La revista degana en valencià

Entrevista a l’eurodiputada Inmaculada Rodríguez-Piñeiro

28/10/2022

«Sempre he tingut vocació de servei públic»

«La UE és el projecte d’integració, de solidaritat i de pau més important del món»

«La covid ha demostrat el que podem fer si estem units»

«La pèrdua que ha tingut el Regne Unit és enorme»

«És dramàtic veure i comprovar que a Espanya la dreta s’uneix a la dreta extrema»

«Hem de continuar treballant per tindre un futur millorat»

No és habitual, però havíem quedat en un institut a fer l’entrevista. Ella participava en un acte amb l’«alumnat ambaixador» de segon de batxillerat per a celebrar el Dia d’Europa. En acabar, vam buscar un espai per poder fer l’entrevista. Ens va costar, perquè no paraven de fer-li preguntes i demanar-li fotografies. Després, vam seure i iniciàrem l’entrevista, en la qual va deixar clar que coneix Europa, que es creu el projecte europeu i no s’amaga davant cap pregunta.

–Immaculada: explique’ns això d’estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Minnesota.
Bé, jo és que tenia molt bon expedient acadèmic. Vaig estudiar a la Facultat d’Econòmiques de Madrid. El governador del Banc d’Espanya era el catedràtic de Macroeconomia, que era una eminència, Luis Ángel Rojo, i el Banc d’Espanya donava cinc beques cada any per anar a estudiar política monetària als Estats Units, a la Universitat de Minnesota. Havia d’aconseguir l’admissió en la universitat, i si l’aconseguies, Espanya et finançava la matrícula i part de diners per poder sobreviure allí. Vaig obtindre la beca i hi vaig sobreviure, compartint com tots els becaris allotjament i experiències.


–Des de quan està en política?
Des del 2004, quan em van oferir anar en l’executiva federal del PSOE com a secretària federal de Política Econòmica i Ocupació.

–I personalment, per què tria entrar en política?
Bé, sempre he tingut vocació de servei públic i estava treballant des que vaig vindre a viure a València en el sector públic valencià, quan es va constituir per primera vegada l’administració autonòmica. Vaig estar treballant amb el govern valencià presidit per Lerma. Llavors em va sorgir l’oferta de representar el PSPV en l’executiva federal del PSOE. Em van proposar ser-ne la secretària general de Política Econòmica i Ocupació, vaig dir que sí i fins avui.


–Però realment naix a Madrid, i després diguem-ne que una part important de la seua vida política és a València. Per què canvia Madrid per València?
Per amor. Em vaig enamorar d’un valencià, que és arquitecte. Ell tenia ací el seu despatx. La seua activitat professional. Per a mi era començar de nou perquè havia acabat la meua carrera. El meu objectiu era estar en el Banc d’Espanya, però meʼn vaig vindre a València.


–I més tard es presenta en les llistes pel PSPV. Alguna vegada l’han acusada de ser cunera del PSPV?
Mai, mai. Ni m’han acusat ni m’he sentit així mai. Jo porte una de les 2/3 parts de la meua vida a València. Jo soc valenciana per elecció. Soc ací perquè vull i ací estaré sempre. He tingut opcions de deixar-ho, però no ho deixaré mai.

–Parlem una mica d’Inmaculada, l’eurodiputada. Com podem definir la Unió Europea en aquests moments?
La Unió Europea és el projecte d’integració, de solidaritat i de pau més important del món. Amb totes les seues dificultats, que sens dubte les té, amb totes les necessitats de millora que té, però és un projecte d’integració únic en el món. És el projecte més emblemàtic de lluita per la pau no sorgit després de la Segona Guerra Mundial. Com saps molt bé, i ara més que mai, s’ha reforçat el projecte europeu per donar resposta a la brutal guerra d’invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

