Entrevista a Jordi Sebastià

«És molt important estar a Europa i canviar la imatge que es té del País Valencià, que únicament es coneix per la corrupció»

«Per què es pot parlar en maltés al Parlament Europeu i no en català?»

«El que més m’ha frustrat és veure com persones del PP han fet el joc a la ultradreta»

Teresa Ciges. Membre del Consell de Redacció

Jordi Sebastià és una persona propera i compromesa. És probable que el fet que sempre el vegem amb un somriure tinga una explicació bioquímica, atés que el fet de desplaçar-se amb la bici fa que allibere endorfines. Tal vegada ara arribe el moment de deixar la bicicleta aparcada per a entrar al Parlament Europeu com el primer eurodiputat valencianista d’esquerres. Les urnes ho diran.

Per què Europa? No estava més tranquil a Burjassot?
A Burjassot tinc un pacte de govern segons el qual deixaré l’Alcaldia a finals de maig, que precisament és quan són les eleccions europees. M’agradaria aprofitar tota l’energia que he anat acumulant durant aquests tres anys a l’Alcaldia i els huit de regidor per continuar exercint la política de Compromís en una institució. Després d’onze anys de dedicació a la política local, decidisc optar per Europa perquè, així com en els partits tradicionals Europa és un cementeri on van els polítics que ja estan caducats, per a nosaltres és el contrari: creiem que al Parlament Europeu es poden fer coses i que es pot establir una línia de comunicació entre els interessos del País Valencià i el Parlament Europeu.

Com es prenen els ciutadans de Burjassot que se’n vaja?
Jo he sigut la cara visible del Bloc i després de Compromís a Burjassot durant molt de temps, però no volem donar la imatge que la gent s’emmanilla als càrrecs, i ja hi estem preparant el relleu. A hores d’ara, hi ha gent que em diu que és una llàstima que me’n vaja perquè estan contents de com s’estan fent les coses; jo els dic que els projectes són de les organitzacions, i no de les persones. De totes maneres, Europa és anar i tornar, no és estar permanentment allà, perquè no hem d’oblidar que la feina està ací.

Burjassot ha sigut el seu trampolí polític?
Burjassot ha sigut el meu hàbitat natural de fer política perquè és el meu poble. El fet d’haver tingut l’Alcaldia, i que hi hagen passat una sèrie de coses durant aquesta legislatura que han donat a Burjassot una importància simbòlica, m’ha servit per a ser més conegut.

Si tot va bé, serà el primer eurodiputat valencianista d’esquerres. És un gran repte?
És un grandíssim repte i una gran responsabilitat que, de fet, espanta una miqueta perquè hi ha moltíssimes expectatives. Hem de saber que s’ha de fer molta feina per aconseguir ser eurodiputat, perquè és una circumscripció única de tot l’Estat espanyol i és molt difícil que un partit autonòmic com el nostre tinga el suport suficient per arribar-hi. De moment, nosaltres estem fent aliances. Però és cert que per primera volta algunes enquestes diuen que sí que podria ser possible. A més, el Parlament Europeu és un monstre enorme que té un dèficit democràtic important. De totes maneres, és molt important estar allà i canviar la imatge que es té del País Valencià, que únicament es coneix per la corrupció.

Hem vist que quasi un 54 % de les persones censades a les primàries van depositar la confiança en vosté. Quina lectura extrau d’això?
Crec que sobretot s’ha valorat la trajectòria, i enguany faré vint anys de militància. Això ha permés que molta gent em coneguera perquè jo he tingut certes responsabilitats al llarg d’aquests anys.

Sabem que li agrada pedalejar. El veurem anar al Parlament Europeu en bicicleta?
M’agradaria molt, però he de dir que sóc molt fredolic i no sé com estarà la temperatura. A Estrasburg, ho veig complicat perquè s’hi va una vegada al mes i t’arrepleguen en cotxe, però a Bussel·les sí.

