La revista degana en valencià

Entrevista a Miguel Soler, secretari autonòmic d’Educació

07/09/2020

«Gràcies al treball de la majoria dels docents, l’educació estarà més valorada per la societat»
«L’ensenyament ha de ser presencial»
«Hem de simplificar moltíssim les tasques burocràtiques que ha de fer el professorat»
«S’ha dʼescoltar a tots, però sobretot als qui fan propostes per intentar millorar»

Havíem quedat a primera hora del matí al seu despatx de la Conselleria d’Educació. Tot estava molt tranquil, però ja es veia personal pels corredors. Conec Miguel Soler des de fa molts anys, diverses dècades, i en tornar-lo a veure, així en directe, sembla que està igual. El virus ens impedeix actuar amb normalitat. Ocupem la taula de vidre, la gran taula de vidre, sobre la qual hi havia infinitat de carpetes. En iniciar la conversa saps que pots tindre, o no, diferències amb les idees de l’entrevistat, però també està clar que sap de què parla i per què. Són molts anys d’experiència. Les paraules li brollen de forma natural i abundosa.

–Vosté, que llevat de conserge i ministre ha ocupat totes les responsabilitats possibles en Educació, estava preparat per a aquesta experiència?
–Per a aquesta experiència, clarament no estava preparat ningú, però crec que sí que m’ha servit el fet de portar 43 anys en Educació. Estar en tants llocs et permet tindre una visió més de conjunt i intentar sempre, en qualsevol moment de presa de decisions, no analitzar exclusivament eixa decisió en concret sinó les repercussions que té a tots els àmbits.

Com ha viscut el confinament?
–Confinat a l’avinguda de Campanar, de 9.00 a 21.00, dormint a casa i normalment quan arribava continuava per telèfon preparant eixes nombroses comunicacions que m’ha tocat fer al llarg dels dos mesos.

Com valora les decisions generals que s’han pres des del punt de vista polític, social, econòmic, sanitari… a la nostra comunitat? S’ha fet una bona pedagogia?
–Crec que en la immensa majoria tornaríem a prendre les mateixes decisions, perquè crec que en línies generals –precisament per intentar sempre mirar totes les implicacions de cada decisió– pensem que vam actuar el millor possible. El que hi pot haver passat ha sigut que hauríem d’haver explicat més el motiu que porta a prendre una decisió determinada.

Creu que la professió de docent serà més valorada socialment a partir d’ara? Per què?
–Crec que, gràcies al treball de la majoria dels docents, estarà més valorada per la societat, però també hi ha altres persones que han provocat dient just la visió contrària, i per això és tan important explicar al conjunt de la societat que la professió docent és molt complicada sempre, i més encara en una situació com l’actual. Hem d’insistir i fer molta pedagogia.

S’ha creat algun grup d’anàlisi o d’investigació per a extraure les ensenyances d’aquest període que estem passant?
–Crear grups formals com a tal no, però es pot dir que totes les persones que hem estat ací, no més de 10 de les 1.000 que treballem d’habitual, doncs sí que hem estat en grup permanent a l’hora de prendre decisions, d’estudi… També han vingut moltes universitats que han plantejat fer diferents qüestionaris per a passar al professorat… En principi hem dit que no a totes perquè no volíem marejar el professorat, però evidentment ara sí que hem de fer algunes mostres per a estudiar com ha funcionat tot, quins problemes ha tingut, problemes del professorat, les famílies, i extraure conclusions que puguen permetre fer-ho millor en un altre moment. Cal pensar que amb aquesta situació hem passat del dia a la nit: de ser presencial a ser telemàticament, a distància, i sense cap manual d’instruccions. Estem fent ja estudis en diferents àmbits territorials i la col·laboració també és un element a destacar.

Creu que existeix la bretxa digital?
–Sí. Bretxa digital que normalment va associada a la bretxa social. En general, quan una família no té els mitjans adequats i de connexió a Internet i dispositius mòbils suficients, en la immensa majoria dels casos eixes famílies també són les que tenen un nivell sociocultural i econòmic més baix, i per tant també tenen menys possibilitats d’ajudar els seus fills en eixe procés. Açò, que sempre ha existit, ara ha sigut més patent encara: els alumnes més perjudicats han sigut precisament els qui estan en aquest tipus de situació, encara que els hagueren regalat 2.000 dispositius mòbils i plataformes potents, perquè realment no tenen el suport familiar que tenen altres alumnes.

Quina valoració fa de les classes en línia? Estem preparats per a teleestudiar des de casa? Quines mancances i avantatges ha trobat?
–Ningú globalment estava preparat per a poder fer-ho. Cal dir una cosa clara i és que l’ensenyament de 0 a 18 anys –es pot matisar una mica en batxillerat–, encara que estiguera totalment preparat, no es pot fer un ensenyament en línia per a infantil i primària i resulta complicat per a l’ESO. Crec que el que es reforça és aquesta idea que l’ensenyament ha de ser presencial i el que hem de fer és millorar i parlar de com hem d’utilitzar les TIC en les aules ordinàries de manera habitual.

–Tenim molts protocols en marxa, però ningú havia pensat que açò podria passar… Ens ha trobat fora de joc?
–Clar. Ningú havia plantejat aquest protocol. S’ha de reduir també el nombre de protocols; es fan amb la millor intenció del món, però hem de simplificar moltíssim les tasques burocràtiques que ha de fer el professorat. Hi insistim molt, tant dins de la Conselleria com als centres, que es faça un únic pla, el que anomenem Pla d’Actuació per a la Millora, en què estiga arreplegat tot el que el centre ha de fer.

–La Conselleria sí que hauria de fer o crear un pla d’actuació de cara a les TIC, a plataformes, perquè les plataformes han fallat en algun moment…
–Imprescindible. Clar: en les plataformes ha passat igual que en el conjunt. Per exemple, Aules estava utilitzant-la un nombre molt reduït del professorat i de sobte, tots. S’ha multiplicat per sis la capacitat d’eixa plataforma i encara és insuficient. Per això ara estem treballant amb el Ministeri i amb altres comunitats autònomes per ampliar la capacitat de les plataformes i per millorar els continguts digitals més interactius. Ahir van anunciar que tenim un Pla de Digitalització que comporta, per un costat, demanar als centres, curs per curs, des de quart de primària fins a segon de batxillerat i FP, quants alumnes a data de hui encara estan sense tindre el dispositiu mòbil amb connexió a Internet corresponent. Així en tindrem la xifra exacta i intentarem comprar els dispositius perquè tot l’alumnat el tinga al setembre. Estem treballant també en la millora de les plataformes i en la formació del professorat sobre l’ús d’elles. Hui ja hi ha 10.186 docents formant-se en el que estan oferint els CEFIRE. Per últim, hem de millorar una formació bàsica per a les famílies. En resum: més inversió en la dotació, formació del professorat, famílies i alumnat i contingut digital.

–Comencem a parlar del curs que ve: començarem al setembre?
–Efectivament, eixe és l’objectiu i es va acordar ahir. Cal reconéixer que per molt bé que fem la formació a distància, en infantil i primària ha de ser formació presencial del conjunt de l’alumnat i estem estudiant els espais necessaris i les agrupacions dels alumnes per a poder garantir que açò siga una realitat en tots els centres educatius. Estem fent estudis dels centres i contrastant i mirant amb els mateixos directors/es per veure els espais necessaris, la forma d’agrupar l’alumnat (a vegades seran agrupacions internivells…), estudis que estem fent centre per centre. Elaborarem una informació i direm a cada centre quin és el model més adequat, que miren si es pot aplicar, quins espais suplementaris necessiten, i en el cas que no puguen ser espais en el mateix centre parlarem també amb la Federació de Municipis i Províncies per a veure què poden aportar els ajuntaments. Tot això entra dins del pack d’infantil i primària.
En secundària, batxillerat i FP els espais no donaran com per a poder crear grups que mantinguen la distància de seguretat, per això hem proposat, com una alternativa a estudiar, anar en dies alterns. El professorat té el seu horari normal, els alumnes van cada vegada la meitat del grup i el professorat marca la feina que s’ha de fer tant presencialment com el dia que et toca telemàticament.

–Estaríem preparats a la tardor per a tancar novament els centres?
–Hem d’estar-hi preparats. Això seria en la situació que estem analitzant ara, «la nova normalitat». Hem de tindre plans de contingència preparats per si de cas hem de tornar a tancar. Preparats tant per a això com per a qualsevol altre escenari. El curs 20-21 serà necessàriament un curs atípic perquè, anant tot bé, no hem d’oblidar que hem de recuperar els aprenentatges imprescindibles que l’alumnat no ha adquirit en el curs que ara acabem. Hem de renovar i adaptar a la nova situació les programacions i fer activitats de reforç a les vesprades per a tot l’alumnat que ha d’assolir els objectius que no s’hagen aconseguit enguany.

–Per què l’organització per àmbits en primer de secundària?
–Cal recordar que eixa situació està prevista des de l’any 2006. En la LOE es parlava de poder organitzar l’ensenyament en àmbits en primer i segon de l’ESO. Els docents hi estan preparats, perquè si ho pensem, en sisé el tutor és generalista i té coneixement de les sis assignatures que imparteix i aleshores els docents de primer i segon no han de tindre problema a l’hora d’impartir-ho.
La cosa és que no hi ha costum del treball per àmbits. Hi ha centres que sí que ho fan, però d’altres que no. Tampoc és un pas que es puga garantir que es farà perfectament l’any que ve perquè qualsevol canvi d’aquestes característiques costa de consolidar. S’està fent ja una oferta de formació al professorat per veure com treballar mitjançant els projectes de treball, mecanismes que puguen permetre que els alumnes puguen aplicar en altres disciplines els coneixements adquirits en una determinada. És un debat històric que, diguem-ne, no hi ha opció bona o roïna sinó que són dues formes diferents d’enfocar el treball. Considerem que reduir el nombre de professors diferents que intervenen en el mateix grup d’alumnes és positiu. Per tant, entenc la polèmica perquè cadascú té les seues visions, però també crec que ajudaran molt els centres que fa molts anys que treballen així. La proposta és molt flexible.

–A hores d’ara, de la Xarxa Llibres se sap alguna cosa?
–Sí. Ja està penjada la resolució al web de la Conselleria i aclareix alguns debats que s’havien produït per una mala interpretació. A més, hi marquem també una sèrie de criteris perquè realment puguen substituir-se tots els llibres vells i introduir els canvis que es necessiten. Ara que ja està publicada la resolució, crec que aclarirà els dubtes que han pogut sorgir.

–Curs nou, característiques noves, àmbits en primer… Parlem un poc de personal. El govern d’Espanya diu que 2.000 milions. Realment, contractaran més personal?
–Bé, dels àmbits no he dit una cosa fonamental: el tema de la codocència. Crec que era l’any 83: jo ja feia codocència en matemàtiques amb un altre company. En aquell moment consideràrem que la millor opció eren dos docents per aula que no partir en dos un grup de 40 alumnes. Han passat 36 anys i encara costa moltíssim que el professorat estiga acostumat a treballar conjuntament dins d’una aula. Som un dels països de l’OCDE en què menys estesa està eixa pràctica de la codocència.
Tornant al que preguntaves de l’increment del professorat, mai en la història d’aquest país s’havia produït un increment tan espectacular de colp per a poder fer front a eixe tipus de situacions, i comportarà que, en tots els centres que ho necessiten, hi haurà més professorat. El que estem estudiant ara és centre per centre en funció dels grups que es configuren, de les matèries per àmbits… En funció d’una sèrie de situacions, analitzarem quant fa falta incrementar el professorat que tenim hui i això, evidentment, dins del marc dels 2.000 milions, dels quals a la nostra Comunitat li’n correspondran al voltant de 200.

–Però el problema que tenim és que el curs comença al setembre. Els centres hauran de saber quin augment de professorat tindran, no?
–Clar. Jo vull recordar una cosa que deia la ministra aquest matí en l’entrevista que li han fet en la SER: de vegades ho volem saber tot per a l’endemà, i tant de bo poguérem, però hem de fer les coses en condicions i, per tant, els centres coneixeran en pocs dies quina serà la plantilla prevista ordinària. Tot això ho sabran ara, i evidentment hem d’acabar de concretar, quan es reunisca el Consell de Política Fiscal i Financera, que és el que ha de fer la distribució dels diners i els criteris adjudicats a cada comunitat autònoma. D’eixa partida pressupostària eixirà l’ampliació del professorat dels centres. Evidentment, com més prompte ho sabrem, millor, però el que sabran ja és el professorat que tenien assignat en un curs ordinari i el que afegirem és el professorat extra, producte de la COVID-19. Es farà el més prompte que podrem, però hi ha coses que no depenen solament de nosaltres, i això crec que també és important que el conjunt de la comunitat educativa, i el professorat en particular, ho sàpia.

–Dels tres mesos últims, que no faria ara?
–Intentaria implicar més gent en la presa de decisions. Moltes vegades, producte de la situació que hem viscut, estàvem el conseller i jo i set o huit persones més en tota la Conselleria. Crec que s’ha de buscar sempre que hi haja més gent implicada en l’adopció de decisions. En canvi, el que pense que hem fet molt bé és que totes les instruccions que hem creat sempre han sigut producte d’enviar primer un esborrany i després reunir-se amb els sindicats, patronals de la concertada, directors de primària, secundària, els inspectors… Ho enviàvem dilluns, i dimecres començàvem la primera videoconferència al matí i acabàvem a la nit. És imprescindible
escoltar a tots, però sobretot als qui fan propostes per intentar millorar.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top