–Creu que la ciutadania, en general, és conscient del paper de la Unió Europea, del Parlament Europeu, o no?
Mira, jo crec que ara ho és més. A conseqüència de la resposta que ha donat la Unió Europea a la crisi, primer de la covid i després el pla de recuperació que ha posat en marxa la Unió Europea per a la sortida d’aquesta crisi, anem millorant. I ara, davant la resposta de la Unió Europea enfront de la guerra a Ucraïna, costa molt que els ciutadans no s’adonen del paper que està fent. Crec que cada vegada són més conscients, més conscients i necessaris davant els grans reptes globals que hem d’assumir. La Unió Europea, que defensa els interessos de gairebé 500 milions de persones, ha demostrat més que mai que és fonamental. Cap país per si sol podria fer front a tots els reptes que tenim. Jo crec que els ciutadans ara en són més conscients perquè hem vist les orelles al llop, no? Queda molt per millorar en el sentit d’acostar més les institucions als ciutadans i els ciutadans a les institucions perquè les senten com a pròpies.

–Parlem d’Europa i la covid…
Jo crec que la resposta sanitària a la covid ha estat un exemple del que és Europa per a nosaltres. Potser aquest conflicte és el més pròxim i el més emblemàtic, perquè pensem que fa dos anys estàvem confinats, que es diu aviat, però estàvem confinats i ara ja tenim la tercera dosi d’una vacuna llavors inexistent i per tant impossible de fabricar i de subministrar. Ara tenim tota la població amb les terceres dosis subministrades. La participació de tots els estats membres i les comunitats autònomes en la distribució de les vacunes ha estat fonamental. Però, no oblidem que abans hi havia moltes coses que venien de la Unió Europea: pensem que les carreteres per les quals circulem, les vies de tren, els aeroports, les infraestructures hidràuliques, tot això ha estat possible per a Espanya perquè ho ha finançat, sobre la base del 50 % en molts casos, la Unió Europea. El grau de desenvolupament que ara mateix tenim és impensable sense la UE. La crisi que ha sorgit després de la covid-19 crec que ha ajudat molt i ara la societat té una millor actitud davant la Unió Europea. Cert és que la crisi financera va fer que molts ciutadans donaren l’esquena al projecte europeu perquè no se sentien representats per les polítiques que sʼhavien fet, però la covid ha demostrat el que podem fer si estem units.

–Inmaculada: hui es parla molt de nacionalismes i d’autonomia. Des d’Europa es veu possible compaginar Europa i les autonomies?
Clar. De fet, està el Comité de les Regions on totes les regions europees estan representades i tenen un paper per poder plantejar iniciatives, fer les seues anàlisis, les seues propostes i és un comité consultiu importantíssim per a les institucions europees. El que conviu malament amb el projecte europeu són els nacionalismes que anteposen els interessos nacionalistes excloents sobre qualsevol altra consideració. Això no té res a veure amb les autonomies. Les autonomies són per naturalesa inclusives. El que defensen és un repartiment equitatiu dels recursos per tal de poder implementar millor les polítiques d’àmbit nacional europeu.

 

–I el Brèxit, que es va viure d’una manera molt intensa? Es té la sensació que Europa ha perdut?
Home, jo crec que hem perdut tots amb el Brèxit. Qui més ha perdut, sens dubte, és el Regne Unit. I bé que ara ho està lamentant. Però ha estat un èxit que els 27 països mantinguérem una posició comuna, unida, unànime. És cert que, per la part britànica, es va pretendre dividir la UE i així obtindre ells el millor resultat possible a partir de la divisió de la Unió. No ho van aconseguir.


–Hi haurà més països que puguen tindre la temptació d’iniciar un procés dʼeixida?
No, jo crec que no. El fet que tots els països ens hàgem mantingut en aquesta posició, així ho avala. Hem vist les dificultats enormes al Regne Unit, que encara tenen. Això també ajuda a veure que és impensable una altra eixida de la Unió, perquè realment amb les idees, les emocions que es venien i els avantatges del Brèxit, ara s’ha vist que no era com deien els partidaris de l’eixida. La pèrdua que ha tingut el Regne Unit en termes econòmics, en termes d’ocupació, en termes de projecció internacional, en termes polítics, són enormes, amb la qual cosa no és pensable que es puga repetir aquest procés.


