La revista degana en valencià

Entrevista a la ministra Isabel Celaá

17/03/2021

«És la pedra angular per a la transformació i modernització del sistema educatiu»

«És una llei de futur, fruit d’un gran treball de tota la comunitat educativa, que ha participat àmpliament en la seua elaboració»

«És impossible arribar a acords entre els qui volem garantir els drets de tots i aquells que només pensen de cuidar el benestar d’alguns»

«L’important és que la llei ha sigut consensuada amb la comunitat educativa»

«No tenim temps per a campanyes, sinó per a protegir els drets de tots els ciutadans i totes les ciutadanes i aconseguir que ningú es queda arrere»

«Em preocupa que un partit de govern com és el PP faça veure que boicotejarà una llei aprovada democràticament»

«El que no es pot consentir és que els centres sostinguts amb fons públics estiguen sotmesos a desigualtat»

Després dels articles que formen aquest Quadern dedicat a la nova llei d’educació, volíem entrevistar la persona que ha donat nom a la llei, la «Llei Celaá». Eren moltes la preguntes que calia fer-li. I, certament, ella no s’ha amagat en les seues respostes, ni molt menys. La ministra desgrana les idees, el camí que ha recorregut la llei, les diferències amb altres dʼanteriors i, també, desmunta algunes de les afirmacions dels partits de dreta. Amb suavitat i elegància, però amb contundència.

–Ministra, per què feia falta una nova llei d’educació?

La LOMCE era una llei per a una societat que ja no existeix. La LOMLOE no sols és absolutament necessària, sinó també urgent. La LOMCE va ser aprovada per la majoria absoluta del PP, però també en soledat absoluta ja que va suscitar el rebuig unànime de tots els grups de l’oposició, que es van comprometre a derogar-la quan fora possible. A més, la va rebutjar el 80 % del professorat. Ha sigut una llei molt nociva, ja que va augmentar el nivell de repeticions i va reduir les titulacions en ESO i batxillerat. Era una llei elitista, amb itineraris excloents, programes de baix nivell educatiu, dos títols diferents i fins i tot incorria en errors tècnics, era un galimaties jurídic. La LOMLOE és una llei plural que reverteix totes eixes tendències, al mateix temps que se sosté en els principis d’equitat, inclusió i excel·lència. És la pedra angular per a la transformació i modernització del sistema educatiu.

–Sembla habitual que cada govern haja d’aprovar una llei d’educació…

El Partit Popular només aprova lleis educatives quan compta amb majoria absoluta. Ni l’LRU de 1983, ni la LODE del 85, la LOGSE del 90, la LOE de 2006…, cap llei socialista va meréixer el suport del PP. Sempre s’han autoexclòs del debat educatiu i utilitzen l’educació com a arma política.

–Aprovada i publicada la llei, què és el que més li agrada?

És una llei que es fonamenta en el binomi d’equitat i d’excel·lència, que permet que cada alumne desenvolupe el seu talent al màxim de les seues capacitats, independentment dels seus condicionaments d’origen. Un xiquet pot entrar vulnerable a l’escola, però no podem consentir que n’isca vulnerable. I l’escola ha d’assegurar que desenvolupe tot el seu talent. No podem permetre’ns una pèrdua de talent com la que estem tenint, amb un 17 % d’abandó escolar primerenc. Necessitem reduir eixa taxa, i això ho aconseguirem amb els reforços necessaris perquè a l’esforç de l’alumne se suma l’esforç del sistema. És una llei de futur, fruit d’una gran faena de tota la comunitat educativa, que ha participat àmpliament en la seua elaboració.

–De segur també que hi ha objectius que no s’hi han incorporat. Què se’ls n’ha quedat fora?

Tenim molta faena per davant. Com li deia, la LOMLOE és la pedra angular sobre la qual es basa la transformació del sistema educatiu, i ara hem de treballar en el seu desenvolupament. Hem de reformar el currículum perquè siga més competencial i menys enciclopèdic. Avançarem en la digitalització de tot el sistema d’ensenyament. La llei ens dona també un any per a desenvolupar la carrera professional docent, i també estem elaborant una nova Llei de Formació Professional que, juntament amb un ambiciós Pla de Modernització que ja està en marxa, permetrà que aquests ensenyaments siguen un motor d’ocupació juvenil i desenvolupament personal.

–Els socis de govern, li ho han posat molt difícil?

Ho he dit moltes vegades: aquest és un govern format per dos partits diferents amb trajectòries i cultures polítiques molt diferents, però que saben arribar a síntesis per a desenvolupar polítiques progressistes que redunden en benefici de la ciutadania. La política és l’art del possible, la manera de buscar el denominador comú. Es pot pensar de manera diferent, però cal saber aconseguir objectius comuns i això s’ha assolit durant la tramitació parlamentària de la llei, que s’ha enriquit amb les aportacions de nombroses forces polítiques també, per descomptat, dels nostres socis de govern d’Unides Podem.

–I no ha estat possible arribar a un consens general amb la resta de forces polítiques. Per què?

