Tens 0 productes a la teua cistella
Havíem quedat amb ell al Palau del Temple, un edifici que no està obert al públic, però que és ben interessant de visitar. Puntual, va baixar a rebre’ns a la porta. Vam anar per aquells amples corredors, amb vistes al pati, i vam entrar a un despatx per fer l’entrevista. Ell no para. És una persona molt agradable en el tracte i de conversa ràpida i fluida. Amb ell vam parlar de la seua nova responsabilitat.
–Ara ets el comissionat del Govern d’Espanya per a la reconstrucció dels efectes de la dana. Quin és el teu pla de treball?
–El Govern d’Espanya ha volgut nomenar una persona que es dedicara a atendre i comprendre les necessitats dels ajuntaments i fer de transmissor en tots els ministeris per desenvolupar polítiques públiques, per rehabilitar, recuperar i transformar cada un dels nostres municipis, i fer-se des de la Delegació del Govern. Fent un balanç d’aquests dos mesos, hem d’estar contents de tindre un Govern d’Espanya capaç de tindre en aquests moments més de 15.000 funcionaris uniformats als pobles que han desenvolupat polítiques públiques, en aquest cas, arreplegar el fang, netejar els garatges, rehabilitar i recuperar serveis bàsics com la llum elèctrica, l’aigua, etc. És el primer que ha fet el Govern d’Espanya. Ara està preparat un pla per a, com jo deia, reconstruir, rehabilitar i transformar els nostres municipis. Estem preparant un paquet de mesures que aniran directes a totes les infraestructures i que atendrà les necessitats bàsiques d’infraestructures que han donat qualitat de vida a cada municipi. Estem parlant de cases de la cultura, estem parlant de conservatoris, estem parlant de biblioteques, fins i tot d’algun ajuntament que està molt afectat. Hem de recuperar el que s’havia construït en els darrers quaranta anys. Quaranta anys que formen part de la memòria dels veïns de Picassent, de Picanya, d’Alaquàs, de Catarroja, de Benetússer…
–I la teua relació amb el govern autonòmic?
–La meua relació amb el govern autonòmic sempre és buscant fórmules col·laboratives, perquè les respostes que donem totes les administracions és fonamental per la ciutadania.
–Sembla com si hi haguera un enfrontament frontal entre els dos governs…
–Jo crec que, més enllà de l’aplicació de les polítiques que s’estan aplicant en l’emergència, i que probablement algú no les entén, no les comprén o no les endevina, el que preval és un sistema d’autodefensa per part d’alguna institució que no entén que l’acció des del primer dia del Govern d’Espanya ha estat «dis-me quines necessitat teniu, que estem per a ajudar-vos».
–Eixes diferències que potser es veuen des de fora, tu creus que podran superar-se?
–Jo em vaig criar en una família que em va ensenyar que quan entres en una habitació has de dir bon dia, demanar les coses per favor. No sé si les regles d’urbanitat encara són les mateixes, però mentre per part d’alguna institució hi ha desconfiança, la veritat és que es fa difícil caminar plegats tots de la mà.
–José María, què va passar el 29 d’octubre?
–No estava. El 29 d’octubre no estava.
–Per tant, no ho vares viure?
–No, no ho vaig viure.
–Creus que aquesta lliçó de la natura no l’oblidarem?
–Crec que hem d’estar preparats perquè, enfront del negacionisme que existeix cada vegada més i que algunes organitzacions desenvolupen, el canvi climàtic ens posa uns nous llindars d’emergències. És de veres, com diu el Raimon, que al nostre país no sap ploure, però, certament, estem en unes altres dimensions. Mira el que està passant ara a Los Angeles, mira el que ha passat en els incendis d’estiu al Canadà, més de 200.000 hectàrees s’han cremat, mira tot el que ha passat a Xile. El canvi climàtic ens porta uns nous llindars. Certament, no podíem preveure la magnitud d’aquesta aigua, però hem d’estar preparats per a aquests nous escenaris de vulnerabilitat.