–Una altra cosa que estem observant és la pujada de la dreta extrema, que cada vegada es veu més forta. No es pot fer res contra aquestes postures?
El cordó sanitari impedeix que s’adopten acords amb l’extrema dreta, que no reconeix els valors de la Unió i els principis democràtics. De fet, no hi ha acords amb aquestes forces polítiques perquè no se’ls té en compte i el cordó sanitari funciona. Acabem de saber que en un llogaret alemany, per primera vegada des de 2014, no ha aconseguit el 5 % l’Alternativa per Alemanya, que és l’extrema dreta alemanya. Això és una bona, molt bona notícia de com la política d’aïllament de l’extrema dreta dona resultat. Jo crec que el que hem de fer és continuar defensant i explicar molt bé el que representen els valors de la democràcia. Defensar-nos de les notícies falses. En aquest àmbit, s’han pres moltes mesures per combatre-les i tot el que és i representa la manipulació de la informació i la desinformació que aconsegueixen a través de les xarxes. Perquè és en la manipulació on està la base del creixement d’aquests moviments, i sʼhi està fent front. És un tema molt preocupant, sens dubte, perquè costa molt fer front a la manipulació quan els mitjans no els controla ningú. Crec que se li han vist també ací les orelles al llop i que s’estan prenent mesures; a poc a poc guanyarà l’estat de dret, dels valors, de la democràcia, de la llibertat. Hem d’aconseguir tallar els intents de manipular i d’utilitzar la falsedat de la informació com a arma política.

–Que lluny està el Partit Popular espanyol d’aquest cordó sanitari, no?
És curiós, perquè el Grup Popular Europeu forma part de l’aplicació del cordó sanitari, però és veritat que ací a Espanya vivim una manera de fer política just al contrari. El Partit Popular pacta a Espanya amb l’extrema dreta i és capaç de comprar les seues proclames. Sense cap mirament, ho hem vist a Madrid, ho hem vist a Castella i Lleó. Em tem que ho veurem a Andalusia, no? I és dramàtic veure i comprovar que la dreta s’uneix a la dreta extrema, com tu li dius. És molt preocupant perquè no és la manera en què els països democràtics moderns avancem.

–Le Pen també ha fet un ensurt a la Unió Europea, no?
Doncs sí. La veritat és que Le Pen és un ensurt. És veritat que el sistema de dues voltes ha ajudat a una unitat de l’esquerra enfront de la dreta extrema, que ha tingut un percentatge de suport molt alt a França. Realment s’ha de pensar en quines són les raons per les quals una part tan important de la ciutadania considera que una opció política com l’extrema dreta de Le Pen els pot donar més seguretat i que resoldran els seus problemes. La dreta extrema té facilitat a plantejar els problemes, a dir aquelles coses que la gent està desitjant escoltar, però després és incapaç de donar solució als problemes. És simplement molt superficial i ni tan sols és capaç de pensar, dʼanalitzar, quines són les vies per evitar aquests problemes i solucionar-los. Fa falta molta política, molta pedagogia, molta gestió, perquè els ciutadans s’adonen d’on està el valor de les coses i on està qui té realment la solució als problemes que preocupen la ciutadania. Moltes vegades pense que els debats mediàtics no analitzen els problemes quotidians de les persones.


