La revista degana en valencià

Entrevista a Rosana Pastor

02/07/2021

«Berlanga és una figura universal, un valencià universal»

«La pandèmia està marcant molt l’agenda»

«Berlanga serà geni i figura sempre»

Havíem quedat al Palau de la Generalitat. Vam buscar una sala noble i vam seure per fer l’entrevista. Rosana és la comissionada per a l’Any Berlanga. Actriu i directora, contesta les preguntes que pretenen conéixer millor tots els actes i la coordinació que se n’està fent. Al final, em queda el desig de continuar aprofundint en la vida del gran director de cinema. Després de la conversa i les fotografies, vam continuar amb la nostra agenda, amb la nostra pel·lícula.

–El dia 8 de gener, el Consell aprovà un decret que declarava el 2021 Any Berlanga. Va ser un encert del Consell?

Les Corts Valencianes ja havien decidit que hi hauria un Any Berlanga el 2021, i òbviament jo crec que qualsevol iniciativa per part dels poders públics per a reconéixer una figura de la cultura com és el cas de Luis García-Berlanga és un encert, sí.

–Es crea també la Comissió Commemorativa de l’Any García-Berlanga. Qui la integra?

Eixa Comissió Commemorativa està presidida pel president de la Generalitat, el ministre de Cultura i el conseller de Cultura, i després la integren un seguit de representants de les diferents administracions i també de la família Berlanga, representants de l’Acadèmia de Cinema Espanyol i huit càrrecs de designació per part del president.

–Què és això de ser la comissionada per a l’Any Berlanga? Com li arriba la proposta?

M’arriba a través d’una telefonada des de Presidència dient-me que el president voldria proposar-me que em fera càrrec d’eixa tasca de coordinació i impuls de les activitats de l’Any Berlanga, una gran alegria per una banda, perquè crec que és important per al sector que siga una persona pròpia del sector cinematogràfic i del món cultural, i per altra banda crec que també és important que estiga representada en una dona. Crec que a Berlanga li faria molta gràcia i ho vaig rebre amb alegria i ganes de posar-me a treballar.

–Molts anys d’activisme social i ara ha de treballar amb les més altes institucions del país i també amb el Ministeri de Cultura.

Jo estic fent un treball, però açò no té una consideració de treball; vull dir, jo estic oferint la meua disponibilitat, les meues ganes… d’una manera altruista. No és un treball a l’ús. Crec que hi ha una qüestió important: jo tinc molt clar com funciona, quines són les mancances, quines són les necessitats del sector cultural, que en aquest cas és el sector en què se centren les activitats de la figura de Berlanga. Crec que, des d’eixe coneixement, des d’eixe bagatge que donen els anys, des de la tranquil·litat que el que jo estic fent no s’està fent per a complaure cap expectativa des de les institucions, sinó precisament per a facilitar i actuar com a mediadora, establir sinergies entre les diferents administracions i les idees que van arribant per a posar-se en marxa en aquest Any Berlanga, ho assumisc amb el millor ànim possible. Soc conscient que és un esforç gran i serà llarg en el temps perquè durarà fins i tot un poc més enllà del 2021, però ho he pres amb alegria. Espere poder continuar compaginant-ho amb els meus projectes personals, que són veritablement la meua primera responsabilitat, i tindre energia per poder fer-ho tot.

–M’imagine que, per a una actriu i directora, deu ser també una satisfacció gran…

Sí, la veritat és que sí. Com t’he dit al principi, és com posar-me al capdavant o, si més no, posar en connexió, establir eixes sinergies de les quals et parlava adés entre distintes administracions o diferents iniciatives que arriben també des del món de la cultura, algunes iniciatives privades que volen participar en la commemoració de l’any, i sí que és veritat que és estimulant poder posar al servei d’eixa causa el bagatge que donen els anys i que dona l’experiència d’haver dedicat tota una vida al món de la cultura.

–Pot dir-nos les línies generals de la celebració?

