Tens 0 productes a la teua cistella
Segons el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el significat de tempir és: ‘aigua de pluja que, absorbida per la terra, la deixa en un bon estat d’humitat’. Si ara busquem saó, és el ‘grau d’humitat d’una terra, suficient perquè produïsca fruit, especialment després d’haver plogut’. És el mateix? Nosaltres volíem entrevistar el president d’El Tempir, Josep Escribano, i la veritat és que ens semblar una persona encantadora, farcida d’una creença absoluta en la seua terra i el seu país. Vam quedar a la mitjan camí, a Xàtiva, una vesprada calorosa, com ho solen ser totes en aquesta ciutat socarrada per la calor i per la burrera d’algun rei. La conversa fou fluida i amena. No trobàvem el moment de finalitzar-la, però l’espai de la revista sempre és finit. Vaja per endavant que vam descobrir una d’eixes persones bones que és creuen el que fan i que fan el que creuen.
–Per què es va crear El Tempir?
–La ciutat d’Elx té referents importants de la recuperació lingüística i cultural. Entre ells destaca Antoni Bru, figura clau del republicanisme valencià, que a partir de l’any 60 reprén una acció cívica a favor de la llengua i de la cultura. A més, comencen els cursos de llengua de Carles Salvador, també hi ha un moviment de recuperació de la cançó popular de la ciutat… També s’ha de tenir en compte que en l’època de la preautonomia tenim un conseller, Josep Lluís Barceló, que és una xamba perquè amb ell comença el primer pla d’introducció del valencià a l’escola. I a banda, Elx és un dels primers llocs on a les escoletes es fa immersió lingüística. Totes les energies de la gent que havia estat treballant va donar lloc a l’aparició d’El Tempir. Per tant, El Tempir és una entitat creada en 1993, amb un nom ben significatiu que significa saó (es tria aquest mot perquè solament es diu a Elx i a Girona). Per tant, el que vol dir és ‘terra humida, preparada, conreada perquè done els seus fruits’, i al mateix temps fa referència a un terme lingüístic: al sud no tenim un conflicte entre valencià i català; ací el conflicte és, o valencià o castellà.
–I quin és el seu objectiu?
–Té un triple objectiu. El primer és la defensa i la promoció de l’ús del valencià a la ciutat d’Elx. No és tan sols una qüestió de resistència, sinó també d’acció propositiva. Moltes vegades ens dediquem a resistir i no som capaços d’actuar de manera assertiva. De la mateixa forma que hem tingut una resposta frontista a la política lingüística del PP, hem generat accions propositives com la campanya «M’agrada el valencià». El segon punt és que nosaltres vivim al sud, i la línia Biar-Busot, malgrat ser imaginària, continua demostrant que som valencians de segona tongada. Entenem que la gent de València, quan mira cap al sud, pense que això o està perdut o està castellanitzat. És veritat que Alacant també ha tingut un gran procés d’immigració castellana i això el que fa es desvirtuar la imatge que es té del sud. A Elx també es fa. Però també tenim poblacions com Crevillent o Monòver que perfectament podrien estar en una comarca central, amb un percentatge de valencianoparlants molt alt. La realitat lingüística del sud és molt heterogènia, i per això El Tempir tracta d’encarrilar-se en el projecte del sud i veure com articulem aquest conjunt de territori valencianoparlant i recuperar el seu sentit cultural. Perquè mai hem deixat de ser valencians. Hi ha una diferència: al sud som valencians si parlem valencià, mentre que els qui viviu a València sou valencians pel fer d’haver nascut allà, independentment de si parleu o no valencià.
–I els habitants d’Elx que no parlen valencià, què són?
–Nosaltres defensem la visió valenciana de la realitat del sud, ja que l’altra identitat a la qual es pot optar és l’alicantinismo. Cal reivindicar la valencianitat lingüística i cultural del sud i defensar-la perquè hi ha gent que dia a dia viu en valencià.
–Costa crear lligams entre el sud?
–Sí, perquè Elx és una ciutat molt gran i hi ha nuclis poblacionals amb la seua identitat particular. En el nostre paper com a entitat, nosaltres hem dut la bandera de «som sud, som valencians», perquè hem de reivindicar l’orgull de ser valencians i de ser del sud. I, reprenent la pregunta anterior, el tercer objectiu d’El Tempir és que el sud faça la seua aportació a la reintegració en el conjunt del País. Cal saber que entre Alacant i Elx hi ha un nucli poblacional de més de 550.000 habitants; per tant, hem de reequilibrar el conjunt del País respecte de València.
–Teniu dades de l’ús del valencià?
