La revista degana en valencià

Entrevista a Tudi Torró, nova acadèmica de l’AVL

26/05/2020

«L’educació és imprescindible per a la base de la societat»

«[Cebrià Ciscar] ha sigut el conseller d’Educació, el meu. Crec que va ser un home valent»

«Hi ha certes decisions, sobretot dintre del que seria la Llei de Plurilingüisme, que són millorables»

«Si salvem Elx pel que fa a llengua, a normalització lingüística, salvem el país»

«Jo soc una persona que estima la llengua»

Tudi Torró ha estat la darrera incorporació a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I res millor per a entrevistar-la que quedar al monestir de Sant Miquel dels Reis, un d’eixos monuments valencians que passa desapercebut, tal vegada per no estar al centre de la ciutat. Després de passejar pels seus corredors, vam arribar a un despatx amb una vista molt bonica de l’horta. La taula era redona, com redona va ser la conversa, en la qual vam parlar de moltes coses, de quasi totes. Després vam baixar al pati, una meravella.

 

Com es troba d’acadèmica de l’AVL?

–És una situació que no m’esperava mai. Ha sigut una autèntica sorpresa i alhora una satisfacció. Estic contenta perquè pense que ara estic en una etapa de la meua vida (em vaig jubilar a lʼagost) i, encara que jo ja tenia una planificació de coses a fer, ser acadèmica és una cosa que no has demanat, que t’ha arribat i és com un regal i una oportunitat.

 

I ocupa la plaça que va deixar Carme Miquel…

–He de dir-te que vaig dir que sí quan em van dir que era per ocupar la plaça de Carme Miquel. Jo no pensava entrar en res més. Em vaig jubilar i vaig dir que jo volia descansar de tot el tema educatiu, dedicar-me a altres coses i no haver dʼestar amb una motxilla carregada. Quan m’ho van proposar, vaig dir que m’havia jubilat per descansar, però com he dit m’informaren que era per ocupar la plaça de Carme, que era una amiga: la vaig conéixer al 83 i des d’aquell moment ha sigut un referent per a mi.

 

Vosté ha tocat tots els pals dins del món de l’educació. En quin s’ha trobat més a gust?

–Sí. Vaig començar en 1977 de mestra i al 83 va ser quan va eixir allò de l’Assessoria del Valencià i vaig ser la primera assessora del Baix Vinalopó i Baix Segura. Una assessora per a tots. Al 89, un grup de companys van pensar que presentar-se a la Inspecció Educativa podia ser un pas perquè la Inspecció era un dels grans enemics que teníem per a la normalització. La Inspecció d’aquella època, d’aquell moment. I ens hi vam presentar. Toni Roderic va entrar en lʼanterior i jo vaig entrar en l’oposició del 89. Vaig estar 25 anys, i quan ja pensava jubilar-me perquè tenia 59 anys, va ser quan em van oferir la Direcció Territorial d’Educació d’Alacant. Jo sabia que seria dur, però coneixia les persones d’allí. També he estat professora associada a la Facultat d’Educació 8 anys.

 

Com definiria l’educació?

–L’educació és imprescindible per a la base de la societat. Sense persones formades, educades… estem condemnats a ser esclaus dels que vulguen. Jo pense que l’educació sempre és l’assignatura pendent en els diferents governs. És una professió preciosa, però necessitem els millors professors, les millors persones, els més formats… per a ser docents. Crec que no se’ls reconeix la tasca i el paper tan imprescindible i important que tenen. S’hauria d’apostar molt més per l’educació.

 

I la paraula compromís?

–Crec que és una cosa que se t’inocula en un moment de la teua vida, sobretot si això passa en lʼadolescència, que és el moment en què la gent s’enganxa a moltes coses. Si tu t’enganxes a un compromís personal, a alguna cosa que realment creus i vols que arribe a bon port, és com que no pots eixir-te’n i una cosa va portant a l’altra, perquè jo soc de les persones que pensen que la vida va duent-te on has d’estar, si et deixes.

 

Ara, precisament, sembla que no estem passant per una bona etapa per a les llibertats, és cert?

–Absolutament. Personalment nʼestic preocupadíssima. Crec que hi ha una involució total. S’està oblidant eixa època en què «Tot està per fer i tot és possible», quan es creia que la llibertat era allò principal i no es tenia por perquè es pensava que era el que tocava: érem col·lectiu, estàvem tots connectats sense xarxes socials i sabies de seguida qui pensava com tu. De vegades pense que les xarxes socials, eixa falta de tocar-se, d’estar, eixa impunitat que et dona un whatsapp o un online fa que semble que tota la gent està comunicada, però realment hi ha una gran incomunicació personal. És un problema, per a mi, molt greu.

