La revista degana en valencià

Entrevista a la consellera Rosa Pérez Garijo

18/10/2019

«Taula és el cas que va nugar tota la corrupció del Partit Popular»

«En política, si deixes de fer alguna cosa per por o per interés, has d’anar-te’n a ta casa»

«La Generalitat ha de tindre els recursos necessaris per a portar endavant les polítiques que milloren les condicions de vida de la ciutadania»

«L’extrema dreta és el resultat que no s’han fet polítiques de memòria democràtica»

Havíem quedat amb Rosa Pérez al seu despatx, a l’edifici de «La Cigueña», que està en obres. En entrar a l’espai de treball de la consellera, amb vistes a l’Albereda, notes una certa tranquil·litat i intueixes que es treballa i amb molta il·lusió, la mateixa que et transmet ella, sempre amb una mirada directa, un somriure a la cara i als ulls. Et fa notar que està contenta per la nova responsabilitat que ha assumit i amb ganes, amb moltes ganes d’aportar el seu treball al Govern del Botànic i més encara a la societat valenciana. Com a anècdota, direm que vam fer l’entrevista on estava l’antic paritori de la clínica, just on va nàixer un dels dos entrevistadors.

Honorable consellera Rosa Pérez; sona bé: s’ho podia imaginar?
–La veritat és que no, però a veure, sí que hi ha una cosa que és que jo sempre he sigut militant, vinc del moviment estudiantil, he sigut coordinadora de Joves d’Esquerra Unida i sempre saps que estàs. Primer vaig ser regidora, després diputada provincial i, per qüestions de la vida, he arribat fins ací però no era el que pensava que passaria.

–Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica: no són moltes coses?
Realment som la conselleria més xicoteta. No són moltes coses perquè totes tenen un nexe en comú, totes són qualitat democràtica. Si haguérem de posar un nom que ho englobara tot, seria Qualitat Democràtica, perquè vol dir tindre una democràcia més àmplia, més forta, més real.
Nosaltres tenim una democràcia que és molt jove, que té una desafecció per banda de la ciutadania molt important i, per tant, el que cal és, precisament, enfortir eixa democràcia. Per això és molt important la transparència, que la gent puga accedir ràpidament a tot el que està fent l’administració i que comparen amb el govern de la dreta, quan es va instaurar la corrupció com a mode de fer política. I contra això, la transparència perquè, com que a la dreta li agrada molt fer veure que tots i totes som iguals, cal que la ciutadania s’adone que tots i totes no som iguals ni venim a fer el mateix. Nosaltres venim a fer les coses de forma absolutament diferent: davant la seua corrupció, la nostra transparència, la participació… Formem part d’un govern i cal que el govern es nodrisca del que vol aportar la ciutadania.

–No ha tingut mai la sensació d’estar al capdavant d’una conselleria «maria»?
–No, la veritat és que no, jo no la tinc. Tal vegada d’ací a mig any sí, però de moment jo no la tinc. Crec que les competències que porte són de pes, són importants i esperem poder fer moltes coses. És molt transversal.

–Dona, coordinadora general d’Esquerra Unida del PV i també en la Direcció Federal d’EU: moltes responsabilitats?
A veure, jo sempre dic que soc la coordinadora d’Esquerra Unida, que no és el mateix que ser una secretària general. La diferència entre els partits que tenen secretaris generals i els que tenen coordinadores és que una coordinadora coordina un equip de treball. Per tant, l’important és tindre un bon equip. És el mateix que en aquesta conselleria: jo soc la consellera, però també tinc un equip. Aleshores, si saps rodejar-te de bons equips i saps fomentar el treball en equip, tot funciona. Jo sempre ho dic: quan es treballa bé no se suma el treball, sinó que es multiplica. I mira el que hem aconseguit en Esquerra Unida, amb una direcció en poc més d’un any.

–Què és el que li agradaria aconseguir mentre estiga de consellera?
Pense que quan u passa per una institució, quan se’n va per la porta ha de dir «i jo què he fet?, què he deixat?». Crec que s’han fet moltes coses en Transparència, i cal continuar. M’agradaria que en eixir per la porta puga dir que hem avançat molt en participació.

–Per cert, participació política i partits polítics no són incompatibles?
No, en absolut. Penseu que jo vinc d’Esquerra Unida, que és un moviment polític i social. Nosaltres, precisament, sempre hem dit que ens agradaria ser la veu dels moviments socials a les institucions i sempre hem fet un treball amb el teixit social.

–La resta dels companys i companyes de l’Executiu, li faran cas? Vosté és la consellera «transversal»…
–A nosaltres, ens agradaria. Ara, per exemple, estem treballant en una Guia de participació, i el que estem fent és parlar amb totes les conselleries per veure els mecanismes de participació que tenen cadascuna, perquè moltes vegades hi ha mecanismes però la ciutadania no els coneix. Està clar que cal implementar molts més mecanismes de participació, però nosaltres el que volem és que n’hi haja en totes les conselleries. Ara estem en el moment d’avaluar què tenim per fer la guia, i en eixa línia anar treballant.

