Entrevista a Smoking Souls

26/03/2020

«Amb ‘Translúcid’ hem tractat de ser el més naturals possible»

«Ens agrada la paraula translúcid perquè pensem que deixa entreveure molts significats, igual que la nostra música»

«Translúcid ha sigut un procés molt llarg que hem viscut amb molta intensitat aquests darrers mesos»

«Qualsevol persona que es dedique a la cultura en aquest trist país pot imaginar-se la muntanya russa i la inestabilitat econòmica que això suposa»

«La música, per a nosaltres, significa vida, esforç i passió»

A finals de 2019, Smoking Souls ens presentava el seu quart àlbum d’estudi. Amb el nom Translúcid, el grup de Pego torna a gravar als estudis de Mark Dasousa, Atomic Studio. Un disc que regala una gran maduresa del grup i un resultat molt exquisit, motiu pel qual aquest mes són protagonistes en la revista Saó.

 

– Després de L’espenta, Nòmades i Cendra i or, arriba Translúcid. Per què aquest nom per al vostre quart disc d’estudi?

–«Translúcid: adj. FÍS. Que deixa passar (un objecte) la llum, però que no deixa veure nítidament les coses a través d’ell».

És aquesta la definició de la paraula. Ens agrada translúcid perquè pensem que deixa entreveure molts significats, igual que la nostra música. Pensem que tot acte artístic més revolucionari és aquell que completa el públic. L’espectador tanca el cercle dins el procés creatiu en atorgar la seua particular lectura a les cançons, extraient diferents significats, vivències i conclusions.

El nom suposa també, un exercici per entendre els nostres cossos com una matèria translúcida, capaç de fondre’s amb la natura, reduint l’impacte que generem com a espècie humana fins a integrar-nos quasi per complet en un estat de simbiosi, en el més pur equilibri.

D’altra banda veiem com el món se’ns presenta cada dia més borrós i amb més distorsions; sofrim, lentament, un procés epidèmic de ceguesa cortical. Això significa que els nostres ulls deixen passar la llum però no ens deixen veure amb nitidesa el que tenim davant. Seria una cosa així com visualitzar el mite de la caverna de Plató però rebobinat a l’inrevés; després de sortir de la cova i

veure amb els mateixos ulls la realitat, aquesta pareix que angoixa i l’humà atemorit decideix tornar-hi per veure la vida projectada en la paret o en la pantalla de la cova.

Però per a nosaltres Translúcid també significa un procés de transició i transformació constant cap a la lucidesa, cap a l’equilibri emocional i personal. Una guerra declarada contra l’ego i l’individu, una trinxera de resistència que lliurem dia a dia.

–Un disc en què veiem una maduresa molt gran del grup i també que ha estat molt treballat, durant temps. Com ha sigut el procés de creació?

–És un disc en què hem tractat de ser el més naturals possible, hem deixat cuinar les cançons el temps necessari, sense pressions de dates ni calendaris. Per això, vam decidir fer molt pocs concerts als mesos de l’estiu i allunyar-nos dels escenaris un temps. Portàvem una dinàmica de traure disc cada dos anys, però en aquest disc l’hem volguda trencar deixant més marge per a compondre i donant-li més vida al nostre benvolgut Cendra i Or. En un món exhaustiu de consum immediat i merda facilona ens negàvem a entrar dins d’aquesta espiral.

–Com comenteu, la creació ha sigut lenta i cuidada per al naixement d’aquest últim treball…

–Ha sigut el procés de producció i enregistrament més diferent i complex que hem fet mai. Després de tindre el recull de cançons seleccionades i abans d’entrar a l’estudi a enregistrar-les, ens vam tancar a manera de convivència i aïllament dues setmanes en una casa rural perduda enmig de la immensitat de la Vall de Gallinera. Vam muntar allí una espècie de home studio per gravar-nos, escoltar i analitzar els temes de la mà de Mark Dasousa. Era el moment d’atendre tempos, estructures i ritmes de les cançons.

Després d’aquest procés vam enregistrar les cançons dins d’Atomic Studio, amb gran part de les decisions i de la feina feta. Per últim, visitàrem WZ Estudi per mesclar i fer els últims arranjaments de postproducció de la mà de Sam Ferrer. Ha sigut un procés molt llarg que hem viscut amb molta intensitat aquests darrers mesos. Treballar amb diferents professionals d’alt nivell ens ha permés veure altres dinàmiques i metodologies de treball alhora que ens ha servit per a eixir de la zona de confort.

–En Translúcid compteu amb col·laboracions com Mafalda en la cançó «Adéu». Com ha sigut comptar de nou amb elles?

–En un disc en què no teníem plantejades col·laboracions vocals, vam rebre la trucada en plena sessió d’estudi de Mafalda que ens convidaven al seu concert d’aniversari pels deu anys com a banda. Això possiblement va fer que en tindre les cançons més enllestides valoràrem quines parts necessitaven un plus. Aleshores ens vingueren al cap les veus de Vera, Bárbara i Marcos en la cançó «Adéu», un tema que parla d’un suposat escenari on el món acaba demà. Això ens mou a pensar en la importància i la màgia de les coses més ínfimes, en els moments més simples del dia a dia, tombant murs de paper, construccions i artificis que ens rodegen.

–Un treball que, per a començar, ens presentàveu a través de la cançó «Volves de neu», i amb ella viatgeu fins a Islàndia de la mà de Pau Berga i Tresdeu Mèdia. Com va ser l’experiència?

