Entrevista a Manolo Gomicia, director general de Formació Professional

04/03/2022

«Serà una Formació Professional molt flexible, molt adaptada a les necessitats de les empreses, a les necessitats dels estudiants»

«Els centres també evolucionaran, canviaran»

«Estem fent un esforç molt gran per actualitzar les infraestructures»

Havíem quedat al seu despatx de la Conselleria d’Educació. Sorprén la calma i la tranquil·litat del personatge: parla pausadament i no amaga la satisfacció per la transformació que s’està fent de l’FP, i més encara en un home la professió del qual ha estat en un centre de Formació Professional. Persona de llarg recorregut –va ser assessor a Madrid– amb Miguel Soler quan aquest tenia la responsabilitat de la Formació Professional per a tot l’Estat, se li nota l’esperança pel present i més encara pel futur.

–Com podem definir l’FP del segle XXI?
–Diferent de la que s’ha vist fins ara. Ara serà una Formació Professional molt flexible, molt adaptada a les necessitats de les empreses, a les necessitats dels estudiants… Jo la veig, sobretot, molt flexible, molt adaptada, sense estructures massa anquilosades. Sé que el futur és que l’alumnat entre en un cicle formatiu i que les persones puguen entrar o eixir del sistema formant-se en el que realment necessita.

–Quina és la salut de la nostra Formació Professional?
–Hi ha dues contestacions. Jo la veig bé, la veig prou bé, però el que passa és que sempre queda molt per fer perquè, sobretot, hem d’aconseguir acostar-nos molt a les necessitats dels sectors econòmics perquè el nostre alumnat tinga ocupació.

–Ja ha perdut aquella imatge de ser la formació per a les persones que no podien fer batxillerat?
–Jo tinc la sensació que les noves generacions han canviat totalment i radicalment eixa visió. És cert que la gent de la nostra edat pensem que el millor és anar a la universitat, però la gent jove ja demana Formació Professional.

–Tenen dades sobre la integració al món laboral, de l’èxit, de l’alumnat de l’FP?
–En tenim dades, però van retardades. En aquest moment, les últimes dades és que estàvem al voltant del 60 % d’ocupabilitat.

–El País Basc encara és el referent a seguir?
–Jo tinc molta relació amb el País Basc, però res no és imitable. Cada territori té la seua Formació Professional. Sí que és cert que nosaltres parlem molt amb el País Basc i intentem adaptar ací una part del que hi ha allí, però jo no en diria referent; és un germà amb alguna cosa a imitar.

–I Alemanya a escala europea?
–No, res a veure.

–A casa nostra, què són els Centres d’Excel·lència i les Aules d’Emprenedoria?
–Des que vam entrar nosaltres, estem treballant per eixe canvi de la Formació Professional, i que eixe model flexible també siga molt col·laboratiu. Vam detectar que els centres estaven molt sols: hi havia molt bones experiències però molt individuals, per això nosaltres estem tan obstinats a crear moltes xarxes que donen com a resultat a mitjà termini que la gent hi col·labore.
Centres d’Excel·lència és una xarxa muntada per a l’excel·lència en cada sector productiu. Centres que treballen molt bé el sector de l’atenció de les persones, el sector de la informàtica, per tant que puguen col·laborar amb la resta de centres per a desenvolupar projectes nous.
Les Aules d’Emprenedoria, el mateix: cultura emprenedora, centres que estan fent molt bé tot el tema de la cultura emprenedora, treballar col·laborativament perquè el resultat siga el millor possible.
Nosaltres hem estructurat la Xarxa Novigi, que té quatre potes: l’emprenedoria, la innovació, l’acreditació de competències i la qualitat; i muntem una xarxa en la qual uns centres treballen bé la qualitat, altres l’acreditació de la competència, altres la cultura… Tots han de treballar, però col·laborativament.

–En aquests moments, les necessitats de la societat i el sistema de formació coincideixen?
–Jo crec que estem acostant-nos prou a les necessitats de la societat. Sempre en faltarà, perquè la societat actualment va molt ràpida, però és per això que estem estructurant l’FP en normes molt bàsiques i després en funcionament de centres donant molta força als centres i als centres que treballen entre ells perquè, quan isca una nova tecnologia o necessitat, vaja en la mateixa estructura.

–Tenim nous cicles formatius per al present i per al futur immediat? Com s’estructura dins dels centres?

–Sí. Els centres també evolucionaran, canviaran, perquè inclús estem parlant del que t’he dit. No caldran en un futur els cicles formatius sencers: la gent cursarà a mitges un cicle formatiu o en part un certificat de professionalitat, i això comporta un nou model de centre, un nou pensament. A les reunions que tenim moltes vegades els directors em pregunten: i com es farà això? Doncs, caldrà ser flexibles també en l’estructura horària, deixar que l’alumne entre i isca sense problemes, fer un poc la formació a la carta.

