Entrevista a Ricard Bellveser

30/12/2021

“Tinc més curiositat per saber qui va ser Bonifaci Ferrer que Vicent Ferrer”

Per arribar al despatx de Ricard Bellveser has de travessar tot l’edifici de la Beneficència, i ja quan estàs molt a prop de les parets de l’IVAM et trobes el despatx del director de la Institució Alfons el Magnànim. Puntual, em rep al seu despatx, ampli, amb una gran taula de disseny plena de llibres i papers. Quadres, més llibres i dues finestres que et mostren ja l’IVAM. Ricard ja no és un jovenet, però continua amb una vitalitat total que no li permet estar quiet ni un moment. Ràpid de moviments i de paraules, sap el que vol dir i mai no oblida els seus objectius. Per això, comença dient que la Institució Alfons el Magnànim, tots els anys, tria un tema o una persona per a desenvolupar un gran projecte investigador.

-l dintre d’eixe projecte investigador, enguany…

-Ens hem centrat en sant Vicent Ferrer.Cada any es declara l’any d’alguna personalitat. L’any passat se declarà Any lsabel de Villena, i en concret es va dedicar a «Dones i literatura». Enguany, és l’any dels germans Ferrer, Bonifaci i Vicent, i a més coincideix que és el sisé centenari del Compromís de Casp. Ara bé, coincidia amb l’aniversari de la Constitució de Cadis i nosaltres ens plantejàrem la postura de la següent manera: Espanya celebra la Constitució de Cadis, que sembla molt bé; però nosaltres hem de fixar el focus en el Compromís de Casp, perquè si no ho fem nosaltres, no ens ho farà ningú. Per tant, estem estudiant el 600 aniversari del Compromís de Casp, 600 aniversari del Cisma d’Occident, que va trencar la cristiandat i, al mateix temps, el moment d’esplendor dels germans Ferrer. Per tant, en eixes tres branques ens hem centrat.

-l, una vegada centrat el tema, qui fou sant Vicent Ferrer?

-Jo contestaria dient una primera resposta com a qüestió personal. Tinc més curiositat per saber qui va ser Bonifaci Ferrer que Vicent Ferrer, però moltíssim més interés. Perquè pràcticament no hi ha un any que no hi haja una bona biografia de Vicent Ferrer: te’n vas a qualsevol llibreria i busques Vicent Ferrer i tens bibliografia fins a fartar-te’n. l de Bonifaci, què tenim de Bonifaci?

-Alguna novel·la…

-Bonifaci, amb onze fills, amb una dona ben acreditada de fertilitat, de sobte se li moren huit fills i la dona per una pesta. L’home sent la crida, se’n va a Portaceli i es tanca allí, i entre altres moltíssimes coses comença a fer la traducció de la Bíblia.

-Però, Vicent Ferrer realment fou tan conegut a Europa com sembla?

-Sí, sí que ho va ser.

-l això que ens contaren de xicotets de sant Vicent, que sempre parlava en valencià, allà on anara, tenia un do de llengües?

-Havia estat format a la universitat, primer a Catalunya i després a França. Un home educat, ja en el català de llavors i, per descomptat, en el valencià que era la seua llengua parlada, i a més coneixia perfectament el llatí, perquè els sermonaris que tenim són en llatí. Eixe poliglotisme era degut a la seua formació, i diuen que, on anava, tots l’entenien.

-Sant Vicent també és famós pel seus sermons…

-Ara estan fent-se’n noves edicions. Per exemple, Emili Casanova ha estudiat restructura lingüística dels sermonaris llatins i ell manté la idea que fins i tot quan escrivia en llatí o en una altra llengua pensava en valencià, perquè es veu en l’estructura. Recordant un assaig molt interessant de Fuster, ell demostrà que Gabriel Miró i Azorín pensaven en valencià, i, quan ho passaven al castellà, es quedava l’estructura valenciana latent. Sant Vicent va predicar en valencià, i sempre “pensava” en valencià.

-l el paper de Vicent o dels germans Ferrer en el Compromís de Casp?

-Fou fonamental. Jo no sóc molt especialista en els germans. Ni de lluny conec tota la investigació i l’estudi, però van ser clau. Són coses que no s’acaben d’entendre: ell no té la primera paraula en el Compromís de Casp, però pareix que sí que pogué activar els presents i va introduir els Trastàmara en la Corona d’Aragó.