 

Hem fet alguna cosa malament, els qui hem estat formant i educant les generacions que ara voten opcions molt radicals?

–Crec que no, perquè en la generació que nosaltres creiem, la que nosaltres hem format en eixa creença, hi ha de tot, gent molt compromesa i gent que menys. El problema és el que ens transmeten els mitjans de comunicació, que fan veure que els joves fan altres coses. Quantes vegades ix la joventut meravellosa que hi ha? Ens posen els models de gent jove investigadora, formada, que són bons músics, poetes…? No els coneixem. A qui coneixem? Als quatre bandarres que estan en programes de reality. Crec que els mitjans de comunicació s’ho haurien de fer mirar.

 

Per cert, li hauria agradat ser consellera d’Educació?

–No.

 

Cebrià Ciscar ha sigut «el conseller d’Educació»?

–Per a mi, sí. Ha sigut el conseller d’Educació, el meu. Crec que va ser un home valent, però els polítics no estan sols i de vegades no poden continuar el que els hauria agradat acabar. Va ser un conseller d’Educació que va pensar que les coses importants s’han de fer, i s’han de fer el més prompte possible. Quan una persona arriba a governar i creus en alguna cosa, cal fer-ho de seguida perquè després hi ha moltes urgències.

 

Alacant (província) és una mica diferent?

–Alacant és la capital. Alacant ciutat és diferent perquè s’hi ha jugat molt al provincianisme. Comarcalitzar el territori i vertebrar-lo encara està pendent. Tenim pobles de la comarca d’Alacant que se senten molt valencians. És un problema de ciutat, de ciutats.

 

El valencià és una assignatura pendent/suspesa en moltes zones d’Alacant?

–Sí, però també en zones de València.

 

Què no s’ha fet bé en aquests quatre anys de Govern del Botànic?

–Crec que després de 20 anys de Partit Popular és molt difícil i molt lent eliminar els seus efectes: és molt més fàcil destruir que construir, i molt més reconstruir. Aleshores nosaltres hem esperat molt del Botànic, però havia que reconstruir moltes coses i fins i tot construir-ne de noves. Sempre he demanat al govern actual més valentia. Sé que posar-se en la seua pell és difícil i és molt possible que s’haja fet el que s’ha pogut fer, però hi ha certes decisions, sobretot dintre del que seria la Llei de Plurilingüisme, que són millorables.

 

Encara existeix un refús important a la llengua. Per què?

–Caldria fer un estudi psicolingüístic més que sociolingüístic. Jo crec que no hi ha tal refús; el problema està en l’ús polític i partidista que s’ha fet de la llengua. Quan els partits de dreta veuen que les coses no els van massa bé, tiren sempre del valencià per a buscar l’enfrontament.

 

És important la pedagogia i com sʼha dʼensenyar el valencià a les grans ciutats, és a dir, com una llengua estrangera, com lʼanglés ?

–La pedagogia i la didàctica és absolutament fonamental. Jo diria que quan nosaltres vàrem començar els programes d’immersió sabíem que la didàctica era importantíssima i que no era el mateix ensenyar el valencià i en valencià a xiquets no valencianoparlants que a xiquets valencianoparlants. Sempre deia que la immersió suraria i tindria èxit si s’utilitzava la didàctica adequada i la pedagogia adequada. Quan nosaltres vam començar a fer les estratègies comunicatives d’immersió lingüística, l’anglés encara no utilitzava eixes estratègies: nosaltres anàvem per davant. I després hi havia una altra cosa que jo sempre deia: amor per la llengua, estima pel que fas i com ho fas, i eixa empatia que provoques en el teu alumnat perquè no rebutge la llengua. Durant els anys que varen estar els programes d’immersió a Elx (parle d’Elx perquè en vaig fer el seguiment) van ser programes d’èxit.

 

El paper dels mitjans de comunicació en valencià és fonamental?

–És fonamental. Encara com ha tornat À Punt! Ara es troba amb una competència molt gran de cadenes privades, hàbits de la gent… La premsa tampoc està vertebrada. La mateixa empresa que editava el Levante, Información i Mediterráneo després cadascú mantenia una postura sobre el valencià. Jo he enviat molts articles a Información i no me’ls han publicat perquè estaven en valencià.

