La revista degana en valencià

Entrevista a Joan Lacomba

Entrar en una facultat d’una universitat, quan ja fa temps que hi has deixat d’anar, sempre és entranyable: les instal·lacions, l’alumnat… Al final, arribem al lloc: el despatx de Joan Lacomba, doctor en Sociologia. Únicament de veure el seu despatx podem fer-nos una idea d’allò que el fascina i en què inverteix les seues hores: les fotografies i els dibuixos del Magrib ens corroboren que estem davant d’eixe professor de Treball Social que investiga, principalment, la immigració musulmana. No obstant això, parlem amb ell com a director de l’especialitat en Moviments Migratoris i Codesenvolupament del Màster en Codesenvolupament de la Universitat de València, i ens mostra la seua visió del que està passant en un tema tan actual com és el de la immigració.

–Què entenem per migracions? Els conceptes que teníem fins ara han quedat obsolets?

Cal revisar-los, ara no està tan clar què entenem per migracions. En aquest moment, amb la crisi dels refugiats, se’ns planteja un altre perfil de persones desplaçades perquè les causes i les situacions són molt diferents. Migració es refereix fonamentalment a persones que es desplacen per motius bàsicament econòmics –encara que és difícil separar l’aspecte econòmic del polític– amb un projecte, que és el que els diferencia dels refugiats. Els refugiats no tenen un projecte: abandonen el seu país en una situació d’emergència sense haver projectat eixe desplaçament. Darrere dels migrants hi ha expectatives, certs projectes.

 

–Però l’Europa del benestar sembla que diferencia entre les migracions polítiques de les econòmiques. Per què?

Perquè el context ara és un altre i el debat està molt polititzat. En alguns casos ens interessa diferenciar-lo i en altres no; de fet, s’utilitza el terme segons el context.

–L’explosió actual a què es deu? Perquè a Síria porten anys en guerra…

Perquè hi ha hagut una acumulació. Hi havia moltes persones que ja havien eixit del país, i els països del voltant s’hi han vist desbordats. Europa confiava que quedarien allí confinats, com un problema regional, però no esperava la quantitat de persones que n’està arribant.

–La globalització i la immigració són dos fenòmens que caracteritzen la societat actual. Fins a quin punt estan connectats?

Moltíssim. Hi ha una relació molt gran. Globalització implica més mobilitat, i la migració també implica mobilitat. A més, la migració també incrementa l’impacte de la globalització perquè els migrants van a altres societats, a altres països, entren en contacte amb altres cultures… Això també ajuda a augmentar l’escala de la globalització; els migrants actuen de nexe. Hi ha una incidència mútua entre migració i globalització.

Segons Hannerz, la globalització permet reduir tant les distàncies geogràfiques com les culturals que afecten el fenomen migratori. La decisió d’emigrar és ara menys fatídica que abans?

En part sí, perquè la gent té més informació i té més possibilitats de no desconnectar-se. Abans, una persona que se n’anava del seu país era molt probable que no hi tornara. Ara, els migrants saben que poden estar en contacte amb els seus a través d’Internet, i també saben que si les coses van malament amb una relativa facilitat hi poden tornar perquè el preu del transport ha disminuït considerablement i hi ha molta més connexió. Les distàncies no s’han reduït físicament, però sí simbòlicament, i això és molt important. Per tant, es redueix el cost de les migracions; el cost econòmic i el cost personal de la separació.

I pel que fa als beneficis, les migracions són positives per al desenvolupament dels països receptors?

Eixe debat està molt polititzat. Quan interessa, es veuen des d’una perspectiva positiva, i quan no interessa des d’una negativa. En general, l’impacte de la migració en les societats d’acollida sol ser positiu (econòmic, cultural, aperturisme…), però tot no pot ser 100 % positiu…

En eixe sentit, també és un factor important el volum del flux migratori, no?

