La revista degana en valencià

Entrevista a Glòria Doménech

16/06/2020

«Els mestres sempre hem mirat cap amunt; ens agrada més vindre a treballar a Catalunya que a Castella-la Manxa»

«Al meu alumnat, li crida l’atenció el número dèsset, el verb eixir i la paraula comboi»

 

Glòria Doménech és d’Alberic, però ara viu a Mollet del Vallès i treballa a Cerdanyola. És una dels molts mestres i professors que hi ha a Catalunya. Enamorada del grup musical Zoo, tracta de traslladar la seua passió per la música en el dia a dia de la docència de la Formació Professional. Els xiquets als quals fa classe són majors d’edat, però això no és un impediment, sinó un revulsiu per aprofitar qualsevol ocasió per difondre’ls la cultura valenciana.

 

–Ets una dels molts valencians que estem a Catalunya. Quan hi vas venir i per què?

–Vaig vindre a l’octubre de 2016 perquè hi havia oportunitats de feina ací dalt que allà baix no existien.

Com quines?

–Era feina del que jo havia estudiat. Soc jurista i a més vaig fer el Màster de Professorat, i per entrar a treballar a la borsa d’Educació de València és prou difícil i ací dalt em van telefonar i em van dir: «Manresa, demà, te’n vens?». I vaig dir que sí.

Catalunya és plena de mestres valencians!

–Sí! A València tenim un planter grandíssim d’estudiants de carreres que es dediquen a l’ensenyament. A més, els mestres sempre hem mirat cap amunt. Ens agrada més vindre a treballar a Catalunya que a Castella-la Manxa. I, a més, és un territori que és cosí germà nostre i és una societat que ens acull des del primer moment.

Un dels requisits és saber català. I al País Valencià hi ha qui es posa les mans al cap quan es parla de competència lingüística. Com a jurista, com ho vius?

–Amb total normalitat. Si volem que la ciutadania del futur siga bilingüe i fins i tot poliglota, els haurem d’ensenyar des de l’escola els dos idiomes i parlar-los amb tota la naturalitat. Ací faig les classes en valencià, en la varietat dialectal de València, i no hi ha cap problema, més enllà de quatre paraules que són diferents.

Ara han endarrerit un any la decisió sobre el requisit lingüístic al funcionariat del País Valencià…

–L’article 3 de la Constitució diu que tothom té el deure de conéixer el castellà i el dret d’utilitzar-lo, però el mateix article 3 diu al punt 3 que la riquesa lingüística de les comunitats autònomes ha de ser protegida per aquestes. Aleshores pense que el govern de la Generalitat Valenciana hauria de protegir també els valencianoparlants, perquè és una llengua que si no es promociona al final s’acabarà perdent.

Anem a l’aula. Què passa el primer dia de classe? Hi ha alguna sorpresa lingüística?

–La veritat és que des del primer moment els comente que soc del País Valencià i que utilitze la varietat dialectal apitxada. Els agrada molt eixa diferència entre la manera de parlar dels valencians i catalans. A les tres setmanes, quan em demanen que parle valencià i els dic que l’he utilitzat des del primer dia, els sorprén que siga igual, tret d’algunes paraules diferents.

Hi ha alguna paraula en especial que els cride l’atenció?

–Sí, el número dèsset, el verb eixir i la paraula comboi.

I fas una immersió musical al teu alumnat.

–Sí, m’agrada treballar tot el meu contingut de les classes a través de la música, perquè pense que en la nova escola l’alumnat aprén a través de la gamificació (o ludificació). I per introduir-los al món laboral, per exemple, els pose una cançó de Zoo que es diu «Faena!». Així ja relacionen un grup musical actual que parla de coses estranyes per a ells, però que els enganxa. M’agrada moltíssim utilitzar exemples musicals, no sols dels que jo conec; ells també em fan propostes. Per exemple, he conegut una cantant que es diu Anier.

A més, et mous amb valencians que estan a Catalunya, vas a l’Espai PV… Com són aquestes trobades? Què significa per a vosaltres?

–Significa trobar casa teua fora de casa teua. Significa comboi. Que volem viure a través del País Valencià, de les nostres tradicions, ací dalt. I que els catalans sàpiguen que fem la paella amb pollastre i conill [rialles], que els castells venen de les muixerangues i que sabem fer balls valencians.

A Catalunya has descobert coses valencianes que desconeixies?

–Sí! No coneixia la serra d’Espadà ni paraules com ert. O que tenim tres persones al grup de tres llocs diferents que diuen que la Vall és seua: un és de la Vall d’Uixó, un altre de la Vall de Tavernes i l’altre de la Vall d’Albaida. I que als alacantins els agrada molt estar a Girona!

Quin consum televisiu fas? Veus À Punt, TV3, qualsevol altra?

–Com que no hi ha reciprocitat entre les cadenes, quan estic en cada lloc mire una de les dues. A la carta mire algun programa específic, però m’agradaria que hi haguera una reciprocitat i sinergies, que no foren dues realitats diferenciades cadascuna treballant pel seu costat.

A mig termini, t’agradaria tornar al País Valencià o penses quedar-te ací?

–Soc molt feliç a Catalunya, però el meu futur passa pel País Valencià.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top