La revista degana en valencià

Entrevista a Toni Mayor

03/09/2019


«La planta hotelera de tot Espanya ha fet els deures i està competint en qualitat i en satisfacció del client»

«Jo crec que la taxa turística, o és universal o té moltes deficiències i injustícies»

«Ací tenim molt a fer per a diversificar i no sols tindre sol i platja»

«La poca turismofòbia que hi ha creada en el sector turístic està promoguda pels apartaments il·legals»

Havia quedat en entrevista amb Antoni Mayor, president dʼHOSBEC, la patronal hotelera de Benidorm i de la Comunitat Valenciana, i havia quedat en un dels seus hotels a Benidorm. Després de pagar els 14 euros de lʼautopista, vaig arribar a la capital del turisme, que ja estava de gom a gom. El dia estava ennuvolat, però valia igual perquè els turistes hi passejaren i en gaudiren. Antoni Mayor em va rebre i, des del primer moment, vaig comprovar que tenia davant una persona que sabia de què parlava, que tenia les idees clares, molt clares. I que gaudia de fer el que feia.

Com podem definir el turisme?
–El turisme jo crec que és la vàlvula dʼescapament del sector productiu. La manera de buscar la felicitat de la persona en espais lliures. Crec que sʼha convertit en un producte de primera necessitat del treballador i consumidor europeu, que renuncia a qualsevol cosa abans que a les vacances. Les vacances són una prioritat per al consumidor europeu.

Però lʼactivitat turística sols és una carrera per a aconseguir més visitants?
–Això és un tema en què la capacitat de càrrega dʼuna destinació, els ajuntaments, els establiments públics, a poc a poc, hauran dʼanar reinventant i repensar per fer més centres, més llocs dʼatracció…

Tenim algun límit? Podem compaginar respecte mediambiental i augment continu?
–Jo crec que hi ha ciutats que tenen límits i dʼaltres que encara tenen alguna capacitat de créixer. També és veritat que el sector turístic no para de créixer en les diferents modalitats. Hi ha exemples com els dels creuers, que no paren dʼaugmentar, i ciutats com Roma, Florència… que no paren dʼacollir més i més turistes dels creuers quan són llocs que ja tenen turisme perquè sí, i el que fa la massa dels creuers és densificar la massa de la ciutat i crear problemes que poden implicar la pèrdua del seu turisme habitual. Diguem que el creixement depén de la demanda i la demanda té la força que té, però sempre cal posar un grau de racionalitat.

Vosté és el que podíem denominar un empresari hoteler. Com li va?
–Bé, a nosaltres ens va bé. Jo crec que el turisme és una indústria molt sòlida, que sʼha consolidat en el temps. Sʼhan consolidat en el temps uns productes a les destinacions de costa (Mallorca, Canàries, nosaltres…), que en els últims 10 o 15 anys han anat fent-se els deures dʼactualització de les instal·lacions, de pujar de categories… Ací a Benidorm, els hotels solen ser de 3-4 estreles i anar passant de 3 a 4. En eixe aspecte, la planta hotelera de tot Espanya ha fet els deures i està competint en qualitat i en satisfacció del client.

I també és el president dʼHOSBEC, lʼAssociació Empresarial Hotelera de Benidorm, Costa Blanca i Comunitat Valenciana. Són un lobby de pressió?
–Nosaltres hi estem i hem de recordar a lʼadministració pública que no, que no sʼaparten de la realitat del sector, i en eixe aspecte jo pense que ho fem bé. Últimament hi ha bona consonància entre el sector públic i privat i, de fet, nosaltres som pioners a Benidorm. Nosaltres aportem diners, quasi els únics de tot Espanya, a la promoció, i està funcionant molt bé. De vegades, quan hi ha bona relació i transparència i fas les coses bé, hi ha una certa sintonia entre tots que dona els seus fruits.

No són una miqueta centralistes al voltant de Benidorm i voltants?
–No, també País Valencià. Nosaltres tenim fins i tot a Castelló, València, Gandia, Dénia, Calp… més de 80.000 llits.

La taxa turística?
–És un invent, podríem dir dels països catalans [rialles]. La taxa turística, jo crec que o és universal o té moltes deficiències i injustícies. Nosaltres creiem que les destinacions turístiques estan mal finançades des dels 60.

Però no existeix també una mena de satisfacció permanent perquè augmenten les visites? Això té límit?
–Té límit de lʼoferta que tens oberta, que no la pots superar. Jo crec que dʼaçò que estem nosaltres parlant són els de baix cost, el airbnb, el booking…, tots eixos portals dʼInternet que sʼhan popularitzat i han fet que vinga gent per a dos o tres dies, quan abans les estades eren més llargues, però igualment aquestes persones, amb menys dies ací, comptabilitzen com a entrades al lloc.
Les dades del turisme estan per normalitzar.

Què passarà si algunes destinacions turístiques dʼÀfrica, posem per cas, tornen a ser atractives i segures?
–Estan normalitzant-se. Jo recorde que qui més es va beneficiar de tot el terrorisme de Turquia o Egipte va ser Canàries. Ara està normalitzant-se, i els més afectats són Canàries, i de lʼestiu són les Balears perquè la gent està tornant a eixes destinacions dʼEgipte, Turquia… Nosaltres som un turisme semiurbà que estem escapant-nos dʼeixos corrents.

