Entrevista a Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana

Havíem quedat al seu poble, al Camp de Mirra, a la casa on viu, un poble molt tranquil. Després de la salutació, vam seure al voltant d’una taula que té en una terrasseta molt agradable, envoltada de plantes. En començar les preguntes, et transmet diverses coses i una d’elles fonamental: l’estima per la llengua, el valencià. En acabar de parlar i de fer algunes fotografies, ella va quedar-se al poble, molt agradable, i jo me’n vaig tornar a l’Horta. Ho té molt clar.

–Rosanna, com arribes a la presidència d’Escola Valenciana?
–Primer vaig començar participant en les Trobades senzillament com a mestra, com a mare. A mi, el valencià sempre m’ha atret moltíssim i Escola Valenciana era una entitat molt atractiva, molt atractiva pels seus lemes, per les activitats, i vaig començar a involucrar-me en les Trobades. Després vaig formar part de la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat un temps, i des de la Coordinadora vaig fer com d’enllaç, em connectava a les juntes i ací va ser quan vaig conéixer tota l’estructura d’Escola. I resulta que l’any passat s’acabava el període d’Alexandra, anterior presidenta, i, vaja, m’hi van proposar. Em va costar molt decidir-me, la veritat, però també era un repte grandíssim i un honor i un goig, no?, estar al cor de la presidència, i m’hi vaig presentar.

–Eres la tercera dona que ocupa aquest càrrec. Les dones heu vingut per a quedar-vos?
–No ho sé, no ho sé. A veure, és veritat que durant molt de temps van ser hòmens els presidents, i que aquests últims anys són dones. A veure, jo crec que en aquest sentit Alexandra ha fet un paper molt important. Jo crec que ha trencat com un sostre de vidre. També ella m’hi ha encoratjat a mi. M’ha encoratjat com a exemple de fer les coses, com a valentia de dona. I després, també, personalment, que he parlat amb ella i ha confiat en mi; ha sigut un factor molt important.

–Ser mestra és la millor professió del món?
–Jo és que només he sigut mestra. No sé si és la millor professió del món, però és una professió molt bonica.

–Quins reptes t’has marcat per a aquest període?
–Per al meu període, m’agradaria consolidar els reptes d’Escola Valenciana, que és normalitzar en valencià en tots els àmbits possibles. En l’àmbit de l’ensenyament, al carrer, en les activitats d’oci, és a dir, un poquetet transformar el que estiga en la nostra mà per capgirar aquest procés de substitució lingüística i fer front a tants atacs. En la meua legislatura m’he plantejat continuar per aquí i ser un agent actiu per transformar la societat i per plantar cara al que tenim.

–L’Escola Valenciana és un element transformador de la societat?
–Per descomptat. És un element transformador de la societat des de baix, des de les comarques. És una realitat que pretén proposar espais immersius i interacció del valencià en tots els àmbits possibles, però també fer pedagogia. Fer pedagogia de la situació sociolingüística que tenim, que és un dels meus reptes, però també d’Escola Valenciana. Fer pedagogia de la situació que tenim per tal de sensibilitzar la societat i canviar-la, començant per canviar nosaltres la nostra mentalitat. Si volem ser un agent transformador hem de creure’ns que som un agent transformador.

«L’objectiu d’Escola Valenciana és normalitzar tots els àmbits»

–Hi ha zones del país on teniu menys presència, o és uniforme?
–Té presència en moltes comarques, des del nord, des de Castelló fins a Guardamar, però no en totes les comarques del País Valencià. Per exemple, a les zones castellanes no té gaire presència, i també seria un repte nostre. Expandir l’acció d’Escola Valenciana, refermar els llocs que tenim i endinsar-nos un poquet més allà on no estem.

–Les Trobades són una de les majors manifestacions del país?
–Jo crec que sí. És una de les majors manifestacions del país, perquè a més de ser multitudinària, perquè ho són, hi participen molts sectors de la societat. Hi participen xiquets, famílies, professorat, les corporacions municipals, els comerços… Fem partícips a tota, absolutament a tota la societat. I ens dirigim al públic infantil i a les seues famílies, però també a un sector jove, perquè a les Trobades també es fan concerts en totes. M’havies preguntat que si era una de les grans manifestacions: clar, sí, sí que ho són.

–Hi ha relleu generacional en el moviment d’Escola Valenciana?
–Un altre dels reptes que tenim és atraure gent jove i fer-ne partícip la gent jove, perquè necessitem el relleu generacional. Sí que hi ha gent jove, no tanta com ens agradaria, la veritat, i volem treballar per això, però sí que hi ha gent jove en totes les coordinadores. Sí que hi ha relleu generacional, encara que això és un dels reptes. Tenim moltes activitats enfocades al sector jove precisament per això.

