Entrevista a Sonia Díaz Español, directora de l’Agència Tributària Valenciana

09/07/2021

«Jo tinc una vocació de servei públic»

«No som la imatge del dimoni; som més àngels que no dimonis»

«El que aportem al calaix espanyol no retorna»

«El dumping fiscal existeix; eixa competència deslleial existeix»

«Madrid es pot considerar un paradís fiscal»

Em rep al seu despatx de l’Agència, situada al mateix edifici del PROP d’Educació. Puntual, molt puntual. Comencem l’entrevista i sorprén la rapidesa de les seues paraules, que semblen estar preparades per a poder explicar les idees. Dona sempre vinculada a l’economia i als tributs, demostra, amb orgull, el seu origen humil i la importància que atorga a l’esforç personal per tal d’aconseguir els objectius. Sembla ben orgullosa de l’Agència que dirigeix i del seu paper per a la societat valenciana.

–Quan va descobrir que els nombres i l’economia són la seua vida, que es convertiria en la seua professió?

–Jo crec que el meu problema és que m’agradava tot: m’agradaven les ciències i les lletres de la mateixa manera que m’agrada la poesia. Una anècdota, que crec que no he contat mai, és que el meu professor de física a l’institut va ser l’actual alcalde de València, Joan Ribó, i recorde tindre xarrades amb ell sobre el desenvolupament de la física quàntica, perquè em va passar pel cap ser astronauta. Joan em deia: «has de decidir-te, lletres o ciències», i a la fi vaig decidir-me pels nombres.

–Llicenciada en Economia per la Universitat de València amb un expedient brillant. Com s’arriba al càrrec que ocupa en aquest moment?

–Amb molt de treball i sense xafar a ningú. He de dir que jo vaig opositar, també vaig tindre ofertes molt interessants d’empreses privades, però jo tinc una vocació de servei públic. Per a mi, els diners són importants per a viure però no és el més important, i tenia molt clar que volia ajudar la meua terra, el País Valencià, perquè jo vinc d’una família de treballadors molt humil i vaig aconseguir estudiar amb l’ajuda del sector públic amb beques: vaig estar becada tota la meua etapa universitària. És cert que amb esforç, amb notes bones, per tal de tindre eixes beques.

Vaig fer l’oposició d’inspectora de Tributs en la primera convocatòria i vaig traure el primer lloc amb molt de treball, molt de treball. De vegades em diuen que soc molt llesta, però en realitat és treball; soc molt treballadora, perquè per a una oposició fa falta caràcter de molt d’esforç. Vaig aprovar l’oposició i vaig començar la meua carrera en l’Administració Tributària Valenciana, on vaig passar per totes les àrees: des d’estudis de planificació i normativa tributària, atenció al contribuent, gestió tributària, recaptació i inclús per inspecció. L’any 2015, quan canvia el govern, el nou director de Tributs m’ofereix l’oportunitat de ser-ne la subdirectora i vaig dir que sí.

Tot amb molt de treball i amb molta humilitat, sense pensar que ningú és més que cap altre. Crec en el treball d’equip, perquè sempre l’equip és més que el sumatori dels membres que el formen i és el que estic intentant fer: crear eixe canvi de filosofia d’equip dins de la ciència. L’any 2019 em va cridar la nostra vicepresidenta per a oferir-me ser la directora de l’Agència Tributària Valenciana.

–Sonia, què és l’Agència Tributària Valenciana?

–És l’organisme que gestiona, recapta i inspecciona els tributs que gestionem nosaltres. Actualment està l’Agència Estatal, que és la que gestiona els grans impostos de societats, IVA, especials…, i després estan les autonòmiques, que fan la gestió dels denominats tributs cedits, les cessions, les transmissions patrimonials, patrimoni… Això fa l’Agència Tributària Valenciana: gestionar, donar suport a la ciutadania perquè puga presentar aquests impostos que nosaltres gestionem, i després també fem l’assistència al contribuent i la lluita contra el frau, que és l’actuació més insolidària que hi ha al món tributari. Això que el llest és el que no paga no està bé, perquè qui no paga detrau els ingressos per a mantindre el que tenim ara, l’Estat de Benestar, eixos serveis públics que són fonamentals, i la pandèmia ho ha demostrat més encara: sense el servei sanitari públic, no sabem on estaríem.

–Fan també d’una mena de policia d’investigació? Com ho fan?

–Sí, a mi m’agrada dir detectiu. Fem una tasca de detectius per a veure eixes operacions que no es declaren perquè hi ha gent a qui se li oblida fer la declaració. També és cert que els tributs que gestionem no són tributs periòdics com seria societats o renda, en els quals hi ha una periodicitat. Els nostres impostos són més puntuals, per tant és possible que algun ciutadà s’oblide de fer-ne la declaració. Eixa és una part de la inspecció, i l’altra és que s’ha de revisar si les declaracions són correctes, és a dir, si l’aplicació dels beneficis fiscals compleixen els requisits que diu la llei. Jo vull que sàpia la ciutadania que nosaltres, com a Agència Tributària Valenciana, el que fem és aplicar les normes tributàries; no creem normativa tributària.

