La revista degana en valencià

Entrevista a Joan Baldoví

30/07/2020

«No poden entendre que tu parles la teua llengua perquè ta mare te l’ha ensenyada»

«Estaria bé que en als instituts d’Espanya es poguera estudiar una de les llengües cooficials d’altres territoris»

«Als valencians ens ix més car ser espanyols que als altres»

«Va ser extremadament insolent, i fins i tot irrespectuosa, quan ens va dir que no ens inventàrem problemes»

«No suporten no tindre el poder i que hi haja altres majories perifèriques que estiguen determinant qui n’és el president»

«Sense el vot afirmatiu de Compromís, Pedro Sánchez no estaria assegut a la bancada blava»

Joan Baldoví és el diputat del Congrés més valorat. La seua forma de ser i d’entendre la política l’ha convertit en un referent. Sempre ha mostrat una cara amable i alhora mai no ha renunciat als seus compromisos polítics. Ara, amb el vot en contra de la pròrroga de l’estat d’alarma, ha aconseguit un gram més de notorietat. Ell no oblida que Compromís sols va aconseguir un diputat, però amb una capacitat de treball molt gran. Per molt que estiga a Madrid, ell mai no oblida la seua terra i Sueca, el seu poble. Havíem quedat al Mareny de Barraquetes per fer l’entrevista. Sempre té el somriure a la cara i mai no oblida qui és, d’on és i què li agradaria aconseguir.

–Què és Madrid?

–Un forat negre que s’ho traga tot. Un ecosistema molt particular que es retroalimenta molt sovint i alguns es pensen que és el melic del món. Jo sempre he sigut molt partidari de les visions perifèriques que podem arribar allí. Recorde la cara d’estranyesa de Rajoy la primera vegada que va eixir un valencià allí a reivindicar coses. Fa falta eixa visió perifèrica.

–Està clar que al nostre país, quan bufa ponent…, ho asseca tot, no?

–Normalment quan bufa ponent ho asseca tot. Un mal vent ací, per als llauradors, no és un bon vent.

–Vosté creu que els habitants de Madrid són els més nacionalistes del món?

–Sí, els més nacionalistes espanyols del món amb honradíssimes excepcions, però entenen molt poc les visions perifèriques. Tot el món veu absolutament normal que Madrid estiga connectat amb tots els llocs i ningú veu anormal que la segona i la tercera ciutat de l’Estat encara no estiguen connectades per l’alta velocitat.

–Però Madrid és nacionalista o colonitzadora?

–Saps que generalitzar sempre és erroni. Jo parlaria d’una part molt significativa de la classe política i de vegades periodística madrilenya. Jo no diria que tenen l’esperit colonitzador, però sí que tenen eixe esperit jacobí, eixe esperit que açò és la capital i, per exemple, no poden entendre que tu parles la teua llengua perquè ta mare te l’ha ensenyada. Crec que fa falta un gran esforç d’explicació i de respecte. Jo sempre he dit que estaria bé que als instituts d’Espanya es poguera estudiar una de les llengües cooficials d’altres territoris, de cara que els xiquets pogueren conéixer també que altres parlem altres llengües.

–Vosté ha arribat a pensar que és impossible que entenguen una diversitat territorial?

–No. Si creguérem que es impossible, probablement hauríem de reivindicar altres coses. Jo sempre crec que és possible que en algun moment es puga entendre que açò puga ser un estat federal, però com Déu mana, un estat federal on ningú es creu que està per damunt dels altres perquè viu en un territori, parla una llengua o per altres raons.

–El PV podria existir sense Madrid?

–Bé, això t’ho hauria de dir un economista. El que sí que sé és que ara als valencians ens ix més car ser espanyols que als altres.

–Què opina de l’enveja centralista que ha impedit tants anys el Corredor Mediterrani?

–Això m’ho contava Josep Vicent Boira. Ell diu la quantitat de ministres de Foment que han passat per l’Estat des que un valencià, Luis Lucia, ho va plantejar. Mira si han passat ministres des dels anys 30! Quan veus que és el govern de Madrid mateix qui ha fet maniobres amb Europa per impedir que això poguera fer-se, entens la necessitat que hi ha de projectes polítics propis per tal d’intentar contrarestar aquesta realitat.

–L’infrafinançament valencià no té solució? Arribarà la desaparició?

