Entrevista a Joan Ribó, alcalde de València

10/09/2021

«M’agradaria avançar en una societat més amable, en una societat més solidaria»

«Volem aconseguir un centre històric que siga sobretot per a les persones»

«El Govern de la Nau gaudeix de bona salut, tot i que a molts els hi pese»

«Jo no puc acceptar una ampliació del port que no tinga totes les garanties mediambientals»

Entrar a l’Ajuntament de València és bonic. Després del control de seguretat, pugues l’escalinata que et porta a la zona de l’Alcaldia. Veus les xicones de la Federació Valenciana de Rugbi: tenien recepció amb la primera autoritat de la ciutat: li portaven les copes que havien aconseguit. En acabar, entrem a un saló. Paraules d’inici, observe l’energia i la vitalitat de Joan Ribó, que ja no és un xiquet, i comencem amb les preguntes i les respostes. És l’alcalde actual, però se li nota que ha estat docent perquè les seues afirmacions van acompanyades de pinzellades que ajuden a comprendre millor les seues postures, les seues afirmacions.

–Sis anys ja: han passat volant?

–Sí, bastant volant. Hi ha hagut temps per fer coses, però sobretot l’últim any i escaig ha estat un any molt complicat que no has pogut fer el que has volgut; però sí, han passat volant.

–Fent una mirada enrere, quines coses destacaria del seu període com a alcalde?

–En destacaria, en primer lloc, que hem volgut ser coherents al màxim amb allò que dèiem. La voluntat de coherència sempre ha estat important. Algunes coses vaig dir i després no s’han pogut fer, però almenys sempre hem volgut fer allò que no siga contradictori amb el que vam dir.

–I quines coses, que encara no són una realitat, li agradaria aconseguir en els dos anys que queden?

–M’agradaria aconseguir moltes coses, però m’agradaria que la ciutat siga més habitable, i això vol dir més espais per caminar, més zones verdes per als xiquets i xiquetes i les persones majors, més places per tal que la gent puga gaudir, parlar, estar, jugar… Eixe és el primer element en l’àmbit de l’urbanisme. M’agradaria avançar en una cosa a què ens hem compromès: que aquesta siga una ciutat descarbonitzada en 2030, i això vol dir que la gent vaja menys amb el cotxe, que la gent es preocupe de tenir energies renovables fotovoltaiques a la teulada de la seua casa… En definitiva, avançar molt en aquests aspectes. Que la gent es plantege molt seriosament que ha de menjar d’una altra manera: ha de menjar productes de proximitat, més ecològics, menys elaborats… Tots aquells elements que d’alguna manera ens fan avançar en aquesta direcció.

–Realment, esteu fent una mena de revolució silenciosa?

–A veure, la paraula revolució és un mot que, d’alguna manera, jo l’havia concebut sempre vinculat a processos violents i conflictius. A mi, el que m’interessa és que els passos que fem endavant no siguen passos que al dia següent es tornen enrere. El simbolisme, per exemple, de quan governava Pérez Casado: quan va vindre la dreta, algunes coses es van desfer i es van tornar on estaven. Nosaltres voldríem que el que fem, d’alguna manera, quede ja com una cosa de sentit comú a la qual no se li pot donar la volta. Això és un canvi de costums que sabem que s’ha de fer, són canvis importants. Són revolucions? Doncs no ho sé, però m’agradaria avançar en una societat més amable, en una societat més solidària. Estem en una València amb unes diferències sagnants que hem de canviar i que de vegades no sabem del tot com fer-ho, però és imprescindible fer-ho.

–Els carrils bici estant tenint els resultats esperats?

–Sí. Els carrils bici han donat i estan donant els resultats que esperàvem. Ho resumiré d’una forma gràfica: fa molts anys que vaig en bicicleta, sempre vinc des de la zona de Patraix cap aquí i hi ha un semàfor a la Gran Via de Ferran el Catòlic davant de la central de Policia on fins fa uns anys jo sempre parava i estava sol. Fa uns anys ja començava a haver-hi dues o tres persones, i enguany hi ha dies que no cabem, que en som 10 o 12 ciclistes o gent amb patinet. Evidentment, estan sent utilitzats. Sols cal asseure’s i veure l’anell ciclista que hem creat. Crec que està avançant molt de cara a la gent jove. L’altre element que volen que ajude molt és que hi haja espais perquè la gent puga caminar i passejar amb tranquil·litat.

–El centre històric de València és dels més importants del Mediterrani. Quines seran les noves obres que caldria mamprendre?