El procés de primàries té marxa enrere?
És impossible, perquè les primàries per a Compromís són imprescindibles pel seu esperit. A nosaltres ens agrada, ens creiem la idea d’obrir a la ciutadania la possibilitat d’escollir els seus líders, les persones que els representaran. A més, és un reclam de la ciutadania. De fet, si Compromís està il·lusionant una sèrie de gent que estava molt desencantada dels partits clàssics i de la política en general, és perquè fa coses diferents. Ara no podríem tallar eixa eina de participació; seria un contrasentit i ens perjudicaria molt. A hores d’ara, no sabria dir si la resta de partits seran capaços d’implantar aquest procés, perquè per als grans és un risc, en el sentit que es pot tallar el monopoli d’una direcció.

I l’euroescepticisme? Té marxa enrere?
Això és molt complicat, i crec que és el gran repte de les pròximes eleccions. Hi ha dues classes d’euroescèptics: els qui no confien en Europa perquè no s’han trobat mai representats per les seues institucions, i els qui creuen que Europa és la culpable d’aquesta crisi i s’estan refugiant en l’extrema dreta, i el reviscolament d’aquesta és un procés que en les properes eleccions serà molt dur. La gent està confonent la gestió que s’està fent des d’Europa amb la institució. Crec que ha faltat durant molt de temps la connexió entre els eurodiputats i la gent a què representen. S’han de fer molts quilòmetres per a ser eurodiputats, però els importants estan ací: s’ha de viatjar i conéixer els problemes del teu país, perquè, al cap i a la fi, el 80 % de la normativa que tenim ací està aprovada al Parlament Europeu.

Quines són les reivindicacions que li agradaria portar?
M’agradaria reivindicar la normativa en suport de les energies renovables de la Unió Europea, que l’Estat està incomplint, doncs el principal nucli industrial està al País Valencià. A més, Europa també va dir que un eix fonamental era el Corredor Mediterrani, i el senyor Aznar se’l carregà. Aleshores, s’ha de tornar a fer pressió per a treballar en pro del Corredor. També s’hauria de tractar la PAC, que castiga l’agricultor mediterrani, intentar que es modifique. Per últim, però no per això menys important, cal reivindicar poder parlar la meua llengua al Parlament Europeu, perquè a hores d’ara no és oficial. Els diputats catalans ja ho estan fent, però és interessant per tal que s’adonen que persones que no són d’eixa àrea geogràfica també l’empren i puga comportar un canvi. Per què es pot parlar en maltés al Parlament –que és una llengua que parla molt poca gent– i no en català?

Segons les enquestes, l’ascens de la ultradreta a Europa és imminent. Si arriba al Parlament, haurà de trobar-se una altra vegada amb ells en un altre nivell…
Sembla que és un fantasma que em persegueix des de fa molt de temps. No estic interessat a trobar-me amb l’extrema dreta, però crec que cal denunciar i frenar les agrupacions antidemocràtiques. Al País Valencià s’ha sigut molt tolerant i tenim problemes, i a Europa s’està produint un reviscolament precisament per la falta de contundència a l’hora de condemnar-la. Aquest ascens de l’extrema dreta a Europa pot crear un problema ben seriós de convivència ciutadana. És un tema molt complicat que hauria de ser prioritari.

I a escala local, per què creu que han anat per vosté?
Burjassot s’ha convertit en un punt de concentració d’activitats de l’extrema dreta com a espai geogràfic, perquè la major part de les actuacions no estan fetes per gent del poble. Han anat per mi per una raó personal, perquè jo, quan vaig començar a treballar de periodista, vaig fer molts articles sobre ells. A això, cal afegir que Burjassot és el poble de Guillem Agulló i de Vicent Andrés Estellés. Hi ha hagut una focalització perquè es reunien eixes tres característiques. Teníem tot el cocktail. A mi, allò que més m’ha frustrat de tot això és que és molt molest –de fet, en algun moment arribes a tenir una certa por–, i veure que persones del PP han fet el joc a aquestos radicals. Això és una cosa que no acabe d’entendre i em sembla un error imperdonable.

Si finalment és eurodiputat, continuarà amb el periodisme?
Estarà complicat ser professor a la Universitat de València per qüestions de calendari, però vull continuar fent periodisme, sobretot temes de periodisme social, perquè els periodistes, quan comencem a exercir la professió, ja no podem parar.