–Si parlem dels empresaris, el director general d’FP, parla amb els empresaris?
–Molt, moltíssim. En el futur, a mitjà termini, la Formació Professional estarà relacionada amb les empreses; eixe és un nou model de dual. Jo crec que la Comunitat Valenciana crearà un model de Formació Professional molt dual i molt relacionada amb l’empresari. Jo tinc cada setmana dues o tres reunions amb associacions empresarials.

–Però si augmenta la demanda de places de Formació Professional, què fan o faran: nous centres públics o concertar places als centres privats?
–Ara estem creant nous espais. De vegades són evolucions dels cicles formatius; no sempre cal un edifici nou sinó que s’actualitzen. Estem fent un esforç molt gran per actualitzar les infraestructures, i com que a la fi hi haurà molta formació que farem a les empreses no necessitarem eixe concepte antic del gran taller.

–La Llei del Plurilingüisme també s’està aplicant a l’FP?
–Sí. De fet, enguany hem activat 89 cicles formatius en què, com a mínim, dos mòduls per curs es fan en anglés i/o en valencià/castellà. Si alguna part del sistema ha de tenir competències lingüístiques és l’FP.

–Els treballadors i treballadores de la Formació Professional tenen les mateixes condicions laborals que la resta de docents? El mestre de taller ja ha desaparegut?
–Sí, no hi ha diferència. Ací està la figura del professor tècnic: ja no existeix el mestre de taller, però està la figura del professor tècnic que ara estan reivindicant igualar-se a escala funcionarial a la resta, però això no depén de nosaltres sinó del Ministeri. La futura Llei de Formació Professional actua sobre aquesta reivindicació i busca equiparar l’estatus dels dos cossos de professorat.

–En aquests moments, hi ha una part de formació i una part de pràctiques. Una de les coses que es diuen és que per als centres resulta difícil trobar empreses.
–No. El que sí de vegades costa molt és trobar una empresa de qualitat. Trobar empreses no és complicat, però la complicació és trobar-ne on l’alumne es forme. En aquest moment el que tenim activat són 28 prospectors repartits comarcalment, que el que fan, entre altres coses, és visitar les empreses per a contar les bondats que un alumne estiga a l’empresa per a fer eixa formació. Hem activat més de 1.000 convenis amb empreses, aspecte que no s’havia treballat mai.

–En la formació dual cap a la qual teòricament anem, no serà encara més difícil trobar eixes empreses?
–La Comunitat Valenciana té una xarxa empresarial prou bona. No totes les empreses serveixen per a fer FP, per això nosaltres estem treballant per trobar eixe tipus d’empreses. De vegades ni s’ho han plantejat. A més, el tutor dels centre educatiu seleccionarà les empreses que millor puguen funcionar. Hi ha autonomies que ho tenen molt malament; nosaltres, no.

–Fa un mes que s’ha aprovat la Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional, que vol reforçar la modalitat dual. Què hi aporta?
–Realment, li diem dual perquè assumim el concepte de dual, però és formació en l’empresa. Nosaltres tenim dues estructures perquè l’alumne es forme en l’empresa: la dual clàssica (per dir-ho d’alguna manera) i la formació en centre de treball, les pràctiques. Açò es convertirà en un únic model que serà dual i la llei marca dos tipus: l’estàndard, que és paregut a l’FCT, i un altre avançat que és el que a la Comunitat Valenciana volem que siga la dual. No aportarà més del que estem fent actualment.

–Per cert, serà la Llei Alegría, o Celaá, que va ser qui la presentà al juny?
–Aquí et diria jo que és la Llei de Clara i també de Miguel. Tot el món estem encantats amb Clara Sanz, perquè està fent una tasca…

–Algunes persones, quan escolten «Llei de Formació Professional», «formació de l’alumnat en les empreses», sempre tenen la mala temptació de pensar que això és mà d’obra barata per a l’empresa…
–No, de cap manera. Si alguna obstinació tenim ara en aquesta Direcció General és dir no a la mà d’obra barata. Ho vaig dir en la CEV el primer dia que vaig anar a parlar. No dic que no puga passar, de vegades ocorre, però per part nostra és formació, no mà d’obra econòmica. I si detectem algun cas, som nosaltres els primers a anul·lar aquesta formació.

–Creu que serà un pas endavant aquesta llei?
–Serà un pas espectacular, molt millor del que teníem fins ara, i és una llei moderna. Et diria que està en el nivell de modernitat que va tenir la LOGSE en el seu moment. És una llei molt avançada, hi ha participat tot el món, tot el món ha assumit aquest model professional i serà molt bona per a la Comunitat Valenciana, sobretot.

–Ximo Puig va dir que era l’hora de la Formació Professional. Ho estan aconseguint?
–Està lleig que ho diga jo, però sí. Estem portant un projecte molt il·lusionant i jo crec que sí. Ximo Puig, Vicent Marzà, Miguel Soler estan molt implicats en aquest projecte. Ara som un dels departaments de la Conselleria amb més producció de coses i en diners també, i jo sent el suport de tots i totes.