La revista degana en valencià

Entrevista a La Repartidora: «Açò funciona perquè creiem en el que estem fent»

«El lector trobarà ací llibres que no veurà en altres llibreries de la ciutat de València»

«Hi havia una antiga dita que deia que en comptes de dir “ja vindrà la Revolució” deien “ja vindrà la Repartidora i els rics de hui seran els pobres de demà”. Era una manera de dir “ja es farà justícia”»

Al barri de Benimaclet de la ciutat València es veuen cada vegada més bars i cada vegada menys fruiteries. Potser és el signe dels temps, que deia aquell, o una simple impressió de passejant –eixa paraula que sona tan malament que els francesos es veieren obligats a inventar flâneur. La ciutat canvia i no sabem si per a millor. N’hi ha qui diu que una fruiteria és ja una ingenuïtat. D’altres que no, i que la gentrificació ens farà a tots turistes en la nostra pròpia terra. Qui diu fruiteries diu llibreries, per cert. Ingenuïtats, només, esclafades entre l’encara vell món d’El Corte Inglés i l’alhora ja nou món d’Amazon… «Una llibreria per a què?», pregunten. Les respostes en són moltes, i més quan la llibreria no és qualsevol. Ara fa uns anys obria, en un discret carrer prop de les vies del tramvia de Vicent Saragossà, La Repartidora, i ho feia amb una idea: vendre llibres, però no qualssevol. Volien omplir un buit i fer el que no fan les grans –físicament– corporacions: donar veu als sense veu, o més veu als qui ja en tenien però que, al seu entendre, en necessitaven més. Guanyar diners se situava lluny del lideratge en la llista de prioritats. I així van estar un temps, repartint –perdó– fins que hagueren de canviar de casa, obligats per les circumstàncies. Fa poc que han alçat la persiana d’un altre local a l’altra banda del barri, més xicotet però tal vegada més fort. El cartell de fusta que l’anuncia penja sobre els caps dels vianants i es meneja lleument al vent, a l’antiga. A l’aparador, L’ofici d’historiador del desaparegut Josep Fontana comparteix protagonisme amb l’obra col·lectiva Tombar l’Estaca i Tea rooms. Mujeres obreras, de Luisa Carnés. És una declaració d’intencions, sembla. A dins, a l’altra banda dels vidres, ja m’hi esperen Anna, Jordi i Mar: el nou equip de la nova Repartidora.

–Veneu llibres?

–Anna: Sí que en venem, però que la llibreria funcione només per venda de llibres és difícil; hem de compaginar amb altres activitats i productes. El model clàssic de llibreria estàtica es fa complicat, i més amb el percentatge de la venda que es queda el llibreter, un 30 %.

–Què més hi ha, doncs?

–A.: Treballem també amb merchandising de roba crítica: La Ciutat Invisible, Ubeefe, Mis Comadres, d’associacions com Per l’Horta… És roba amb missatge, produïda en unes condicions concretes: local, més enllà d’allò comercial i amb teixit ecològic si és possible. D’altra banda, fem moltes activitats: fires, reunions veïnals, seminaris, contacontes, cursos de formació, tallers… i també presentacions de llibres, clar.

–Per què «La Repartidora»?

–Jordi: Hi havia una antiga dita que deia que en comptes de dir «ja vindrà la Revolució» deien «ja vindrà la Repartidora i els rics de hui seran els pobres de demà». Era una manera de dir «ja es farà justícia».

–En el projecte inicial ja hi estàveu, els tres?

–J.: No, La Repartidora farà quatre anys al desembre. Anna i jo vam entrar ara en fa dos, perquè la gent que la portava no podia sostindre-la. Açò és militància, no cobrem pel que fem. En aquell moment se’ns planteja que la llibreria tanca si ningú no se’n fa càrrec. Aleshores Anna, una altra xica i jo vam entrar i vam continuar fent la feina. Enguany, però, ja hem pensat que o féiem un salt per fer possible una certa estabilitat, que una persona almenys puga cobrar del projecte, o no podrem sostindre’l.

–A hores d’ara ja dóna rèdits econòmics?

–J.: No, però ens plantegem que a mitjà termini (un o dos anys) ja hauria de donar diners perquè una persona poguera alliberar-se, encara que fóra a mitja jornada, per tal de concentrar-se en la llibreria.

–Mar: Ara mateix ens dóna per a pagar despeses i poc més.

–Com vos ho feu actualment per fer compatible la vostra faena amb la llibreria?

–M.: Jo sóc monitora de menjador i estic estudiant oposicions.

–J.: Jo treballe de professor de valencià en una escola d’adults i munte caixes de verdura un dia a la setmana. Són faenes de poques hores que et permeten invertir temps en la llibreria.

–A.: Jo també estic en el muntatge de caixes i, a banda, estudie. Tenim sort, d’alguna manera, perquè les nostres activitats respectives es poden coordinar molt bé amb l’horari de la llibreria, que obri dimarts de matí, dimecres, dijous i divendres matí i vesprada, i també dissabte de matí. Ara, és molt de treball, molt d’esforç, venim d’enllestir el nou local… Tot açò va encarat a poder garantir una viabilitat econòmica en el futur.

–Heu canviat de local fa poc, dieu, però no de barri.

–A.: De l’altre baix [al carrer de l’Arquitecte Arnau] ens en vam haver d’anar per un problema amb els companys amb qui compartíem l’espai. Ells portaven un altre projecte i el volien tot, per tant haguérem de buscar-ne un altre. Ara bé, aleshores ja teníem en ment el canvi de lloc perquè allà no hi havia pas de gent, i ací [al número 1 del carrer de la Torreta de Miramar] sí.