Aquesta llei arriba amb el suport de set forces polítiques de diferent índole en el Congrés i deu al Senat, quan la LOMCE, com li dic, només va tindre el suport del Partit Popular. No és cert que no s’hagen buscat acords amb les altres forces polítiques. La veritat és que tant el PP com Ciudadanos s’han autoexclòs del debat. A més, és impossible arribar a acords entre els qui volem garantir els drets de tots i aquells que només pensen de cuidar el benestar d’alguns.

–Creu que arribarà algun moment que l’educació serà un tema de consens, que estiga blindada davant qualsevol canvi de govern? Serà possible?

La LOMLOE està a favor de tots, no en contra de ningú, perquè és una llei que garanteix el dret a l’educació de tot l’alumnat, entés no sols com l’accés a l’escola, sinó com la permanència en el sistema i el desenvolupament del talent. En els aspectes purament educatius estem tots d’acord: és necessari reformar el currículum, modernitzar l’FP, desenvolupar la carrera professional docent, digitalitzar l’educació… El problema sorgeix quan s’utilitza l’educació com a arma política, quan s’abandona el debat educatiu per buscar punts de confrontació i no d’acord. I això és el que fa la dreta. La LOMLOE ha sigut aprovada per una àmplia representació del Parlament, per majoria absoluta no d’un partit sinó per la suma de molts que representen una amplíssima majoria d’espanyols. És pura democràcia.

–Per què en molts països d’Europa sí que s’aconsegueix i ací no?

En realitat, hi ha molt més consens del que es diu, almenys en els temes purament educatius, que són els que ens interessen, com la necessitat de tallar l’excés de repetició, la lluita contra l’abandó escolar primerenc i l’impuls a la formació professional. En tots aquests temes avançarem. A més, el vertader pacte educatiu d’Estat és l’article 27 de la Constitució, les posicions de la qual recull plenament la llei.

–La veritat és que s’ha convertit en el blanc de tota la dreta social i mediàtica. És un mèrit o un demèrit?

No soc la primera titular de la cartera d’Educació a la qual li ocorre això. S’han difós moltes informacions interessades i interpretacions molt equivocades, però l’important és que la llei ha estat consensuada amb la comunitat educativa, ha rebut el suport de la majoria absoluta de les dues cambres i ara treballarem en el seu desenvolupament per garantir els drets de tots. Ara toca treballar en l’aplicació de la llei i avançar cap a un sistema educatiu més equitatiu, inclusiu i d’excel·lència. Això és l’única cosa que ens preocupa.

–Vosté no té la sensació que la dreta espanyola sap muntar campanyes en contra de…, molt millor que l’esquerra, que el govern?

El temps passa molt de pressa i les informacions se succeeixen de manera vertiginosa, per això potser no recordem que el govern es va constituir fa a penes un any i estem governant en condicions molt complexes. No tenim temps per a campanyes, sinó per a protegir els drets de tots els ciutadans i totes les ciutadanes i aconseguir que ningú es quede arrere.

–Creen una estratègia i la repeteixen mil vegades…, i ja tenen els seus seguidors eixint al carrer i els mitjans de comunicació.

Acabem de veure un exemple molt perillós als Estats Units. Desgraciadament, ni Europa ni el nostre país són aliens als populismes. Per això només podem combatre’ls amb més democràcia, i la desinformació no cap en democràcia.

–L’intent de boicotejar la llei, que ja ha anunciat la Comunitat de Madrid, com el valora?

Em preocupa que un partit de govern com és el PP faça veure que boicotejarà una llei aprovada democràticament. I dic faça veure perquè, en realitat, és només aparença. Madrid ha presentat com un boicot polític un mer procediment administratiu, com és l’admissió d’alumnes, que sempre s’ha fet en les mateixes dates. En qualsevol cas, estem en un Estat de dret i les lleis han de complir-se. No puc imaginar-me que una comunitat autònoma determine no complir una llei orgànica, aprovada per majoria absoluta en les dues cambres.

–Quin paper està jugant l’Església catòlica en la campanya en contra de la llei?

Això hauran de dir-ho els seus representants, perquè jo ho desconec. Sí que he vist en alguns col·legis concertats catòlics, no en tots, com s’ha fet campanya contra la llei a les aules i als patis, fins i tot en horari lectiu i utilitzant menors. Això em sembla molt preocupant, perquè l’escola ha d’estar al marge de qualsevol manipulació ideològica.

–Al final, és una lluita per mantindre uns privilegis?

En aquests anys s’han comés alguns excessos que la nova legislació corregirà. És molt important situar l’equitat i l’excel·lència en el centre del sistema per no deixar cap alumne o alumna arrere. És necessari corregir els desequilibris que s’han produït durant els anys de govern del PP.

–Per cert, creu vosté que el Concordat amb el Vaticà caldria modificar-lo?

Eixa és una qüestió que no em correspon valorar. El que sí que puc dir-li és que els acords entre Espanya i la Santa Seu s’han respectat escrupolosament en la nova llei.

–Ens pot argumentar si la llei recull allò que repeteixen insistentment?