–Ara es faran les obres de canalització de barrancs que encara no s’han fet?
–Ha d’haver-hi una capacitat de repensar les inversions que s’han de fer. Jo crec que tant les institucions responsables com la Confederació Hidrogràfica han de plantejar un diàleg fluït amb els responsables municipals, que són els que coneixen els seus termes municipals. Això implica que, perquè tinguem unes noves obres al barranc de Poio o al riu Magre, evitarem les fortes pluges? No, però, evidentment, podrem reduir-ne algun impacte brutal. Aquests 700 litres per metre quadrat que han caigut provocaran problemes, i això probablement no ho podrem evitar. El que sí que hem d’evitar és que, ja que s’han de fer noves obres, obres necessàries, que estiguen pensades i repensades per a minimitzar tots els factors possibles de les grans tempestes.
–Tu vas ser, des del juliol del 2015, secretari autonòmic de Seguretat i Emergències i director de l’Agència Valenciana de Seguretat. Com recordes aquells huit anys?
–Jo vaig tindre l’avantatge que el president Puig, a totes les propostes innovadores que li vam fer per a la prevenció, sempre va dir que sí. Vam introduir ciència i tecnologia a l’emergència. La ciència i la tecnologia ens fa avançar en la medicina, i també en l’emergència. L’emergència ha d’estar dotada ja de satèl·lits que ens indiquen i ens ajuden a fer una acció predictiva a través d’una sèrie de procediments, i això és una cosa que Diana Morant té com a objectiu: que tot el conjunt de científics que estan treballant tinguen les ferraments per a anticipar-se. En l’emergència hem d’anticipar-nos. Tenim uns científics que treballen en AEMET, que fan unes anàlisis en funció de la tecnologia que tenim i que després es traslladen a la ciutadania i als organismes col·laboradors i receptors. I, per tant, a partir d’ací, tens una informació i pots parlar amb els alcaldes i comunicar la previsió. Hem de desenvolupar ferramentes per a anticipar-nos, i després, si cal, avisar a l’UME, a les forces de seguretat, i reunir-se a una. I cadascú, en la seua responsabilitat, actuar. Això és el que ha de fer una agència de seguretat i emergència que està ben dotada de ferraments tecnològiques per a poder ajudar a minimitzar aquests factors d’emergència.
–Tu vas haver de gestionar la dana del 2019 a la Vega Baixa. Què vau fer i què no vau fer?
–Bé, en la dana del 2019 van ser els tècnics els que ens advertiren que tindríem pluges fortes, i avisàrem el president Puig un dissabte. Per tant, la consellera Gabriela Bravo el que va fer és desenvolupar una reunió del CECOPI de vesprada. Recorde que la conversa entre la consellera Bravo i el responsable d’AEMET va a ser: «Consellera, tindrem una dana de llibre». Per tant, a partir d’aquest moment, ens van donar instruccions per a desenvolupar una sèrie d’accions, que és com es treballa en qualsevol agència del món i és el que es diu treballar en prevenció.
–I com portaves les crítiques de l’oposició política en els moments de catàstrofes?
–Sempre recorde, per exemple, una crítica molt forta que van fer sobre el tema del tren de Bejís. En aquella emergència del tren jo no estava perquè teníem dos incendis al mateix temps, el de la Vall d’Ebo i el de Bejís. I recorde que el president Puig va dir: «José María, queda’t ací, que estàs des de l’inici, i la resta de l’equip al capdavant de la consellera que se’n vagen a Bejís». M’ha sorprés moltes vegades que en aquesta picabaralla apareguera el meu nom, que el meu nom pot aparéixer per altres coses, però, home… Les crítiques sempre s’han d’acceptar, però… Després d’una gran emergència o d’una emergència, els que n’estem al front diem que s’ha de desenvolupar una ferramenta que es diu «lliçons apreses»: què hem fet bé i què no hem fet bé, i deixar-ho per escrit per al futur. Jo vaig aprendre molt de les lliçons del terratrémol de Lorca: després del sisme es va redactar un document que fa una anàlisi de quines coses es van fer bé i quines no tant. Sempre es té una capacitat de millora, i en les emergències també. Hi ha una capacitat d’introduir elements que minimitzen, que ajuden. Per exemple, hui la gent de l’emergència és molt sensible amb tots els animals de companyia. Hi ha un procediment i un protocol. Per exemple, la salvaguarda del patrimoni. Recorde que, a Lorca, l’església va quedar danyada i l’UME va traure el valuós patrimoni històric i artístic de la ciutat. I ho deixaren per escrit. Per tant, nosaltres què farem?