–La cançó va molt més enllà del que aparentment podem pensar; aquest tema i l’escenari escollit serveixen com a metàfora de totes aquelles accions que estem duent a terme contra el planeta. «Volves de neu» alça la veu per defensar la terra i els orígens, el mateix any en què Islàndia s’ha acomiadat del seu primer glacial, l’Okjökull, a conseqüència de l’escalfament global. Un exemple de tot el que l’ésser humà i la voràgine consumista s’està carregant. Un paral·lelisme entre els sentiments humans i l’esperança d’un món millor, més connectat amb la natura. Treballar amb Pau Berga i tot l’equip de Tresdeu Mèdia posa les coses molt fàcils; els nostres projectes han crescut al mateix temps i ho hem fet junts. Rodejar-te de gent amb el talent de Pau Berga fa que les cançons sumen nous significats en una simbiosi audiovisual.

–I, per tercera vegada, amb Translúcid torneu a confiar en Mark Dasousa. Què representa Mark per al grup?

–Amb Mark hem crescut com a músics i persones durant aquests set anys de relació. Tindre un estudi com el seu, tan prop de casa, posa les coses molt fàcils a l’hora d’encarar una gravació d’aquesta magnitud, on passem molts dies tancats en ple refugi musical. En aquest disc, a més, hem tingut l’oportunitat de conviure junts preparant la preproducció del disc a la Vall de Gallinera. Amb Mark hem aprés a desgranar conceptes i a tindre confiança en el que fem. Pensem també que som un grup que posa les coses fàcils a l’estudi, ja que portem el material molt treballat. Abans d’entrar a gravar ja tenim el gros de la feina molt clar. No ens agrada deixar les coses a l’atzar.

–Just enguany feu 10 anys com a Smoking Souls: quin balanç faríeu del grup?

–Mirar enrere ens ompli de nostàlgia i alegria per seguir fent el que més desitgem. Hem hagut de deixar els nostres treballs o deixar de banda els estudis per centrar-nos i dedicar-nos per complet a aquesta boja aventura musical. Qualsevol persona que es dedique a la cultura en aquest trist país pot imaginar-se la muntanya russa i la inestabilitat econòmica que això suposa.

Durant aquests deu anys hem passat de tocar en pubs i garitos a tocar en festivals massius com el ViñaRock. En pocs anys hem anat estenent les nostres gires a nous paratges, ampliant el territori. No sabem si esperàvem o no aquesta recepció com a grup, però el que sí sabem és que hem treballat molt des del minut zero i això fa que no sentim la bona acollida com una sorpresa. Saber d’on venim fa que agraïm el camí i tinguem els peus a terra.

–Una dècada d’èxits per a Smoking Souls, xafant grans festivals com el ViñaRock que comentàveu. Com vos veieu dins d’uns anys?

–No som de posar expectatives llunyanes, i molt menys de fer de vidents. Som conscients que el grup es troba en el millor moment. Del que més contents estem és d’haver posat un gènere actualment menyspreat com és el rock dalt d’alguns dels escenaris més grans del país i, a més, fent-ho d’una forma natural i sincera. De moment volem encarar els pròxims anys de Translúcid gaudint de fer el que més ens agrada i tractar de portar la nostra música a nous indrets i terrenys inimaginables.

–Parlant un poc del vostre gènere, el rock alternatiu es troba en un bon moment? I l’escena musical valenciana, com la veieu?

–Creiem que l’escena valenciana és més rica que mai; hi trobem propostes valentes i atrevides en molts gèneres musicals. Creiem que el rock alternatiu valencià (independentment de la llengua que empre) s’ha mantingut fidel als seus orígens underground, però mai ha acabat d’estar ben valorat per molta part del públic i promotors i d’assumir un paper capdavanter. Tenim bandes d’una qualitat envejable a la nostra terra com Dûrga o Laverge que ofereixen potència i elegància a grans dosis d’infart. És hora de tombar etiquetes i clixés i apostar per la música de qualitat.

–La música forma part del vostre dia a dia. Què representa per a vosaltres?

–Som un grup nascut en plena crisi econòmica, abocats a la incertesa i la inestabilitat constant. També som els mateixos a qui van anomenar «generació perduda», els mateixos que el sistema no va poder enverinar. Som els no convençuts, idealistes, inconformistes; ingovernables. La música per a nosaltres significa vida, esforç i passió. Les melodies i els acords naixen sota la necessitat d’expressar el que sentim en forma de cançó, però la música és també la nostra teràpia per fer front als obstacles que trobem dia a dia, per teixir himnes contra el desencant, per fer trinxera i combatre el silenci.

Pròxims concerts de Smoking Souls

Ens agrada molt tocar en sales: el vincle que es crea amb el públic no és comparable a d’altres concerts. Per això, tenim preparades les següents presentacions abans de començar la gira de festivals:

1 febrer: Ondara (festa de presentació)

5 febrer: Barcelona (Sala Apolo)

7 febrer: Manresa (Sala Stroika)

8 febrer: Valls (Sala Red Star) Entrades exhaurides

14 febrer: Alacant (Sala Stereo)

15 febrer: Granada (Sala Planta Baja)

6 març: Bilbo (Sala Azkena)

7 març: Iruña (Sala Tótem)

13 març: Madrid (Sala Caracol)

14 març: Santiago de Compostel·la (Sala Malatesta)

21 març: Girona (Sala La Mirona)

28 març: Múrcia (Sala Garaje Beat Club)

16 abril: València (Sala Moon)

Entrevista publicada al número de gener 455.