Entrevista a Joan Ribó

Amb puntualitat ens rep Joan Ribó, el nou alcalde de València. Els primers turistes ja eren al balcó de l’ajuntament malgrat un sol potent dintre d’una de les onades de calor.  Despatx fosc, amb fustes –molta fusta–, més obscura encara; sofà negre, molt negre. Però el nou alcalde sembla com si fóra la font que dóna llum no solament al gran despatx, que de segur anirà canviant, sinó a tota la ciutat. De mirada directa i respostes sense dubtes, sembla ser conscient del moment històric que viu la capital i transmet un optimisme raonable cap al futur immediat.

–La realitat supera la ficció?

–No. La realitat és bastant aproximada a com nosaltres ens imaginàvem que serien les coses: amb molta antiguitat, amb uns plantejaments que no són propis d’aquest segle. Detalls com que no hi havia un ordinador al despatx de l’alcaldessa… Ara estem entrant a buscar i ens trobem algun bufo que no és el que ens havien dit; no hi ha eixa gran liquiditat que deien perquè hi ha moltes coses per pagar. Hi ha algun organisme autònom que ja s’ha gastat el pressupost de tot 2015. Més o menys, això era previsible.

–Però algú imaginava els resultats electorals?

–Jo vaig fer una aposta i era de 9; i va eixir! També he de reconéixer que tenia un element d’estimular el personal. Què va passar amb els resultats de Compromís? Vam estudiar els barris on havíem de fer un treball específic. A més, l’última setmana va haver-hi factors que ens van ajudar, entre ells Rita Barberá: va dir que «los malos éramos nosotros» i va contribuir a focalitzar que l’oposició més clara a ella érem nosaltres, i la gent el que volia era això. I ens va beneficiar.

–El que està passant a València és una revolució amable i democràtica?

–La paraula revolució té moltes connotacions. Si per revolució entenem un canvi dràstic de comportaments en la ciutat, un dir «ja estem cansats de formes de fer política del passat», sí. València pega els girs d’una manera prou brusca; és una ciutat que canvia rotundament en certs moments.

–Dóna llarga vida al pacte de govern?

–Sí. El pacte de govern, el cuide tant com puc, perquè em sembla molt important tenir una solidesa en l’ajuntament en aquests moments quan estem davant de canvis profunds. Estic treballant molt a gust tant amb València en Comú com amb el Partit Socialista, i estem generant els mecanismes per tal que tinga llarga vida, de quatre anys, fins que arriben les properes eleccions. El despotisme s’ha acabat. És imprescindible parlar amb la gent i arribar a acords. Em sembla molt important no sols fer coses per a la gent, sinó fer-ho amb la gent i tenir en compte les seues opinions.

–Anar en bicicleta és més que un símbol?

–Anar en bicicleta és una actitud. Fa 25 any que vaig en bicicleta en aquesta ciutat. A més, d’alguna manera simbolitza la necessitat de canviar-hi la forma de mobilitat. Fins ara el cotxe era l’amo; ara hem de repartir el territori. Si la gent camina abans que anar en bicicleta, doncs se li ha de donar més espai a les voreres… Si la gent va en bicicleta, doncs s’han de fer carrils bici… La gent va en transport públic i també en cotxe, però no tot ha de ser per al cotxe.

–Per tant, no tindrem una fotografia de Joan Ribó dalt d’un Ferrari?

–No. No m’agraden els cotxes que corren molt. (rialles)

–Sabrem tot el que ha passat ací, a l’Ajuntament?

–Sí, nosaltres tenim clar que el que ha passat ací ho publicitarem igual que el que passa. Per exemple, en la pàgina web posarem tots els regals que em facen. Això no és cap revenja, però volem canviar les formes.

–Els 22 milions d’euros en consum elèctric és una de les primeres sorpreses?

–A veure: aquesta sorpresa ja me la sabia, perquè això ho he estudiat bastant. Sé que València té un lloc en el mapa pel que fa a la contaminació lumínica, i és un malbaratament de recursos important. I s’ha d’arreglar. Volem fer una contractació amb una empresa de comercialització: a Espanya es permet que els grans consumidors puguen contractar directament al mercat elèctric, i amb això estalviaríem del 10 al 15 %.

–Eixiran coses que encara ni somiem?

–Sí, eixiran cosetes. Mirarem els contractes en detall, i crec que poden eixir cosetes.

–La seua relació en Rita Barberá en aquests moments és…?