–Tenen relació amb altres agències tributàries autonòmiques i amb l’estatal?

–Hi ha molt bon rotllo, sobretot, com t’he dit adés, amb l’Agència Estatal, que és com si diguérem el germà major. Tenim molt bona relació a escala estatal perquè ens veiem cada trimestre en el Consell Superior de la Gestió Tributària, i també tenim una relació espectacularment bona amb la Delegació Especial d’ací de València i amb altres agències d’Aragó, de Múrcia, de Castella i Lleó… Ens reunim en el Consell Superior. Hi ha molt bon feedback; de fet, hem fet algun viatge a Aragó o a Catalunya per veure quins sistemes estan utilitzant i si són aprofitables per a la Comunitat Valenciana.

–Quines raons aportaria vosté per a justificar una agència com aquesta en un govern autonòmic? Són necessàries les agències tributàries?

–Sí que són necessàries, perquè a mitjan termini o a llarg tindrem un estat federal i cada comunitat podrà gestionar els seus ingressos per a donar suport a la despesa pública, a eixos serveis públics. Jo crec que és molt necessari que eixes agències tributàries autonòmiques s’enfortisquen, es consoliden i en el futur puguem gestionar tots els tributs que actualment conformen el sistema fiscal (renda, patrimoni, successions, societats, IVA especial…). És a dir, de la mateixa manera que ho fa l’Agència Estatal, fer que les autonomies puguen gestionar els seus ingressos.

–Quines línies de treball han donat millor resultat?

–He de dir-te que soc directora des del 14 de febrer de l’any 2019, i tots els departaments tributaris estan al 100 % del seu rendiment. Estic molt contenta tant en el Departament de Gestió, en el de Recaptació i en el d’Inspecció, i molt satisfeta del nou Departament d’Informàtica: és importantíssim disposar d’un Departament d’Informàtica Tributària propi per tal que ajude els altres departaments. Estem en el món de la digitalització, en tot açò que la covid-19 ha posat de manifest que és necessari tindre una digitalització per al ciutadà perquè puga complir la seua obligació tributària, i també per a nosaltres per tindre les millors eines tecnològiques. Per tant, és molt interessant i vital que eixe departament continue amb nosaltres.

–Arriben a aconseguir recaptar diners dels defraudadors?

–Sí. He de dir-te que, per exemple, parlant de grans impostos, vam tancar l’any passat fent una recaptació de 1.500 milions d’euros d’autoliquidacions i liquidacions. També és interessant posar de manifest que hi ha actuacions d’inspecció que donen molt bon resultat: hi ha un expedient d’un canvi de domicili fictici d’una persona que estava i deia que vivia a Madrid, però realment estava gaudint dels nostres serveis públics. Aquest expedient va suposar 14 milions d’euros, que és una quantitat important. Continuem fent l’estudi d’eixos deslocalitzats ficticis, i la veritat és que el treball que fem nosaltres i també amb els nostres col·laboradors, que són les oficines liquidadores, ajuden a recaptar un 10-11 % de tot el pressupost que hi ha en la Generalitat. Crec que és una quantitat important.

–Creu vosté que els valencians i les valencianes tenim informació de l’existència de l’Agència que vosté dirigeix? Per què?

–És molt important que tant la premsa, la ràdio com la televisió puguen oferir a la ciutadania aquesta imatge. I estem en això. L’Agència Tributària ha d’estar allà on els mitjans de comunicació ens criden, perquè és molt important que la gent conega que estem ací per dos motius fonamentals: per a donar la mà i ajudar la gent a poder complir les seues obligacions tributàries i, per l’altra part, per a lluitar contra el frau. Aleshores sí, hem de publicitar l’Agència, hem de posar-la en valor i fer que es consolide. No som la imatge del dimoni; som més àngels que no dimonis.

–S’ha explicat bé què són els impostos, a qui beneficien, s’ha fet la pedagogia suficient? Fa falta que la gent entenga per què paguem impostos…

–Exacte, és importantíssim. I és senzill: si hem de mantenir un Estat del Benestar i hem de gaudir de serveis públics, fan falta ingressos públics per tindre infraestructures, Sanitat, Educació, Benestar Social, que cuiden els nostres majors… Per a això fa falta un ingrés públic que puga ajudar al fet que la despesa pública dels serveis públics continue endavant. Jo crec que si cada ciutadà –no et parle simplement de la Comunitat Valenciana, sinó de tot l’Estat espanyol– s’adonara que els seus impostos fan que si va pel carrer no es cau perquè està tot al seu lloc, que demana cita per a anar al metge i té la cita prompte i que el seu xiquet està estudiant al col·legi o a la universitat i pot gaudir de tots els avanços tecnològics… Jo crec que és això el que fa falta: que els meus diners van a això. A mi, m’agrada pagar en la renda, perquè sé que tinc uns ingressos, uns rendiments de treball i una part va per a tindre metge, el col·legi de les xiquetes i altres serveis públics.

–Vosté pot aportar informació que demostre que la Generalitat Valenciana està infrafinançada?