–Solució sí que en té. El que sí que tinc clar és que si no estiguérem nosaltres a Madrid, ni se’n parlaria. La millor manera de començar a solucionar un problema és fer-lo visible i fer-te incòmode en eixa relació, perquè si no les bones paraules se les emporta el vent. Clar que hi ha solució! Nosaltres, ara mateix, en aquesta pròrroga de l’estat d’alarma, hem presentat una alternativa; en l’anterior presentàrem també una alternativa… Hem presentat moltes alternatives per disminuir eixe infrafinançament. Lamentablement, quan a tot és que no i no ens dones cap alternativa, doncs dius «fins ací hem arribat». Jo, a partir d’ara, de segur que podré ser més antipàtic per a moltes persones de l’Estat espanyol. Jo tinc un compromís amb la meua terra i amb la seua gent. Quan veus que no tenim els mateixos recursos que altres comunitats per a poder eixir d’aquesta crisi en igualtat de condicions… L’altre dia, quan jo parle amb el meu conseller d’Economia i em diu: «Jo em conformaria amb la quinta part del que tenen els bascos per a poder ajudar a la nostra indústria», doncs…

–Mestre i d’educació física. No té por d’estar rodejat de tants advocats?

–Jo soc valent.

–El diputat Baldoví, el millor valorat. Com i per què?

–Jo soc un home molt de poble, molt normal. He sigut alcalde, he estat 14 anys en la política municipal, on coneixes la gent que ajudes i pots tenir una visió de les coses molt més acostada a la terra. A més, jo crec que el meu caràcter m’ajuda molt perquè soc pla, em semble al meu pare.

–Va ser una miqueta dur aconseguir un sol diputat?

–Sí, ho és. Ho està sent. Aquesta setmana no sé si tindré temps de pensar. Ahir m’ho deia un diputat d’Esquerra Republicana: «Baldo, estàs a tots els llocs!». Intente multiplicar-me per arribar. La veritat és que va ser una bastonada. Sincerament esperava un millor resultat i vam tornar a repetir els patrons de sempre. Pensem que el mateix dia de les eleccions, 275.000 valencians portaven en una mà la papereta de Compromís i a l’altra mà en portaven una altra. Eixe vot dual… Intente, i aquests dies he intentat fer-ho palés, que alguns em diuen que no aprenem del PNV, i resulta que el PNV té diverses coses: cent anys d’història, sis diputats i darrere un poble que entén qualsevol dels seus acords. Per tant, només amb tres diputats que haguérem aconseguit, segurament el resultat hauria estat un altre.

–I d’un dia per a un altre s’ha convertit en l’enfant terrible per al govern?

–Doncs sí. El mateix president deia que no ho entenia, i per això vaig intentar explicar-li-ho: que t’ho conten, que t’ho diga la teua ministra d’Hisenda, que ha sigut també consellera d’Hisenda d’Andalusia. Ella, com a consellera, ha dit i ha demanat el mateix que estic dient jo.

–La intervenció de la ministra marca un abans i un després?

–Sí, crec que va ser una intervenció impertinent, insolent, irrespectuosa…, sobretot perquè darrere de mi li va contestar a un diputat de la Unión del Pueblo Navarro, que cada vegada que ix sempre ha de parlar del seu tema que és ETA, i sempre voten no a tot, i mira per on, va ser extremadament cordial amb ell. En canvi, amb un soci de govern, va ser extremadament insolent, i fins i tot irrespectuosa, quan ens va dir que no ens inventàrem problemes.

–Per què és tan difícil veure la nostra realitat?

–Sí que la sap, la ministra la sap, però jo crec que no vol fer cap cessió sabent que tenim tota la raó del món. Crec que no volen fer la mínima concessió per si els altres també demanen.

–La dreta, aquesta dreta, i els ultres, fan por, així en directe?

–A mi, en directe, no em fan por, no m’intimiden. El que em fa por és que estan influint en un partit com el PP. El que em fa por és tot eixe aparell de l’Estat que està instaurat des de tota la vida, aparell de l’Estat que aquesta setmana hem tingut indicis clars que està treballant per tombar aquest govern. Perquè poden tolerar un govern en què estiga només el Partit Socialista, però no poden tolerar que eixe govern necessite catalans, bascos, valencians per a tindre majoria. Per tant, el que està fent-me por és que alguns estiguen fent la feina.

–Per què estan tan nerviosos?

–No suporten no tindre el poder i que hi haja altres majories perifèriques que estiguen determinant qui n’és el president. Els posa dels nervis!

–Què deuen pensar els joves del que veuen al Congrés?

–Ahir, en la Comissió de Reconstrucció, compareixia el president de la CRUE i també el president del Consell Escolar de l’Estat Espanyol, i en un moment va dir: «Per favor, vostés prestigien l’educació i la professió docent». Jo li vaig contestar dient: «Potser hauríem de començar prestigiant la nostra pròpia professió abans d’intentar prestigiar-ne qualsevol altra».