–Quin paper està jugant, i jugarà, Internet i les xarxes socials a favor del valencià?
–Necessitem Internet perquè és un espai més. Havia dit que l’objectiu d’Escola Valenciana és normalitzar tots els àmbits. Les xarxes són un àmbit importantíssim actualment, per això juguen un paper crucial. Hem d’estar també a les xarxes i hem d’ampliar la nostra presència.

–Com analitzeu l’arribada al govern de PP i Vox?
–És difícil per a Escola Valenciana i per a tots, perquè l’objectiu que s’ha proposat aquest govern és acabar amb el valencià de totes totes. Han représ la batalla cultural i fan esforços cada dia amb tots els mitjans possibles, discursius i econòmics, de tota mena. En l’àmbit econòmic es nota molt, perquè no és sols Escola Valenciana, sinó totes les entitats que treballen pel valencià. Estan ofegant-nos, i fins i tot s’han atrevit a ofegar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és un ens estatutari. Aleshores, és difícil, però també és… És una obligació plantar cara a aquestes coses. I si no els tenim de cara, caminarem tenint-los enfront.

–Per què la llengua es converteix en una arma política?
–La llengua és un símbol identitari, és un símbol de poder, és una bandera. La llengua és una arma política, i sempre ho ha sigut. És l’element principal que representa un estat. Nosaltres no som una entitat independentista, però som una entitat que reclamem, que reivindiquem la diversitat cultural i un model d’estat diferent. I això, per a alguns sectors, representa un perill. Representa un perill perquè és un projecte diferent de la uniformització que tenen ells. Ells aposten per una uniformització on no caben més llengües, on no caben més cultures, i quan una entitat com nosaltres o qualsevol altra reivindica la igualtat d’una altra llengua, aleshores som un perill per a ells, i per això van a totes.

–Se’ls ompli la boca dient que defensen el valencià i, això sí, ho fan en un perfecte castellà.
–No el defensen; menteixen descaradament. Diuen senyes d’identitat quan ells el que volen és trencar absolutament tots els nostres símbols. La llengua, la unitat de la llengua, la senyera, la nostra història, tots els nostres símbols, tot. Les seues senyes d’identitat són acabar amb les nostres senyes d’identitat per substituir-les per les senyes d’identitat espanyoles.

–La societat civil i l’escola van donar una gran lliçó després de convocar-se la consulta democràtica per a triar la llengua?
–Aquella consulta va ser molt tramposa en molts sentits. Va ser una trampa polièdrica. Podríem parlar ací de totes les mentides de la llei, però es faria molt llarg. Estava pensada perquè, per exemple, en les zones castellanes, tot el món triara el castellà. Estava pensada per a les escoles on hi ha molta immigració, o que estan molt castellanitzades, perquè triarem massivament el castellà. I resulta que la lliçó va ser que es va triar massivament el valencià. Va ser una gran sorpresa i una esperança per a la societat valenciana.

«Hem d’estar també a les xarxes»

–La relació amb els responsables educatius de la Generalitat, com està?
–Tenim voluntat de tindre relació amb ells, però de moment no; ara com ara no hem tingut cap contacte.

–Com qualifiques el conseller d’Educació, l’Honorable Rovira?
–Malintencionat. A veure, una persona que és consellera d’Educació hauria de fer pedagogia per lluitar contra els prejudicis lingüístics que ens estan autodestruint com a poble. Nosaltres, històricament, tenim molts prejudicis que ens fan sentir inferiors. Per exemple, que si el valencià no és tan important, que si tenim la convergència al castellà, que si això és català… I què fa ell? En comptes de fer pedagogia per lluitar contra això, referma aquests mateixos prejudicis. S’atreveix a dir que nosaltres no volem que els xiquets i xiquetes aprenguen valencià, sinó català. Com pot fer això un conseller? Quina classe de conseller és això? Un conseller nefast.

–Penses que hi ha alguna manera d’aturar l’atac permanent a la llengua?
–La societat civil hauria d’aturar-los, perquè és claríssim que la seua voluntat no és parar aquests atacs, sinó accentuar-los. De fet, ho estem veient cada dia: cada dia hi ha una nova notícia, hi ha un nou atac al valencià, però ells no frenaran. Si hi ha algú que els pot parar és la societat civil. Tant de bo, a més de les entitats que ja ho fem, moltes persones a títol individual lluiten per contrarestar eixe discurs fal·laç que l’única cosa que vol és exterminar-nos com a poble.

