Entrevista a Pilar Blasco

30/06/2020

«Les dades són que 4 persones de cada 5 menors de 30 anys no es poden emancipar»

«Un 14 % de les persones joves està associada o fa voluntariat»

«S’ha de confiar en nosaltres»

«No crec que ara hi haja ningú ací per acabar en un partit polític o en un càrrec polític»

Havíem quedat a la seu del Consell al carrer de la Llanterna, i resultava curiós veure que totes les persones eren joves i anaven d’un lloc a un altre, alguns amb l’ordinador al braç. Tenien reunions. I parlaven. I arribaven a acords. Pilar em convida a seure en una sala de reunions. En iniciar les preguntes parla des dels seus anys privilegiats, amb una calma i una claredat que ja voldrien algunes de les persones més majors. Sense cap estridència, se li nota compromesa amb el que fa, amb els objectius que li agradaria aconseguir. És jove i jove compromesa, i et transmet satisfacció i ganes, moltes ganes, de continuar treballant per la seua societat i la seua joventut.

 

–Com arribes a ser la presidenta del Consell?

–A nivell general, el que se sol fer és que, quan es canvia de Permanent, es creen uns grups de treball en què se sol parlar de quins perfils de persones són interessants per a estar en la Comissió Permanent i també es busca un poc que sempre hi haja gent que passa d’una Permanent a altra per tal que hi haja un poc de relleu. En el meu cas, jo era la secretària de l’anterior Comissió Permanent i entre la gent començaren a dir-me que si volia proposar-me o no, i finalment em vaig decidir a fer el pas i prendre aquesta responsabilitat. M’ho vaig proposar i totes les entitats hi estaven d’acord, i així va ser un poc com vaig acabar ací.

–D’on vens? Quin és el teu origen associatiu?

–Jo he estudiat sempre al col·legi dels Salesians i tenen un moviment associatiu lligat que és la Federació de Centres Juvenils Don Bosco. Jo comence des de quart de primària a anar a aquesta associació com a participant i amb 18 anys decidisc ser monitora. He estat sempre com a coordinadora i monitora i vaig començar a implicar-me de forma autonòmica amb la meua federació; va arribar un moment en què el personal de la meua federació se n’adona i creu que encaixe en el perfil de les coses que es fan ací. Així em proposaren estar en el Consell.

–Què estudies o què has estudiat?

–Tinc 23 anys i soc politòloga. Enguany he començat a estudiar Educació Social.

–Quines coses creus que pots aportar a aquesta organització?

–Intente ser una persona bastant coherent i crec que intente aplicar això sempre a les coses que faig dia a dia. Per totes les meues vivències, solc ser una persona que cuida les persones, que intenta ser neutral i que tot el món es note acollit. Crec que és molt important i és el que estem intentant treballar.

–Què és realment el Consell?

–Legalment, estem recollits en la Llei de Joventut, que ens dota de personalitat jurídica i diu que som l’òrgan que representa la joventut. El govern autonòmic ha de demanar-nos consulta en totes les coses que es vulguen fer de joventut perquè som l’interlocutor, som els qui defensem els drets de la joventut i els qui vetlem un poc perquè les seues necessitats estiguen ateses. Hi ha un Consell de la Joventut estatal, el d’Espanya, i autonòmics. Com que la competència de joventut recau sobre l’autonomia, tenim bastant incidència perquè al final qui fa les coses de joventut és el govern autonòmic.

–El vostre pressupost, com l’aconseguiu?

–Tenim un conveni amb l’IVAJ i pràcticament la major part dels recursos venen de diners públics marcats en els pressupostos. Això fa també que, depenent del temps econòmic o de les prioritats del govern, el nostre pressupost augmente o disminuïsca. Una part del pressupost ve també de projectes europeus, però principalment del conveni amb l’IVAJ.

–Quantes organitzacions el componen?

–Tenim com dues parts. Una són els Consells Locals de la Joventut: encara que nosaltres siguem els autonòmics, creiem que és important incidir en l’àmbit municipal, per això una de les nostres línies és crear Consells Locals que després vinguen a l’autonòmic. Ara hi ha 14 Consells Locals: amb la nova llei que es va crear i amb el decret que l’ha desenvolupat, es facilita la creació de Consells perquè a més de locals se’n podran crear de territorials, en els quals diversos territoris es podran agrupar si no tenen un teixit associatiu suficientment fort. Creiem que anirà creixent. Per una altra banda, tenim 11 entitats de ple dret i 7 adherides. Les de ple dret són les que compleixen tots els requisits que marca el nostre reglament, i a més tenim convenis amb altres entitats.