El canvi climàtic podrà afectar o afecta ja les estratègies comercials?
–No afecta el turisme; afecta la humanitat i, per tant, tot el que fem serà poc, col·lectivament o individualment. Cada empresa ha de llevar plàstics, posar energia solar, transport públic elèctric… Tot el que farem en eixe aspecte serà poquet, perquè jo crec que és una guerra total per la supervivència. Hi havia un estudi de fa set o huit anys per veure qui contaminava més, si algú que venia a Benidorm o algú que anava a Machu Pichu al Perú: la nostra destinació era més sostenible.

Què destacaria vosté del turisme del País Valencià? Diversitat? Oferta variada?
–Jo crec que ací tenim un mix important: hi ha gastronomia, esport, camps de golf, cultura… Per tant, ací tenim molt a fer per diversificar i no sols tindre sol i platja, sinó tindre interior, gastronomia, senderisme, esports de tota mena… Estem fent un treball important.

La gastronomia és ja una línia de treball?
–Sí. Cada comarca té la seua peculiaritat, però podem compartir uns grans productes gastronòmics. Cert és que ací tenim una gastronomia molt bona i està funcionant molt bé juntament amb la bona reputació que tenim. Tenim gent reconeguda i, a més, tenim la mar, que és la nostra estació dʼesquí.

La paraula Brèxit, què li fa pensar? Realment és un perill greu per al turisme?
–Jo crec que el Brèxit, passe el que passe, no evitarà que les persones continuen venint cap ací. És veritat que un Brèxit desgavellat podria portar repercussions a la lliura o a lʼeconomia britànica, però pensem que el Regne Unit és un país fort que no sʼenfonsarà però que sí que tindrà conseqüències que haurem de calibrar i que, francament i pensant amb el cap, no els feia falta cap Brèxit.

De vosté sʼha dit, en més dʼuna ocasió, que té facilitat de paraula per a dir les coses, que és molt clar. Això és bo o no tant…?
–Això és bo sempre, en lʼactualitat és bo.

Si li dic IMSERSO, vosté tremola, sʼenfada o toca palmes?
–LʼIMSERSO és un bon invent en mans dʼuns… Podem dir que, dʼalguna manera, lʼIMSERSO ha fet, ha sigut capaç dʼeducar o reeducar la tercera edat perquè isquera de vacances. A més, és injust que no reconeguen lʼesforç que ha fet la planta hotelera dʼactualitzar-se. Fa 28 anys que estem treballant amb lʼIMSERSO.

Sobre els treballadors dels hotels, sʼha parlat molt de la seua situació laboral. Com ho veu vosté?
–Jo crec que ací hi ha un malentés, perquè pot ser que el sector dʼhostaleria (restaurants, bars, bars de nit…) hi haja un món que no estiga controlat, però en la planta hotelera som i estem molt revisats i controlats. Hi ha inspeccions de tota classe i, a més, no solament això: nosaltres fem un conveni dʼhoteleria amb els sindicats cada quatre anys, i arribem a acords. Ací fa molt de temps que no hi ha hagut una vaga dels treballadors. El sector ha estat a lʼaltura i ha incrementat els salaris.

Parlem també dʼuna nova tendència: els apartaments turístics.
–Això és un tsunami que no sʼha controlat. Fa poc hi ha hagut una reunió de les ciutats més important dʼEuropa i han demanat a Brussel·les, a Europa, que fera ja un reglament o unes normes bàsiques i que ja després cada estat que seʼl complementara. El problema dʼaçò és que tens la responsabilitat estatal, autonòmica i local. Cada nivell fa una cosa, però alguna cosa sʼha de fer perquè això crea turismofòbia. La poca turismofòbia que hi ha creada en el sector turístic està promoguda pels apartaments il·legals.

Com valora les accions que sʼhan portat a terme des de la Generalitat al voltant del turisme?
–Han fet el que han pogut. El poc finançament que tenim ens limita en tot. Des de fa 10 o 15 anys ens estan finançant molt per davall del que aportem i del que necessitem. Es va fer una manifestació a València, però jo crec que caldrà fer-ne una altra a Madrid perquè no podem seguir incrementant el deute, és impossible. Encara com que els interessos bancaris estan al 0 %, perquè si estigueren pujant al 2 o al 4 per cent ací eixim en globus perquè el 25 % del pressupost autonòmic es dedica a pagar els interessos del deute. És a dir, jo crec que ací no podem continuar així. Ja nʼhi ha prou. No pot ser que una empresa de Benidorm aporte més de 14 milions dʼeuros ella sola en impostos i que després no ens arriben els diners que ens pertoquen.

Acabem amb un desig seu per al futur immediat.
–Jo crec que hi ha una sèrie de coses que cal fer: sʼha dʼunir aeroport, AVE i les Marines en un transport ràpid, que pot ser un tren, amb el qual ja tindríem connexió amb els grups de distribució. Lʼaeroport no para de créixer, i arribes allí i solament veus autobusos que van directes a Benidorm, i si ara volen fer lliure lʼAP-7 encara es complica més: ho tindrem més difícil per a arribar a lʼaeroport i més costós i més temps. En aquests moments, el transport més ràpid per a arribar a les Marines és pagant lʼAP-7, perquè la carretera nacional és la mateixa que fa 100 anys i el trenet el mateix: que para en mil llocs. Això demostra la mancança dʼactuacions, dʼinversions de lʼEstat central. Però nosaltres continuarem treballant i aportant la nostra visió de la situació.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top