Entrevista a Remedios Giner

Ens rep somrient. En una casa situada al centre de València ens trobem amb Remedios Giner, hepatòloga, que conviu diàriament amb malalts d’hepatitis C –eixa malaltia que tant hem sentit en els últims mesos– a l’Hospital Arnau de Vilanova. Amb la seua senzillesa i contundència a l’hora de parlar capta la nostra atenció des del primer moment. En pocs minuts ens explica al detall la problemàtica de l’hepatitis C; i ho fa sense perdre el somriure.

–Fins fa un any, l’hepatitis C tenia un tractament d’una eficàcia limitada, però ara les taxes de curació poden superar el 90 %. Què han comportat els nous antivirals?

–Els tractaments que teníem fins ara eren molt llargs, molt tòxics, amb molts efectes secundaris i amb unes possibilitats de resposta només del 45-50 %. L’arribada dels nous antivirals ha sigut la revolució, és el somni dels pacients i dels hepatòlegs. És una revolució equiparable al descobriment de la penicil·lina. Són fàrmacs que actuen directament contra el virus, que produeixen molt pocs efectes secundaris i la durada dels tractaments és de dotze setmanes, quan abans era d’un any. A més, les possibilitats de curació són quasi del 95 %.

–Per tant, una revolució en l’àmbit de la salut, però també en el polític. Per què?

–El problema és que l’ambició de la indústria farmacèutica és infinita. Està en mans d’empreses privades que únicament volen guanyar diners. A més, els Estats no inverteixen en recerca de fàrmacs. El terratrèmol polític s’ha esdevingut perquè cada vegada els nous fàrmacs tenen preus abusius i els Estats no poden fer-se càrrec d’aquesta despesa. Amb el tractament d’un pacient podem donar la desocupació a una persona durant dos anys. En aquests mesos, el preu del tractament ha disminuït. A Espanya, el nombre de pacients és molt alt –quasi el 2 % de la població–, l’Estat ha negociat el preu del Sovaldi i ara ha baixat a 25.000 euros, aproximadament. Una de les causes d’aquesta negociació és que ara hi ha competència: en aquests moments ja hi ha tres fàrmacs en el mercat, i a partir d’abril n’eixirà un altre molt bo del laboratori Abbvie.

–I si la gent amb hepatitis no es mou, es mor?

–Ah, clar! La lluita dels pacients d’hepatitis C ha sigut fonamental en aquest èxit; ha sigut impressionant. A més, la pressió dels mitjans de comunicació, d’alguns metges i de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge ha resultat fonamental. El paper de l’Estat ha sigut horrible. Portem un any i mig terrible, perquè venien els pacients i no sabíem què dir-los. Hui puc dir que veig la llum, però quin any! Crec que és la primera vegada en la història de la medicina espanyola que els pacients han de posar-se en aquest pla. Perquè, a diferència de la sida o de l’hepatitis B, aquesta malaltia es cura.

–I per què el fàrmac varia de preu segons el país?

–El laboratori Gilead ha tingut un comportament mafiós: el Sovaldi no el van investigar ells, sinó un altre laboratori. El que passa és que Gilead va comprar el laboratori que investigava el Sovaldi per a tindre’n la clau. En comprar-lo, va posar el preu abusiu de 70.000 dòlars per al tractament de 12 setmanes. El que passa a l’Egipte, per exemple, és que un 10 % de la població té hepatitis C i el govern va saber negociar amb el laboratori, que els va vendre els fàrmacs a 500 dòlars. A l’Índia el venen a 10 euros. Són els governs els que han de saber negociar el preu del medicament.

–Ací, una gran part dels malalts van adquirir la malaltia dins del nostre sistema sanitari…

–Al meu parer, això és el més injust, perquè la majoria dels malalts són persones que han adquirit la malaltia dins del nostre sistema per un part, per una transfusió, per injeccions… Jo tinc molts pacients de Montcada i de Bétera, i tots més o menys de la mateixa edat: entre cinquanta i setanta anys. Pel que fa als qui la van adquirir per drogues, la gran majoria s’han curat, perquè com més prompte tractes la malaltia abans es cura.