–Les xarxes socials ajuden o no als joves? La ignorància és molt bona per a l’extrema dreta?

–Crec que tot en aquesta vida té dues cares. Sense les xarxes socials, alguns seríem invisibles, com ara Compromís, perquè sense elles no hauríem arribat mai on estem ara. Això no lleva el que estem veient hui: la capacitat que tenen, també, d’enverinar les persones. Quan una persona, un familiar meu amb 60 anys que ha llegit animalades, m’envia un vídeo absolutament delirant que li crea dubte, doncs… Si una persona formada és capaç de tindre un dubte, m’estic imaginant el mal que deu estar fent en altres sectors. Un partit com Vox, que és capaç de votar contra l’acomiadament per causa de baixa signada per un metge, que ahir vota en contra d’aplicar taxes a Amazon, Facebook, Google… i després veus gent humil que és capaç de fer-lo pujar i fer-lo tercera força del Congrés dels Diputats, és preocupant, més encara quan veus gent jove que es deixa seduir pel seu missatge. Les xarxes socials, i també els mitjans de comunicació, els han donat una visibilitat que evidentment no tenien.

–Ha pensat en algun moment que realment era, és, possible un colp d’Estat?

–Ho pense. Crec que aquesta setmana, i em fa por dir-ho, alguns han reflexionat sobre la utilització dels tribunals a Catalunya. Crec que alguns, probablement, s’hagen adonat que quan despertes la fera, algun dia et pot tocar a tu.

–Parlem una miqueta de Ciudadanos. Creu que està en marxa una operació a gran escala?

–Pel que veig, al Partit Socialista no li importaria. Una altra cosa és que Ciudadanos torne a ser el que va ser. Probablement, si Ciudadanos haguera pactat amb Sánchez fa cinc mesos, la història d’aquest país seria una altra. No sé si Ciudadanos tornarà a tindre la força suficient per a poder condicionar això, hui no la té, i pel que sembla està emprenent un altre rumb que ja veurem on el porta, però crec que ara és impossible.

–Quan creu vosté que tornarem a tindre eleccions generals?

–Crec que, si hi ha pressupostos, la legislatura pot ser més llarga. La clau de volta d’aquesta legislatura serà si són capaços de crear una majoria que aprove els pressupostos a la tardor. En eixos pressupostos, possiblement, no estiga Ciudadanos i probablement facen falta ajudes. Sense el vot afirmatiu de Compromís, Pedro Sánchez no estaria assegut a la bancada blava. Guanyà de dos: si el meu vot haguera sigut negatiu, hi hauria hagut empat i amb empat no hi ha més vots positius que negatius i, per tant, no hi ha president. I, damunt, no ho agraeixen gens, motiu pel qual em va molestar, no a mi, sinó a molta gent nostra, eixe menyspreu de la ministra.

–Parlem una miqueta de Compromís. Com està de salut?

–Compromís ha eixit reforçat en aquest episodi. Paradoxalment, quan alguns podrien pensar que un no a aquest estat d’alarma justificadíssim com el nostre podria haver posat en tensió les costures de Compromís, ha passat tot el contrari: ha cohesionat. Va ser unànime el dir no i pràcticament unànime repetir eixe no, és a dir: si ells no negocien amb nosaltres, nosaltres no negociem amb ells.

–El Bloc signa a favor de l’alliberament dels presos i Compromís no. S’explica? Compromís com a projecte polític està consolidat?

–Crec que Compromís, sense la diversitat que tenim, no estaria on està, no tindríem diputat a Madrid ni 17 diputats al parlament valencià. Per tant, jo ho puc acceptar tot i que crec que alguns es poden sentir incòmodes en situacions i altres incòmodes en situacions diferents, i això ha passat. La força de Compromís és justament la diversitat de Compromís.

–El Govern del Botànic, bé, no?

–Eixa me la sé menys. Crec que el Govern del Botànic, amb tots els ets i els uts, ho ha fet prou bé, però crec que el Partit Socialista hauria d’entendre que tots som necessaris i que tots hem de tindre lloc. Potser en aquesta crisi alguns hagen volgut tindre més protagonisme que altres, i crec que el protagonisme no l’ha de tindre una persona sinó el govern en conjunt. Joan Tardà va dir, quan s’havien acabat de fer les eleccions autonòmiques i hi havia possibilitat de canvi ací al País Valencià: «No sigueu tres governs: sigueu-ne un». Jo recordaria eixes paraules de Tardà, crec que és la clau de l’èxit per a poder perdurar. Si caiem en eixos errors, probablement donarem una oportunitat a qui no voldríem que manara.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top