ciutadania de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Ara bé, si he de destacar alguna política que em faci sentir especialment orgullosa diria tota la feina que hem fet per la memòria democràtica i per recuperar, dignificar i reparar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la de les seves famílies.

El Parlament de les Illes Balears va aprovar una Llei de fosses i una Llei de Memòria Democràtica que ens ha dut, entre d’altres coses, a investigar les fosses de la Guerra Civil, a cercar les víctimes i, en els casos que ha estat possible, identificar-les i entregar-les als seus familiars.

Ja fa molts anys que estem en democràcia i, com a societat, hem arribat tard, en som molt conscient. Però ara a les Balears tenim un govern implicat en la recuperació de la memòria històrica i estam recollint la feina que tantes persones i entitats han fet durant molts d’anys sense el suport de les institucions. Amb elles també estem reparant un error històric.

No ha tingut, té, la temptació de «votar» al govern de Madrid?

La meva dedicació i el meu compromís és amb la ciutadania de les Illes Balears i el meu lloc avui és el de presidenta del Govern. És un compromís que vaig adquirir fa 6 anys i que vaig revalidar l’any 2019, i el compliré.

– Es tornarà a presentar a les pròximes eleccions autonòmiques?

En aquests moments, i crec que també puc parlar per tot el meu Govern, no penso en eleccions. El que m’ocupa és molt més prioritari i urgent: sortir d’aquesta crisi que ha provocat la pandèmia, protegint la ciutadania i fent realitat una recuperació que ha de ser justa tant en el seu vessant social com mediambiental.

– Una pregunta personal, on va vostè de vacances?

Intent passar els meus dies de lleure i descans a Alcanada, un indret que està situat a la Badia d’Alcúdia, i on puc gaudir de la meva família i de la mar.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top