–En aquests moments tenim dues places emblemàtiques: la plaça de la Reina i la plaça de Bruges i l’entorn de davant del Mercat Central. Són elements fonamentals per definir el centre. Hem d’acabar de perfilar que al centre històric només entren aquells cotxes que són del barri i aquells que estiguen autoritzats. És una cosa que estem acabant de perfilar, però d’alguna manera el que volem aconseguir és un centre històric que siga sobretot per a les persones, que siga sobretot per a passejar. L’eix que va des de les Corts Valencianes fins a l’estació de tren jo crec que és un eix fonamental, per dir-ho així, per a tots els valencians i per a totes les persones que ens visiten.

–València és més humana, més habitable?

–Sincerament crec que sí, i estem treballant en aquesta direcció.

–Però, la societat és conscient d’aquests canvis?

–Em fa la sensació que sí, per activa i per passiva. Quan vaig caminant o en bicicleta, hi ha gent que em saluda i em diu «molt bé, m’agrada molt com estàs fent-ho», i hi ha gent que la veus que, si no t’increpa, quasi. A veure, jo simbolitzaria en un article que va aparèixer un dia, una carta al director al diari Las Provincias, en la qual deia: «m’he cansat, me’n vaig a peu al meu treball perquè l’alcalde no em deixa anar en cotxe». Després explica que de sa casa al treball hi ha menys d’un quilòmetre; aquesta gent no hi està d’acord d’entrada. Hi ha també persones que els hi costa un poc el canvi, com per exemple les botigues o les persones majors, que quan canvies de posició una cosa els costa, però progressivament la majoria ho va veient.

–S’imaginava ser l’alcalde de la pandèmia?

–En absolut.

–Com heu viscut tots aquests mesos?

–És una situació dramàtica, preocupant, que ens ha obligat a prendre mesures, com veure què fèiem amb els treballadors, i ens ha obligat a posar en marxa el teletreball. Hi ha una data que per a mi és molt significativa: quan entràrem en pandèmia teníem 250-260 llicencies per a teletreballar. Al cap de tres o quatre mesos ja en teníem més de 2.000. Hem hagut d’augmentar moltíssim els pressupostos de Serveis Socials perquè el cost social ha estat i continua sent terrible. Però hem eixit d’ella i crec que n’hem eixit d’una forma col·lectiva. Estic molt content d’una cosa, i és que vam aconseguir un acord de reconstrucció amb el vot favorable de tots els grups menys un; d’això sí que estem contents i, a més, aquest mes no però al més que ve faré un balanç de com s’ha acomplit, com s’ha anat fent, i crec que d’alguna manera hem donat una resposta col·lectiva positiva.

–Heu trobat resposta en l’oposició?

–Crec que en general l’oposició –uns menys, d’altres més– en els grans temes hi ha hagut elements d’acord significatius, i és el tema que et deia adés. Després, qualsevol cosa s’utilitza per fer campanya… però això forma part de la situació.

–Parlem una miqueta del Govern de la Nau. Funciona?

–Sí, clar que funciona, també amb alguna tensió, també exagerada des de molts mitjans de comunicació, com si no hi haguera més coses de què parlar, però funciona, sí.

–Des de fora s’intueixen massa tensions, massa temes amb postures diferents. L’aigua no arribarà al port?

–Portem sis anys. Hem estat sempre si no la primera ciutat, sí de les primeres a aprovar els pressupostos de l’Ajuntament. En sis anys hi ha hagut una votació diferenciada, la del monòlit, que era molt important. El fet que Sandra i jo no opinem el mateix és evident per diversos motius: ella és d’un partit i jo d’un altre, ella té una edat i jo una altra, veiem les coses a vegades diferent però és que és normal. El Govern de la Nau gaudeix de bona salut, tot i que a molts els hi pese.

–La Generalitat es porta bé amb València?

–En general, sí. De vegades se n’oblida un poc, però en general jo crec que el tracte és amable, cortès; quan hi ha un problema hi busquem solucions.

–I el govern central?

–El govern central ja és més diferent. Jo amb el govern central t’he de dir que depèn dels ministeris, per a ser prou exacte. Hi ha ministeris que valoraria positivament, com per exemple el Ministeri de Medi Ambient de Teresa Ribera: crec que, en general, en el tracte i en les línies d’actuació anem en la mateixa direcció. Mencionaria en segon lloc també el cas del Ministeri d’Obres Públiques del nostre compatriota; també en general anem en la mateixa direcció. El cas del Ministeri d’Hisenda és molt dolent pel tema del finançament autonòmic, però molt dolent també pel finançament municipal. Amb aquesta senyora no.

–Parlem ara del Port de València. Quina és la seua postura davant l’ampliació?