-En aquell moment, ell ja era gran, estava en els 60 anys…

-Sí, però les seues capacitats de persuasió són ben conegudes.

-Ara seria un gran líder…

-Sense dubtes. l líders com ell, en dóna la història pocs i molt comptats, i ell va estar predicant per mig Europa.

-l què significa realment la decisió, l’aposta feta al Compromís?

-Hi ha algunes coses que vull afegir a la conversa. Primera, en el Compromís de Casp és la primera vegada que, formalment, en un lloc formal, es parla de llengua valenciana. l és una cosa curiosa que hem d’entendre-la dins de l’ambient de l’època; també es parla de llengua catalana d’una manera diferenciada, però no perquè es pensara que eren dos llengües diferents, sinó que es tractava de respectar la parla dels representants. És la primera vegada que es parla de llengua valenciana ja diferenciada de les altres llengües peninsulars.

-Però, el Compromís de Casp, realment, si ens situem en aquella època, no és una espècie d’exercici democràtic? És a dir: es reuneixen nou persones i parlen per buscar un acord…

-Sí, sí. Parlen i voten. Les condicions són clau, s’estableixen unes normes i la votació s’efectua.

-l, realment, per a Bonifaci, l’ombra de Vicent no era massa gran?

-Però, és que Bonifaci no era una persona qualsevol; era un home que havia tingut responsabilitats importantíssimes dins de la Corona, que mentre era casat fou un home civil i seglar amb molt de poder. Sembla com si sant Vicent fóra tot energia, i l’altre germà un senyor més bé invisible que li anara darrere. l no és cert.

-l Bonifaci, fou realment el traductor de la Bíblia que se li atribueix?

-Eixa Bíblia, que com saps només en queda la part final, els especialistes consideren que no és possible que una sola persona l’haja poguda traduir; deu ser un equip, probablement un grup de gent del monestir. l ell devia estar al capdavant de l’equip perquè va tindre la idea o la iniciativa. El pare Esponera ja ha justificat en moltes ocasions que és impossible que fóra l’obra d’una persona. De tota manera, era freqüent la desaparició de bíblies. El capellà d’Alfons el Magnànim conta que l’any de 1 447, el 21 de gener, cremaren vint bíblies falses a la plaça de la Seu damunt d’unes graelles. La desaparició de bíblies i la crema pública era un fet que

no era anormal… Tinc en el meu cor que algun dia n’apareixerà una.

-Què teniu previst fer en l’any dels germans Ferrer?

-Farem un congrés internacional del 4 al 7 de setembre. Acudiran els principals especialistes, entre ells Francisca Gimeno, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, que és qui està fent la transcripció de les actes del Compromís, perquè estan transcrites les actes d’Aragó però no les de València. En aquest congrés s’estudiaran els tres aspectes: compromís, cisma i sant Vicent Ferrer. l també es parlarà del personatge tretze, que és el papa d’Avinyó: encara està viva a tota la península la frase «mantindre’s en les tretze», que ve directament d’ell, perquè era la numeració que tenia.

-Hi haurà exposició?

-No, únicament un congrés.

-Sant Vicent Ferrer és un símbol per tradició per als valencians, per al poble i per a les autoritats. Encara ho és?

-Jo pense que sí, que continua sent un dels nostres grans hòmens. La qüestió és que, en el segle XXI, el lloc de l’Església i el lloc de les creences ha canviat, i l’actitud o la posició de l’Església davant de la societat no és la mateixa. Però sant Vicent Ferrer es manté com un dels nostres referents.

-Ara una pregunta relacionada amb Sant Vicent i l’actualitat: llegir i conéixer Sant Vicent no podria també ajudar els valencians a estimar la seua llengua i la seua cultura?

-Sense cap dubte.

-l, clar, la vostra aportació estarà orientada a…

-En això estem. Quan fem els nostres congressos internacionals, no és només que es reuneixen persones que no es coneixen i que ho passen bé dos o tres dies; no. Hi ha una producció editorial. El Llibre dels fets, en una edició en valencià actual, el pots llegir com si estiguera escrit hui, està actualitzat. Totes aquestes publicacions són filles dels congressos i hem traduït Ausiàs March a més de 200 llengües. El congrés no és sols una reunió, és l’editorial que produeix. La idea és deixar en un valencià contemporani els discursos de Vicent Ferrer. Jo no en sóc un expert, però estic molt content de ser el coordinador d’un congrés sobre els germans Ferrer.

Entrevista del número 369.