–La representació institucional està en funció del nombre de socis i sòcies de les organitzacions?

–Pel que fa a l’Assemblea, totes les entitats tenen el mateix nombre de persones delegades, que en són dues. No és per criteri de quanta gent siguem o en quants territoris estem, sinó que tot el món té el mateix nombre de representació.

–Si parlem de números, a quantes persones representen les vostres organitzacions?

–Realment, com a Consell representem tota la joventut, i pel que toca a les nostres organitzacions depén un poc del tipus d’associacions que siguen i de la quantitat major o menor d’associats. Les entitats d’educació no formal són les que més persones tenen associades. Podríem estar parlant d’unes 100.000 persones associades.

–El Consell Valencià de la Joventut és centralista de València?

–És un tema que intentem treballar prou. Quan es conforma la Comissió Permanent sempre s’intenta que hi haja persones de distints territoris. Per exemple, actualment hi ha una persona del sud (soc jo, que soc d’Alacant) i una altra persona de Castelló. És cert que, com que la nostra acció és directa amb el govern autonòmic i totes les seus estan ací a València, s’acaba centralitzant, però les nostres assemblees cada vegada són en una província.

–Quin procediment teniu per a arribar a configurar l’estructura?

–Hi ha com tres potes al Consell. Una és l’Equip Tècnic, que són totes les persones contractades que han d’intentar fer realitat el que les persones voluntàries decidim. Després està la Comissió Permanent, que som les persones voluntàries, i segons la llei poden ser de 7 a 9, i s’ha de tindre en compte el criteri de l’edat; intentem sempre que hi haja distints tipus d’entitats representades i el que es fa és intentar buscar les persones per consens i després es va a l’assemblea. Les entitats i els Consells que tenen representació voten i hi ha un mandat de dos anys. També està limitat el temps: una persona no pot estar en més de dos períodes en la Comissió Permanent.

–Parlem una miqueta del que esteu fent. Quines coses destacaries?

–Quan entràrem, el primer que es va fer va ser l’aprovació de l’Estratègia Valenciana de la Joventut, que és un document que replega les línies d’actuació que han de tindre les polítiques de joventut des d’aquell moment, del 2018 al 2023. És un document del Govern en el qual férem un procés participatiu molt gran i la majoria de línies i accions les hem marcades nosaltres. Aleshores, que eixe document s’aprovara i que siga un document que vincula tot el Govern, va ser bastant important per a nosaltres. Es va aprovar al març del 2019.

A més, férem un estudi qualitatiu i decidírem que havíem de donar a conéixer els resultats a la societat. Decidírem fer-ho d’una forma diferent, per això impulsàrem la campanya «La Joventut en Joc», amb la qual presentàrem les dades mitjançant un concurs, un joc, on vingueren diputats i diputades de les Corts relacionades amb la joventut i ho vam fer coincidir amb el Dia de la Joventut, que és a l’agost. Llançàrem una campanya diferent: utilitzàrem una crema social protectora amb la qual s’intentava trencar els perjudicis que es tenen sobre la joventut. Et posaves la crema i combaties els perjudicis que la gent, sobretot major, té sobre la gent jove.

També, al desembre de 2019 férem un projecte que és el que més treball ens ha donat en aquest últim temps. És el Parlament Valencià Jove, en què reunírem 60 joves de tot el territori valencià i es va debatre sobre una temàtica. En aquest cas va ser sobre les relacions de gènere, salut sexual… i el dilluns ens cediren el plenari de les Corts: hi havia distints grups parlamentaris creats per jocs de rol on debateren i recrearen les Corts.

–I quines t’agradaria aconseguir?

–Volem incidir en bastants coses. La situació en què estem vivint les persones joves és prou precària i sobretot volem que l’Estratègia Valenciana de la Joventut siga útil perquè va ser un document que va costar molt de traure. També ens agradaria aconseguir que totes les persones del Govern entenguen que és joventut i que s’ha de treballar. Som el present i s’ha de treballar hui en dia, no s’ha de deixar per a després.

–Si en el Consell hi ha diverses sensibilitats polítiques, arribeu a acords? No passa com en el cas de les persones majors?