–La meua postura davant l’ampliació ja la vaig votar: jo no puc acceptar una ampliació del port que no tinga totes les garanties mediambientals, i això, des del meu punt de vista, s’ha de fer amb una nova declaració d’impacte ambiental. Per no tenir aquesta declaració d’impacte ambiental, al setembre de 2019 vaig votar que no a aquesta ampliació, i tinc la sospita que si es torna a presentar, com que no hi ha declaració doncs anirà el meu vot en la mateixa direcció.

A veure, què és el que fa falta del port? Al port hi ha quatre grans problemes mediambientals. D’una banda està el problema de les platges: està clar que, per molt que ens conten, les platges del sud estan perjudicades com a conseqüència d’açò i s’ha d’investigar i pal·liar; la guia del 2007 ja ho deia però després les tasques no es fan. Està el tema, per a mi diria que el més important, de la mobilitat: si aquí ens han de venir uns quants milions més de contenidors, què farem aquí? Com es mouran? Algú ens ho ha d’explicar. Està el tema dels més de tres milions de metres cúbics que faran falta de més per a la plataforma on s’ha de posar això: d’on vindran, com els treurem? És un tema també molt important que va ser a la guia del 2007 i es va decidir per l’opció 4. I està el tema important paisatgístic: aquest canvi, si es fa, aproxima les grues i tot el sistema a les platges del Cabanyal–Malva-rosa aproximadament un quilòmetre; per tant, el paisatge que veurà el Cabanyal–Malva-rosa s’assemblarà molt al paisatge si te’n vas a la platja de Pinedo. No ajuda al turisme de la ciutat.

Aquestes serien les pegues, diguem-ne, mediambientals. Després hi ha una pega econòmica: ens han de fer un estudi seriós dels llocs de treball. L’impacte econòmic i dels llocs de treball és molt important saber-lo.

–Està previst per on eixiran tots els camions que hauran de traslladar els contenidors?

–La solució és el tren. Això es podria arreglar, però val molts diners. Implica que el Ministeri d’Obres Públiques faça el túnel passant, entre moltes més coses…

–El Govern d’Espanya està sent clar i just en aquest tema?

–Jo crec que aquí no. Crec que hi ha una figura a la Bíblia molt clara que es diu Ponç Pilat: «ja t’apanyaràs, autoritat portuària».

–Com va viure, com van viure, el darrer cas de presumpta corrupció: Alfonso Grau, Rafa Rubio?

–Van ser moltes reaccions alhora. Sorpresa. Qui coneguera un poc aquestes persones, imaginar-les juntes en un cas de presumpta corrupció, això com pot ser? Sorpresa compartida amb molt dirigents del seu partit. La segona, estranyesa; una situació de molta estranyesa.

–Serà l’última?

–Si jo ho sabera… De moment, el que tenim molt clar és que esperarem que s’allibere el procés, que deixe d’estar secret i veurem què passa, perquè no sabem ben bé el que està passant. Hi ha molts interrogants problemàtics, perquè el fet de detindre o d’imputar el senyor Catalunya –qui coneix un poc què vol dir això, sap el que vol dir– és preocupant. Esperarem, veurem, i hi ha una cosa que està clara: si hi ha diners de l’Ajuntament afectats nosaltres ens hi personarem. Ho tenim claríssim.

–Creu vosté que cap regidor o regidora del seu govern serà condemnat per un jutjat?

–Estic convençut que no. A veure, casos que tenim: tenim molts casos, jo entre ells. Cada dia ens n’envien, però igual que entren, la majoria ixen. El cas més complicat és el de Pere Fuset, que jo crec que la seua responsabilitat en la fatal mort d’aquella persona és molt difícil de vincular. Jo espere i desitge, per descomptat, que no hi estarà vinculat. Els altres casos crec que són molt poc significatius.

–Es tornarà a presentar a alcalde?

–No puc respondre a això. Estic en fase d’estudi i no hi respondré fins que no ho tinga clar. No ho sé. Jo ja tinc 73 anys, són molts anys, però també és cert que la pandèmia t’ha deixat sense fer una sèrie de coses. He d’avaluar-les totes amb el meu partit a veure què passa.

–Ser docent ajuda molt a ser alcalde?

–Jo crec que sí que hi ajuda, perquè d’alguna manera les coses les planteges més, però també et genera de tant en tant una certa nostàlgia i dius: «de mestre, s’estava millor…». T’ho dic sincerament: menys mitjans de comunicació, menys pressió, la gent no anava per tu…

Però sí que hi ajuda: t’organitza les coses, estàs acostumat a veure el personal, et permet fer hipòtesis de com respondrà una persona davant d’una cosa. Moltes vegades és igual un xiquet que un regidor o regidora.