Hi ha unes línies generals, i la primera directriu és que l’Any Berlanga és un paraigua perquè, des de les diferents administracions de la Comunitat, de la Generalitat, es puguen posar en marxa iniciatives per commemorar i homenatjar la figura de Berlanga. Totes eixes iniciatives seran coordinades sota el paraigua de l’Any Berlanga, la qual cosa vol dir que cada administració, entitat o xicoteta institució, té autonomia per a poder proposar o per a sumar-se o fer seua alguna de les propostes que des d’eixa Comissió Commemorativa i des del Comité Executiu que presideix la figura de la persona comissionada es puga proposar. Tots treballem per fer possible eixe Any Berlanga, cadascú hi aporta allò que té, els recursos que té, la iniciativa que vol fer o s’acull a les iniciatives que la comissionada propose.

–Hi haurà actes dins i fora del País Valencià. És possible?

Hi haurà actes dins i fora perquè nosaltres estem coordinant les activitats dins del País Valencià, però també s’han presentat al Ministeri una sèrie d’actes, i l’Acadèmia de Cinema també té els seus. Jo vaig dir en una de les primeres entrevistes que vaig fer que Berlanga és una figura universal, és un valencià universal, i aquest homenatge a Berlanga no és només l’homenatge que li vol retre la Generalitat Valenciana sinó que està l’homenatge que li ret o li retrà l’Acadèmia del Cinema i també el Ministeri de Cultura del govern de l’Estat. També hi ha activitats en què col·laborarem aquestes tres grans administracions com a parts de l’homenatge, ara connectades.

–L’entrega dels Premis Goya, prevista per al febrer de 2022 a València, també li la devem a ell?

És molt important que s’haja pres la decisió de fer eixe esforç per part de Generalitat i l’Ajuntament de València de posar tots els mitjans perquè els Premis Goya se celebren a València en l’any 22. Sí.

–La pandèmia marcarà també totes les activitats?

La pandèmia està fent més difícil la comunicació, més difícil que es veja un veritable fil que articula totes les iniciatives. Jo soc conscient que la pandèmia no ens ha permés tindre un ritme normal de treball. Com tu bé has dit, el decret del Consell de creació de la Comissió Commemorativa és del 8 de gener; en una situació normal, a finals de gener o principis de febrer hauria estat constituïda la comissió. És cert que la pandèmia ens està imposant unes restriccions grans i que eixa reunió que des d’eixes distintes administracions estem desitjant que es produïsca no s’haja fet encara. És imprescindible que es constituïsca eixa comissió, però la pandèmia està marcant molt l’agenda.

–Parlem una miqueta del personatge: vosté va coincidir amb ell?

Sí, jo el vaig conéixer, vaig tindre la sort de conéixer-lo personalment.

–D’ell s’ha dit que el cinema espanyol no seria el mateix sense la seua obra i petjada.

La veritat és que jo crec que ell ha sigut una persona que ha portat la seua mirada a les pel·lícules. La seua és una mirada filtrada pel prisma de la llum, del caràcter i de la idiosincràsia del poble valencià, que és on ell ha viscut, on es va criar i on va absorbir les primeres impressions de la seua vida. Crec que Berlanga ha sigut una figura que aglutina per un costat eixa mirada tan especial, pròpia, mediterrània, i per un altre costat ha sabut també compaginar amb altres mirades.

Jo crec que sí que hi ha una influència de Berlanga en part del cinema que s’ha continuat fent a la resta de l’Estat i estic convençuda que també en el cinema que s’ha fet al País Valencià i en la trajectòria d’algunes persones que estan dirigint o han dirigit cinema. No podem oblidar que ací hi ha dues figures, lamentablement desaparegudes, com Carles Mira, que va tenir també una mirada en la comèdia molt significativa, i Toni Canet amb una comèdia valenciana i coral. Hi ha moltes semblances amb la cinematografia de Berlanga. Després tenim figures més recents, com ara Vicent Monsonís amb una pel·lícula com Dripping, Vicent Tamarit amb El hombre de la nevera que, tot i que és tragicomèdia, sí que té algunes coincidències amb pel·lícules de Berlanga… A mi, m’agrada parlar de «cineastes en l’estela de Berlanga». També em faig una altra pregunta que té a veure també amb com ha evolucionat el nostre panorama cultural, cinematogràfic i la vida, com s’han desenvolupat les condicions de vida i les situacions per què travessem en l’evolució… És molt curiós que no apareixen encara, de moment, massa noms de cineastes en femení. Hi ha un nom important que és Lucía Alemany, la cineasta que va rodar La innocència, i podríem albirar en el cinema de Lucía alguna reminiscència d’eixe Berlanga coral, d’eixe Berlanga que retrata la gent del territori.

