Tens 0 productes a la teua cistella
26/06/2020
«Fa falta un acompanyament adult que els escolte i no faça res més: escoltar»
«No omplir el seu temps lliure, sinó que aprenguen a gestionar-lo per ells mateixos»
«L’edat en què es poden fer polítiques de joventut, i són necessàries, és dels 12 als 18 anys i, a més, en el poble»
«Sense personal no es fan polítiques»
«L’educació en la participació és la nostra assignatura»
«Veig els joves amb il·lusions d’un món més igualitari, veig molt apoderades les dones»
Havíem quedat al seu despatx oficial per parlar sobre la joventut i el treball que fa l’IVAJ. Només entrar veus que Jesús no és un jove, jove. És una persona adulta que fa molts anys que treballa amb i per la joventut. Ara està al capdavant de l’Institut, però té clar quin ha de ser el paper de les autoritats i dels joves. I no té cap filtre a l’hora d’expressar les seues idees i la seua visió sobre la joventut i el camí a seguir: parla molt clar. I també se li veu una altra cosa: sap de què parla i està feliç amb el seu treball.
–Jesús, com arribes a l’Institut Valencià de Joventut?
–Supose que per la meua trajectòria. Soc tècnic de Joventut en l’Ajuntament de Quart de Poblet durant quasi 28 anys i en un moment donat rep una trucada de Mónica Oltra, a qui no coneixia de res, no havia parlat mai amb ella i em diu: «Hola, volia parlar amb tu per a conéixer-te i saber si eres prou femení per a estar en el meu equip. No vull una persona autoritària, vull un professional». La meua resposta: «Mira, no soc del teu partit, no soc jove…», però finalment parlem i arribem a un acord molt interessant per a les dues parts, i ací estic.
No soc de Nuevas Generaciones, no soc d’Esquerra Unida, encara que tot el món ho diga: sí que col·labore amb el meu col·lectiu local, però mai he tingut cap carnet, excepte de sindicats o d’associacions.
–Què és l’IVAJ?
–Una cosa que, quan vaig entrar, vaig dir que era millor tancar-lo perquè no serveix per a res. Després he vist que sí, que hi ha coses molt útils. Crec que l’IVAJ té unes funcions molt interessants, sobretot perquè té una cosa clara que és la competència en polítiques de Joventut en la Comunitat Valenciana. El que ocorre és que no les havia exercides, no havia fet mai el que tocava. Tot el món el recorda com a dues coses clares: l’espai per a fer cursos d’idiomes i el lloc de viatges a la neu.
Quan hi vaig entrar, l’objectiu que tenia, i tenim, eren dues coses fonamentals: coordinar les polítiques de Joventut de la Generalitat i treballar l’educació no formal en el temps lliure.
–Quina és l’estructura de l’Institut?
–Nosaltres hem canviat l’estructura. Qualsevol institució d’aquest tipus té dos mecanismes de treball bàsics: el pressupost i l’estructura de personal. Jo he canviat aquesta estructura prioritzant o ampliant les àrees d’intervenció en el territori. Ens hem dedicat a eixe segon i gran objectiu que és intentar establir un sistema d’educació no formal al país. Un sistema d’educació no formal és que l’educació no es produeix de 8.00 a 15.00 ni de 9.00 a 17.00 hores: l’educació ocorre sobretot de les 17.00 hores cap avant, als corredors i patis de l’institut, sobretot també en els mòbils. La família, l’escola, ha tingut molta importància en l’opinió, les actituds, en tots els valors dels joves, però quan arriben als 12 anys hi ha un fet biològic: apareix el moment de més confusió en la vida d’una persona. Moment en què tens una ambigüitat personal física i biològica del que està passant. Nosaltres creiem que fa falta un sistema que acabe de completar l’acció que fa l’educació formal en els moments més importants dels joves, moments del temps lliure, moment on no hi ha ningú acompanyant-los. Fa falta un acompanyament adult que els escolte i no faça res més: escoltar. Ningú que pose notes ni diga el que està bé o malament, sols que l’escolte com a persona.
Ho fem posant personal adult responsable prop d’ells. Estem en un procés de posar 500 persones a tot el territori. Gent la missió bàsica dels quals serà estar al costat dels joves per a escoltar-los, acompanyar-los, per a no fer activitats, no omplir el seu temps lliure, sinó que aprenguen a gestionar-lo per ells mateixos. És un canvi de paradigma total que no es veu i que a més és difícil de vendre.
–Què és l’Estratègia Valenciana de Joventut?