  1. El castellà desapareixerà, o quasi, dels centres educatius en moltes comunitats autònomes:

La LOMLOE és la més garantista de tota la legislació educativa en relació a la llengua. Afirma que les administracions educatives garantiran que tot l’alumnat reba l’ensenyament en castellà i en les llengües cooficials de conformitat amb la Constitució i els estatuts d’autonomia. Al final de l’ensenyament obligatori tots els alumnes han de tindre un ple domini del castellà i de la llengua cooficial corresponent. I la legislació estableix que els centres hauran d’adoptar mesures compensatòries perquè es complisca. Això és veritablement lʼimportant des del punt de vista pedagògic, que s’estableixen mesures compensatòries perquè tot l’alumnat tinga plena competència en totes dues llengües.

  1. S’eliminaran els centres d’educació especial:

Aquesta faula m’ha dolgut especialment perquè ha generat molta inquietud i angoixa en famílies amb fills i filles amb discapacitat, que ja viuen una situació difícil. En cap cas la llei preveu tancar els centres d’educació especial; vull ser molt clara en aquest tema i repetir-ho totes les vegades que faça falta. El que la llei indica és que, en un termini de 10 anys, de manera progressiva, el Govern ha de dotar els centres ordinaris amb els mitjans necessaris per a atendre els alumnes amb discapacitats en les millors condicions possibles. L’objectiu és garantir el dret de tots i totes a ser escolaritzats en un centre ordinari en les millors condicions. Més del 80 % de l’alumnat amb discapacitat està escolaritzat en centres ordinaris i moltes vegades no tenen el suport ni els mitjans necessaris per a desenvolupar al màxim el seu potencial. Moltes altres famílies no poden escolaritzar els seus fills en aquests centres precisament per falta de recursos, la qual cosa ha provocat diverses condemnes judicials i de l’ONU a Espanya.

La llei busca una educació inclusiva i atorga als centres d’educació especial una funció addicional: la de ser centres de referència perquè tenen acumulat un patrimoni en termes de coneixement que servirà per a assessorar la resta de la xarxa educativa. A més, la LOMLOE dona també veu a les famílies en el procés d’escolarització dels fills i filles amb discapacitat. Novament, es tracta de garantir els drets de tots sense exclusió.

  1. L’educació concertada està en perill:

El primer que vull dir és que no tota la concertada és igual. Cada vegada que un govern socialista projecta una nova llei d’educació, la dreta utilitza aquesta falsa idea d’atac a la concertada. La veritat és que l’ensenyament concertat ha estat des de la seua implantació en nivells molt homogenis, entorn del 25-27 %. L’educació pública és l’eix vertebrador del sistema, i el que no es pot consentir és que els centres sostinguts amb fons públics estiguen sotmesos a desigualtat. La concertada està perfectament integrada en la LOMLOE. El que fa la llei és corregir alguns excessos i desequilibris que s’havien anat incorporant i que generaven desigualtat d’oportunitats.

  1. La lliure elecció dels centres educatius desapareix amb aquesta llei:

En la llei s’afirma la llibertat d’ensenyament i es defineix que la prestació del servei públic es realitza a través dels centres públics i dels privats concertats. Això és afirmar la llibertat de les famílies. La LOMLOE està en el pacte constitucional, en l’article 27 de la Constitució que garanteix el dret a l’educació i la llibertat d’ensenyament. I, a més, retorna la participació activa a les famílies en els consells escolars. És paradoxal que qui més diu defensar la llibertat de les famílies els llevara la veu en els consells i les deixara reduïdes a meres convidades de pedra.

–Tornem a la llei: creu vosté que és aplicable, que podrà ser una realitat?

La llei ja és una realitat. Ha estat aprovada per les dues cambres i publicada en el BOE per a la seua entrada en vigor. Ara treballarem en lʼaplicació, seguint el calendari previst. El futur del nostre país necessita una gran transformació del sistema educatiu. No podem esperar més.

–Per poder implantar-la, es comptarà amb els recursos econòmics i professionals necessaris?

Aquest Govern ha posat l’educació en el centre de totes les seues polítiques i ha aprovat, en conseqüència, la major inversió en educació de la història, amb un increment del 139 % del pressupost educatiu en 2021 respecte de l’any anterior per tal de fomentar l’equitat i l’excel·lència escolar. És un clar senyal del compromís de l’Executiu amb l’educació, perquè és el futur del nostre país. La dreta va retallar en educació, especialment en la pública. Aquest govern inverteix com no s’ha fet mai en educació. La diferència és abismal.

–Fins al 2023, quina cronologia d’implantació tenen prevista?

Moltes mesures començaran a implantar-se en el curs 2021-2022, com és el cas de la participació i les competències del Consell Escolar, l’admissió d’alumnes o l’autonomia dels centres escolars. En el curs 2022-2023 entraran en vigor les modificacions en l’avaluació i promoció de curs i les condicions de titulació. Les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, els objectius i programes d’educació s’implementaran gradualment al llarg d’aquests dos cursos, tal com s’estableix en el calendari d’implantació.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top