–Totalment. No ho dic solament jo, ho diuen experts en finançament. Jo, com a inspectora tributària, et puc parlar de la part d’ingressos i de què fem en l’Agència Tributària, però en la part del finançament tots els estudis avalen que estem infrafinançats, és a dir, que el que aportem al calaix espanyol no hi retorna i això implica que hem de demanar als nostres ciutadans un esforç perquè, per a tindre uns serveis públics de qualitat al mateix nivell que la resta d’Espanya, hem de fer un esforç major. Per això fem lluita contra el frau, i per això la comparativa: per què la tributació a Madrid és més amable, per què no hi ha impost de patrimoni a Madrid? Perquè no fa falta. Perquè tenen un finançament que està molt bé, i nosaltres els valencians, no.

–En aquest moment podem parlar de lluites tributàries entre comunitats autònomes?

–El dumping fiscal existeix, eixa competència deslleial existeix, i ja et dic que no és simplement una visió o perspectiva meua. És una realitat perquè, comparativament, la tributació d’altres comunitats és més amable que la nostra perquè reben més ingressos des de l’Estat i no fa falta que els seus ciutadans facen una major aportació a l’ingrés públic. Comparativament, a Madrid són més amables que no amb nosaltres perquè poden.

–La Comunitat de Madrid, realment, es pot considerar un paradís fiscal?

–Totalment. Tenen una tributació molt més amable que la nostra. No hi existeix l’impost de patrimoni, està bonificat; en successions també està molt ben bonificat, la renda, el tram autonòmic està al mateix nivell que l’estatal, no hi ha un sistema més redistributiu ni progressiu com hem hagut de fer ací a la Comunitat Valenciana… Efectivament, es pot considerar una mena de paradís fiscal.

–S’està produint una mena de guerra per aconseguir que les grans fortunes, les gran empreses, tributen en els territoris amb impostos menys alts?

–És possible. En el moment que comences a abaixar els impostos, hi ha una altra finalitat. També és cert que a Madrid compta el factor capitalitat: és la capital d’Espanya, i també és cert que això atrau les empreses. Vull dir-te, que no és sols per la part tributària, sinó també per eixe efecte de la capitalitat. Però sí que hi ha com una lluita de jo abaixe la tributació perquè tu vingues ací.

Una cosa molt important: si tu te’n vas allí i la despesa pública és la d’eixa comunitat, a mi em pareix bé. Jo no soc qui per a dir a ningú on ha de viure, però el que sí que tinc clar és que si tu vius a la Comunitat Valenciana, si vens a les nostres platges, si gaudeixes del nostre sol, si utilitzes els serveis públics… has de fer ací la teua aportació, no anar-te’n a Madrid i no fer aportació.

–No és possible aconseguir una igualtat fiscal a totes les comunitats autònomes?

–M’agrada més la paraula harmonització. Està clar que hem de mantenir l’autonomia, perquè en cada comunitat sabem el que necessiten els nostres ciutadans, i per a això està el govern autonòmic, per a oferir a la seua ciutadania els serveis que es mereixen. Però també està clar això que tu deies: una harmonització, uns mínims i uns màxims. El govern espanyol actual ha posat damunt la taula la creació d’una comissió d’experts perquè estudie la fiscalitat autonòmica i en certa manera harmonitze els tributs que gestionem totes les comunitats per tal que no passe el que està passant actualment, on hi ha comunitats que no tenen tributació i altres com la nostra que sí que necessita eixa tributació pel que hem dit adés: el problema d’infrafinançament que tenim.

–Tenim xifres dels canvis de domicili, de seu, per a aconseguir pagar menys?

–Actualment tenim damunt la taula en estudi 60 expedients de canvi de domicili a Madrid. He de dir-te que també hem començat a fer investigacions en col·laboració amb l’Agència Estatal de canvis ficticis a altres comunitats on tenen eixa tributació més amable. És cert que si jo aconseguira que la nostra Agència Tributària Valenciana tinguera més personal, podríem fer més actuacions.

–Publicar la llista de les persones que defrauden seria positiu, pedagògic?

–Ho farem, però sempre sota el paraigua del que diu la legalitat. La Llei de Mesures de l’any 2020 per a l’any 2021 ens ha permés que puguem publicar la llista dels deutors que sobrepassen el milió d’euros, però això no és una voluntat nostra, sinó que ja està en la Llei General Tributària.

–Acabem amb un desig per fer realitat mentre estiga al capdavant d’aquesta Agència.

–Que em deixen treballar. Que la filosofia de treball en equip continue. M’agradaria que el nostre govern continuara creient en la nostra Agència i l’ajudara a créixer. Com he dit, cada euro invertit en l’Agència Tributària Valenciana pot reportar un 100 % de recaptació, i no simplement en la vessant d’inspecció. Ajudar el contribuent és una manera de lluitar contra el frau. Si jo t’ajude a fer bé la teua declaració, no he d’anar a per tu, no he de sancionar-te, perquè t’he ajudat a fer realitat una obligació. Vull aconseguir que ens acostem al contribuent amb un somriure i continuar amb la lluita contra el frau, perquè ací no s’escapa ningú.