–Parlem un poc del passat immediat. Com recorda el seu pas, des d’un punt de vista de la gestió, per la Diputació de València?
–Jo sempre parle del meu pas per la Diputació amb dues etapes totalment diferenciades, quan la Diputació semblava dues institucions distintes. Els quatre anys d’oposició varen ser durs perquè, a més, considere que vaig tindre una oposició molt en solitari. Jo m’havia marcat un objectiu perquè, a més els meus companys i companyes m’havien triat, i perquè nosaltres sospitàvem que la Diputació era un focus de corrupció absoluta, i és així que des del primer dia em vaig dedicar a investigar i finalment l’objectiu va eixir quan va esclatar tota la corrupció del Partit Popular. Varen ser quatre anys durs, he hagut d’aguantar moltes coses. I després quatre anys distints, en què vaig ser govern; ha sigut una experiència molt bona: érem quatre partits en el govern que hem treballat molt bé, hem sabut gestionar les diferències, respectar-nos, empatitzar, negociar inclús les diferències i crec que hem fet un treball molt bo en la Diputació.
Hem fet molta feina: de memòria històrica, de restes del passat, unitats didàctiques perquè els estudiants conegueren el que havia passat anteriorment, línies de subvenció, memòria a les biblioteques…

–Tancar un teatre (l’Escalante) deu ser dur per a una dona d’esquerres…
–Jo no l’he tancat; jo portava la gestió del contingut. La gestió del patrimoni era Pepe Ruiz, el responsable; jo no el tanque. Nosaltres després ens hem encarregat de buscar altres espais. Nosaltres multiplicàrem per quatre les produccions. Abans el que es feia, des de Teatres de la Diputació, era una producció anual i nosaltres n’hem fet tres cada any, i a més hem produït també, conjuntament amb l’Institut Valencià de Cultura, pel Teatre Principal, teatre que també hem gestionat. Crec que s’ha fet un molt bon treball a pesar de no tindre un espai.

–Si dic «Taula», què li ve al cap?
–La denúncia que jo vaig presentar a la Fiscalia Anticorrupció el 30 de juliol del 2014.

–Vosté va ser l’inici del final d’una època?
–Pense que sí, crec que hi ha hagut altres causes com el cas Cooperació, però Taula és el cas que va nugar tota la corrupció del Partit Popular perquè ja no es podia parlar de fets aïllats. Recorde les gravacions en què «la banda» deia que l’important era guanyar la Diputació perquè des d’ella podien seguir triomfant.

–A més d’escorcollar-li el seu despatx, va arribar a tindre por en aquella època?
–No he volgut pensar-ho molt. Hi ha molta gent que m’ho ha dit, fins i tot de grups pròxims a ells. M’han arribat a dir que tinc dues xiquetes xicotetes…, però jo sempre pense que en política, si deixes de fer alguna cosa per por o per interés, has d’anar-te’n a ta casa. Jo estava allí per fer això, era el que tocava fer i ho vaig fer, i no has de pensar en les conseqüències.

–Per cert, ja podem saber com li van arribar les gravacions que després es van convertir en best-seller?
Secret de sumari.

–Tornem al present: la situació econòmica, la falta de diners per a finançar el govern autonòmic, afecta la qualitat democràtica?
Per descomptat que sí. Les institucions, i en aquest cas la Generalitat, han de tindre els recursos necessaris per a portar endavant les polítiques que milloren les condicions de vida de la ciutadania.

–Com veu vosté, des de dins, la salut del Govern del Botànic?
–La veig bé, això no significa que tots hàgem de pensar sempre exactament igual. El que s’ha de saber és dialogar, consensuar i gestionar les dissidències.

–Funciona bé l’engranatge? S’avança en el projecte?
–Jo veig que sí. Ara bé, jo soc la que acaba d’arribar-hi. I encara que hi hagen arribat més persones, són de partits que ja han estat en el govern.

–Per què és possible al País Valencià un govern com el nostre i no a Madrid?
–Crec que ací veníem de 20 anys del Partit Popular, on les forces d’esquerra tenien molt clar que havíem de fer un govern estable per pegar-li la volta a les polítiques del nostre territori. I es va tindre clar des del primer moment. Tots sabem que les negociacions són un estira-i-arronsa, però des de la convicció de tots els qui estaven a la taula que eixe acord aniria endavant. Les negociacions sempre són dures. El problema de l’Estat espanyol és que el senyor Pedro Sánchez no ha tingut mai la intenció d’arribar a un govern de coalició perquè a l’Estat no existeix encara el costum, la filosofia, de governar en coalició perquè hem estat, al llarg de molt de temps, en un sistema bipartidista i governava l’un o l’altre, i si era necessari feien acords puntuals. Però ara ja no estem en eixa situació i Sánchez vol governar en solitari.

–Per cert, tindrem noves eleccions generals o govern a Espanya?
–Jo voldria que hi haguera govern, però malauradament apostaré per les eleccions.

–Com valora vosté l’aparició de l’extrema dreta i la normalitat amb què l’abracen els altres dos partits de la dreta espanyola?
–L’extrema dreta és el resultat de no haver fet polítiques de memòria democràtica. En aquest país hem tingut quaranta anys de repressió franquista, d’una guerra civil provocada per un colp d’estat en contra d’un govern elegit democràticament i el 90 % de la població no sap el que ha passat en aquest país. Per què ix l’extrema dreta? Perquè no hem contat el que ha passat; això és inassumible en altres països. A Alemanya tot el món sap el que va passar, o a l’Argentina, a Xile… Hi ha un desconeixement de la nostra història molt gran i per això nosaltres férem, en l’altra legislatura, un treball de memòria a l’escola perquè és molt important que els xiquets i les xiquetes estudien el que va passar perquè no es repetisca. Ací no s’ha fet, i eixa anormalitat ve per no haver fet polítiques de memòria democràtica.

Per què la dreta mai no té problemes per a pactar, per a repartir-se el poder, i l’esquerra sempre està…
–L’esquerra és més crítica. Crec que hi ha coses que estan canviant i que han de canviar molt més. Ací estem quatre partits en el govern, en molts ajuntaments ja han governat en aquests darrers anys i estem intentant fer-ho a l’Estat espanyol. El problema és que Pedro Sánchez vol governar en minoria.

 

Entrevista publicada al número de setembre 451

Inscriu-te al nostre butlletí

Top