 

Les persones que es dediquen a la política directa són, diguem-ne, una miqueta covards davant la normalització de la llengua?

–Estan demostrant-ho. És una llàstima, però pense que sí: estan sent molt tebis en aquestes actituds i molt en el tema de la implantació. Esperàvem molt més dʼells. Sembla com que ja està tot molt normalitzat. I per a parlar d’equilibri de llengües, cal estar en equilibri, i ara mateix no ho estem. Has de fer una política lingüística de discriminació positiva, que vol dir que no estem al 50/50. Els polítics haurien de saber que, només pel fet que ell parlaren valencià sempre, eixe simple fet és molt important.

 

Vosté és nascuda a Ontinyent, però la seua carrera professional i part de la seua vida lʼha feta a Elx. Quin paper ha de fer Elx en el conjunt del PV, sent la tercera ciutat?

–Pense que si salvem Elx pel que fa a llengua, a normalització lingüística, salvem el país. Elx està al sud amb quasi 250.000 habitants, amb una immigració molt gran dels anys 50, però té una població que no hi són contraris i són permeables, però són fruit del seu temps. Crec que Elx és el mur de contenció, i hem d’anar a reforçar eixe mur.

 

I el sud, quin paper ha de jugar? Què espera el sud de la Generalitat Valenciana perquè sʼenganxe a un projecte comú de país?

–El que primer espera és que el reconeguen, que els miren, que hi baixen, que sàpiguen que el sud del sud existeix. No pot ser que una comarca com el Baix Segura, que té un terç de la població de la província d’Alacant, no estiga atesa, hem d’anar allí, escoltar-los, estimar-los; hi ha molta gent que està esperant que siguen reconeguts.

 

El requisit lingüístic per al personal de lʼAdministració és inajornable?

–Eixe requisit hauria d’estar des de fa 20 anys, per no dir 30. El requisit lingüístic per al personal al servei de lʼAdministració hauria d’haver estat de les primeres decisions acordades pel Govern del Botànic. Un funcionari, en lʼany 84, havia de saber que per a ser funcionari de la Generalitat Valenciana les dues llengües oficials eren impepinables, s’havien de saber. Eixa ha sigut la primera deixadesa.

 

Parlem de la Llei de Plurilingüisme. Com la valora vosté?

–Primer, i més després de la impugnació de l’anterior, sé que potser no hi havia una altra eixida. Però per a mi és molt millorable i jo no veig clara una Llei de Plurilingüisme i de percentatges. Ens vam posar en contra en el seu moment tota la comunitat educativa en el 30-30-30 del senyor Font de Mora, ens pareixia una barbaritat, entre altres coses perquè això dels percentatges… Però és que ara hem entrat en percentatges de 25 mínim en valencià, castellà i del 10 al 15 en anglés. I deixant que els centres s’ho administren! El que abans enteníem per «programes» quedava molt més clar per a organitzar-se. Crec que és una llei molt millorable, i a més a més han perdut una oportunitat grandíssima d’eliminar les exempcions del valencià.

 

Ens preocupa massa l’anglés i massa poc el valencià?

–Massa ens preocupa l’anglés i poc el valencià. Tinc un article que vaig titular com «La tirania de l’anglès» (Vilaweb, 2014) i m’esplaie dient exactament el que pense. Pense que totes les llengües són bones de conéixer. De fet, lʼésser humà és plurilingüe per natura. Les llengües s’aprenen d’acord amb el context, la necessitat, l’ús… Aleshores, l’anglés jo no dic que no, però sense oblidar que és una llengua estrangera, que pot ser molt útil, però depén. El que està clar és que tu, per a moureʼt en un territori que té dues llengües oficials, el valencià està per damunt de l’anglés, per descomptat!, i a més és una llengua oficial.

 

Tornem a l’Acadèmia. Quins objectius li agradaria aconseguir?

–El que espere és donar resposta al que la gent de l’Acadèmia espera de mi i em demana. En aquests moments estic fent-me a la dinàmica de l’Acadèmia. Jo puc aportar a l’Acadèmia la meua vessant pedagògica, de gestora de lʼeducació. Jo no soc una intel·lectual, filòloga, ni… Jo soc una persona que estima la llengua, que vol que la nostra llengua tinga el lloc que es mereix, que no es perda. Estaré per al que em demanen.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top