–El percentatge mitjà de la ciutat d’Elx està en el 30 %, però tenim barris que estan al 50 %. Entenem que amb una política lingüística adequada podem tenir més de la meitat de la població d’infantil i primària en immersió, sense cap tipus de problema. Perquè a Elx no hi ha un ambient en contra del valencià; el que hi ha és indiferència. I això, ben treballat, podria girar la ciutat. Per exemple, som l’única ciutat del País que té la retolació urbana únicament en valencià, i això és molt important.
–Per tant, no podem entendre el País Valencià si no mirem cap al sud.
–Per guanyar el País cal guanyar València, però per guanyar València cal guanyar el País, i ací ens necessitem els uns als altres. I el sud pot fer una aportació de reequilibri en el tauler d’escacs valencià. Parlem d’aportacions positives, no fem victimisme.
–Dins d’eixa aportació positiva, El Tempir tanca pel sud el País?
–Clar, nosaltres som el sud, i això marca. Estem orgullosos de ser d’Elx, però mai ens oblidem del conjunt del sud. S’ha de tenir en compte que la cultura valenciana meridional és bilingüe, però el valencià ha de ser la llengua de comunicació, d’integració dels nouvinguts i de cohesió social.
–I en tota la tasca que esteu fent, quines funcionalitats trobeu en Internet?
–Per a nosaltres és fonamental. Hem de fer arribar el nostre missatge, i la gran virtut de les xarxes socials és que el pots fer arribar a tot arreu. Per exemple, amb la campanya «M’agrada el valencià», que ha estat viral, ens hem acostat als joves.
–Quin paper hi fan els joves?
–Per a nosaltres el seu paper és fonamental: són la gent del futur i els hem d’educar en la tolerància, en la normalitat. I la normalitat és que som un País amb dues llengües. Primer hem de crear el coneixement, perquè si no hi ha coneixement no n’hi haurà ús.
–I el paper dels majors?
–Els majors el que han de fer és transmetre l’estima pel valencià. Però hem de fer que els joves no vegen el valencià com una cosa de persones majors, i, clar, quan van a comarques com la Vall d’Albaida la realitat xoca profundament perquè el valencià és la llengua habitual del carrer.
–Elx salvarà Alacant?
–El sud ha de salvar Alacant. Elx és el referent per a totes les terres del Vinalopó. El simple fet que la retolació estiga en valencià a Elx ha fet que moltes poblacions del voltant la posen. Si Elx recupera eixa estima per la valencianitat i és un model d’exemple i coherència, serà un model a seguir per a tota la via del Vinalopó i un model de convivència per al Baix Segura. Això ens ajudarà a fer de tallafoc cap a la ciutat d’Alacant, obligant-la a retrobar-se en la seua valencianitat.
–Però, eixa normalitat de la qual parla potser siga perquè no vau viure la Batalla de València?
–És que nosaltres no tenim eixe conflicte. Per a Elx, la ciutat de referència és Barcelona, no València. Els empresaris sempre han parlat en valencià a Barcelona i no han tingut cap tipus de problema. Mai hem tingut conflicte en la denominació de la llengua; el conflicte és, o parlem valencià o castellà.
–Elx podria ser la capital de la província?
–No crec que la gent d’Elx desitge ser capital de província; no aspirem a això. Sí que aspirem a ser la capital cultural valenciana del sud.
–I de cara a la realitat més immediata, els últims resultats electorals poden ajudar a la tasca d’El Tempir?
–Crec que els últims resultats són una alenada per a tots perquè pensem que podrem fer la feina sense que ens posen pals a les rodes. Tenim quatre anys per davant per a establir una base sòlida del projecte que volem per al País i per al sud. Nosaltres hem de continuar fent la nostra feina; si el canvi és una espenta en el camí que nosaltres treballem, perfecte.
–Per tant, com veu el futur de la comarca?
–Crec que amb el canvi, tot l’entramat cívic que havia estat expulsat dels espais comuns tornarà. El sector cultural del sud s’ha buscat la vida com ha pogut, quan ha tingut una administració que ha treballat a la contra. Amb el canvi respirem, perquè podem continuar fent feina sense pals a les rodes.
–Ja per finalitzar, com definiria el Baix Vinalopó?
–Per a mi, la meua comarca és brillant: té unes potencialitats increïbles culturalment, lingüísticament, econòmicament… Tenim gent molt brillant, tenim uns espais naturals preciosos, comptem amb un teixit industrial impressionant… Veig el Baix Vinalopó prometedor.
Entrevista publicada al nº 406, corresponent a juliol-agost de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar
