Entrevista a Pep Martínez Espasa

26/07/2022

«La Policia Local és el servei públic de seguretat»

«Sempre es recorre a la Policia Local per a donar resposta a molts problemes actuals»

«La principal característica de la Policia Local és la seua versatilitat»

«Jo he vingut a Gandia per culminar la meua carrera professional»

Ens coneixíem. Vam coincidir treballant a Dénia. Ara és comissari principal en cap de la Policia Local de Gandia, i ningú millor que ell per a parlar sobre què és i quin és el treball de les Policies Locals que estan a tots els municipis de certa població. Havíem quedat al seu despatx, a la central de la Policia Local de Gandia. Ens vam alegrar de tornar a veure’ns, i després d’uns minuts parlant de records vam començar amb les preguntes de l’entrevista.

–Com podem definir què és la Policia Local?
–La Policia Local és el servei públic de seguretat que tota ciutat o municipi necessita tenir per a donar resposta a les demandes més bàsiques de la ciutadania.

–Què entraria en eixa seguretat?
–La seguretat és un concepte molt ampli que engloba moltes qüestions. Els últims estudis que estic llegint ens diuen que la seguretat té un component enormement subjectiu. El que és la seguretat per a una persona, pot ser un bon enllumenat en el carrer, i per a una altra persona és veure policia. Però, a la fi, la seguretat té un component subjectiu que es tradueix en una sèrie de qüestions molt senzilles, com és donar un servei determinat a la ciutadania. Pot ser presència d’agents uniformats, però poden ser moltes altres qüestions.

–Quines serien les competències de totes les Policies Locals?
–En la Constitució Espanyola diu «protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana». A partir d’aquí, jo trobe que tots els cossos policials, tant els de l’Estat com els autonòmics i els locals, es distribueixen feines de tipus burocràtic o administratiu i després hi ha una distribució diguem-ne més específica de cadascuna. La investigació de delictes, per regla general, la té la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i les comunitats autònomes que han assumit eixes competències, que cada vegada en són més, ja que actualment la Policia Foral de Navarra i la Policia General de Canàries han augmentat eixe ventall de policies que originàriament eren els Mossos d’Esquadra i la Policia Basca.
La Policia Local va començar treballant en origen els delictes de trànsit local, els accidents de trànsit urbans, i ha acabat ampliant enormement el seu treball a partir de la mediació, resolució de conflictes, programa agent-tutor, de convivències escolars, l’educació viària… i continua ampliant-se perquè sempre es recorre a la Policia Local per a donar resposta a molts problemes actuals.

–Podríem dir que no hi ha incompatibilitats entre la Policia Local i els altres cossos de seguretat?
–Incompatibilitats, no; el que hi ha són superposicions. Hi ha situacions en què tots consideren que els correspon a ells fer la feina, però a la fi la realitat és que depén de les persones que dirigeixen eixos cossos.

–La Policia Local realment es pot considerar un cos de seguretat?
–Totalment. Estic convençut que, sense la Policia Local, la majoria de les nostres ciutats no arribarien mai a un nivell mínim de seguretat o de protecció. De segur que el primer nivell, el primer estadi de seguretat general, es dona sempre per part de la Policia Local.

–En l’àmbit de la comunitat autònoma, hi ha algun estudi sobre la presència de les dones en les Policies Locals?
–Hi ha algun estudi. No sé si també algun sindicat ha estudiat aquesta qüestió.
Jo trobe que sí que faria falta que la Generalitat Valenciana poguera realitzar un estudi el més actualitzat possible sobre aquesta situació. La major part de dades ens indiquen que les dones estan al voltant del 12-15 % en les plantilles de Policia Local. És cert que hi ha un punt d’inflexió destacable amb la Llei 17/2017 de coordinació de Policies Locals que va establir una mesura de discriminació positiva amb una reserva de places per a dones. Pense que és una mesura molt encertada, encara que va ser criticada, i l’única manera de corregir aquesta desigualtat és forçar-ho amb la normativa i complementar-ho amb divulgació i informació que anime les dones a ser policies. I és encara pitjor la situació quan parlem de llocs de comandament: a l’hora de dirigir, de ser oficials, inspectores, comissaries… el percentatge baixa considerablement i podem estar parlant d’un 5 % de dones.

–Dintre d’eixes Policies Locals, el valencià no és una assignatura pendent?
–Sí. Per a mi, sense cap tipus de dubte. El valencià és la meua llengua materna, jo sempre he parlat en valencià i és veritat que quan arribes a l’Administració, costa.
Ve l’excusa que tenim interacció amb altres administracions, i això impedeix que hi haja fluïdesa; ho fan més complex perquè hi ha molta gent que no sap i no entén el valencià i fa que a la fi els documents acaben redactats en castellà. És cert que la Policia Local oralment, en la interacció al carrer, som probablement dels que millor atenció podem donar i és difícil que no hi haja cap valencianoparlant, però en documentació pense que sí que es podria millorar.

–Hi ha un pla de formació contínua per als agents que ja formen part de les Policies Locals?
–Sí. Tenim per un costat les diputacions provincials, que solen tenir sempre una oferta formativa per a funcionaris de l’Administració local, i després sobretot i principalment està lʼIVASPE (Institut València de Seguretat Pública i Emergències), que depén de la Generalitat. Cada any publica un pla formatiu que ha anat millorant amb els anys i actualment és prou ambiciós perquè preveu formació també en drons, unitats canines, en coses molt innovadores que feien falta i que s’han cobert.

–I en aquest moment, amb la legislació que tenim, quants professionals de Policia Local ha d’haver-hi per cada 1.000 habitants?
–La veritat és que el tema de les ràtios és una qüestió molt tractada, però de vegades jo trobe que no es tracten les dades com correspon. Hi ha dades en l’àmbit europeu, obtingudes de l’Eurostat, que ens indiquen que hauria d’haver-hi 1,5 policies per cada 1.000 habitants, però el que està clar és que hi ha països europeus que tenen més policia i menys seguretat i dʼaltres que tenen menys policies i més seguretat. De manera que, a la fi, jo pense que la seguretat, si s’entén com un concepte ampli en què intervenen altres elements i altres interaccions, trobe que la quantitat, sense més, de policies no és definitòria.

–Dintre de totes les funcions, quines accions o serveis consideraries fonamentals de les Policies Locals?
–La veritat és que, clar, la Policia Local treballa sempre en un espectre general de totes les qüestions, i a mi m’agrada fer un poc la comparació també en la situació actual de pandèmia. La Policia Local som com el metge de família, som com eixe primer professional preparat i capacitat com el que més, però que tracta d’englobar situacions molt diferents i, en el cas necessari, derivar a algun especialista.
D’eixa manera entesa, el que permet la Policia Local és englobar un poc les situacions més quotidianes que, en origen, estaven en el trànsit, però és que el trànsit ocupa en el nostre dia a dia una part molt important perquè anem a treballar, portem els xiquets i xiquetes a l’escola… Tot això ho fem amb el cotxe o amb transport públic, i això, a la fi, obliga a dedicar temps al trànsit. Però després hem demostrat que som un servei molt molt versàtil. A la pandèmia em remet: hem sigut capaços de treballar en totes les situacions, donant resposta a totes les problemàtiques que ens han plantejat.

–Per a la violència de gènere, sou fonamentals?
–Sí, clar. El cos de policia que més coneix el funcionament de la ciutat és la Policia Local, sense cap dubte, i nosaltres, al voltant de nosaltres, pivoten tota una sèrie de serveis imprescindibles. En el cas de la violència de gènere, nosaltres som capaços de conéixer el veïnat, l’activitat diària de l’agressor, el lloc de treball de la víctima, dels familiars…, i això ens dona unes possibilitats enormes dʼoferir el que es busca, que és, en definitiva, una major protecció a la dona que ens necessita.

–Podríem dir també que el paper de les Policies Locals és més un paper dissuasiu i educatiu?
–Dissuasiu no, preventiu sí, i educatiu també, perquè és veritat que nosaltres donem molta importància a transmetre informació i intentar facilitar a la gent el màxim possible perquè sàpien el que diu la normativa vigent per a les situacions diguem-ne habituals, però, en lloc de dissuasiu jo diria preventiu; intentem anticipar la resposta.

–I després de la pandèmia, en què heu estat al peu del canó, la ciutadania està més nerviosa?
–M’atreviria a dir que sí que hi ha conseqüències, seqüeles. Es poden percebre canvis en els comportaments. Jo començaria destacant un augment dels intents de suïcidi; això és un símptoma que psíquicament no estem exactament igual. Una vegada passada la pandèmia sí que pense que la nostra societat està canviant un poc.

–Els centres educatius són o haurien de ser un objectiu bàsic per a la Policia Local?
–Totalment d’acord. Per això nosaltres, des de fa dècades, hem tingut sempre l’educació viària com una necessitat. Està en marxa el que es coneix com Programa Agent-Tutor, que és un programa per a la millora de la convivència escolar en el qual introduïm agents dins de les escoles, de suport al professorat. No conec cap centre escolar que sospite que nosaltres usurpem les seues funcions; ben al contrari, hi ha problemes de mediació entre escolars, entre professors i estudiants, entre professors i pares i nosaltres sempre intentem resoldre xicotets conflictes que abans degeneraven en situacions més greus. Crec que eixe Programa Agent-Tutor demostra la versatilitat de la Policia Local i demostra que estem on de veritat hem d’estar.

–Els estudis de Dret i Criminologia són un element fonamental per a poder pujar en l’escala de la Policies Local?
–La formació universitària per a mi és molt valuosa. Les persones que arriben a estudiar en la universitat tenen contacte amb una sèrie de valors i principis educatius superiors que, sincerament, jo pense que tot el món hauria de tindre l’oportunitat de descobrir. Des d’eixe punt de vista, qualsevol formació universitària és valuosa. A partir d’aquí, Dret i Criminologia tenen més relació amb la Policia Local, evidentment, com també poden ser Psicologia, Sociologia, Econòmiques… La formació universitària provoca una maduració i una millora de qualsevol persona que no hem de menysprear.

–Ara com ara, és una realitat que, per exemple, un policia local d’un poble no cobra el mateix que un policia local d’un altre poble amb el mateix nombre d’habitants.
–Sí, hi ha diferències retributives i de recursos i de qüestions… Això és així.

–La solució no seria que la Policia Local passara a ser un cos de la Generalitat?
–És una molt bona opció, no cal enganyar-nos. És una possibilitat que el que passa és que l’Administració autonòmica ha de reclamar eixa competència per a ella i desenvolupar-la. Això, evidentment, exigeix una responsabilitat i un esforç, però jo trobe que les comunitats autònomes que ho han fet estan satisfetes perquè a la fi eixe servei dona resposta.

–Hi ha comunitats que ho han fet?
–Clar. Les que creen policies autonòmiques com Catalunya, Navarra, el País Basc, Canàries, assumeixen no només la creació autonòmica sinó també la coordinació de la seua Policia Local. Si decidiren assumir tota l’estructura de les Policies Locals, es podria fer.

–El paper d’un cap de Policia Local també és fonamental per al bon funcionament del cos?
–Sí. Jo pense que la direcció que pot tenir la Policia, el seu principal líder, ha de ser una persona que gestione correctament, que estiga preocupat pel correcte desenvolupament de les tasques i molt pendent dels encerts, però també dels errors. Hem d’aconseguir que la ciutadania ens veja com a professionals que estem al seu costat. Pense que el cap és bàsic per a aconseguir-ho.

–Parlem un poc de tu: per què et vas fer policia?
–No sé molt bé per què. Jo recorde haver acabat un estiu la llicenciatura en Dret i estar dubtant entre ser advocat, opositar a la judicatura, ser professor universitari i alguna opció més que m’agradava. Finalment, vaig començar a treballar un estiu de policia de platja a Xàbia i vaig notar que m’agradava perquè tenia tracte amb la gent, feia serveis molt variats, aplicava els meus coneixements jurídics, però també tenia relació social, d’ajuda a la gent… Això va començar a enganxar-me, a agradar-me, i també vaig continuar estudiant.

–Com passes de ser policia de platja a ser el responsable de la Policia Local de Gandia? Quina ha estat la teua trajectòria?
–Quan vaig començar a aprendre la professió de policia local a Xàbia, va haver-hi uns anys, entre 2003-2007, de creixement dels ajuntaments. Era una època que van créixer totes les plantilles dels ajuntaments, de Policia… i es produïa una situació de canvi generacional. Hi havia molts caps de la Policia que no tenien estudis universitaris i davant del creixement d’eixes plantilles havien de traure a concurs places de caps amb títols universitaris. Jo vaig tenir l’oportunitat d’opositar a distints municipis. Recorde haver anat a Sagunt, Xirivella, Alaquàs, Aldaia…, a molts llocs, i finalment vaig aprovar en 2007 a Dénia, que justetament era el millor lloc on jo podia aprovar perquè era al costat de casa i em donava l’oportunitat de treballar a la capital de la Marina Alta. Hi vaig aprovar com a intendent principal.

–Després dels teus anys d’experiència, quines coses bàsiques creus que té la Policia Local?
–Per a mi, la principal característica de la Policia Local és la versatilitat, flexibilitat, que siga capaç de donar resposta amb el seu servei, com per exemple a Espanya, a la violència de gènere, i que al mateix temps la mateixa Policia Local a Londres o Nova York siga capaç de donar resposta a mesures antiterroristes, perquè cada ciutat té una problemàtica determinada a la qual es dona una prioritat. Eixa versatilitat no la té ningú, i els únics que poden adaptar-se al que vol la ciutat som nosaltres. I per això, som fonamentals.

–Després de la teua experiència a la capital de la Marina, de quines coses estàs més orgullós d’haver aconseguit allà?
–Jo estic orgullós de la majoria de coses, perquè moltíssimes d’elles tenen a veure amb la solució de xicotets problemes. Parlar amb persones que tenien problemes molt puntuals que no són ni públics ni notoris, però eixa perseverança en la resposta a la gent, gent normal i corrent, per a mi era el que més alegria em podria reportar.
Després, hi ha coses més cridaneres com la creació d’unitats. Jo sempre vaig defensar la Unitat Àrtemis a capa i espasa; per a mi era una unitat referent que demostrava que l’ajuntament havia estat al costat de la preocupació de les dones que necessitaven la nostra ajuda. També m’ha agradat consolidar la Unitat de Platges… Però, la veritat és que estic orgullós de tot el que he pogut fer a Dénia i agraït a tota la gent que m’ha ajudat.

–Ara arribes a Gandia, fa quinze dies. Quins reptes tens per als pròxims anys?
–El primer repte és aprendre bé el funcionament de la ciutat i de la Policia Local de Gandia, absorbir i interioritzar bé tota la dinàmica d’aquesta enorme ciutat que sí que té algunes coses semblants a les que habitualment he conegut: ciutat turística, costanera… Tot això em resulta familiar i em sent còmode amb totes aquestes qüestions. Són ciutats amb un motor fester i cultural molt potent que a mi m’agrada i em sent a gust treballant intensament perquè tot funcione bé. I a continuació intentar, en la mesura de les meues possibilitats, fer el que se m’ha encomanat: modernitzar i millorar la Policia Local de Gandia. És cert que ara és un moment inicial. Ja estic estudiant en profunditat algunes qüestions, i com deia en les meues paraules de benvinguda i amb les entrevistes que he tingut, dissenyaré un pla estratègic: planificar, executar, avaluar i tornar a treballar.

–D’ací uns quants anys, quin serà el pas següent?
–Jo he vingut a Gandia per culminar la meua carrera professional. Pense que fan falta anys per tal dʼaconseguir resultats positius en determinades coses i objectius. No tinc major aspiració que sentir-me estimat en el lloc on estic treballant, sentir-me valorat en la ciutat on servisc i ja està: no tinc cap més aspiració.