–I quina és la seua opinió sobre el Pla Nacional impulsat pel Ministeri de Sanitat?

–Em sembla bé. Crec que el govern ha fet bé açò i l’han assessorat bé. El Pla Nacional ha canviat; ara s’ha negociat el preu dels medicaments. Ara ja ens permetran tractar sense interferó tots els malalts que tenen fibrosi 2, 3 i 4. Com que estem davant d’una malaltia que és un virus lent, els qui tenen fibrosi 0 o 1 els podem tractar dins d’un any perquè realment tampoc és una urgència. A més, dins del pla inclouen que si una dona té fibrosi 0 o 1 i vol quedar-se embarassada, li pots donar el tractament. O si els metges pensem que hi ha algun grup de risc o que certa persona té risc, se sol·licita i un comitè autoritza o no el fàrmac. Però, en principi, jo ja puc receptar sense límit de nombre de pacients.

–Però ara diuen que ho pagaran les comunitats autònomes…

–Hui hem tingut una reunió en què el director general de Farmàcia ens ha explicat tot açò i el protocol que hem de dur a terme per a sol·licitar els medicaments. És una mica complicat, però et facilita que, amb el teu farmacèutic i el director de l’hospital, pugues prescriure el tractament, perquè abans havia d’anar a un comité i s’allargava molt el procés. En la reunió ningú ha parlat de diners; tots hem dit «Endavant». Supose que trauran els diners d’algun lloc… però no ens hi han posat cap impediment: barra lliure a partir de la fibrosi 2.

 

–Com és possible que hi haja diners per a rescatar autopistes però no per a guarir una malaltia?

–Això és increïble i és vergonyós. Els diners no sé com els han tret, però n’ha d’haver-hi. Crec que hi ha un fons de 700 milions d’euros, però no sé com els repartiran. El que és clar és que s’han posat les piles possiblement perquè vénen eleccions.

–La inversió en recerca és important?

–Per descomptat que sí! Si nosaltres –i tot Europa– haguérem invertit en recerca, probablement no estaria passant açò. Els països del sud i de l’est d’Europa tenim molta hepatitis C. El que no entenc és com no s’ha fet una negociació dels preus per a tots els fàrmacs a escala europea. Podríem dir que el preu del Sovaldi és una minúcia si el comparem amb els fàrmacs per a tractar el càncer o malalties rares.

–I els laboratoris no tenen límits?

–Crec que França va posar un impost especial al laboratori Gilead, que és el que caldria fer. Com és que té tanta força la indústria farmacèutica? És impressionant!

–Com veu el futur? Hi ha data de caducitat per a la malaltia?

–Si fem bé les coses i es fa un Pla Nacional per a eradicar-la, es pot aconseguir. Cada vegada tenim menys casos de contagi. La gent es va contagiar sobretot amb les transfusions quan el sistema sanitari encara tenia molt per fer. Actualment hi ha contagis, sobretot per cirurgia estètica… és a dir, en llocs que encara no estan molt controlats. Però en el sistema públic de salut ja no n’hi ha. Enrere va quedar el cas Maeso i les males pràctiques; ara està tot molt controlat. Si es fa el pla i es fa un diagnòstic precoç de les persones que han nascut entre l’any 50 i 65, i es tracta en un termini de dos anys a les persones infectades (enguany els de F2, F3 i F4, i l’any que ve els F0 i F1) es pot acabar amb la malaltia en un termini màxim de 10 anys. Això si es feren les coses bé!

–El que ha passat amb l’hepatitis C ens dóna una lliçó del que passa quan política, salut i empreses s’ajunten?

–Sí. I sobretot ens dóna una lliçó de com de mesquins que són els polítics, que solament se’n preocupen quan hi ha eleccions. Ens dóna una lliçó de la mesquinesa humana. El fet de pensar que la situació ha canviat perquè vénen eleccions em deprimeix, encara que pense que la lluita dels afectats ha sigut clau. És com la de l’accident de metro: segur que acabarà resolent-se, però perquè la gent està tots els dies reclamant.

 

Vicent Boscà. Director de Saó

Teresa Ciges. Periodista

Entrevista publicada al nº 403, corresponent a abril de 2015