La revista degana en valencià

Entrevista a Joan Sala

Vicent Boscà. Periodista

Anar a Dénia, la capital de la Marina Alta, és sempre atraient. Havia quedat al despatx de Joan Sala. Representant comarcal d’Acció Ecologista Agró i membre, a més de voluntari, d’ACIF (Agrupació Contra Incendis Forestal) de la Marina Alta. Abans, però, em vaig apropar al final de les Rotes per veure en directe l’efecte del foc. Amb molta ràbia i tristor per veure cremada una gran zona del Montgó, me’n vaig anar a la cita, al cèntric carrer del Marqués de Campo. Des de la finestra del despatx es veia el verd d’un dels xops d’aquest cèntric carrer de Dénia. Joan Sala no té pèls a la llengua: és ràpid i directe en les seues respostes. I té la força de les persones que diuen el que pensen i fan el que diuen, amb una llar- ga trajectòria de compromís amb el medi ambient.

–El País Valencià és un territori on els incendis semblen ser una constant històrica. Ara bé, es poden evitar?

–Evidentment, es poden evitar. Si no recorde mala- ment, a l’Estat, el 95 % dels incendis són causats per les persones, bé per negligència o per ser intencionats. El problema és que no hi ha molta gent detinguda per això. Ara, tal com està la política de la Conselleria –reduint material, personal i pressupost– és més difícil evitar qualsevol incendi.

–Parlem d’un incendi en concret: el gran incendi del Montgó. Va fallar alguna cosa?

–A nosaltres ens avisaren a les 4 aproximadament, i els bombers ens van enviar a diversos llocs. Ens va estranyar que els mitjans aeris –com són els mitjans estatals, els hidroavions o la Unitat Militar– tardaren moltíssim. No sé què va fallar ací, no sé si tardà a respondre el protocol o el Ministeri quan se’ls avisà del que estava passant, però evidentment, hauria d’activar-se molt més ràpidament.

–Vosté estava en la zona. A quina hora es veuen per primera vegada els mitjans aeris?

–Tinc entés que el personal de la Unitat Militar va arribar sobre les 10 de la nit, més de sis hores després del començament de l’incendi, i estaven a València… Em consta que el cap dels Bombers va demanar ajuda ràpidament. Per què no hi van arribar, ja no ho sé. Sobre els mitjans aeris, no sé què dir-te: primer vam veure un helicòpter, i els hidros tardaren molt a arribar.

–Hi ha gent de Xàbia que diu que hi hagué decisions polítiques per a distribuir els mitjans, que allà s’actuà menys que a Dénia…

–Un incendi és un caos. La gent s’acalora molt ràpidament, i quan arriba el foc prop de casa volen que els primers siguen ells, cosa que entenc. No crec que els bombers discriminen per pressions polítiques, o almenys vull pensar que no.

–Com valora les respostes dels ajuntaments afectats per l’incendi del Montgó?

–L’alcalde de Xàbia afirma que es va marginar el seu municipi, però, com ja he dit, jo vull pensar que no, perquè els bombers són professionals.

–Parlem dels incendis en general: quin paper fa la prevenció?

–Crec que és bàsic, i més encara quan la majoria de tots els incendis són intencionats. És elemental tindre material i personal a peu de muntanya, perquè la rapidesa és fonamental. La resta, com la neteja de camins, bé; però els tallafocs, a banda que erosionen i visualment produeixen un gran impacte, pensen que no són la solució ideal.

–Per tant, els retalls en personal afavoreixen els incendis?

–Sí, perquè a més personal, major capacitat de resposta.

–Si aquests retalls poden causar incendis, per què no s’assumeixen responsabilitats polítiques?

–Però que en aquest país algú assumeix responsabilitats polítiques? El mateix que passa en els incendis passa en sanitat i en molts altres camps i realitats.

–Com definiria les polítiques del govern valencià en aquesta matèria?

–S’han retallat brigades, personal… El que passa en tot el que fan és que sempre ho paga el medi ambient, perquè sobretot falta més interés per part dels polítics. La situació actual és molt deficient.

–I pel que fa a la conscienciació de la ciutadania?

–En això hem avançat; la gent és molt més conscient, però encara n’hi ha dels qui pensen que el foc no dóna problemes, i mira com acaben les coses… Aquesta conscienciació també és cosa dels governants, perquè qui ha de guiar això és l’administració.

–Les imatges de la muntanya de Cullera cremant-se i el castell de focs artificials en marxa ens diuen molt del que està passant…

–Això és de tindre molt poc trellat, perquè a qui se li ocorre disparar-lo havent-hi perill d’incendi? Em sembla una irresponsabilitat, i sobre l’alcalde hauria de recaure tot el pes de la llei.

–Sempre s’ha dit que darrere dels incendis hi ha interessos. Quins poden ser?

–Les causes dels incendis poden ser moltes, però el que ha passat a la costa és bestial: moltes zones cremades han acabant sent urbanitzacions. Continuen havent-hi incendis per pressionar, i moltes més coses que no sabem. En aquest moment, una zona cremada necessita 30 anys per a tornar a ser urbanitzable. Però mai no sabrem si…

–Però després, què hem de fer per protegir el territori cremat?

–En primer lloc, deixar la muntanya tranquil·la. La vegetació mediterrània està habituada als focs i tenen mecanismes de resposta. El que passa és que després de l’incendi la gent entra a veure el que s’ha cremat com si fóra una gran falla, i això no s’ha de fer perquè se li està fent mal al terreny. Cal esperar, com a mínim, un any per a entrar al territori cremat. Si els tècnics veuen que la muntanya no es recupera, cal actuar puntualment i de manera manual, res de maquinària; cal ser molt prudent.

–I ara que s’apropa el 2015, com a ecologista i voluntari forestal, veu alguna esperança en les eleccions autonòmiques pel canvi que es puga provocar en polítiques ambientals?

–Espere que la gent sàpia valorar el que hem passat aquests anys i veja que hi ha alternatives, que entre altres coses tinguen més preocupació i estiguen més conscienciats pel medi ambient. La sensibilitat el govern actual és mínima.

Entrevista publicada al nº 397, corresponent a octubre de 2014. Ací pots fer-te amb un exemplar