–Fins i tot va estar nominat a un Oscar per la pel·lícula Plácido. Si l’haguera rebut, hauria canviat un poc la història o seria la mateixa?

Si li hagueren donat l’Oscar per Plácido, probablement hauríem tingut des de fa molts anys una mirada cap a aquesta part del món que probablement hauria ajudat que altres hagueren tingut accés als premis de Hollywood amb més facilitat.

–Li hauria agradat ser dirigida per ell?

Sí, sí que m’hauria agradat, i de fet li ho vaig proposar. Ja he dit que vàrem coincidir alguna vegada sent membres de la Societat de Commemoracions Estatals, un organisme a Madrid. Després vàrem coincidir algunes vegades ací a València, però ell sempre em deia que ja sabia jo que ell tenia sempre aquesta inclinació a traure personatges molt particulars i curiosos, així que no va ser possible. És cert que el vaig conéixer cap al final de la seua trajectòria i no va ser possible, però m’hauria agradat.

–Ell va ser també un personatge peculiar. Això d’anar-se’n amb la División Azul…

Aquest cap de setmana repassava el llibre que ha editat el Consell Valencià de Cultura, Berlanguiana, i s’hi explica. Clar, et quedes un poc sorprés d’això, i resulta que hi ha un motiu que honora la figura de Luis García-Berlanga: Berlanga va anar a la División Azul per lliurar de la mort el seu pare, que havia caigut en les mans del terror feixista. Volien condemnar-lo a mort i hi havia com una mena d’espai per a redimir-se que consistia a pagar diners o que un dels teus fills redimira la culpa, la pena, anant-se’n a la División Azul, i eixe va ser el motiu pel qual hi va anar, almenys si faig cas del que està documentat.

–I sembla que Franco no se l’estimava massa, menys encara després de veure El verdugo

Quan visites l’exposició del MuVim, que ha sigut del primer acte d’aquest Any Berlanga, pots veure que sí, que Franco no s’estimava el director. Però Berlanga va tindre l’habilitat de saber sortejar la censura d’aquell moment i, en ple franquisme, fa una pel·lícula que és un al·legat contra de la pena de mort. Crec que això és Berlanga, i ho pot portar a terme perquè té una intel·ligència, una sensibilitat artística i una habilitat per sortejar les dificultats. Ell va tindre eixa capacitat de poder narrar i instal·lar el seu missatge des del punt de vista artístic.

–Podríem dir que ell sempre estava contra el poder, que era incòmode per a tots els poders?

Jo diria que sí.

–Ell va deixar un sobre a la caixa 1034 de les lletres a l’Instituto Cervantes, que s’obrirà el dia 12 de juny d’enguany, 10 anys després de la seua mort. Serà també una gran sorpresa?

Eixe sobre pot tindre, com deia el seu fill, des d’una recepta de paella a un guió. Jo també m’ho he preguntat moltes vegades, però estic convençuda i tinc l’expectativa que Berlanga serà geni i figura sempre i que ens donarà una bona sorpresa per a continuar amb eixa commemoració de l’any en què homenatgem la figura del cineasta. No ens queda sinó estar molt oberts i expectants. Per part de la Generalitat i d’aquesta comissionada estaríem encantats d’estar allí en eixe moment per portar una representació de la nostra terra i acompanyar eixa obertura de la caixa del llegat de Berlanga.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top