–El que t’estic dient. Va ser un acord entre el Consell de la Joventut i nosaltres per intentar arribar a plantejar com posem el jove en el centre de les polítiques i parlem d’emancipació, de fer el seu projecte de vida, la normalització de la precarietat que s’ha posat en eixe jove. Hem de dir-li: pensa i fes pel teu compte, busca la teua vida en altra gent, perquè si no ho fas amb altra gent no podràs resoldre-ho. En un món on totes les persones estan dient que cal que siga individual, nosaltres li diem que faça un projecte de vida, conjuntament, al seu territori, creient en les seues possibilitats: és la millor manera perquè aquest país funcione.
–Abans d’altres coses, tenim acotat el període que denominen joventut?
–Ho hem posat en la llei. La joventut és dels 12 als 30 anys. Des dels 12 perquè ho veiem obligatori per l’educació, que fa un canvi radical en la vida del jove i volem acoblar-nos a eixa educació. Nosaltres pensem que l’edat en què es poden fer polítiques de joventut, i són necessàries, és dels 12 als 18 anys, i a més en el poble. Eixe és el lloc per a fer les polítiques de joventut. Els joves necessiten serveis, beques, ajudes al lloguer…, i ho han de fer departaments que tenen ajudes i pressupostos. Per això et deia que la nostra labor s’enfoca més a intentar consolidar eixe sistema proper que puga escoltar-los i ajudar-los.
Bàsicament, el que es necessita són uns mínims, i els mínims es diu personal. Sense personal no es fan polítiques.
–Parlem una miqueta de la joventut valenciana. Quines són les seues característiques?
–La joventut valenciana no té característiques especials, les mateixes característiques que arreu del món. És cert que jo la que més conec és la valenciana, i en el que conec veig una gran varietat de tipus de joventut i sobretot moltíssimes persones que, en cada moment del dia, tenen unes actituds o reaccions com fem els adults. És un reflex del món adult en el qual estem, i em sap greu la normalització que fan de la realitat en què viuen.
–Tenen dades de l’ús del valencià entre la joventut?
–Nosaltres no en tenim dades. La sensació que tinc d’allà on vaig és que si he tingut algun problema en això ha sigut amb els adults, mai no amb els joves.
–Moltes vegades es parla de la joventut com molt pendent solament de la festa…
–Jo veig una joventut que té moltes possibilitats. Jo la veig movent-se més que mai, viatjant com mai en la vida. L’Erasmus, en aquests moments, és quasi el primer moment de llibertat vital, d’enfrontar-te a la realitat, de ser tu qui s’ha de cuidar, qui ha de netejar… Crec que és bàsica en una persona eixa cultura de l’esforç. Tenim uns pares i mares que ens dediquem a resoldre tots els problemes i estem generant persones inadequades per al món en què vivim: sobreprotecció. L’IVAJ, en un moment donat, es planteja que el que nosaltres hem de fer és traure els joves d’eixe espai de confort.
–La participació és fonamental, però la joventut participa? En el món educatiu costa molt…
–L’educació en la participació és la nostra assignatura. El problema està en el fet que fins a eixa edat els hem dit que no facen res, els hem dit que no participen, que no pensen, que no opinen… Dia a dia veig que creiem que no els podem deixar sols i l’única manera de créixer i ensenyar-se és equivocant-se, també en els deures, amb responsabilitats… Jo estic trobant-me molts joves amb ganes de tindre responsabilitats. A tots els instituts estem trobant joves que volen clavar-se en un projecte d’ells.
–El treball per als joves és una missió impossible?
–Crec que el concepte treball està mal muntat pels adults. Crec que no anem cap a un món on el treball siga la paraula que ens realitze. Crec que anem cap a un altre tipus de món i ells estan al mig de la transició. No sé si el nostre futur tindrà o no treball, però, pel que jo llig i veig, igual anem cap a un altre tipus de món amb altres propostes. El problema és que no hi haurà més feina de la que hi ha. Pense que el treball és magnífic, jo en gaudisc, però el que tenim clar és que en el món en què viurem no serà d’un lloc de treball segur (això pense jo).
–Tenim la generació millor formada treballant a Europa?