–Per cert, en arribar Carlos Mazón a la Presidència de la Generalitat li vas demanar la substitució. Per què van tardar tant a fer-la efectiva?
–Perquè no trobaven a ningú, i quan el trobaren em donaren les gràcies, molt educadament. Vaig fer el treball amb la vocació que ha de tindre un servidor públic, i vaig traslladar-li tota la meua experiència, perquè el Govern de la Generalitat pogués donar respostes davant les emergències. Vaig tindre un incendi molt fotut a Aiora, unes fortes pluges l’última setmana d’agost i la primera de setembre del 2023. Va haver-hi un moment en què la consellera del nou govern de la Generalitat, Elisa Núñez, em va dir que ja hi havia un substitut i que em donava les gràcies. I jo content, que és el que ha de fer qualsevol servidor públic.
–I quan vas saber que el govern actual va eliminar la Unitat Valenciana d’Emergències, què vas pensar?
–La veritat és la Unitat Valenciana d’Emergència era un projecte molt interessant: volíem construir una capacitat de resposta dotada dels millors equipaments per donar resposta en un moment determinat. La consellera Gabriela Bravo va tindre una comissió treballant un any en la qual protocol·litzàrem les actuacions, i de fet vàrem fer tot un text normatiu. Volíem també tindre tres grans magatzems, un en cada província, que encara estan, amb material per a compartir amb la Creu Roja i per a donar resposta en cas d’una emergència com aquesta. Era un projecte que vàrem compartir amb altres comunitats autònomes. De fet, ara hi ha alguna comunitat governada pel Partit Popular que la desenvoluparà. Però, clar, en saber-ho, vaig sentir molta incredulitat.
–Quines són les prioritats d’actuació del Govern d’Espanya?
–Jo crec que el primer que hem de fer és ajudar els alcaldes a reconstruir la memòria de 40 anys. Un gran alcalde, referent per a tots els que som municipalistes, que és Pepe Almenar, l’alcalde de Picanya, quan hem anat a veure’l aquests dies 10 o 15 vegades, agafant-me les mans em deia que la dana s’havia endut quaranta anys de la memòria d’històrica, de les obres, de Picanya. I això em va fer molta tristesa. La diferència que n’hi ha, com t’he dit adés, entre la Pantanada de Tous, és que en aquell moment érem una societat agrícola a la Ribera i no teníem les infraestructures ni els serveis actuals. Hui, tots els pobles governats pel partit que siga, estan plens d’equipaments i de resposta de màxima qualitat, probablement referents a Europa. Ara hem d’ajudar-los a reconstruir-los, perquè no és el conservatori de Catarroja, no és la casa de la música d’Aldaia, no és la biblioteca de Benetússer, no és el mercat de… No, és la memòria dels milers de ciutadans que han crescut amb aquests equipaments i que ens han ajudat a ser el que som: un poble que reflexiona, que modera, que parla, i tots aquests equipaments ens han fet millors ciutadans.
–Estan clares les competències i actuacions dels dos governs?