–Generalment, sí. En les últimes assemblees tot està eixint pràcticament per unanimitat perquè s’està fent un treball previ de parlar amb les entitats i s’arriba a un acord. Treballem bastant que les coses isquen per consens i que tot el món es trobe còmode amb la decisió. És cert que el Consell de la Joventut és un lloc molt bo perquè es trenquen els perjudicis que es puguen tindre. Al final és igual d’on vingues, les idees, la política… Tot el món acaba coneixent-se, entenent-se i arribant a acords.

–Analitzem una miqueta la situació de la joventut al PV. Com esteu?

–Està malament la situació. La setmana que ve presentem les dades de l’Observatori de la Joventut sobre emancipació, que és un informe que fa el Consell de la Joventut d’Espanya. Les dades sobre el nostre territori no són bones: una persona jove que cobre 1.000 euros ha de destinar més de 700 euros a pagar el lloguer, i això sobrepassa el límit del percentatge. Costa molt que la gent jove se’n vaja de casa, i no poden per la realitat que tenim. A una persona sense recursos que vulga estudiar li costarà compaginar els estudis i el treball. A nivell laboral i de vivenda estem malament, i això crea problemes socials i personals.

–Quina creus que és la problemàtica més greu de la joventut?

–L’emancipació.

–L’eixida de la casa familiar és un somni?

–Sí, les dades són que 4 de cada 5 persones menors de 30 anys no es poden emancipar.

–Què diries a les persones que pensen que la joventut és sols festa i alcohol?

–Que ens conegueren. Crec que hauria d’haver-hi un espai intergeneracional en què les persones majors coneguen la joventut i la joventut conega la realitat de les persones majors. El que puga eixir en la televisió no és la realitat. Jo, per exemple, no prenc alcohol; és una decisió personal, i cada vegada conec més gent que busca altres tipus de socialització. Per què ens centrem en l’alcohol i la festa i no en totes les persones que són voluntàries els dissabtes i eduquen en valors els xiquets i les xiquetes?

–Quin és el nivell d’associacionisme juvenil al PV?

–Un 14 % de les persones joves està associada o fa voluntariat. No és moltíssim, però la forma de participar està canviant.

–Ara parlem una miqueta del futur: què t’agradaria aconseguir des del Consell?

–Sobretot que puguem emancipar-nos. Que els lloguers no siguen tan elevats i tinguem unes condicions laborals adequades. Moltes vegades no tenim uns bons salaris ni bones condicions perquè es pensen que som inexperts o que no sabrem fer les coses, i no és així. Dia a dia demostrem que podem fer-ho. S’ha de confiar en nosaltres.

–Com és la relació amb el conjunt del Govern del Botànic? Hi ha contactes?

–En general, positiva. Se’ns té en compte i ens pregunten. Però és cert que ens adonem que moltes vegades es funciona molt per conselleries o departaments, i en el tema de joventut fa molta falta que hi haja més canals perquè hi ha moltes accions transversals.

–Vos demanen opinió? Vos atenen?

–Generalment, sí. Sobretot en la conselleria on estem emmarcats i en l’IVAJ. La resta depén de si ens coneixen o no.

–I amb l’Institut Valencià de la Joventut, com són les relacions?

–Tenim una molt bona relació perquè el seu director ha treballat al llarg de molts anys en Joventut i coneix el sector. Sempre se’ns demana opinió i la majoria de vegades el que proposem és el que s’acaba fent mitjançant reunions per negociar-ho. És cert que no sempre ixen les coses tan ràpides com voldríem perquè hi ha una burocratització, però en general la relació és positiva.

–No és una miqueta fer el mateix però amb altres noms?

–No, perquè ells són els encarregats de fer les polítiques i de marcar un poc, a nivell de govern, quines són les polítiques de joventut i nosaltres som els qui fem incidència perquè isquen les coses que la joventut vol. Hi ha vegades que al govern no arriben les necessitats de la joventut i som un poc com els «Pepitos Grillos» d’anar recordant la realitat.

–Vosaltres sou el futur. Vos tempten els partits polítics?

–No, tenim bones relacions amb ells però no ens tempten. Jo pense que de política no se’n fa solament d’una manera. Nosaltres, des de les nostres entitats, també fem política i el nostre espai és eixe.

–Sereu els quadres orgànics dels partits polítics del futur?

–Pot ser, però jo crec que depén més de cada persona. És una opció més, però no crec que ara hi haja ningú ací per acabar en un partit polític o en un càrrec polític.