–Sí, encara que també la majoria dels immigrants que venen també són els més preparats d’allí. Hi venen els valents. Em preocupa molt això del «retorn del talent». Em preocupa perquè jo crec que el jove ha d’anar-se’n perquè actualment quedar-se a casa significa no eixir de la zona de confort. En aquest moment, el jove ha d’anar-se’n fora, eixir i després, si vol, tornar-ne. I ací entren les polítiques de joventut, que serveixen per a enamorar-te del teu poble i creure que el teu poble té sentit continuar-lo, però has de fer-ho quan ets adolescent. Quan ets jove has d’eixir, obrir el cap i així tindre possibilitats de tirar endavant. En entrar a l’IVAJ vaig descobrir que les polítiques de joventut tenien molt a veure amb obrir el cap, menejar-se…
–Les xarxes socials, amb les quals va créixer aquesta joventut, és una oportunitat o un problema?
–Són una oportunitat clarament. El que ocorre és que ni la Generalitat ni l’IVAJ, ni els adults, connectem amb els joves, almenys amb els adolescents. Les xarxes socials, en aquests moments, són l’espai, el carrer dels joves. Nosaltres estem intentant que la informació juvenil l’han de fer ells, perquè si està a la meua web ja no vindran. Però amb el treball dels corresponsals el que fem és que traduïsquen la informació i ens donen la seua visió del tema.
–Parlem de l’associacionisme. Quines característiques té? Com el veus?
–Jo continue veient molts joves organitzats (scouts, júniors…) que estan fent moltes històries, que en la seua realitat de cada poble estan fent una labor immensa, que en l’àmbit personal, per a ells, està sent un camí impressionant. Però no acaben de tindre el pes específic que haurien de tindre.
Nosaltres ens estem plantejant que l’associacionisme al qual hem d’anar és al que està dins de les bandes de música, dins de les festes…, perquè ací encara hi ha molts joves que sí que els deixen organitzar-se dins d’eixes entitats i tindre veu i projectes; ací veiem el futur. Nosaltres, en la llei, vàrem parlar d’intentar incorporar els grups de joves no associats oficialment.
–Què són els Consells de la Joventut territorials. Funcionen?
–Nosaltres creiem molt que cal crear espais d’oportunitat de creixement de responsabilitats per a joves, i és un avanç que tenim en la llei. L’associacionisme juvenil com a tal està molt encollit, però el que estem buscant és que al mateix temps entren a formar-ne part la secció juvenil de la banda de música, de futbol, les falles…, que comencen a tindre protagonisme sense la tutela dels adults, que s’equivoquen i aprenguen. Ara mateix no estan funcionant, és una aposta per intentar crear espais que vagen endavant.
–El Consell Valencià de la Joventut quina relació té amb l’Institut?
–Diria que és el meu braç armat. En aquest moment pense que està molt ben consolidat entre ells, molt més que altres entitats. Crec que ha arribat a una estabilitat i és exemple a tot Espanya. Té projectes propis amb independència de l’IVAJ, ens fa campanyes i treballa per la joventut abans que qualsevol entitat. Jo estic molt content amb el Consell Valencià de la Joventut. Han posat per damunt els interessos dels grups d’educació no formal per a consolidar un espai d’unitat i superar totes les diferències entre ells.
–Hi ha una bona coordinació entre les diferents estructures que existeixen i amb l’Institut?
–Hem tingut temporades en què hem estat reunits setmanalment i hi ha una reunió mensual, direcció amb direcció.
–Parlem un poquet del futur: com veu la joventut del futur?
–Veig una sensació d’identitat impressionant. També he vist molta gent que escolta l’altre, cosa positiva per al futur, que ja és conscient que s’han de resoldre la papereta per ells mateixos, que no ha d’esperar a l’Estat. Veig els joves amb il·lusions d’un món més igualitari, veig molt apoderades les dones.
–El Govern del Botànic està fent tot el que pot en el camp de la joventut?
–A veure, el Govern del Botànic es mou en un espai financer, vulguem o no. El que tenen clar són les prioritats: l’IVAJ, en aquests cinc anys, ha augmentat un 125 % el seu pressupost. Això vol dir que no hi ha color. Posar 200 persones a treballar arreu del territori és impressionant. Hi ha projectes: el Jove Oportunitat està arribant a uns 700 joves ninis cada any, on quasi el 80 % han tornat a estudiar. Gent que era absentista, que ho havia donat tot per perdut, que havia aparcat l’estudi… han fet un canvi a la seua vida i s’han dit «hauré de fer alguna cosa amb la meua vida». És un projecte de visió en què els acompanyes al llarg de 4 mesos en grups de 10-12 persones.
Crec que el Govern del Botànic comença a entendre-ho. És una aposta clara. L’Estratègia Valenciana de Joventut diu que en cinc anys farem l’aposta de consolidar un sistema que acompanye els joves.