«L’objectiu que s’ha proposat aquest govern és acabar amb el valencià»

–Tens la sensació que la Justícia, amb les seues decisions, atura qualsevol iniciativa normalitzadora?
–Sí, per descomptat. La Justícia és la justícia espanyola i les institucions espanyoles, la majoria de les institucions espanyoles, que tenen com a model l’Estat espanyol, un model uniforme amb una piràmide jeràrquica on el castellà n’està al capdamunt i les altres han de ser totes llengües subalternes. Aleshores, a l’hora de legislar i a l’hora d’estructurar-ho tot es basen en aquesta piràmide i en aquesta ideologia. Per tant, sempre eixim perdent, perquè segons la seua ideologia, segons la ideologia del poder, nosaltres hem d’estar davall. Qualsevol iniciativa que pretenga canviar aquest estatus es veu com un perill, com un atac, i la resposta és tombar-la.

–À Punt, ràdio i televisió, hauria de ser un dels motors a favor del valencià. Com la veus actualment?
–Catastròfica, deplorable, molt trista, molt trista, perquè amb À Punt vam tindre una esperança enorme. Jo recorde que quan van obrir À Punt jo estava en casa pegant bots, teníem una alegria incommensurable després d’haver tancat Canal 9. Després d’allò, amb un mitjà de comunicació en la nostra llengua i, a més a més, de qualitat. Veure com les poquetes victòries que tenim les van ensorrant una a una és desesperançador, demolidor, lamentable.

«Cada dia hi ha una nova notícia, hi ha un nou atac al valencià»

–A l’Acadèmia Valenciana de la Llengua estan estrangulant-la econòmicament perquè no poden tancar-la. A vosaltres també?
–Sí, clar, i pel mateix, perquè nosaltres hem tingut xicotetes victòries, xicotetes, perquè continuem estant en una situació subalterna. Continuem tenint molts prejudicis i actituds que ens autodestrueixen com a poble, però s’han aconseguit coses molt importants. S’ha aconseguit que el valencià estiga en l’ensenyament i que, a més a més, siga amb normalitat. Abans de la Llei d’Ús i Ensenyament ningú hauria pensat que una persona pogués fer infantil i primària en valencià. Això era impensable i s’ha aconseguit. Aleshores, això és un perill perquè si nosaltres substituïm el domini total del castellà per un domini més igualitari, tindrem una altra concepció de la cultura, de la vida i potencialment som més perillosos. Per a ells ens ha de quedar clar que són subalterns, que estem per davall. Per tant, l’educació és un perill i l’estàndard és un perill. Una llengua moderna té un estàndard consolidat, i nosaltres tenim un estàndard consolidat. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua té un prestigi, ha fet un treball fabulós i, en conseqüència, els molesta molt. Això és una altra victòria, l’ensenyament en valencià. Això és una victòria que també és un perill, perquè una llengua moderna, amb un estàndard que pot jugar en una lliga internacional, també és un perill. Ha de morir, perquè pot ser una llavor d’alguna cosa més.

–Si amb el Govern del Botànic no es va aconseguir la reciprocitat entre els mitjans de Catalunya i les Illes, ara és simplement impossible?
–Mai és impossible si tenim una societat civil conscient del problema que tenim i disposada a lluitar per la igualtat, no per la superioritat; per la igualtat, com les dones que han lluitat per la igualtat d’estatus. No volem estar per damunt de ningú, però volem igualtat.

–Per què la dreta no s’estima la llengua i sempre hi manté una postura negativa?
–Perquè som un perill potencial que entra en contradicció amb el seu model d’estat i amb la seua ideologia de poder. En la seua ideologia d’estat i de poder hi ha una llengua que ha d’ocupar tots els espais mentals i culturals, socials, institucionals, i això és ideològicament el que toca. Segons ells, el castellà és una llengua superior, és la llengua comuna, i Espanya també és superior. Aquesta noció de poder és la natural per a ells. Qualsevol cosa que la pose en qüestió és un perill, ni que siguen xicotetes victòries.

«És clar que tenim present i futur»

–El valencià té futur?
–És clar que té futur. Molt de futur. Té futur perquè tenim molts elements amb futur. Primer, la llengua continua estant viva: a pesar de tots els atacs que té cada dia, i atacs furibunds i bestials des d’un poder econòmic i polític molt important, a pesar d’això, està viva. Està viva pels carrers, està viva en la família. Per tant, tenim un element de futur. Després tenim un estàndard consolidat. Tenim parlants, tenim 10 milions de parlants, aproximadament; tenim tots els elements culturals, lingüístics, històrics, i jo crec que socials els podem tindre, també, perquè les coses no són inamovibles, no? Ara, fixa’t com ha canviat, per exemple, la situació de la dona des del temps de ma mare fins ara… Qui ho hauria dit! Però hi ha hagut gent que ha treballat per canviar aquest estatus i equilibrar la situació de la dona, com moltes altres situacions en el món. En un moment donat hauríem dit que era impensable un canvi, però resulta que s’ha fet, s’ha canviat i s’ha guanyat el futur. Nosaltres, clar que tenim present i futur!

Revista núm. 517, pàgs. 16-19. Octubre 2025.