–És pràcticament la mateixa que he tingut durant aquests quatre anys. Amb una diferència: que ara no la tinc davant, i ella se’n va lluny. Jo ja havia predit que o se’n aniria a un ministeri o al Senat. Al final és al Senat. Com diu la cançó, «que le vaya bonito».

–Sembla com si la dreta estiguera en col·lapse. Ara quan es desperten què?

–La dreta està noqueada. Es despertaran després de les eleccions generals. Evidentment, tindrem una oposició clara, per això és molt important que el pacte estiga consolidat.

–La seua relació amb l’arquebisbe Cañizares és bona?

–Jo vaig tenir molt bona relació amb l’anterior, Carlos Osoro. Era una persona molt oberta. Amb aquest he parlat per telèfon perquè em va felicitar. Vull mantenir una entrevista amb ell perquè li vull explicar una cosa que tinc molt clara: som gent que respectem la Constitució, l’Estat és aconfessional i, per tant, l’ajuntament és aconfessional. Vull que ho entenga. Vull ser aconfessional, i que entenga que una processó cívica no pot entrar a la catedral ni a la mesquita. També hem dit que no volem presidir processons encara que tinguen un gran caràcter cultural, i ens ha eixit el responsable de Litúrgia en favor nostre dient que la gent mira l’alcalde i no el que ha de mirar. Crec que podem aproximar posicions. Les coses de l’Església són de l’Església, i les coses de l’ajuntament de l’ajuntament. Nosaltres tenim votants de totes les religions i ens devem a tots; no podem prioritzar a ningú.

–València mirarà la mar respectuosament?

–Clar, és la primera cosa en què ens hem posat a treballar seriosament. València ha de mirar cap a la mar amb estima, respectant els poblats marítims. A més, això té grans potencialitats en tots els àmbits.

–Les Falles seran un cavall de Troia? El dia 1 eixirà al balcó?

–Per descomptat que hi eixiré, però no sé si tots els dies. El que no vull és que em fotografien més que a les falleres majors: el protagonisme és seu. Les Falles són la festa major de la ciutat i és un element fonamental.

–El valencià és més que una llengua?

–El valencià ha de ser el vehicle de comunicació de la gent que ens dediquem a la política, perquè el paper que tenim per a prestigiar-lo és fonamental. Ara, com que la gent em sent parlar valencià, vaig a un lloc i em parlen valencià. Això és el que vull, perquè és un element que normalitza.

–Potenciarà la cultura feta a casa nostra?

–Cal potenciar-la. M’interessa desenvolupar allò que és nostre, en tot: en la llengua, la cultura, la comunicació… perquè tenim moltes potencialitats culturals. Moltes mesures necessiten únicament la generació d’una xarxa, de posar en contacte la gent i posar-se a treballar.

–Parlant de xarxa… El Consell Metropolità de l’Horta es recuperarà?

–La meua voluntat és que torne a funcionar el més prompte possible. És imprescindible: estic segur que si hi haguera hagut un ens gestor d’això no hauríem vist els pufos de la depuradora. A més, hauríem tingut un contracte programa per al transport públic amb l’Estat.

–I el deute de la Generalitat, es cobrarà?

–Sí que es cobrarà, però hem de ser seriosos, perquè nosaltres també els devem diners. Del circuit de la fórmula 1 tenim un deute amb ells de 50 milions… Els deutes són en els dos sentits. Nosaltres els demanarem els diners, però també volem pagar. De tota manera, els problemes econòmics d’aquest ajuntament no són amb la Generalitat: són bufos com el Consorci de València 2007 (de la Copa Amèrica), de la qual devem 420 milions d’euros –i pujant tots els anys, en no ser capaços de pagar-ne ni els interessos, i que és una espasa de Dàmocles que tenim. I com aquest exemple, molts més. Això és el que em preocupa realment.

–Finalment, com veu la València actual i com la imagina en quatre anys?

–Veig la València actual com una ciutat amb moltes possibilitats que està abandonada. Imagine València en quatre anys com una capital important del Mediterrani; en termes de mobilitat com Copenhaguen; en termes culturals, una ciutat musical com podria ser Viena. Per què no? El desenvolupament de València ha de ser a partir de les seues arrels, de la seua cultura, la seua història, les seues festes… I, sincerament, crec que serà possible.

Vicent Boscà. Periodista

Teresa Ciges. Periodista

Entrevista publicada al nº 406, corresponent a juliol-agost