–Fou fàcil trobar un lloc en aquesta zona?

–M.: No, hem tingut sort, els lloguers estan molt cars. A més a més, va ser difícil perquè ens van donar poc de temps per tal de fer el canvi. Se’ns plantejaren moltes opcions, llavors, entre elles tancar el projecte.

–Fou quan llançàreu una crida per a aconseguir socis?

–A.: Encara estem en la campanya de socis.

–Busqueu la tan volguda viabilitat econòmica amb la suma de llibres, productes alternatius i socis?

–J.: Sí, la idea, concretament, és que hi haja una base social prou àmplia per tal que siguen els socis els qui mantinguen les despeses fonamentals per a assegurar el funcionament mínim.

–A.: A hores d’ara tenim dos models de subscripció: el de 30 € i un de conjunt amb l’editorial Caliu (amb el qual se sumen els 4 llibres publicats) de 65 €.

–J.: 30 € són només 2,5 euros al mes [riu].

–M.: La nostra idea és també fer una assemblea anual de socis col·laboradors per tal que puguen decidir sobre les línies del projecte. Estem intentant, d’altra banda, tindre una mena de consell assessor de publicacions.

–Tot això que dieu s’allunya, i prou, de la idea tradicional de llibreria.

–M.: Açò és un espai per al llibre crític: en tenim des d’infantil, passant per novel·la gràfica fins a la narrativa o llibres d’assaig de temàtiques més específiques, que en si mateixes són crítiques, com el feminisme, l’ecologisme…

–Crítiques amb què?

–J.: Parlem de valors com l’anticapitalisme, el feminisme…

–A.: Són valors que qüestionen la cultura hegemònica.

–Dit al revés: quin llibre no trobarem a La Repartidora?

–A.: Qualsevol best-seller.

–M.: Bé, tampoc és això, Fariña sí que el tenim.

–I si el best-seller és Jo confesso de Jaume Cabré?

–J.: Eixe sí que el podries trobar.

–Per tant…

–M.: El tiempo entre costuras, eixe segur que no.

–J.: Vargas Llosa tampoc el tindrem mai. No aportaria res que estiguera ací. El que volem dir és que nosaltres tenim una aposta: la literatura en valencià té un pes polític, perquè el valencià és una llengua minoritzada. Si el llibre està en valencià, encara que el contingut no siga tan polític –antihegemònic que deia Anna adés– el fet d’estar escrit en aquesta llengua sí que ho és.

–M.: Ara, no tindrem un llibre de Pilar Rahola. La llengua és un factor fonamental per a nosaltres, sí. De narrativa tenim Periscopi, Raig Verd o Club Editor, que sovint fan productes més diguem-ne generals, però en valencià…

–Com porteu l’organització del dia a dia?

–A.: És molt difícil tot. Hem començat a treballar amb una assessoria perquè se’ns faça més lleugera la faena. Hem tingut també alguns problemes de distribució. Com que som una llibreria que encara està creixent i que ho fa a poc a poc, doncs hi ha distribuïdores que no hi confien o que directament no et distribueixen, perquè no veuen un nivell de vendes que elles consideren suficient.

–M.: I perquè el volum més gran que tenim és de distribuïdores alternatives.

–J.: Nosaltres, evidentment, sabem que per a mantindre’ns hem de tindre un poc de tot, i que hem de jugar amb eixes distribuïdores més grans, però realment la nostra aposta és per tot eixe circuit de distribuïdores alternatives en què ho tens tot a dipòsit, un model molt més basat en la confiança, en l’associacionisme i el cooperativisme.

–M.: Al cap i a la fi açò funciona perquè creiem en el que estem fent. Si no fóra per això no podríem fer l’esforç que fem, un temps de treball que no està pagat.

–Què li diríeu a una persona que passara per davant de la llibreria perquè entrara i no se n’anara per llibres a El Corte Inglés o a Amazon?

–A.: Li diríem, en primer lloc, que ací trobarà llibres que no veurà en altres llibreries de la ciutat de València. D’altra banda que, a diferència del que ocorre si comprem a multinacionals, els seus diners aniran a parar directament a gent que treballa ací, que creu i treballa en un projecte que fa desenvolupar-se i créixer al barri.

–Què li aportarà la figura d’un llibreter com vosaltres?

–M.: Intentem ser assessors literaris en la mesura del possible; ara bé, és difícil perquè com que no et dediques 100 % a açò no pots llegir-te totes les novetats.

–J:  Pense que la filosofia del projecte inclou el cooperativisme entre el llibreter i el lector no en el sentit tradicional de venedor-client. S’hi estableixen unes sinergies. Hi ha gent que ve i et recomana un llibre, que després nosaltres recomanarem. És una manera de fer una llibreria diferent. Com deia Mar, no podem arribar a tot. Per exemple, si hi ha algun tema que podem no controlar tant qualsevol dels tres, la idea és que algú que en siga expert o almenys més sabedor ens faça arribar la informació i la recomanació.

–Entre tots ho farem tot.

–J.: Clar. D’altra banda, els llibreters no poden saber-ho tot, per molt que et puguen recomanar. Ningú pot llegir els centenars de novetats que apareixen cada mes. De vegades, al final, és màrqueting… Nosaltres som més transparents.

–M.: De vegades mire els llibres que tenim ací i pense: «m’agradaria llegir-me’ls tots». En una llibreria més comercial, per dir-ho d’alguna manera, això no ho pensaries mai.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top