He de preguntar-li per la guerra a Ucraïna: com es viu aquesta massacre?
Amb molt de dolor, perquè és terrible que 73 anys després del final de la Segona Guerra Mundial estiguem veient el mateix que es va veure llavors. El poder autocràtic basat en la mentida, en l’engany, en la manipulació i en el poder de la força per a envair i ocupar els territoris absolutament fora de la llei i fora de tota la legalitat internacional. Així que dolor i molta preocupació perquè s’està prolongant molt. Jo crec que s’estan prenent les mesures amb el ritme que requereix la situació per evitar mals majors, però realment necessitem que l’OTAN estiga preparada per poder afrontar definitivament les sancions que més mal facen a Rússia i evitar que continue matant. Hem de reflexionar també en tot allò que podríem haver fet abans i no vam fer.


–Al final sempre guanyen els mateixos: les empreses armamentístiques…
No es tracta que guanyen les empreses armamentístiques; es tracta que guanye el valor del poder, de la força de la llei i, desgraciadament, davant alguns enemics de la llei, necessites utilitzar instruments que et permeten defensar-te, sobretot evitar ser amenaçat perquè tens el poder per a evitar-lo. M’encantaria viure en un món sense armes; tant de bo, però desgraciadament això no és real i Europa no pot ser ingènua en aquest sentit. Del que es tracta és que la indústria militar i la tecnologia militar estiga subjecta a control, subjecta a tota la llei, transparent.


–Si parlem una mica de futur, és optimista?
Soc optimista per naturalesa, però l’optimisme no m’impedeix veure la realitat com és. El que passa és que, aquesta realitat, la veig amb les possibilitats que tenim per a millorar-la i hem de continuar treballant per tindre un futur millorat.


–És possible que Europa nʼisca més unida que mai?
Sí, de fet ja ho estem. Del Brèxit isquèrem reforçats; era una prova d’or per al projecte europeu, per a la unitat dels 27, i el superàrem. La covid també ho ha estat i ho hem superat. I ara ho està sent la guerra a Ucraïna i ho estem superant. Això també em demostra que Europa, per mantindre aquesta unitat, necessita dotar-se d’instruments que siguen molt més eficaços en la presa de decisions. Acaba de concloure el procés de la conferència sobre el futur d’Europa; ha estat molt participatiu i hi ha unitat en la necessitat d’introduir les reformes. Al principi érem sis països a la UE i ara en som 27, per això hem dit que no val el mateix, que no valen les mateixes regles. Hem d’adaptar-les al nou escenari que viu la realitat dels 27 països, realitat tan diversa. Jo mire el futur amb confiança, perquè el gran projecte d’Europa és la integració de la diversitat, la cooperació, el diàleg, la solidaritat i la pau. Això és el que ens fa creure en el futur.


De totes les responsabilitats en què ha estat, quina li ha resultat més gratificant?
Doncs mira, soc incapaç de dir-ne una, perquè la veritat és que en tots els llocs on he estat treballant, amb diferents graus de responsabilitat, sempre he intentat donar el millor de mi mateixa, sempre m’hi he implicat, sempre he tingut la sort de comptar amb uns caps extraordinaris i amb uns equips excel·lents, i sempre m’he sentit molt, molt gratificada en l’acompliment de les meues funcions. Per això no teʼn puc concretar cap.


–I una pregunta molt nostra: creu que alguna vegada el valencià arribarà a ser llengua oficial de la Unió Europea?
Sincerament, no ho crec. No ho crec perquè avui tenim 24 llengües oficials a la UE. Els problemes de logística i interpretació són enormes. Els costos, també. Realment tampoc no la tenim ni al Congrés ni al Senat, que és per on hauríem de començar. Hi ha molts dialectes en molts estats membres i es multiplicaria el cost.


–I l’última pregunta: tres desitjos que li agradaria convertir en realitat.
Bé, el primer que vinga la pau ja, ni una víctima més d’aquestes barbaritats de la guerra. El segon, que aconseguim una estabilitat que ens permeta afrontar el futur amb aquest optimisme que volem en la lluita contra el canvi climàtic, que ens garantisca un planeta sostenible i que puguem deixar a les nostres generacions futures un planeta millor que el que hem rebut. I el tercer, doncs, que em donen nets els meus fills, que ja en tinc moltes ganes.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top