Clar! El somni dels països receptors és poder regular eixe flux i aprofitar només el flux que tinga un impacte positiu, que és el que fa per exemple Alemanya. Necessiten informàtics? Doncs seleccionen les persones que volen, d’acord amb el seu mercat laboral. Però clar, tota la migració no arriba a través d’eixos fluxos ordenats. La migració respon també a la situació dels països d’origen i a la demanda dels països d’acollida. Els països d’acollida somien de poder triar la migració que desitgen, i això no pot ser.

La immigració ha deixat d’ocupar un lloc destacat entre els problemes assenyalats pels ciutadans, però es manté un estigma negatiu cap als immigrants. Això acabarà algun dia?

Difícilment, perquè la migració continua sent una qüestió que resulta de difícil encaix. Ací a Espanya, afortunadament, el tractament de la immigració per part de la població va ser prou raonable si tenim en compte el flux que va haver-hi i comparem com ha estat la recepció en altres països. La immigració apareixia com un dels primers problemes de la població espanyola, però no hi havia un rebuig frontal com en altres països. Quan hi ha una situació de crisi, però, ens adonem que hi ha un substrat racista; el racisme està present i en qualsevol moment es pot reactivar.

Però el concepte de codesenvolupament proposat per Sami Naïr (segons el qual tant el país d’enviament com el d’acollida es beneficien de les migracions) és possible dur-lo a terme?

És molt complicat. En el paper queda molt bé, però la realitat és que els països d’origen i els de recepció, per norma general, tenen interessos molt dispars. No sempre els països d’origen acaben d’encaixar l’emigració de la mateixa manera que els receptors, que pensen que els immigrants ocupen els llocs de treball de persones que el necessiten.

I al cap i a la fi, la situació econòmica crea immigrants de primera i de segona?

Exacte. Ara està arribant el grup de tercera. Realment, hi ha una immigració de primera que no és vista com a immigració, que són els que tenen gran capacitat econòmica. La immigració de segona seria migració demandada en part pel nostre mercat laboral que hi vénen normalment de forma regulada. I després està la immigració de tercera, que és aquella migració «no desitjada» que ve en situació irregular pels canals que poden. I ja per últim estan els que no sabem com qualificar (immigrants, refugiats…), que són les persones que no vénen per voluntat pròpia sinó forçades per la situació política dels seus països.

També veiem que cada vegada més les dones ocupen un lloc més destacable en les migracions. Podríem parlar de la feminització de les migracions?

En part, sí. Les estadístiques internacionals diuen que hi ha el mateix nombre de dones que d’homes. Sempre hi ha hagut una migració femenina important que era ocultada, però en els últims anys s’han equiparat les xifres. Però depén molt de quins països parlem, tant de recepció com d’origen, perquè depén de factors socials i culturals.

Estem davant d’una de les crisis migratòries més grans?

Sí, però es barreja el context de crisi europeu amb l’agreujament dels problemes principalment polítics d’altres països. En aquest moment, Europa no desitja una arribada forta d’immigració, no perquè no necessite eixa mà d’obra, sinó per no generar un problema intern respecte de l’opinió pública.

Però el nostre Estat també és creador de migracions, sobretot dels joves més preparats…

De fet, estem exportant bona part dels nostres cervells a alguns països que en els últims anys s’havien convertit en emissors. No emigren únicament a Alemanya; també a molts països d’Amèrica Llatina, com l’Equador, Brasil, Mèxic, Colòmbia… Estem, d’alguna manera, fent una migració a la inversa.

I quin és el paper dels mitjans de comunicació?

Fan un paper molt gran perquè construeixen l’opinió pública. Ara es parla de Síria, quan fa més de dos anys que estan patint eixe problema. Sembla que ara ens oblidem dels subsaharians i de les concertines.

Les migracions seran el gran problema o la gran sort del segle XXI?

Tot depén de si el context econòmic és favorable. Quan les coses van bé, la migració és valorada positivament; però quan les coses no van bé, la migració es converteix en el problema.

 

 

Entrevista publicada al nº 408, corresponent a octubre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top