–Haurien d’estar clares. Cada administració sap el que ha de fer. El Govern d’Espanya va introduir un conjunt d’ajudes que estan arribant als ciutadans, tot i que no tan ràpidament com s’esperava. És important reconéixer que no podem caure en l’autocomplaença i pensar que tot el que fem està sempre ben fet. Sempre hi ha espai per a millorar, sobretot en situacions d’emergència. És urgent augmentar la velocitat en la distribució d’ajudes, ja que molts ciutadans s’han vist afectats per la pèrdua de propietats i béns materials. Tots tenim amics o coneguts que ho han passat molt malament a causa d’aquesta situació. Cal recordar que els governants tenen l’obligació d’atendre, comprendre i donar resposta a les necessitats dels ciutadans en moments difícils. És lamentable i preocupant quan es produeixen actuacions irrespectuoses en la política local, com ara insultar o difamar altres persones, en lloc de centrar-se a resoldre problemes reals. Aquest tipus de comportament pot minar la confiança en el sistema i provocar descontentament ciutadà. És necessari que els polítics actuen amb responsabilitat i respecte en tot moment per mantindre la integritat del sistema polític. En resum, és crucial que les administracions actuen amb transparència, eficàcia i empatia en la gestió de les ajudes i en la resolució dels problemes dels ciutadans. Cal evitar comportaments inadequats i centrar-se en les necessitats reals de la ciutadania per mantindre la confiança i el suport en el sistema polític i administratiu.
–Però, realment, els dos governs poden arribar a coordinar-se?
–Sí, estic plenament convençut que ha de ser així, no pot ser d’una altra manera. Ara mateix estem plens de trabucaires, i això és un problema. Hi ha gent que, per al dia de la dana, fa servir allò que utilitzen en les festes de moros i cristians, quan tots porten els trabucs. És una situació que sembla que es repeteix en l’àmbit polític, perquè qualsevol moviment que fa el Govern d’Espanya és contestat ràpidament i de manera agressiva. Fa molta pena, perquè l’ideal seria que es pogués donar la mà i trobar una solució pacífica. Però, què podem fer? Què puc fer jo? Què pot fer vosté? Bé, hi haurà temps per a la crítica política, però el que realment cal és intentar entendre’ns i obrir espais per al diàleg.
–I la relació amb el vicepresident Francisco José Gan Pampols?
–El conec fa molts anys. És un home amb una qualificació i una preparació de prestigi. L’he conegut bé i ha estat un dels responsables de les nostres forces armades. S’ha dedicat a missions molt complexes i complicades, i ha prestat uns serveis excel·lents a l’Estat. A més, és un home amb una gran capacitat de comunicació. Parla perfectament valencià, anglés, francés, i fins i tot castellà.
–A parer teu, quan tornarem a estar físicament en una situació semblant al dia 28 d’octubre?
–Ens costarà anys. Les presses en una emergència són males conselleres. Les presses per a donar respostes en l’emergència i per a planificar projectes urbanístics són el camí cap al fracàs. Necessitem pensar i repensar, necessitem contactar amb les societats que viuen i conviuen a l’àrea central d’influència de la dana. Hem de parlar amb els responsables dels moviments socials que hi ha, amb els empresaris d’aquesta zona, i donar una resposta ben reflexionada. Tots tenim veu, tots els partits tenen capacitat d’opinar, igual que els alcaldes. No conec cap alcalde que, quan cal parlar, haja de cridar o alçar la veu: simplement cal parlar i explorar totes les opinions, de tots els colors polítics, sense excepció. Sí, aconseguirem estar bé com el 28 d’octubre, però en alguns anys. Hem de donar temps a cada obra. Cal pensar en l’immens desafiament que tenim davant. Tindrem recursos econòmics, planificarem bé, els alcaldes han de buscar solucions administratives el més ràpid possible… La delegada del Govern, Pilar Bernabé, està encabotada a reduir els procediments administratius, ja que els ajuntaments tenen un problema ara: perquè el que en té, té un enginyer, un arquitecte, un secretari, un interventor, un administratiu…, però encara així no tenen suficients eines per a gestionar totes les obres que cal desenvolupar. Per això, la Diputació de València i la Generalitat han d’agilitar tota la paperassa. Necessitem que les institucions ens ajuden a minimitzar la burocràcia. Tot això és essencial per poder actuar de manera efectiva i àgil.
Revista número 509, pàgs. 16-19. Gener 2025.
